2025 Poble-sec

 

[Vaig escriure això el mateix dia, ara me n'he adonat, quatre dies després, ho publico una mica corregit.] 

Avui hem acabat la temporada, per fi, m'estimo molt la colla però ja me'n feia una mica de mandra. I res, avui anàvem a totes, l'últim assaig havia anat bé, però sí que crec que hi nàvem massa justs. I si hi vas justet i has caigut dues setmanes abans, doncs jo crec que és el que ens ha passat.

Però que cadascú pensi el que vulgui!

Jo crec que avui el teníem com a pinya i com a tronc, tot i que massa justet. En fi, que hem sortit de torre, que sí que la tenim bé. Aquest cop sí que estava a la pinya, però a l'últim cordó, i l'he pogut mirar; veia el terç amb el cul una mica enfora, però sempre el fa així, crec que no ha patit gaire, i una torre més. Aquest any n'hem fet quatre de descarregades i una de carregada que va ser un accident, sap greu no haver-ne fer alguna més. Un castell que històricament ens ha donat molts problemes enguany l'hem dominat prou bé, n'hem d'estar molt contents.

Però el quatre no estava tan bé. Els tronquetis i els qui vulguin poden dir el que vulguin, però el quatre per nosaltres és un castell de pinya, i podem fer-ne un milió de nets, però si no s'aguanta damunt d'una pinya no hi ha castell. I si ens va caure fa dues setmanes, perquè la pinya no estava bé, doncs poden dir el que vulguin, que el que ens falta és gent. Jo a assaig vaig veure bé la pinya de divendres passat, però les que hi havia hagut abans de Sant Just o Sant Mateu, doncs no. I si jo no veig la pinya bé, no veig el 4.

Ara sí que el veia bé, però havíem caigut i entenc que la confiança puja de la pinya al tronc fins a la canalla, i això no ha passat. Nàvem massa justos i no ha arribat, mala sort. El primer quatre era maquíssim, dels millors, esplèndid, però la canalla no el veia. El segon no era tan maco, però la canalla tampoc el veia. Si no hi ha canalla, no hi ha castells.

Hi ha hagut també una mica de canvi de rondes que no es canviaven amb SaFa, que ens han passat la mà per la cara, i res, quatre amb agulla i llestos.

 ——— 

Ara que he rellegit tot això, en general hi estic prou d'acord. Podríem parlar més de SaFa, que van descarregar el 4de8 i el 3de7 per sota no especialment bé, però que els van bé, o dels Bandarres, que no van tenir el millor dia.

Jo sempre intento centrar-me en lu meu, i lu meu és que no tinc gens de ganes de tornar a assaig fins l'any vinent. També hi ha assemblea per elegir nou president, i ja vorem què fotem l'any vinent. Ara mateix vaig de cul de feina i per sort ja tenia això escrit. 

 L'any vinent serà un altre any, jo hi seré com sempre. Suposo.

 Visca la colla, i salut i a dormir si puc.  

2025 Terrassa

 

Faig la crònica exprés de l'actuació a Terrassa d'aquest cap de setmana, ja que m'hi havia posat, i aviam què passa aquest diumenge al Poble-sec.

La setmana passada era la "fluixa" d'actuacions d'aquest conjunt de quatre setmanes, i es va notar a assaig: hi érem poquíssims, i a plaça també. A més, faltava canalla i anàvem tan pelats que vem tornar a fer un castell de sis pisos.

Vem pujar a l'autocart i vem arribar a la Rambla de Terrassa per fer la cercavila. No em barrufava gaire i vaig anar de dret cap a l'Ajuntament, on actuàvem amb els Castellers de Terrassa i els Al·lots de Llevant, que sempre recordarem perquè ens van convidar a Manacor ara farà cosa d'uns deu anys. 

Se sentien gralles de lluny, però trigaven a arribar, i miràvem de treure'ns la son de les orelles, però la mandra pesava molt i s'afeixugava amb ganes. Ens vem enfaixar al costat del mercat i vem entrar amb el pilar caminant, tercers; per tant, jo comptava que aniríem en tercera posició en l'ordre d'actuació, però per raons desconegudes érem segons.

I vem tancar el 3de7, que pel que em deien tenia un pom de dalt també "feixuc", per dir-ho així. En tot cas, doncs res, poca cosa més a dir.

En segona ronda els pastelerus van fer un 4de8 que semblava que cauria però que van aguantar, i que va donar pas al nostre 4de7. Des de l'agulla, amb els canvis que em van fent a baixos i segons, vaig veure un rengle del tot tort, amb el meu baix cap a una banda, el segon cap a l'altra i el terç acabant la ziga-zaga, Guardiola estaria molt content però jo no les tenia totes, si l'hem de fer pujar un pis més.

