T'estimo tant, diari, que si et diguessis Bitàcola i t'obrissis de cames et follaria. Però, ai las!, parrapatapam!, ets un simple DIP!
Em diuen, benvolgut diari, que les xarxes socials han mort els blogs, igual com els blogs van matar els fòrums. Jo sincerament penso que no. Alguns fòrums són encara prou potents, i els blogs aporten coses que les xarxes socials no poden ni somniar. Un espai de reflexió tan ric i esplèndid com tu, oh Bloch, mai no podrà ser substituït per Truiter.
Reflexió astoradora i ullbadadora: l'altre dia —és un secret!— vaig viatjar al Fons de la Nit. En un moment donat les Tenebres em van embolcallar i em van transportar a un món de Consciència Superior, plena de dolor i mort i de Vida. El Reialme de les Ombres em va fer seu com un tot Holístic transcendental. Dotat d'una saviesa superior infusa, vaig fondre'm contra una farola i la sang em va alliçonar sobre quelcom de durador i subjacent immanent a tot allò creat. Vaig colgar-me al llit, atuït pel cop heurístic mental rebut.
Unes hores més tard, però, tota l'experiència espiritual no podia ser copsada intel·lectivament. L'atuïment era gairebé només físic. Aquest cap de setmana, benvolgut diari —és un secret!— l'he passat Convalescent:
—Valga'm tu! Ja véns—et sento! El meu abisme parla, la meva extrema profunditat jo l'he trabucada a la llum! Valga'm tu! Endavant! Dóna'm la mà— ah! Deixa! Ai!— Ecs, ecs, ecs—ai de mi!
—Als convalescents, en efecte, és cantar el que els prova; parlar, ho pot fer qui està sa. I si qui està sa vol també cançons, vol altres cançons que les que vol el convalescent.
—Oh, vosaltres, bufons garneus i orguenets romancers, calleu doncs! Que jo hagi de tornar a cantar—— Tornaré de nou, amb aquest Sol, amb aquesta Terra, amb aquesta àliga, amb aquest serpent—no pas per a una vida nova o una vida millor o una vida semblant: —tornaré eternament per a aquesta mateixa i idèntica vida, en allò que hi ha de més gran en ella tant com en allò que hi ha de més petit —per dir de nou la paraula del Gran Migdia de la Terra i de l'Home, per anunciar de nou als homes el—
Avui encara després de tant de temps, no sé què em va voler dir la Gran Nit. Ara, ajagut al llit, o enraonant amb tu, estimat diari, encara la Nit em confon.
