Ahir hi va haver Assemblea de la Colla. Intento, cada any, escriure'n un resum per poder llegir-lo en acabar la temporada i així poder comprovar com han evolucionat les coses, d'allò que es va dir a allò a què s'ha arribat. Abans, però, de vessar els "apunts", escriuré les meves impressions. La primera és que el Rai va beure aigua i va més o menys llegir el discurset; això era com una metàfora, l'incendiari apagava el foc i es constrenyia a una pauta, deixant enrere el to abrandat de polemista tomakaire. Feia, abans de res, autocrítica per si ell i el seu equip no pot estar a l'alçada de les circumstàncies, i tot plegat deixava entreveure constantment la flaire de voler fer una passa més, la del quatre de vuit. Parlava jo una estoneta amb el Quique, que el veia com molt cansat, i em deia el mateix que diu sempre: cal anar molt a poc a poc, no som prous per fer segons què, cal posar-se en forma al gimnàs, manca més seriositat i compromís... Bé, sí, però això també ho deia abans de fer la torre de set, abans de fer el tres per sota, abans de fer el quatre amb agulla que va obrir la porta definitivament als castells de set i mig... Ho ha dit sempre, és una opinió "tradicionalista" sobre la colla, jo crec que va mig errat. Així que combrego amb el discurs de la nova Tècnica, que em va agradar que fos més o menys caut i que no fixés objectius clars de l'alçada d'un campanar de vuit pisos que puguin frustrar la Colla, tot i que és, evidentment, la seva aspiració. Fa uns anys, en Jaume I deia calia "fer la passa" als castells de la gamma alta de set, i l'any següent controlàvem el quatre amb agulla i el cinc de set. Ara jo crec que fer la passa és recuperar la torre i consolidar el tres per sota (fer un parell de torres aquesta temporada seria un èxit rotund) i treballar "oficialment" el quatre de vuit per plantejar-se'l ja per enguany. Suposo que això és al que aspira la Tècnica, potser ho podria haver dit a l'Assemblea.
El canvi a Junta és menor però esperem que faci efecte sobretot a "Creixement". Després de marejar força la perdiu la Marta i el Pujo, entraran a la nova Junta sota el comandament d'aquesta àrea, que hauria de dependre de "Dinamització social". Vaig parlar una estona amb el Joan i el que deia tenia sentit tot i que no sé fins a quin punt és lo que jo esperava. Bàsicament es tracta de dissenyar una estratègia per incrementar la visibilitat de la Colla al poble de tal manera que el "boca-orella" sigui molt fàcil; és a dir, ser omnipresents. Per a això necessitaran la col·laboració de la resta de Dinamització i també de l'àrea de comunicació i propaganda, que és la meva...
L'altra novetat destacable és l'aprovació del "club casteller" o com cony es digui finalment; és la quota voluntària per ajudar la Colla, d'un mínim de vint-i-cinc euros, que va ser acceptada per unanimitat i sense polèmica. Jo no m'esperava tanta facilitat. Ara veurem com funciona això en el decurs de l'any i per al vinent ja en parlarem.
L'Assemblea va començar amb la lectura i aprovació de l'acta anterior i de l'estat de comptes. Tot seguit va valorar la temporada l'Adal, que bàsicament va agrair a tothom (colla, Junta, equip tècnic, parella) el seu suport, que ha permès assolir un projecte i obtenir uns resultats molt bons. Va esmentar el David Carreras i el memorial, va demanar el mateix suport per a la propera Tècnica i que tothom segueixi treballant.
Tot seguit va valorar l'any el President, que es va mostrar molt satisfet pel creixement lent i sostingut de la Colla, que es demostra per exemple en el fet que s'ha bellugat pràcticament el doble de calés respecte a fa dos anys tot i que les subvencions han disminuït un vint per cent. Creu que cal seguir treballant tot i que el 2010 ha estat molt bé, va agrair el suport de tothom i sobretot dels "invisibles" que hi col·laboren sense que surti el seu nom enlloc.
En acabat, es va obrir el torn de precs i preguntes, que només va fer servir l'Estrella per la niciesa del ram de flors de Santa Magda. Jo no m'esperava aquella collonada intempestiva, però una Assemblea sense alguna polèmica absurda no és el mateix. Jo hauria matat el tema, però la gent necessita respondre a l'absurditat: mal fet. El cas és que va passar i no crec que porti conseqüències... això espero. El que jo dic és que la Colla no pot permetre's prescindir de ningú, i que dir que és idiota (tot i que sigui cert) s'ha de fer amb cura perquè aleshores potser s'ofèn i deixa la paradeta. I si la deixa, caldrà buscar algú altre, i no convé si la cosa ja funciona.
