2013 Vilanova i la Geltrú

Amb uns dies de retard escric la chronica de Vilanova dels Castellers d'Esplugues amb Bordegassos, Arboç i Esparreguera. No es pot dir que fos la millor actuació del món, ni que estigui mínimament inspirat, o sigui que no cal esperar gaire cosa d'això.

És que quina mandra. En fi, que per coses de la vida estic tornant a assaig (i a junta, fins i tot, i així començo també a assabentar-me dels típics merders habituals), però divendres sortia de la Nau sense tenir gaire clar què faríem, perquè per assaig i per camises som el que som ara per ara. Diumenge vem fer el que semblava més lògic, els bàsics de 7 i el 3de6 per sota; em deien que amb algunes mans altes més —dues o tres o quatre— podríem haver fet el 4de7 amb agulla. Vull dir que tampoc podem fer meravelles ara mateix, ja veurem com avança la història cargolina.



De moment a Vilanova érem quatre colles, fèiem dos pilars de 4 d'entrada i érem quarts en l'ordre d'actuació. Actuàvem a la plaça Charlie Rivel, que és la típica plaça on quan hi peta el sol, hi peta de debò, però per sort encara som a l'abril i el temps és mig agradable. Semblava la típica actuació d'anar rodant castells i castellers, el que s'acostuma a dir, és probable que ho estiguem fent, però en el tema de qui puja o deixa de pujar encara estic molt i molt desconnectat. Tant se val tot plegat, diguem que Bordegassos feia el 3de7, Esparreguera un 4de7, l'Arboç un 3de6 i nosaltres provàvem el 3de7. Vaig entrar d'agulla a tots tres castells, com en els vells temps, que és la posició a la pinya que més m'agrada, com sap tothom. Vaig arribar una mica tard a la pinya perquè estava repartint la càmera de retratar —que, per cert, la Nina em va fer unes fotos estupendes.



D'allà dins estant el castell no em va semblar malament, una mica lent, el meu baix estava una mica incòmode, s'havien d'anar fent petites correccions, i en general no hi vaig veure cap problema estructural important, però ves a saber.



En segona ronda sembla que la cosa se'ns alentia: els Bordegassos desmuntaven un 4de7 amb agulla que semblava que estava bé i en la mateixa ronda el descarregaven amb evidents problemes per dalt, semblava molt insegur, però al cap i a la fi el van acabar descarregant una mica amb l'ai al cor. Esparreguera feia el 3de7 i l'Arboç el 3de6a. Aleshores nosaltres tancàvem un peu de 4de7 que estava obertíssim i que vam haver de baixar. Vam tornar-hi tot seguit i, malgrat que estava més tancat, continuava obert; jo ja veia que faria el clàssic rectangle romboidal perquè havien començat a sonar les gralles i jo ja tocava les espatlles de l'agulla que tenia al darrere. Sembla que el rengle de la meva esquerra es va obrir força; des de dins, tot i que es veia lletjot i lent, tampoc semblava una cosa tan catastròfica, però bé, n'hem fet de millors. En acabat discutíem les agulles com hem d'entrar perquè això no passi, vaig parlar amb el Txus sobre la manera com ho fèiem abans, temps era temps, quan assajàvem els primers 4de8 i ens passava el mateix que ara, etc. Això pel que fa a les meves sensacions a l'agulla, les sensacions a tronc sembla que tampoc eren especialment còmodes. A la foto no sembla el castell més esvelt de l'univers. En tot cas, en aquesta foto que ens van fer els Bordegassos es veu prou bé:



I en les de la Lídia i la Nina, tampoc sembla que estigui especialment estiregassat o destarotat.





Tampoc es pot dir que es vegi especialmenet bonic. Després d'això vaig pensar que potser tocava anar al sortidor. L'actuació s'esllanguia, es deixatava, lànguida i avorrida, i nosaltres havíem de fer el 3de6s després del 4de7 de bordes, 5de6 de bordeus i 4de6 d'arbocencs. El nostre castell no em va semblar el que ha pujat més compassadament i alhora, més aviat em va semblar un turonet de cartes trontolladís, però bé, també el vem descarregar.



Era l'hora dels pilars de comiat, però ja se sap que la teva plaça te la folles com vols, i Bordegassos van decidir que era el moment de follar-se-la pel davant i pel darrere. Primer van fer un 7de6 en quarta ronda, que ja m'explicaràs, entenc que perquè hi pugés més gent i preparar el 7de7, perquè suposem que això a assaig no ho poden fer, i tot seguit, en comptes de fer els pilars de 5 alhora, van decidir que Esparreguera fes el seu en solitari perquè era per sota i el volien veure. Al capdavall, l'actuació havia estat relativament ràpida i no feia una calor espaventable i mira, hi havia el sortidor allà al costat. Per al nostre pilar de 5 em vaig quedar fora i vaig poder fer fotos de com el giràvem:



La Lídia en va fer per davant:



I Esparreguera per l'altre costat, però no me'l deixen inserir aquí sense violar drets d'autor. Com que els bordeus havien fet ja el seu pilar de 5 en solitari, en va poder fer dos més de 4 també aixecats per sota mentre els altres fèiem les nostres merdes. I res, l'actuació completa va ser aquesta:

@bordegassos: p4dol 2p4 3d7 id4d7a 4d7a 4d7 7d6 p5
@collabordeus: 2p4 4d7 3d7 5d6 p5s 2p4s
@Minyonsdelarboc: p4 3d6 3d6a 4d6 p4
@Cargolins: 2p4 3d7 4d7 3d6s p5

Les fotos: Lídia, Josep i Nina, Bordegassos i Esparreguera.

I en acabat vem voltar una mica i vem pujar a l'autocar cap a la Closca, on vem dinar, vem veure la grisor del Barça i la blavor elèctrica dels nostres castells a la Quarta Ronda, però l'ambient es va esvair ràpidament i vem fer un pensament i vem fer-nos fonedissos força aviat.

Doncs res, si a final de la temporada passada veia que tornava a haver-hi xup-xup, ara em fa la sensació aquesta d'esfumament estantís que ben segur és a causa que feia molt de temps que no començava una temporada venint més o menys assíduament i el record que en tinc és de quan tot anava bé i res no feia mal i se'ns feia fosc jugant partides de botifarra a la Closca. Suposo que és un record que puc arxivar en els moments bonics de la colla que, en cas que tornin, ara per ara sembla que no tenen pressa per tornar.

Apa, salut i castells.