[Article publicat a la Vida d'Esplugues aquest desembre]
Benvolguts lectors de la Crònica, ens adrecem per primer cop a vosaltres, i a tot Esplugues en general, des d'aquestes pàgines per relatar-vos la crònica de l'any de la Colla de Castellers, una de les entitats més dinàmiques i que mobilitza més gent del nostre municipi i dels voltants per tot Catalunya. El nostre creixement ha estat progressiu aquests darrers anys, de forma que cada cop hem portat el nom d'Esplugues més amunt, sempre amb el mateix orgull de pertànyer a aquesta colla que ens estimem tant i a aquest poble i aquesta comarca tan masegats pels sotracs del temps.
Superant els límits
Aquest 2010 podem tornar a dir, un any més, que els Castellers d'Esplugues hem protagonitzat la millor temporada de la nostra història. Enguany, la Tècnica —que es renovarà en la propera Assemblea— s'havia plantejat, com a objectius, consolidar la feina anterior, és a dir, tot el ventall de castells de set, i afegir-hi, a més a més, el tres de set aixecat per sota. Pel que fa al primer objectiu, només ens ha quedat repetir la torre de set (2de7), un castell que tan sols hem carregat una vegada, l'any passat al Clot de Barcelona. Aquesta temporada vam seguir assajant-la de valent amb la mateixa alineació que el 2009; tanmateix, ens va quedar en intent —va fer llenya— a Sants per primavera. Com a conseqüència, vam deixar-la en stand by fins després de Festa Major. Malgrat els assajos intensius de les darreres setmanes de l'any, la Tècnica va considerar que no la teníem amb prou garanties per descarregar-la a la darrera actuació a Terrassa i, per tant, haurem d'esperar l'any vinent per poder fer-li l'aleta.
Pel que fa a la resta de la gamma de set, l'hem consolidada a bastament. Així, el cinc de set (5de7), per exemple, l'hem descarregat 10 cops, tot un rècord que segueixen de prop el quatre de set amb agulla (4de7a) i el tres de set amb agulla (3de7a). Aquesta darrera estructura era inèdita per a nosaltres: l'havíem estrenada per Festa Major l'any passat i enguany ja la dominem completament.
Però, de ben segur, el més destacable d'aquest any ha estat la consecució del primer tres de set aixecat per sota (3de7s) de la nostra història. És un castell molt espectacular atès que és la pinya qui va alçant cada pis, mentre que els pisos inferiors van col•locant-se a sota de l'estructura. És un castell molt tècnic, el més difícil de tota la gamma de set a banda del 2de7, ja que requereix molta constància i fidelitat a assaig i una pinya molt tècnica que pugui aixecar el tres ben compassat. A més a més, la gent del tronc del castell ha d'estar molt concentrada per aturar l'inevitable bellugueig de cada aixecada. D'aquesta manera, amb uns assajos molt durs tot just arribats de vacances, vam estar en condicions de portar el 3de7s per Festa Major. Malgrat els nervis lògics, però, el vam aixecar amb molt bones mides i amb molt bon ritme, amb una gran eufòria per part nostra i l'ovació del nostre públic, que flipava mandonguilles.
Resum de la temporada
Començàvem la temporada a Badalona, just abans de Setmana Santa, i aviat preníem embranzida: a la segona actuació, a Cornellà, descarregàvem els primers tres i quatre de set, i la setmana següent, per Sant Jordi al Robert Brillas, ja ens apuntàvem el primer 4de7a, el més matiner de la història —i és que la progressió ha estat fulgurant: el 2008 fèiem només dos 4de7a, el 2009 en fèiem cinc i enguany onze, un dels quals només carregat. A la Trobada de Colles del Baix Llobregat, a l'Hospitalet, tornàvem a fer la millor actuació de la comarca per tercer any consecutiu, demostrant que som la colla més en forma del Baix. El 15 de maig, a Sant Cugat, aconseguíem el primer 5de7; una setmana més tard, a Sabadell, descarregàvem per primer cop aquesta temporada dos castells de set i mig en una sola actuació, el 5de7 i el 4de7a. Per Festes de Can Vidalet completàvem el primer 3de7a de l'any; una setmana més tard escometíem el gran repte, a Sants: la torre de set. L'estructura va patir els mateixos problemes que la del Clot de l'any abans, en obrir-se a terços i petar per dalt; en comprovar que el problema era estructural, la Tècnica va deixar-la una mica de banda i va començar a centrar-se més en el 3de7s. Marxàvem de vacances, després del Gall, amb molts castells de la gamma alta de set, però sense provar el tres per sota ni aconseguir la torre, els dos grans objectius d'aquesta segona part de temporada.
Tot just començat setembre hi tornàvem; les actuacions d'abans de Festes ens van posar a punt, i els assajos, molt bons, ens van permetre d'afrontar el 3de7s. En les dues actuacions de Festes vam descarregar tot l'espectre de set llevat de la torre: 3de7, 4de7, 4de7a, 3de7a, 5de7 i 3de7s. Després d'aquesta gesta, impensable fa molt poc, vam anar a Tarragona i, una setmana més endavant, vam celebrar el I Memorial David Carreras. En David, com tots sabreu, va ser un dels fundadors i el principal impulsor de la nostra colla, i era molt conegut al poble pel seu dinamisme i empenta. A la plaça de l'Església (o Pare Miquel d'Esplugues), després d'un intent desmuntat, dedicàvem el 5de7 a la seva memòria, i que sigui per molts anys. Una setmana més tard, actuàvem en el marc de les Festes de Tardor de Sant Just en un Can Ginestar molt atapeït de gent i amb un gran ambient, i aconseguíem tres castells de set i mig (3de7a, 4de7a i 5de7), el segon cop en la temporada i el tercer de tota la nostra història.
Les darreres tres actuacions de la temporada han posat el colofó a aquest any. A Granollers, el 13 de novembre, després d'un altre 5de7, intentàvem el nostre segon 3de7s, però quedava en intent en encallar-se el rengle de la plena en l'última aixecada, la decisiva. Malgrat això, després de la dura llenya descarregàvem el 4de7a i acabàvem l'actuació amb un 3de7 i el primer Pde5 aixecat per sota de l'any, que no va oferir cap resistència. L'endemà al Clot fèiem castells bàsics de set i el segon Pde5s, i el dissabte següent, per Vigílies dels Minyons de Terrassa, la primera actuació amb els castells declarats Partimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, tornàvem amb el 3de7s, descartada definitivament la torre de set a l'assaig del dia abans. A Terrassa vam repetir exactament la mateixa actuació que per Festa Major, la millor de la història, però hi afegíem dos pilars de cinc simultanis al final, una gesta inèdita per a nosaltres, atès que mai no havíem tingut dues alineacions diferents de Pde5, un dels quals era aixecat per sota. Abans havíem descarregat el 5de7 i un treballat 3de7s, a més del 4de7a. Una actuació gairebé immillorable per a una temporada pràcticament perfecta.
Esperant que l'any vinent us sigui tan profitós com esperem que sigui també per a nosaltres, us desitgem bon Nadal a tothom i us esperem a qualsevol assaig, ja sabeu, a la Nau del carrer Àngel Guimerà 191. Bon Nadal, mengeu neules i torrons i un bon plat d'escudella.
Salut i Castells!