En tercera ronda els blauturquesa van plantar un tres de set aixecat per sota que tots donàvem per mort, però que van mantenir viu també per miracle. Estaven com gínjols, perquè havien fet la millor actuació des de no sé quan, però nosaltres no estàvem tan contents, perquè fèiem el 4de6a, un castellot que no ens agrada. Jo encara no sé com he de gestionar les meves ànsies de tenir claustrofòbia i al final vaig acabar de segon lateral una mica pim-pam, i res, sembla que pel que fa al tronc no era el més maco del món, hi havia novetats per tot arreu i gent estrenant-s'hi. I lloat sia Jaume Barri.

Què més en podria dir? Doncs poca cosa més. Demà m'ho repasso i ho engego.

Vem arribar a Esplugues i vem dinar a la Closca, no hi va haver quarta ronda i la gent va tocar el dos i no vem fer botifarra. Alguns vem baixar a Cornellà i vem compartir estona amb els companys de la vila del costat, que era la seva diada. Alguns van compartir cotxe, també, pel que sembla. Allà era una mini-Trobada del Baix, amb castellers de moltes colles diverses, i la xerrera era garantida. I el vespre era nit i vem plegar veles i cap a casa a dormir, que l'endemà era dilluns.

Què passarà aquest diumenge al Poble-sec? Aquest dimarts a assaig érem quatre piules, aviam si divendres en som uns quants més i fem alguna cosa de profit, i acabem aquesta temporada una mica estranya de la millor manera possible. I si no, l'any vinent més i millor.

 Salut i castells i puta Espanya. 

2025 Trobada del Baix

 

Aprofitaré que vaig fer la crònica anterior per fer aquesta també i aviam si acabo l'any escrivint aquestes coses.

Aquest dissabte era la Trobada del Baix, que enguany organitzava la Jove de l'Hospitalet a Bellvitge, una zona que conec una mica perquè hi vaig treballar un temps força curt en una escola de perllà. Al costat del mercat hi anàvem arribant pels volts de quarts de cinc i anàvem omplint el passeig de la Rajola de coloraines llampants de camises variades. A les cinc ja fèiem els pilars i nosaltres tot de seguida alçàvem el 3de7 per sota, que a la penúltima aixecada, quan entrem les agulles, li va costar de pujar, sembla que a la buida hi havia algun problema amb els peus i coses per l'estil. El vem acabar d'aixecar sense més problemes i tres per sota al sac. Vaig mirar l'hora i crec que eren les 17.12 h, deu ser l'any que més aviat hem enllestit la primera ronda.

Érem deu colles i les rondes anaven en grups de tres i amb castells en solitari a partir del 7de7, em penso. Hi va haver un cert merder amb el protocol, perquè els de la Jove l'H volien modificar el protocol més o menys habitual d'actuació —que pel que sembla no és que fos consensuat, però sí que era el que s'anava seguint amb canvis mínims i progressius des de feia uns deu anys pel cap baix—; al final sembla que nosaltres i els de Castefa vem ser els que més vem collar perquè fos si fa no fa com sempre: rondes conjuntes fins a un castell mínim i castells en solitari, en cas que es vulgui, a partir d'aquest. Hi havia altres qüestions, però tant se val.

Nosaltres ajudàvem sobretot Sant Feliu, Adroc i Castelldefels, per qüestions de fillols i padrins i de proximitat i coses per l'estil. Això feia que no veiéssim gaire què feien les altres colles, si realment feies pinya amb les que ens "tocava" ajudar. En tot cas, tampoc és que estigués gaire per la cosa. Sé que l'Adroc va descarregar el primer 4de7 i va carregar el primer 3de7 de la seva història i que Castelldefels va descarregar el primer 4de8 —ja l'havien carregat— i hi van afegir un altre 2de7, més el 5de7 de primera ronda. Les altres colles no les vaig seguir gaire, sap greu, només sé que els Castellers de Cornellà es van fotre el 3de7 aixecat per sota pel cap quan fèiem pinya crec que precisament al 4de7 de l'Adroc, però no n'estic segur.

Nosaltres en segona ronda vem portar el 2de7, que enguany el tenim molt maco. L'Adri, després de la llenya de la setmana passada, pujava només de terç a la torre, que va anar prou bé, a mi sempre em semblen lentes però potser no tant. Potser sí que es va obrir per terços una mica, per la banda de l'Adri, precisament, però es va aguantar prou bé i sense cap patiment especial. Com que teníem molta pinya nostra i d'altres colles i jo estava en l'últim cordó, vaig aprofitar per quedar-me fora i vaig veure d'allò més bé la nostra torre tot emocionat abraçat a l'Ángel del Poble-sec, que era perllà.

