Comentarem una mica aquest començament de temporada perquè serveixi d'alguna cosa, potser, per fer la revista, en cas que calgui, si cal, esclar, i per si un cas.
Pel que fa a suport gràfic, els vídeos es van penjant al canal de YouTube i els nostres àlbums de fotos són al compte de Flickr.
Actuacions de març i abril
Les sensacions eren que, com l'any passat, anàvem engegant de mica en mica, a poc a poc, amb tan bona lletra com podíem, i que això és el que hi havia mentre no fóssim més gent a assaig. Però jo aleshores no hi anava gaire o gens: m'hi havia passat pels dos primers, però com que l'any anterior havia faltat a molt pocs, aquesta temporada me la volia prendre amb molta més calma. Així que fins al maig no vaig anar gaire a assaig i només vaig passejar-me per les actuacions.
La primera va ser a Badalona, davant el mar, on havíem actuat no sé si l'any passat o l'anterior. Era el 22 de març, ara fa ja dos mesos i mig, i amb prou feines me'n recordo de res. Érem pocs i compartíem plaça amb els Micacos i els Carallots, i nosaltres anàvem amb poques camises, com l'any anterior, i vam fer 3de6a, 3de7, 3de6 per sota, pilar de 5 i pilars de 4. La meva memòria fa figa, el vídeo m'ajuda a recordar que va costar molt de coronar el 3 amb agulla perquè l'acotxadora no parava de relliscar i va ser una mica un drama; al final la van ajudar a pujar des de tots els cantons possibles —la pinya, el segon de l'agulla, gent de tronc, un dels dosos, l'enxaneta...— i s'hi va poder col·locar. En fi, canalleta molt nova que s'havia d'anar rodant. Pel que fa als altres castells, no sembla que hi hagués gaires més incidents a destacar.
A la següent, a Sant Andreu de la Barca, l'11 d'abril, per l'Aniversari de l'Adroc, no hi vaig anar; hi vam fer la mateixa actuació, canviant el 3de6a per un 4de7; un castell de set pisos marcava una petita passa cap endavant en què, bé, jo què sé. He mirat el vídeo i tampoc és que hi hagi res a destacar, segurament hi va haver estrenes i coses per l'estil, però ara no puc rapinyar les pseudocròniques d'Esplugues Digital, que em feien servei per a aquestes coses.
Anàvem a Can Jorba, al Portal de l'Àngel, el diumenge següent, i hi sumàvem un 4de7a als bàsics de set. En aquesta actuació vaig arribar tard i em vaig perdre el primer 3de7, que al vídeo no sembla que tingués gaire història. El 4de7a i el 4de7 ja els vaig viure a la plaça i, vistos així des d'una perspectiva una mica tangencial, em van semblar lents i que necessitaven continuar fent rodatge de tronc i canalla, que aquest any, com acostuma a passar a inicis de temporada, és força nova i s'ha d'anar polint.
I fins aquí tinc suport dels nostres vídeos de YouTube; si més no, com que són les més antigues, són les que recordava menys, i també les més poc interessants en termes de castellística.
El 26 d'abril era la Diada de Sant Jordi a Esplugues; malauradament, no en recordo tampoc gaire cosa. Vem començar amb un 4de7 amb agulla que no sé si anava gaire bé o què, però que quan el pilar va quedar net va brandar més del compte i va acabar caient. Primera llenya de la temporada. Com que no anava a assaig, al 4de7 em van fotre a l'últim cordó i me'l vaig mirar així fent l'aranya, mes no en remembro aitampoch nulla cosa. I el 5de7, doncs el mateix. Aviam si pengen els vídeos i almenys refresco la memòria, però el cas és que la meva implicació en aquest començament de la temporada va ser clarament molt baixa. Pilar de cinc i tres pilars de 4 de comiat, en un dels quals hi vaig entrar d'agulla.
Maig: Vigílies d'Aniversari de Sants
A principi de maig ja vaig començar a venir regularment a assaig: primer els divendres, i ja després també els dimarts. Això va fer, d'entrada, que em fiquessin més dins de les pinyes, mentre que d'altra banda també el meu interès pel que fèiem a plaça va anar augmentant.
El dissabte 9 de maig tornàvem a Sants, a les vigílies del seu Aniversari, i la tarda era grisa, i el cel gris com humit anunciava turmenta anunciava mal temps. Oh, lai, carai! Aquest cop, a diferència de l'any passat, teníem pla B: el local d'assaig dels Borinots, una escola pública del carrer Comtes de Bell-lloc. Ja hi havíem actuat alguna altra vegada, però no ho recordava tan anxovat i enxubat, ben atapeïts en un ambient ben xafogós.
I certament tampoc és que en pugui parlar gaire més dels castells, perquè la meva implicació havia augmentat una mica, però tampoc no tant, no ens flipéssim ara. El cas és que sortíem de 5de7 i m'hi posaven d'agulla a la buida. Crec que vem fer girar tota la pinya, que després vem desmuntar el primer peu, i que aleshores va pujar amb el joiós desori renouer que caracteritza els nostres cincs, però tampoc ho puc dir del cert. El que sí que és cert és que no el vaig veure patir gaire.
