Deien els que em veien que anava com emprenyat i trist i que rondinava tota l'estona. Bé, rondinava una mica d'esma, per no perdre el costum, però no estava especialment emprenyat ni trist, estava com sempre, que ja deu ser això. El cas és que després de dutxar-me, pentinar-me una mica i tallar-me les ungles, vaig veure que eren tres quarts de sis tocades: la concentració a la plaça de l'Església de Cornellà era a dos quarts de sis i ja anava força tard. Així que vaig calçar-me i en menys de deu minuts vaig haver baixat la Carretera de Cornellà-Esplugues.
I allí vaig haver d'esperar uns vint minuts ben bons que comencés la gresca.
Un cop va haver començat, després dels pilarots de tota la vida —en què, oh sorpresa, s'hi va estrenar una nena molt menuda—, i després de comprovar que queien algunes gotes de pluja malgrat que hi havia moltes clarianes al cel, vaig observar el castell de Cornellà. Com que això té una estructura completament caòtica, una mica seguint la roda (això ho diuen a Rac1 durant els partits de futbol) del grup de grindcore, doncs ara començaré a parlar de Cornellà.
Els cornellanencs (no en sé el gentilici) els havia vist unes setmanes enrere a Gràcia. Els veia millor que l'any passat, havien fet més feina, amb la canalla més rodada i amb alguna nova incorporació al tronc. M'havia dit el meu informador habitual que potser portarien castells de set a la Diada de la República —se celebrava el 14 d'abril, dia mitificat pels segles dels segles, i que guillotinin a tots els fills de puta ja— (diria que en diuen Diada de Primavera). Tanmateix, segons el mateix informador, no havien acabat d'anar bé els assaigs i, a més, una nena clau estava fora per qüestions diguem-ne familiars. A més, saltava a la vista que eren més aviat justos, tot i que segurament eren prous per fer-ho. Així doncs, després de començar amb dos pilars de quatre (d'això en diuen «analepsi» per la Facultat), van portar un 3de6 que no recordo ja gaire però que diria que va estar molt ferm tota l'estona, amb la canalla una mica lenta. A segona ronda provaven el 4de6a, que de mides per terços era un pèl estrany, també probablement perquè anava força lent: crec recordar que l'enxaneta va haver de suar de valent per pujar els dosos. Van plegar amb un 3de6a en què la rengla es va obrir una mica. En fi, que tampoc no n'hi havia per tant. Dos pilarets de quatre per plegar i bona nit i tapa't.
Natros, que aquí anava, principiàvem la vetllada amb un petri, marmori, granític tres de set: de mides rodonetes i llampants, el tres elèctric em va fascinar des del pou del castell, a l'agulla. Meravella de tres de set! Si llegia a la revista d'una de les colles petites de Tarragona que aposten més pel 3de8 abans que pel 4de8, podé hauríem de prendre'n nota! (això és broma, evidentment). A segona ronda vem portar un 4de7a bell com ell sol: quadrat, per primera vegada a la història, amb l'amplària i les distàncies escaients, només va patir per baix: en efecte, l'Adrià gemegava que esglaiava, cosa que va obligar el segon del pilar a deixar-se anar una mica abans, raó per la qual hi va haver més moviment del previst. Però tot plegat molt bé. Finalment, un 4de7 que també va mostrar unes mides perfectes, estupendes: durant la carregada no es va bellugar gens, i durant la descarregada gairebé tampoc. Només el meu baix, que tenia un segon novatu (precisament l'Adrià, que s'hi estrenava), va patir. I per acabar, un vano de 5 puixant i poderós.
Per la seva banda, els Castellers de Caldes, els Escaldats, van fer castells de sis sense gaires complicacions malgrat que de vegades no eren gaire maques les construccions. La torre de sis que hi van dur va obrir-se una mica i va tremolar força a la sortida, però en general, malgrat alguns detalls antiestètics, van fer un bon paper.
Això ha estat la crònica exprés, perquè tinc pressa i no m'hi puc passar tota la vida. Encara sóc a la maleïda UAB! Però molt millor que la UB i la UPC! On aniríem a parar! Només vull afegir que, acabada l'actuació, els amfitrions ens van oferir un pica-pica de puta mare, un detall molt maco que durant els darrers anys s'ha anat perdent i que cada cop és més infreqüent (començant per la nostra colla, però els pressupostos no estan per alegries). I, per acabar, esmentem el gran estol de grallers que van posar música a les nostres construccions: la colla va creixent en tots els aspectes, i tant de bo tot vagi bé enguany...
Salut i castells.
Fotos
@CastCornella: 2P4, 3d6, 4d6a, 3d6a, 2P4
@Cargolins: P4, 3d7, 4d7a, 4d7, V5
@escaldats: P4s, 3d6, 2d6, 3d6a, P4