Mentrestant Castefa va provar el seu 4de8, que va pujar a la primera molt fort i amb bones mides i que van descarregar bastant sobrats. Realment em vaig emocionar i tot, tenia la pell de gallina i tota la pesca: no sempre es veu el primer 4de8 descarregat d'una colla que has tingut al teu costat tota la vida i que assoleix per fi una fita com aquesta, a més a més tan sobrats. Xapó per ells.

Ja era la tercera ronda i nosaltres havíem descartat el 4de8, sembla que per dubtes de canalla, que em diuen que van pujar plorant al 3de7s i que, esclar, després de la patacada de Sant Just doncs aviam ara qui fa que pugin a un castell que té els mateixos problemes que fa una setmana i que té molts numbrus de caure. Doncs la nostra canalla sembla que no es va deixar entabanar. Jo sí que l'hauria tirat com a prova a plaça i, si va bé, amunt i aviam si hi ha sort, però ni això no vem poguer fer. Pel que fa a la meva banda, amb el meu segon lesionat van trucar a l'Emi, que feia temps que no venia i que va fer suposo que tres o quatre proves de pinya del 4. Ens passava el mateix que abans: per alguna raó, els meus segons acaben anant-se'n cap a la seva dreta i es regira tot el rengle. L'única manera d'arreglar-ho seria amb més temps i assaigs, però el temps se'ns exhaureix i la temporada ja s'acaba, o sigui que sembla que només ens quedarà el Poble-sec d'aquí dues setmanes.

En comptes del 4de8 vem fer el 5de7, on també vaig entrar d'agulla. No em va semblar especialment esvalotat, com acostuma a anar, sinó més aviat prou tranquil malgrat tot i sense gaires més problemes, o sigui que llestos.

A tercera ronda Castefa va fer el 2de7, també molt sobrat, millor que el nostre fins i tot, i va certificar que "guanyava" la Trobada del Baix, després de no sé quants anys que nosaltres havíem estat els "vencedors", des del 2008 o 2009 ininterrompudament, si més no per punts. En aquest cas, Castelldefels s'ho mereix de llarg i, com sempre diem, aviam si ens esperona a continuar creixent. Les últimes setmanes semblava que recuperàvem pinya a assaig i anàvem tancant proves de 4de8 prou bones, però com deia tot va massa just i ja veurem com arriba al Poble-sec.

I just quan s'estava acabant tot plegat van començar a caure quatre gotes, que després va ser un xàfec prou decent; nosaltres ja érem a un bar just al costat de l'escola on havia treballat i on havia fet el cafè durant una setmana. Vaig fer el Duolingo i l'entrepà que havia demanat i aleshores ja no plovia i la festa es reactivava, amb el Nívax punxant fins a la una o quarts de dues. Vaig fer una cosa que no faig mai, que és anar a Salamandra —si no hi ha concert de mètal, s'entén— i m'hi vaig estar fins força tard, ja no estic per aquestes coses ni mai m'han agradat especialment les discos.

En resum, una Trobada del Baix una mica diferent, en què veiem com una altra colla de la comarca ens passa per davant després de més de quinze anys, en què en tot cas hem tornat a portar una torre que ens hauria de donar molts èxits, però també s'acaba la temporada i ja veurem l'any vinent, i un 4de8 que és a l'aigüera, o passat per aigua, o pels xàfecs, vés a sapiguer. 

PD. L'endemà al final no vaig anar a Sant Úrsula; aquest any havia pensat fort d'anar-hi, però entre tot plegat vaig decidir descansar a casa. En tot cas, és una puta bogeria això dels vallencs; aquesta crònica del Santi Terraza de la banda de la Joves ho deixa ben palès. I xapó també per això que explica del Manel Urbano i no posar problemes per esperar el Galu. Au, salut i visca la Joves. 

2025 Sant Just

Tinc una feinada que no tinc temps per res i a banda d'això també vaig anant a castells més o menys a cada assaig i a cada diada, i aquest diumenge eren festes de Sant Just i hi vem anar com cada any.

Vaig deixar de fer les cròniques una mica perquè trobo que ja no tinc res de nou a dir sobre els castells i em fa molta mandra perdre el temps escrivint aquestes coses que no li interessen a ningú. Però bé, mira, ahir em vaig emprenyar un xic i tinc com les ganes d'esbravar-me una mica.