I després fèiem el 4de7a, aquest cop ben descarregat, i el 4de7, un castell que vem haver de canviar a darrera hora perquè el 3de7 que tocava es va haver de descartar per problemes tècnics de canalla, pel que vaig sentir al comitè de crisi que se celebrava a l'entrada del pàrquing on ens aixoplugàvem de la pluja i de l'enrenou de dins de l'escola. Al 4 em vaig quedar pel tercer o quart cordó i vaig mirar de reüll una estructura que diria que au, apa. I pilar de 5 i cap a una altra banda.
I l'altra banda va ser descartar fer un beure al local de Borinots i anar camí de Can Batlló, però ens arribaren noves que l'aforament —era l'aniversari de La Directa— era complet, per la qual cosa vem restar a plaça d'Osca, on havíem d'haver fet els castells si no hagués plogut —el xàfec es va acabar just quan l'actuació finia—, i els beures els vem fer al Kop de Mà, un garitu del rotllu, i finalment vem enfilar cap a la Deskomunal, que diuen que tancaran per motius de puta PSC.
Bé, què podem dir d'aquesta diada? Es nota que n'he escrit força més que les anteriors, la qual cosa demostra que ja estava més al cas de les coses, i també que fa menys que hi vem actuar i encara me'n recordo prou. L'altra cosa és que vem tornar a fer tres castells de set però que no acabàvem de fer una passa més; per això caldria que jo m'hi impliqués més encara, evidentment.
Aniversari de Castelldefels
Una setmana després anàvem a Castefa amb autocart. I qui no se'n recordaria de l'odissea que vem viure! Amb els cants de sirena de la Laia, que semblava que volguessin fer estavellar la nostra nau contra els revolts del massís del Garraf. El viatge va ser curiós, amb un autocart més gran que de costum que va anar per un trajecte molt estrany però que al final ens va deixar a la part alta de Castelldefels. Jo duia la càmera de gravar, que la Monchi no podia venir i me l'havia encolomat. Vam arribar a la plaça de l'Església, amb Castefa i SaFa, uns estrenus ciclistes se'ns afegien, plantava la càmera en un lloc on no tinguéssim el sol gaire de cara i apa, a gaudir de la tarda.
Va ser una actuació llarguíssima, accidentada i, pel que fa a nosaltres, bastant emprenyadora, perquè les altres dues colles ens van passar la mà per la cara ben passada, que més aviat semblava una plantofada sorollosa.
Després dels pilars d'entrada vem sortir de 3de7, en el qual entrava d'agulla. Em sembla que també va pujar al segon peu i que també el vem fer voltar. El castell va pujar així com nerviós, no gaire còmode, i amb allò que s'hi va col·locant la canalla al seu ritme hi va haver una bona remenada que va deixar com cultort el meu segon, que es va com plegar de jonolls, i vaig haver de ben suar la cansalada per aguantar-lo. Suposo que no n'hi havia per tant, però vaig patir com en un 4de8. Amb la travessada i la canalla sortint, el tronc es va redreçar i es va descarregar sense més perills, però déu-n'hi-do la cosa.
En segona ronda vem fer el 4de7 amb agulla, que vaig veure des d'un racó de pinya com l'anterior de Sants, amb vistes privilegiades al pilar. I des del meu racó, de cua d'ull, vaig veure com li costava dreçar-se i consolidar-se, ja abans de deixar-se anar, i quan va quedar despullat el pilar, de reüll, vaig veure el segon parant batzegades com un bou fins que no va poder més i es va trencar l'espadat! I apa, segon 4de7a carregat de l'any.
I per aquí SaFa havia desmuntat un 4de8, que va descarregar en repetició, i a Castefa no recordo si li va passar res, i a tot plegat cal afegir-hi la nostra llenya: l'actuació avançava mandrosa sense cap voluntat visible d'acabar-se aquell mateix dissabte. Jo estava amb la càmera de gravar i la veritat és que no recordo una diada més avorrida que aquella. Com a mínim teníem l'al·licient que el 4de8 de SaFa i el 2de7 de Castefa ens podien fer emprenyar una mica, però no va ser prou per fer apaivagar el meu tedi. I quan per fi ens va tocar, vem descarregar el 4de7, que no recordo gens. Per acabar, encara faltava una llenya de 3de7 per sota de SaFa, que encara va allargar més l'agonia d'una diada sempiterna.
I vem fer els pilars de 5 i, per alguna raó que només nosaltres sabem, tan sols nosaltres vem fer els pilars de 4 de comiat: podríem dir que era per allargassar més aquella diada que ja estava més estireganyada que un xiclet Boomer d'aquells de l'anunci de la meva època boomer, o simplement els vem fer perquè ja estaven apuntats a l'app i volien que pugés els que havien de pujar i tota la pesca. El cas és que vaig haver de plegar la càmera a correcuita, perquè tothom havia sortit corrents cap a l'autocart, que tenia pressa per enfilar-se un altre cop pel massís del Garraf i seguir el periple fins a Sant Joan Despí per l'autopista, amb els cants de la Laia amenitzant l'odissea, que per fi arribava a la fi.
I, amics meus tots, aquesta va ser la típica actuació que et pica la cresta i et diu que si bades i no t'espaviles, et passarà tothom per sobre, i que si volem fer el 3 per sota o la torre o el quatre de vuit o el que sigui, val més que ens posem les piles. I això és el que ha de venir a partir d'aquesta crònica.