Bé, després d'aquell interludi subnormal, va aparèixer el Rai, va beure aigua i va mig llegir el discurs, però estava molt nerviós i s'entretallava. Va començar amb paraules humils: "no és una decisió fàcil", no té experiència i té por de no estar a l'alçada de la Colla, que està en el seu millor moment, un moment que creu que és "complicat" perquè podem anar amunt o avall, i ell vol créixer, per a la qual cosa cal molta feina. És un gran repte per a la Tècnica (i per aquí va deixar anar la paraula "quatre de vuit"). Va dir que no n'hi ha prou amb venir a tots els assajos, que cal el compromís de tothom i col·laboració activa en la Colla; va exemplificar això, per exemple, en l'acollida de nous castellers que apareixen per la porta de la Nau d'assaig: cal una nova mentalitat per enraonar amb ells, etc. Tot seguit va presentar l'equip, que va qualificar de força diferent entre ell mateix, equilibrat i complementat, humil i treballador. No sé si va dir també que força inexpert, tot i que això ja ho havia dit a l'inici de l'speech. Sobre els assajos, va dir que seguirien més o menys igual, tot i que s'avançaran una mica els horaris i exigiran puntualitat estricta, un tema aquest de la puntualitat que ja veurem com exigeixen i que vaig veure que va generar brandaments de cap en senyal més aviat de "ja veuràs com t'ho faràs si els terços t'arriben tots mitja hora tard". El Rai va demanar respecte per les decisions que prenguin malgrat els errors que cometran, perquè sempre estaran pensades per al bé de la colla. Va acabar agraint a la Marta el seu suport, perquè "si alguna cosa faig bé serà gràcies a ella".
Va voler canviar el sentit del vot, dient que el "No" no serà contra la candidatura sinó contra el compromís que demana de participar en la Colla. 64 hochs, 9 nos i 2 blanchs.
Després el Tarrés va introduir dos temes de Junta. El primer era les modificacions que esmentava amunt: dues comissions noves, la de captació de gent nova ("creixement"), i la de "dinamització dinamització", al marge del "bar & events" i integrada pel Sàlvia, el Bartu i el Sasi, una comissió que segons com trepitjarà la de "creixement" i que ja veurem com funciona. El cas és que passem de no tenir projecte en aquest àmbit a tindre'n dos de diferents, només que en rutlli un ja serà prou.
La segona va ser la de "quotes", que ja he valorat prou. La votació es va fer a mà alçada i ningú no va votar-hi en contra.
El Rai va tornar a parlar, va repartir el calendari d'actuacions del 2011 i el va comentar una mica: han intentat buscar colles grans, deixar els ponts festius lliures sense actuacions, no actuar dos cops un cap de setmana en la mesura del que sigui possible i deixar un cap de setmana lliure al mes. El calendari és encara provisional. Després va comentar el tema de la Candelera de Valls (que ell en deia "Candela"). Vol fer-hi un castell de set, cosa lògica, per la qual cosa necessitarem començar els assajos ja el proper divendres, uns assajos que continuaran els divendres fins, segurament, la calçotada, moment en què passaran també a dimarts. La primera diada serà el deu d'abril i volen començar a totes.
Així es va donar per enllestida l'Assemblea. Tot el temps de després va ser escenari de converses i discusions sobre la Colla, la Junta i la Tècnica, i també el tema del tabac al local. Jo estava molt cansat i la cervesa m'ensopia encara més. Vaig començar a encendre'm discutint amb el Rai, cosa que em va semblar força divertida. Després de l'Adal, amb el qual mai no m'he parlat gaire, torna a haver-hi algú, com en Jaume I, amb qui he tingut més converses, sobretot aquest darrer any amb les trobades al local pel futbol. Si de l'Adal encara no sé ben bé quina és la concepció dels castells que té (tot i que "els fets parlen per si sols"), del Rai ho sé força més bé, el conec una mica millor i m'és més fàcil parlar-ne. Ahir, però, esvaït l'ensopiment, sembla que la cervesa em xarbotava a les venes i em lubricava la llengua, però m'ho vaig passar força bé.
Hi ha també el tema de les fotos de la revista. Apunt número 1: o no posar el nom de cap fotògraf, o posar-los tots. Apunt número 2: les queixes perquè "no he sortit mai en cap foto en cap revista" me les passo per l'arc del triomf, però m'agradaria que algú que no fos jo en sigués el responsable: la Mar em sembla la víctima natural. Si ella es cuidés de triar i editar les fotos em facilitaria la feina molt. Apunt número 3: el Pau em va dir que sóc un sensacionalista, i és cert, he intentat posar titulars directes i provocadors. Això no sé si és bo o dolent, però crec que n'incentiva la lectura. Apunt número 4: el Pau també em va dir que no sé delegar la feina. Això és mig fals: pel que fa a la revista, he delegat una part de feina tot i que m'he carregat la més carregosa: el muntatge i edició i la redacció de mitja revista. Intentaré, com ja he dit, descarregar-me el tema de les fotos. Pel que fa a l'àrea de comunicació, vaig repartir un seguit de feina que per sort no haig de fer jo: per exemple, el tema del vídeo no és cosa meva, tot i que encara em cuido de les fotos. Però si vol que em descentralitzi feina, no és el més indicat per dir-ho perquè vaig voler que ell i/o el Jonàs em fessin el butlletí i no ho van fer gaire. En qui més confio és en mi mateix, malgrat que jo també falli, però si fallo jo, en sóc culpable jo, i si falla un altre, és culpable l'altre i també jo, per no anar-li al darrrere, una feina que no m'agrada gens.
En fi, això és pràcticament tot el que havia de dir de l'Assemblea.