Com a resum des de l'última diada que vaig escriure fins a avui, jo diria que pel que fa als dos castells límit que tenim, la torre i el quatre, el primer es pot considerar objectiu aconseguit: n'hem descarregat dues i n'hem carregat una altra que es pot jutjar com un accident. En tot cas, només n'hem fet tres d'una torre que sembla potser la més sòlida que hem tingut mai —però ves a sapiguer— i estaria bé poder-la fer rodar més, però què hi farem.

Pel que fa al quatre, hi ha hagut canvis al tronc, renovacions per tot arreu i una manca de camises a assaig que en general ha fet que ens costés bastant assajar-lo amb garanties sobre la pinya. El tronc va anar prenent forma, al seu ritme cargolí, però de pinyes bones n'hem fet molt poques. Així no va arribar per Santa Magdalena i per Sant Mateu estava encara verd però el vem portar a plaça; va pujar al tercer peu però de seguida es va veure que ens el menjaríem amb patates i el vem baixar no sé si amb quints o dosos (crec que amb dosos enfilant quints).

I així ha anat passant aquest mes des de Festa Major d'Esplugues i ens hem plantat a la de Sant Just amb el més calent a l'aigüera. Els últims assajos semblava que hi havia més gent a assaig i finalment divendres vem fer dues proves amb pinyes en condicions. La primera prova va anar certament malament i la segona molt millor, amb dosos col·locats, diria, no sé fins on va arribar l'acotxador.

Les meves sensacions, i així ho vaig dir a tothom que em va voler escoltar, és que el quatre anava justíssim per anar a Sant Just; potser millor que el de Sant Mateu, però justet en tot cas. I no perquè no el puguem fer, sinó perquè els problemes que hi havia d'encaix amb la pinya no s'havien acabat de resoldre, precisament perquè de pinyes bones n'hem fet poquíssimes etz. Tot el meu sector de pinya (jo faig d'agulla) hi estàvem més o menys d'acord, com a mínim amb els qui vaig parlar. Però tu, si els de tronc el fan net sencer vint vegades al mes, suposo que la pinya ja els aguantarem com podrem.

I així arribàvem a diumenge. Sempre diuen que a toro passado i blablabla, però jo el que pensava, veient sobretot com estaven les pinyes de quatre, era sortir d'un castell que tinguéssim més segur, com la torre o fins i tot el tres per sota (però el tres per sota sempre es pot trencar en una mala aixecada i la torre és molt punyetera), o sigui que suposo que van decidir sortir amb el peix gros del cove, que en dèiem abans. La tècnica decideix com han d'anar els castells, tot té els seus pros i els seus contres i jo aquí no m'hi fico.

La diada va començar tard perquè faltava que arribés una ambulància, vem fer els pilars d'entrada i vem sortir de 4de8. Ara no el tanquem tant com els que fèiem fins a Sant Mateu, per sort, perquè no s'hi podia respirar; el van veure prou ben quadrat i va pujar al primer peu. Certament el castell estava molt maco fins a quints, però vaja, ja se sap que aquest castell no comença fins aleshores. I aleshores va passar el que ens passava a assaig, si més no al meu sector de pinya; no cal que ho expliqui, total, tothom ho sap, el cas és que va anar perdent mides i vem haver de lluitar bastant pinya i tronc per mantenir el castell fins a la carregada. Jo aleshores estava traient el fetge per la boca per aguantar el meu segon, o sigui que no vaig veure gaire què va passar després de la carregada; com a mínim a mi em va semblar que el castell s'havia assentat (el meu segon es va posar més dret, per exemple) i que es podria defensar fins a descarregar-lo. Però veient el vídeo sembla que el que va passar és que amb dosos encara dalt la remenadissa ja havia tornat i una mica a la primera rebrincada va petar d'una manera semblant a com peten les torres, és a dir, amb el tronc esberlant-se cadascú per la seva banda en un tres i no res.

Veient les fotos i el vídeo no sembla que fos tot tan dramàtic, potser en fem un gra massa, de tot plegat, però realment les sensacions, com a mínim al meu sector, va ser de moltíssima feina massa aviat (amb quints) i jo dubtava que el poguéssim carregar. Un cop carregat, aleshores vaig pensar que el podríem descarregar, però és quan va petar. Ironies de la vida. 

Jo crec que la confiança en el castell no s'aconsegueix dient "confieu en el castell, que el tenim de puta mare"; jo més aviat agafo confiança en els castells quan veig que a assaig van bé i, com ja he dit, a mi no me'n donava i en general el meu sector de pinya diria que tampoc les tenia totes. Jo crec que es podria haver defensat més potser si hi hagués hagut més confiança, o potser no, potser simplement ja havia donat tanta guerra fins a l'aleta que estàvem exhaustos per parar la descarregada. Ni idea, tu. Per la meva trista experiència de tot plegat, el mínim que demano per un quatre de vuit són dues o tres pinyes bones si pot ser en dos assajos diferents. Per mi, de bones només en vem fer una, l'última de divendres. I aquesta és la meva opinió i me la puc fotre pel cul si voleu.

