Doncs ahir vem tornar a fer castells, a Cornellà, el segon cop enguany i el primer cop per mi, que de mica en mica m'hi vaig tornant a ficar i vaig tornant a sentir el blau elèctric per les venes. Tornar a Cornellà sempre està bé, és un lloc on m'han passat una mica coses de tots colors, però al final tot és més bonic de color blau. En una temporada que començava molt complicada, que gairebé podríem haver desaparegut, és bonic veure que si més no continuem sent la colla més en forma del Baix Llobregat. Ahir notava que comença a haver-hi xup-xup un altre cop a la colla, aviam si es manté i creix i la temporada vinent tornem a acostar-nos al nivell prepandèmia.
Com que he estat força temps desconnectat d'aquest món, hi anava sense saber què faríem nosaltres, ni Cornellà, ni Sagrada Família: aquests darrers van justos i van fer 3 i 4 de 7 i 5de6. Cornellà hi anaven forts amb 5de7, 7de7 i 3de7a. Els dos primers castells van anar prou bé, la truita més parada que el cinc, però el tres amb agulla... va ser un castell dels que fa afició, altre cop, amb quarts molt oberts que no sé com van aguantar i el pilar molt girat a l'esquerra i defensadíssim fins al final.
Nosaltres vem començar de cinc, que hi feia de primeres laterals a la descarregada de la torre i, pel que hi sentia, va anar força bé, amb el Jordi amb una mica de moto, però en general tranquil. Feia baixada per la meva banda però no vem patir gens.
En segona ronda fèiem un 4de7 amb agulla en què em vaig quedar fora, i va ser tot el contrari del 3de7a de Cornellà de després: paradíssim i un pilar superfort que es va estar una estoneta dret i que només li faltava girar per saludar la plaça.
En tercera ronda fèiem el 3de7 aixecat per sota, que també vaig mirar de fora estant i que també vaig veure prou maco, molt millor que el del Concurs. Era el tercer, som l'única colla que l'ha descarregat enguany, i el vam descarregar enmig dels càntics de joia habituals i sembla que amb la mirada sorruda dels liles.
No parlo de les altres colles perquè estic massa desconnectat, no m'hi fixo i de fet em cauen bé. No en sé res del que em van explicar després, de rotllos a plaça o de les actuacions de l'any vinent. No vaig a assaig i no sé gaire cosa ni tan sols de la meva colla. Però ahir vaig sortir content de l'actuació de Cornellà i també de la nostra, i evidentment que estic content que després d'un inici de temporada tan leri-leri, continuem fent millors castells que Cornellà. Només tinc paraules d'agraïment pels qui han tirat del carro en aquests moments tan crítics, tothom de junta i tècnica, els nous que no conec i els antics que van venint sovint o de tant en tant o els que ja no poden venir però us recordo cada cop que em poso la camisa.
A la Closca vem menjar els pollastres del Kardona i vem anar xerrant de mil coses, i anava sentint cada cop que per les venes em torna a córrer sang blau elèctric. Vem parlar de jugar a botifarra i de fer les quartes rondes un altre cop, de la revista i de coses que es poden fer i que s'han de fer. Ja s'acaba aquesta temporada tan estranya, només resta una actuació i un possible bolo i unes possibles colònies. Des del 2004 que pul·lulo per la colla, mitja vida fent castells, i que sigui per molts anys més.
XXXII Diada de Cornellà:
@CastCornella: p4 5d7 7d7 3d7a p5
@Cargolins: 2p4 5d7 4d7a 3d7s p5
@CastellersSAFA: 2p4 3d7 4d7 5d6 2p4
Sé que Cornellà va fer més pilars de sortida o comiat, però jo ja era enfilant cap al poble. Aquí hi ha les fotos de la Lídia i les que vaig fer jo amb el mòbil.
