Faig la crònica exprés de l'actuació a Terrassa d'aquest cap de setmana, ja que m'hi havia posat, i aviam què passa aquest diumenge al Poble-sec.
La setmana passada era la "fluixa" d'actuacions d'aquest conjunt de quatre setmanes, i es va notar a assaig: hi érem poquíssims, i a plaça també. A més, faltava canalla i anàvem tan pelats que vem tornar a fer un castell de sis pisos.
Vem pujar a l'autocart i vem arribar a la Rambla de Terrassa per fer la cercavila. No em barrufava gaire i vaig anar de dret cap a l'Ajuntament, on actuàvem amb els Castellers de Terrassa i els Al·lots de Llevant, que sempre recordarem perquè ens van convidar a Manacor ara farà cosa d'uns deu anys.
Se sentien gralles de lluny, però trigaven a arribar, i miràvem de treure'ns la son de les orelles, però la mandra pesava molt i s'afeixugava amb ganes. Ens vem enfaixar al costat del mercat i vem entrar amb el pilar caminant, tercers; per tant, jo comptava que aniríem en tercera posició en l'ordre d'actuació, però per raons desconegudes érem segons.
I vem tancar el 3de7, que pel que em deien tenia un pom de dalt també "feixuc", per dir-ho així. En tot cas, doncs res, poca cosa més a dir.
En segona ronda els pastelerus van fer un 4de8 que semblava que cauria però que van aguantar, i que va donar pas al nostre 4de7. Des de l'agulla, amb els canvis que em van fent a baixos i segons, vaig veure un rengle del tot tort, amb el meu baix cap a una banda, el segon cap a l'altra i el terç acabant la ziga-zaga, Guardiola estaria molt content però jo no les tenia totes, si l'hem de fer pujar un pis més.
En tercera ronda els blauturquesa van plantar un tres de set aixecat per sota que tots donàvem per mort, però que van mantenir viu també per miracle. Estaven com gínjols, perquè havien fet la millor actuació des de no sé quan, però nosaltres no estàvem tan contents, perquè fèiem el 4de6a, un castellot que no ens agrada. Jo encara no sé com he de gestionar les meves ànsies de tenir claustrofòbia i al final vaig acabar de segon lateral una mica pim-pam, i res, sembla que pel que fa al tronc no era el més maco del món, hi havia novetats per tot arreu i gent estrenant-s'hi. I lloat sia Jaume Barri.
Què més en podria dir? Doncs poca cosa més. Demà m'ho repasso i ho engego.
Vem arribar a Esplugues i vem dinar a la Closca, no hi va haver quarta ronda i la gent va tocar el dos i no vem fer botifarra. Alguns vem baixar a Cornellà i vem compartir estona amb els companys de la vila del costat, que era la seva diada. Alguns van compartir cotxe, també, pel que sembla. Allà era una mini-Trobada del Baix, amb castellers de moltes colles diverses, i la xerrera era garantida. I el vespre era nit i vem plegar veles i cap a casa a dormir, que l'endemà era dilluns.
Què passarà aquest diumenge al Poble-sec? Aquest dimarts a assaig érem quatre piules, aviam si divendres en som uns quants més i fem alguna cosa de profit, i acabem aquesta temporada una mica estranya de la millor manera possible. I si no, l'any vinent més i millor.
Salut i castells i puta Espanya.