També crec que això de "si tens el castell, el tires" depèn una mica de què consideris que vol dir "tenir el castell". Si és tenir el tronc net més o menys maco però que damunt d'una pinya esdevé un flam, no sé si es pot considerar "tenir-lo". Els dos últims anys vem descarregar una primera torre de set que va ser un miracle, no n'hem descarregat cap altra de tan remenada, i un primer quatre de vuit que ídem: va ser encara més mogut que el d'ahir i va ser un altre miracle. Potser ja hem acabat els miracles i el que hauríem de fer és portar els castells amb més garanties. Però també em puc ficar aquesta opinió pel ses. 

Després de la llenya se'n va anar l'ambulància i vem haver d'esperar que tornés. Vem haver de rebaixar pretensions i vem portar el 5de7 i el 4de7a, que no vaig veure gaire (sembla que el 5 va ser el típic galliner esvalotat habitual), vem acabar amb el pilar de 5 i tres pilars de 4 i cap a la Closca.

Aquesta setmana ja és la Trobada del Baix, haurem de buscar un segon nou i refer una mica el castell si el volem portar allà, jo també ho veig massa just, però ja veieu que aquesta colla fa meravelles. Després encara ens quedarà Terrassa i el Poble-sec, i ja veurem què passa.

Au, salut i castells i putaspanya. 

2025 Sants - Rams

Ja ha passat més d'una setmana de l'última diada, la de Rams o Calçotada de Sants, un dissabte al migdia. No era un horari gaire habitual, però en tot cas els cargolins i els borinots ens anàvem aplegant al voltant de la font del cap de la rambla que baixa des de la plaça de Sants... Jo hi era tot just arribat, pensant si posar-me la roba de castells o esperar-me una estona més, quan va passar atabalada davant nostre la Sareta convocant la tècnica i dient que els de Sants volien fer quatre rondes de castells.

L'assaig del dia abans bé, ja no el recordo, però sí que recordo que últimament ens estava costant arrossegar penya pels puestus, i a la Nau, esclar, també. A Sants érem relativament pocs i a assaig havíem fet una prova de 3de6 per sota, que vaig sentir que seria el quart castell. Els dos primers serien 3 i 4 de 7, més el 5de6. Vaja, que continuàvem en pretemporada.

I així, mentre la nova dels quatre castells es propagava per la plaça, els castellers i castelleres ens embotifarràvem en la faixa, els nuvolets es passejaven pel cel i els Castellers de Sants feien el seu pilar de 4 caminant, i aleshores nosaltres també ens apinyàvem sota aquella mena de tendal a quadres per transportar a peu aital estructura.

 

Com es pot veure, a la foto queda molt quiet. I res, pel que fa als castells, com és costum en aquesta mena de diades, no en tinc gaire idea de res, i això que vaig entrar d'agulla a tres dels quatre castells. I més amb el temps que ha passat i que tots els castells em semblaven iguals. En resum, podria dir que en termes generals van anar més rapidets que els de la setmana anterior i que aviam si algun dia podem portar tres castells de set junts, o quatre!

 

M'he mirat la crònica d'Esplugues Digital, però aquest cop l'informant va ser més mandrós que altres vegades i no en puc treure gaire suc més. La veritat és que la sensació era una mica d'avorriment de fer castells bastant sobrats, però que sempre ens falten més mans altes o més mans en general o més canalla o més de tot, aviam si acabem d'engegar ara que s'acaba la Setmana Santa, s'ha mort el papa i ha ressuscitat el senyort.

 

Les fotos són precioses. Posats a fer, vet aquí també la del 5de6, del qual no en recordo absolutament res, i això que anava a dins del tres i que no vaig beure gens durant la diada:

 

 

I el primer castell per sota de l'any, que mola més veure'ls en moviment, però passo de matar-me ara per trobar-ne el vídeo i penjar-lo.

 

Vem acabar amb el pilar de 5, que també el recordo sense cap especial problema:

 

 

En resum, una altra diada completament oblidable, potser la diada més recordable de les oblidables de tan oblidable com és, que ja és molt, perquè tinc molt poca memòria, i perquè potser la recordaré sempre com la diada més oblidable de tots els temps, que és una mica oximoronesc.

