Dit això, tampoc no tinc gaire cosa a dir de la diada de diumenge. L'any passat encara vivia a Gràcia i no hi vaig anar, i en comptes d'això vaig mirar la que feien a la plaça Revolució de la vila. Enguany sí que m'he vestit de blau elèctric, i fins i tot havia anat a l'assaig de divendres, vejats miracle. Com que havia estat força desconnectat durant l'interregne de Gràcia, hi ha coses que encara no he paït, com ara que les actuacions comencin a les 11.30. Puc entendre les raons generals per començar abans, però diria que comprenc millor la postura contrària: els que van a missa de Diumenge de Rams no ens veuen! Si vas per feina, acabes de pressa i la gent no se'n va —de fet, vem acabar a la una! A l'abril, no fa tanta calor —més aviat el dia era molt agradable i a l'ombra al matí encara feia fresqueta! On s'és vist, aquest tarannà hippiós de les colles del nord d'actuar a l'hora que els hi surt de la fava! Si surts divendres, actues amb mitja hora menys de son —i això afecta negativament el rendiment de les castelleres i els castellers! Bé, tot són excuses de mal pagador perquè donava voltes al llit mig despert i quan vaig decidir obrir els ulls eren les 11.30 i havia de córrer cap a plaça.
Tot just arribava i sentia una bella melodia de gralles; corrents, vaig plantar-me a plaça per comprovar que eren les nostres, i tot seguit veia com coronàvem el nostre primer castell, el 3de7, que vist amb les presses i fent la foto amb el mòbil, tampoc no m'hi vaig fixar gaire.
Les colles no havíem fet pilars d'entrada i nosaltres érem els tercers en l'ordre d'actuació, i així i tot, a les 12.13 si fa no fa que jo havia arribat, ja s'havia acabat la primera ronda. Certament, molt de pressa, es nota que els Borinots es delien per les promeses dionisíaques de la calçotada i la festa posterior. Pel que fa a nosaltres, que érem força pocs —darrerament no actuàvem mai per Setmana Santa—, per no estirar més el braç que la màniga, completàvem repertori amb dos castells de sis. Després del 7de7 dels Borinots i un intent desmuntat de 3de7 de Sitges, portàvem un magnífic 3de6 aixecat per sota en el qual vaig entrar d'agulla i que bé, no en recordo gaire cosa, diria que no va tenir cap problema destacable als meus ulls de miop.
Sitges descarregava, aquest cop sí, el 3de7; Borinots feia un 4de7; Sitges hi tornava amb el 5de6, i aleshores nosaltres tancàvem rondes amb el 4de6 amb l'agulla, que bé, és un castell que no ens sol donar cap problema, que és força lleig i en el qual pel que sembla no sabem quan hem d'agafar al pilar. Abans això ho cantava el Txus o l'Andro o alguna mà alta, diumenge va ser un petit desgavell, però bé, era un pilar de quatre que s'aguantava sol.
Per tancar sí que vem fer pilars: nosaltres, dos de quatre, un dels quals aixecat per sota; Borinots, un vano; Sitges, dos de quatre normals. No era ni un quart de dues i ja havíem plegat, deu ser la diada de diumenge que hem enllestit més tost, o si més no en recordo cap de més rabent.
Les colles van fer les ballarugues consuetudinàries i nosaltres l'expedició a l'ambaixada pakistanesa. Aleshores els Borinots feien la seva calçotada, com hem esmentat més amunt, però pel que sembla nosaltres som tan rancis com sempre i vem anar a pul·lular per una plaça de la vora del carrer Galileu. Mentre el sol començava a picar i la gent es posava crema solar, santsencs i sitgetans la feien petar per allà prop. Finalment, vem aterrar al lloc de la festa, al costat de les cotxeres de Sants.
I res més, fins aquí el primer tram del primer tram de la temporada 2023, que de moment fa bona flaire, però tot dependrà del que depèn sempre i ves a saber com anirà.
L'actuació completa (aquest cop no la vaig posar a Twitter perquè vaig fer tard) va ser la següent:
Castellers de Sants: 7de7, 5de7, 4de7, vano5
Jove de Sitges: 4de7, id3de7, 3de7, 5de6, 2pde4
Cargolins: 3de7, 3de6s, 4de6a, pde4+pde4s
Fotos de la Lídia i de la meva càmera. Aviam si en netejo l'objectiu, que el mòbil ara me'n fa de més bones.
I apa, salut i castells!
