E en l'endemig d'aitals mots com calabruix l'ermità comparech e dix:
—Amichs e amigues, som tots aplegats per tal com un jorn lo país s'alçarà per tal de dir que tots los homs són creats eguals, e aital jorn los fills dels esclaus berenaran amb els antichs proprietaris en paradís de germanor, e aitambé crech que serà arribat lo jorn que aquests turons, ablamats per lo foch de la iniquitat e la ignomínia, espletaran delitosos jardins de nenúfars e lliris vermells e assenyaladament ababols, roelles, capellans, gallets, badabadocs, paparotes, paramans, quicaraquics, quequerequecs, cacarequecs, coquerecocs, pipiripips e peperepeps, reialme d'esglàputs, escalàputs e cabeçuts on meravella és tanta que no freturats bufotenina puix l'èter n'és compost. D'allí estant guardarats valls enlairades e turons e tuchs seran aplanats com plastilina, e isards endrets seran amorosits com herba fresca a lloure e los endrets cairuts gardarats redreçats. E tota carn porrà esguardar ço. E la llibertat repicarà de cascun turó e munt e la talaia de la Sancta Creu del Coll Cerola.
L'ermità dix, e les discòrdies foren deturades cop en sech e lo desori esdevench drinch de crateres e simfonia de xarrups d'ambrosia dels déus. Mes l'ermità alçà's aïrat e esgaripà:
—Amichs e amigues, lo sobtat capgirell industrial és la pijor malvestat per a l'hom, car no res menys haver allargat les vides de cells qui vivim en contrades fruitoses, ha franyut l'equilibri dels humors de tots los fogatges e homs, fent la vida infernada e sotmetent-los a iniquitats, sofrença de cervell e de cors e anihilant la creació divinal de bísties de prat e papibous e peperepeps. Les noves arts emmenaran-nos a més grosses iniquitats e a l'anihilació total de la creació divinal de bísties de prat e papibous e peperepeps e àdhuc de l'espirit dels homs e de llur cors.
Tot hom fon molt meravellat com hach oït los eximis mots del savi ermità, mes pus meravellats foren com veieren-lo prendre d'un cabàs de tonyines dues tonyines fort grosses e de mides considerables que era joia de les contemplar, e encontinent l'ermità alçà's per tal d'atonyinar-los en vociferant en esgargamells terribles «foragitats Mafumet de les vostres ànimes, vils pecadors! Nulla bufotenina anch no vos porrà salvar, ne pols de gírgola, tro no hajats tastat de la tonyina divinal de l'Empiri Eternal!». Ensems pronunciava aitals paraules lo bon ermità ensumava pols de gírgola, e era fort gran meravella com cell jorn pus d'un o dos pecadors besllumaren la llum de Déu, deu inestroncable qui sadolla tot pecador.
—E, aprés haver trascolat e dringat tots ensems, e d'haver perdut l'oremus en justa de crateres e calzes de vidre e esmalt, e de ser arribats a casa fent tentines en cavall de dues rodes, vos dich, amichs meus e amigues, que no serv record de res, e que all apologies.