En aquest moment és quan els borinots brunzien cap a la seva calçotada, cap al parc que hi ha a l'estació d'autobusos, mentre que molts cargolins ens arrossegàvem cap a fer el vermut a uns bars que hi ha al costat del Vapor Vell. I mentre ens explicàvem la vida i tot plegat va anar passant el temps, i al final havent dinat vem anar tirant cap a la festa que els borinots tenien muntada al mateix digue-li parc, digue-li solar, o el que sigui quan no hi fan festes, vés a sapiguer. El grup que havia de ser més putaspanyista de la història va ser una mica bluf; després ens van obrir el local i encabat era una mica tard, vem intentar entrar a la Deskomunal però les entrades eren un bé molt preuat i no se'n trobaven gaires i de cop i volta era potser l'hora d'anar a dormir.

I res més, demà ja torna a ser dimarts d'assaig, aquest diumenge tenim la primera actuació a casa, la que anomenem de Sant Jordi, la que marcarà definitivament el final de la pretemporada, si se'n pot dir així, i el començament, també per dir-ho així, d'una altra temporada triomfal cargolina.

Mentrestant, salut i castells.

 

2025 Adroc

Ja tornem a ser aquí, en una pausa de feina després d'haver-me passat tot el matí arranjant comes i punts, per posar-ne jo també ara uns quants més en aquest marasme que és la xarxa­®. Mentre la calor asfixiant va tornant, l'Ajuntament decideix que havia de trepanar un altre cop el carrer i jo haig de tancar la finestra per no tornar-me boig pel soroll, i mentrestant vaig pensant en què podria escriure sobre la magnífica actuació de dissabte a casa dels nostres fillols, els Castellers de l'Adroc, juntament amb els Carallots i nosaltres, els Cargolins. És ben bé que al Baix les colles tenim noms més pintorescos que les franquícies esportives dels EUA.

Per la meva banda, feia temps que no venia a aquesta diada d'Aniversari de l'Adroc, per naps o per cols, segurament des d'abans de la pandèmia, quan encara agafava la bici i feia una mica de salut. Aquest cop, com que no tenia gens de pressa, vaig baixar xino-xano a Cornellà i vaig pujar als ferros, que em van deixar puntualment al centre de Sant Andreu de la Barca.

A Cornellà feia un solet d'aquells que comencen a amenaçar una mica amb l'arribada de la calor; a Sant Andreu, però, nuvolades negres es congriaven una mica més endins, cap a Martorell i el Penedès, i miràvem el radart fent una birra al bart de la plaça F. G. Lorca, que s'assembla una mica a FGC. De fet, tothom feia cafès excepte jo, que soc un desmanegat. I així, mentre la gent es començava a enfaixar, jo anava escurant la mitjana i pensava que quina mandra, mare meva.

En aquella plaça era on actuàvem normalment; l'any passat no hi vaig poder anar perquè em va tocar treballar, l'anterior no sé ni si hi vam actuar i les anteriors hi havia la pandèmia o altres greus impediments. En aquesta avinentesa les colles vam sortir en xiroia cercavila cap al centre del poble, a la plaça d'Anselm Clavé, músic de gloriosa memòria, fundador del moviment coral a Catalunya i moltes més coses que podeu llegir a la Viquipèdia. La plaça, però, no era tan gloriosa; més aviat amb poca gent, força inclinada, amb més ombres que llum del sol, ens costava d'entendre el canvi de situació. En vem parlar una mica entre nosaltres, però no en vem treure l'entrellat; poder hauríem d'haver parlat amb algú de la colla, però no ho vem fer, és més divertit rondinar.

 

Nosaltres érem els segons i després del pilar de 4 caminant dels amfitrions, que va quedar en carregat, nosaltres vem fer el nostre i vem veure com els de color carbassa aixecaven el seu, sense fer-lo caminar. Què van fer les colles? Poso aquí el resultat i així ja ho tindríem:

Castellers de l'Adroc: pde4cam(c), 3de6, 3de6a, 4de6, 2pde4
Castellers d'Esplugues: pde4cam, 3de7, 4de7, 4de6a, pde5, 2pde4
Castellers de Sant Vicenç dels Horts: pde4, 3de6a, 3de6, 4de6, pde5, pde4

Dels nostres castells, gairebé només puc escriure el que he redactat per a Esplugues Digital, que és això:

"Les colles ens vam aplegar cap a les 17.30 a la plaça Federico García Lorca, on havíem actuat els anys anteriors, per sortir en cercavila cap a la plaça Anselm Clavé, on va tenir lloc la Diada d'Aniversari dels Castellers de l'Adroc, que són els fillols dels Castellers d'Esplugues. En aquella plaça no hi havia gaire públic i l'ambient era una mica fred. Tot i això, com que l'espai era estret, hi havia el caliu del frec-a-frec de camises anant d'una pinya a l'altra. [...]

