M'he llevat d'hora (cap a les set) i he estat fent coses de castells. Abans i després de les onze, durant uns tres quarts, he endreçat el desori de la meva habitació una mica i he anat, cap a quarts de dotze, a la paradeta de castells, i m'hi he passat tot el dia. És el primer cop que m'hi estic tot el dia, fa que Sant Jordi sigui una mica diferent. I he comprat, com és costum, llibres a l'entitat de beneficència emparada per Càritas d'Esplugues, uns castellans força pesats amb accent andalús. N'he comprat tres i ja tinc més coses per llegir —però darrerament llegeixo poc.
I hem estat fent una mica vida de poble, parlant amb els de les CUP o amb coneguts que feia temps que no veia, i fent una mica de pàtria, un país o un poble masegats com el meu cos, ple de blaus i contusions i que va fent esses per la vida, a punt d'estimbar-se a cada passa o a cada pedalada. Hi eren els «imputats» pel Caufec, que feien broma amb l'estelada —però nosaltres no fem política. Jo ara tinc força son i una mica de mal de cap perquè m'està baixant l'efecte de la cervesa, que és el meu únic analgèsic.
I he arribat a casa després de fer la darrera birra a les nou del vespre, i he regalat per primer cop que jo recordi una rosa a ma mare. Però l'ambient era avui un pèl rúfol: una ventada ens ha cardat la carpa al mig de la carretera (i per sort no passava cap vehicle en aquell moment) i flairava a tempesta, i.
