Doncs avui [diumenge passat] per fi hem tancat la temporada. Una temporada estranya que es va acabar per Santa Magdalena, i en el segon tram hem anat fent el que hem pogut. Com que de moment no tinc fotos dels castells sencers, n'hi poso una dels músics, que no hi surten mai i ho fan de puta mare.
Faig la crònica ràpida de com va anar al Poble-sec. Hi vaig arribar justet de temps, per variar, i ja li vaig demanar a l'Àlex que el metro nava al seu ritme per viam si amb sort no em posaven d'agulla als pilars d'entrada. I encara hi vaig arribar prou a l'hora, però d'agulla no hi era; de vegades als pilars m'entra la claustrofòbia i no em venia de gust ser-hi, o sigui que gràcies. I ja posats, gràcies per la feina aquests dos anys que has estat al capdavant de pinyes, Àlex; trobo que ho has fet molt bé i m'he sentit molt a gust amb tu.
Però als tres castells sí que hi vaig entrar. El primer era el 5de7, a la plena. El neguit que vaig tenir a Sant Feliu em va durar una mica fins que es va tancar i va començar a pujar. El segon era el Pablo, a qui no vaig haver de parar gaire o gens, i en general el tres del cinc va anar molt rodonet i tranquil. Descarregant i entre rondes tothom deia que era el millor que havíem fet durant tot l'any. Realment ni galliner, n'hi va haver.
A segona ronda portàvem el 3de7 per sota, que als assaigs havia anat una mica desmanegat i tampoc no les tenia totes. Però a plaça va anar molt bé; el meu rengle de tota la temporada, la buida, no va tenir cap problema a destacar, el vem descarregar cantant la cançoneta del llop de Wall Street i al capdavall també deia tothom que era un dels millors de l'any. Havíem vist abans el de SaFa, que havia pujat bastant descompensat, i el nostre va ser de postal.
I en tercera ronda fèiem el 4de7 amb agulla, on feia d'agulla del pilar del mig, amb l'Ignasi de segon i l'Antonio de baix, com és habitual. La sensació que vaig tenir allà dins és que si més no jo no vaig haver de treballar gaire o gens, que el pilar va anar bé, però del quatre no en sé gaire cosa. Si pengen algun dia els vídeos ja el miraré.
Al pilar de cinc del final i els de quatre estava als últims cordons i no sé què se n'ha de dir, crec que aquí o als d'entrada els dos caps de pinya van fer de segons i això i allò, ves a saber, jo estava molt content d'haver acabat la temporada.
Ho deia al post anterior, hem tancat l'any una mica sense pastanaga i sense gaire motivació. A mi em sap greu, tampoc és que en tingués moltíssimes ganes, però al primer tram cada cosa bona que ens sortia ens queia un xàfec tot seguit. La torre de set, el quatre per sota, el quatre de vuit, sobretot: una mica no hem tingut sort, una mica la sort te la busques, és cert que el compromís va més enllà d'anar només a assaig i que s'ha de treballar també a casa. La sort no ens ha trobat i després de juliol ni hem tingut prou pinya ni prou tronc ni prou de res; per mi la dissort ens acompanya des del 4de8 de Sant Just de l'any passat, que sempre he dit que no l'hauríem d'haver tirat o que l'hauríem d'haver desmuntat de seguida que es veia que no anava bé. Però no en tinc ni ideia, o sigui que no dic res més. La meva sensació és com de desfeta i de veure Castefa amb dos o tres cordons fotent-te el 4de8 a la cara i nosaltres una mica fent figa com si fóssim l'Espanyol, i fa una mica de tristor. Jo ja he dit mil cops que aquest any volia prendre-m'ho amb més calma i nar només a diades i poc a assaig, però he acabat anant regularment a assaig i els resultats no s'han acabat d'implementar i és força frustrant. Ja vorem l'any vinent.
Au, salut i puta Espanya sempre, puta Vox i putu feixisme que sembla que ens haurem d'empassar en aquesta merda d'estat espanyol.
I visca els Castellers d'Esplugues.
La resta de diades que he acabat d'escriure són a la resta del bloch.