Quan va arribar la cercavila a plaça, les colles vam entrar amb un pilar caminant. Nosaltres érem els segons, i en primera i segona ronda vam fer el 3 i el 4 de 7, els primers castells de set pisos de l'any, que es van fer amb prou fermesa, malgrat que com que hi ha canalla molt nova, van ser una mica lents; amb tot, els troncs i la pinya van aguantar perfectament. En tercera ronda vam portar el 4de6 amb agulla, que no va donar cap problema rellevant; vam descartar el de set perquè, malgrat que per pinya érem prous per fer-lo, ens faltaven algunes mans altes i es va decidir no forçar més del compte. Per acabar, el segon pilar de 5 de l'any, més dos pilars de 4."

Com a resum trobo que ja està prou bé. Aquest text meu l'hi han passat a un dels caps de pinya perquè l'acabi de completar; és divertit mirar quines diferències hi ha, etc. Teniu aquí la notícia. El que sí que hi han afegit és el nombre exacte de camises; jo sabia que n'érem unes 70, al final arribàvem a 76. També confirma que hi va haver una estrena de canalla, tot i que des de la pinya el que es veia era que a l'acotxador, molt petitó, li costa déu i ajuda enfilar-se fins al capdamunt.

Doncs res, la veritat és que poca cosa més puc afegir-hi. Aquestes actuacions es fan molt lentes perquè amb colles petites, i aquest cop ens hi incloc a nosaltres mateixos, cal força ajuda de les altres colles per tancar les pinyes. Amb colles més grans, o en la majoria de les nostres actuacions, normalment comencem a tancar pinya més o menys quan la colla anterior ja està descarregant. En casos com els d'aquest dissabte, no es comença a muntar la pinya fins que no està descarregat del tot el castell anterior. A més a més, com que la plaça tenia força pendent, totes les colles fèiem els castells en el mateix tros de plaça, més planer, la qual cosa obligava a esperar que s'acabés de descarregar i escampessin la boira d'aquell petit tram. Així, entre ronda i ronda, anàvem seguint els bèsties resultats del futbol: el Madrit va perdre i tot pintava d'allò més bé, però més tard al vespre el Barça no va acabar de fer els deures. Què hi farem! I amb això ja teníem el pilar de 5 fet:

També vem fer aquests dos pilarets de comiat:

I nosaltres, farem els nostres deures? Doncs ja vorem, de moment la cosa havia començat prou bé d'assistència a assaig, però ara per ara no s'està acabant d'implementar a plaça. En tot cas, les nuvolades tampoc es van implementar i els castellers van fer via cap a la festa que organitzaven els amfitrions. Jo vaig tirar cap al poble a veure si el Barça guanyava, però tampoc va implementar la victòria. I a reveure!

Hi ha fotos al nostre Flickr i també les de l'Espada, que ara ve a la nostra colla.

2025 Badalona

Una temporada més, tornen les cròniques al bloch. Aquesta vegada la veritat és que poca cosa en puc dir, perquè continuo més o menys tan desconnectat de tot com els últims anys i a més a més no havia anat a assaig en tota la setmana, o sigui que ves a saber què passaria.

El que va passar va ser que la primera actuació a Badalona, amb amenaces de xàfecs i tempestes en aquest marçot tan britànic per terres catalanes, no va atreure gaires cargolins; de fet, érem ben pocs, i els aiguats van acabar espantant-ne alguns, pel que sembla, per la qual cosa encara n’érem menys i vam acabar descartant els castells de set. Troncs i pinya sembla que les van passar magres per poder tancar-los, van estar ben distrets per ser el primer dia.

Jo m’havia posat el despertador a les deu per poder-hi arribar amb metro sense presses, però allò que l’apagues tres cops seguits i, quan me’n vaig haver adonat, ja eren tres quarts d’onze. Segons Google Maps, hi ha una mica més d’una hora amb metro fins a la plaça del Pou del Greix, que qui no hi entra no creix. O sigui que a correcuita vaig anar volant cap al tren soterrat, que em feia la sensació que anava molt a poc a poc, empeltat de la mandra del dia.

Un cop a Badalona, corrents cap al passeig marítim, o com en diguin. Hi vaig acabar arribant poc després de les dotze, i el panorama era desolador. Jo, a més a més, vaig haver d’entrar rabent al lavabo del McDonald’s, perquè necessitats peremptòries em reclamaven. D’aquesta manera, quan en vaig sortir, ja estàvem descarregant els pilars d’entrada. Em vaig posar la camisa i em vaig enfaixar, però com a protesta contra no res no em vaig posar els pantalons blancs, i a passar la jornada. Érem tercers, com acostuma a passar, i sortíem de 4de6a.

