05 de juny 2026

2026 Diada de la Colla

Dues setmanes després de Castefa era el torn de la Diada de la Colla, o d'Aniversari, que s'havia de fer el dissabte 30 de maig a la tarda a la pista vermella del Pou d'en Fèlix, però que, com que hi havia mil coses a fer a Esplugues aquella tarda, es va passar al matí. Un matí de dissabte ben calorós, tot s'ha de dir, així que al final el trasllat, a més de temporal, va ser espacial i ens vam col·locar sota l'ombra delitosa que ofereixen amablement els plàtans del Robert Brillas, cada cop més ensenyorits dels jardinets, ara que els pins enormes han anat caient l'un darrere l'altre esterrecats per les ventades.

Com en una mena d'aberració de l'espai-temps local, a plaça també hi havia la gent d'AC, amb la seva paradeta, i un grup d'antifeixistes que els escridassaven amb xardor. Jo, per coses de la vida, m'havia adormit i em vaig perdre el pilar caminant d'entrada i el 5de7 —que, segons els vídeos que circulen, van anar d'allò més bé. I tot just entrar al Brillas em vaig trobar aquella paradeta i l'esbroncada, i com que jo també tenia encara la sang xarbotant, vaig amollar alguns escarns abrandats als orriolistes recordant-los llurs mares. En fi, que se'n vagin a cagar.

2026 Diada de la Colla (Patri)

Amb les presses havia sortit ja amb la camisa posada de casa, i ja se sap que no es poden fer aquestes coses vestit de barrufet. Tot és perquè algun dia em fotin fora de la colla, ja no sé què fer. Em vaig enfaixar i vaig esperar que les altres colles, que eren Viladecans i Cerdanyola, fessin les seves construccions humanes; en tornar de comprar tabac ja faltava menys perquè ens toqués: el 3de7 per sota era la nostra carta per a segona ronda, el primer de l'any. 

Com ja he dit, havia anat venint molt poc a assaig, però per causes diverses —bàsicament, manca d'efectius, especialment d'agulles— em van burxar una mica perquè tornés a assaig amb regularitat. Així que entre naps i cols al final de l'assaig de divendres, on no havia entrat d'agulla, van decidir que sí que hi entraria, o sigui que allà m'hi teniu, veient com s'anava enlairant prou bé el 3, amb força bones mides, etc. M'hi vaig ficar, a mi em va semblar que va anar millor que als assajos que havia fet jo, i sobretot molt millor que el de divendres, i 3de7s descarregat amb la cantarella del llop del carrer del Mur i apa: un dels més matiners que hem fet —ens ho vem mirar una mica a la Closca després—, força abans que el primer de l'any passat, que va ser per Santa Magda.

A segona ronda tocava decidir si fèiem el 7de7, el 4de7 amb agulla o el 4de7. Per al primer érem massa justos de pinya i havíem tingut alguna baixa de darrera hora per alguna banda; el 4de7a l'hem deixat en carregat ja dos cops aquesta temporada i suposo que no volien forçar més del compte; el 4de7 se'ns oferia com l'opció més avinent, també amb vistes de fer el 4de8 en algun horitzó esperem que no gaire llunyà. I res, al final va ser el 4de7, que la veritat és que no recordo que presentés gaire batalla. Pel que sembla vem fer els castells de manera prou resolutiva i folgada.

Vam acabar amb el pilar de 5, que no vaig veure gaire però sembla que potser va brandar una mica, no ho sé, i tres pilars de 4 de sortida, en què un dels tres pilars va trigar una mica més que els altres. I cap a la Closca a dinar. Jo vaig saludar uns col·legues a la Tasca, on la Sònia després em va dir que m'havia de treure la camisa per ser allà —hom ja no sap què fer perquè el fotin fora de la colla—, i en acabat sí que vaig aterrar a la nostra Closca, on vem estar passant la tarda fins que l'Arsenal va perdre, moment en el qual vaig pujar cap a les Tres Esplugues, que hi havia Glosa Càustica i concerts, i encabat encara vaig tenir forces per veure la final de la Conferència Oest de l'NBA.

I res més, una diada que marca un altre punt ascendent en la trajectòria de la colla, que ja tocava, després dels inicis de cargolí de les primeres setmanes de temporada. Ara tot cap amunt... o ja ho veurem. Ens torna a tocar amb SaFa i Castefa aquest cap de setmana, ja veurem si ens tornen a passar la mà per la cara en versió carícia o plantofada, o no.

Recordeu que podeu llegir les chroniques anteriors d'aquesta temporada en aquest mirífic post