 

Teníem un cordó i mig per tancar castells de sis, no és que anéssim gaire sobrats, però en tot cas els castells de sis diguem-ne que els despatxem bastant fàcilment, i tampoc és que m’hi fixés gaire, en aquest primer castell, però a les fotos que he rescatat de Facebook es veu prou bé.

 

Farem via, que tampoc té gaire més història: en els dos castells següents, el 4 i el 3de6, vaig entrar-hi d’agulla, i tots dos van anar de manera semblant: l’acotxador és molt petit i li costava força pujar, i els castells semblaven de vuit pisos per la durada, però a banda d’això els vam facturar sense més problemes, si més no des de dins estant.

 

Vam fer el primer pilar de 5 de l’any i dos pilarets més de 4 per plegar, i fins d’aquí dues setmanes a Sant Andreu de la Barca, que és una actuació que acostumo a perdre’m des que no hi vaig amb bici i ja vorem aquest any què faig.

Les pluges havien anat fent via des de la vall del Llobregat fins a la banda del Besòs, el cel s’anava tapant, de lluny ens arribaven les tronades, els nuvolets grisos es feien nuvolades tenebroses, que s’estrenyien i feien caure les primeres gotes, que aviat van esdevenir xàfec: uns quants cargolins vam anar a aixoplugar-nos al Club Nàutic, que els Micacos havien llogat per fer-hi la festa a la tarda, mentre que la majoria de les camises blaves que ahir van sortir de l’amari per estrenar la temporada feien el camí de casa. Jo ahir tenia un dia més autista del que és habitual, així que cap a les cinc vaig decidir seguir el camí de la resta de la colla i enfilar cap al Llobregat.

Podria fer una mica de valoració d’aquesta nova temporada, amb cap de colla nova, la Sara, que més o menys quan vaig entrar a la colla era enxaneta, i amb la Mari Luz i l’Àlex com a presidents, que ja havien estat en el càrrec. Però què hi podria dir, jo? Per la part tècnica, la sensació és que es volen fer les coses més a la manera arreplegada, diríem, però jo soc bastant ganàpia en tot en general i ja veurem com vaig d’ànims. Havia començat venint a tots els assajos, però les últimes setmanes ja m’he desinflat, ja veurem si els vents bufen a favor, etz. Per la meva banda, continuo un any més a la comissió de comunicació, com a suport en diverses tasques que he anat fent els últims vint anys. Ja veurem com va això del vent o si em ve de gust remar o si més aviat acabo prenent-me una caipirinha al xiringuitu de la platja.

Ahir faltava molta gent de l’habitual; havíem començat fort a assaig, però la primera diada ha estat una mica una punxada. Però tot just acabem de començar, per mi encara som a la pretemporada, i malgrat les tempestes, suposo que acabarà sortint el sol algun dia i els cargolins també eixiran després de la pluja per veure el cel radiant blau elèctric. Esclar.

Bé, quins castells vem fer ahir? Espera’t que m’ho miro (és molt més que probable que els pilars d’entrada i sortida de les altres colles no estiguin bé):

Castellers de Badalona: 3pde4, 3de7, 3de6s, 4de7, pde5, 2pde4
Castellers de Barcelona: 2pde4, 5de7, id4de8, 4de8, 3de7, pde5, 2pde4
Castellers d’Esplugues: 2pde4, 4de6a, 4de6, 3de6, pde5, 2pd4

De fotògrafs nostres ahir només vaig veure que hi havia la Patri, potser hauria estat una bona diada per portar la meva màquina de retratar. Però què hi farem! La propera, més i millor, que tampoc serà gaire difícil.

Suposo que podria dir moltes més coses, com ara que ja hem vist un tres per sota tot just al març, el dels badalonins, o que mentre fèiem la diada jugava el Barça-Madrid femení al Lluís Companys i que vaig anar seguint una mica amb el mòbil. Després de divuit partits, els merengons ens n'han guanyat el primer, i com sempre robant de la manera més descarada amb uns àrbitres que si no són uns ineptes totals són uns fills de la gran puta i els haurien de tirar al capdavall del pou del greix mateix. Quins collons. La veritat és que em va emprenyar força, sobretot quan vaig veure el gol anul·lat al mòbil, és que n’hi ha per llogar-hi cadires.

Però bé, ja en llogarem, o no, o potser sí, o tal vegada hoch.