Diada de Sant Jordi, 2012

Doncs ahir actuació de Sant Jordi, la primera a casa de l'any, amb força camises tot i que sempre en podríem ser més i amb un bon ritme de construccions que sempre podria ser més ràpid. No sé si anem millor o pitjor que l'any passat (bé, sé que anem millor), però el que sí que és cert és que tot podria anar més bé: amb més gent a assaig podríem provar pinyes solvents dels castells que encara són a la ratlla de l'horitzó, i amb més compromís de part de tothom podríem fer moltes més coses, però... després d'un cap de setmana cent per cent casteller i d'haver escoltat algunes opinions més aviat pessimistes per part d'ínclits conspicus castellers d'Esplugues, jo més aviat sóc partidari de no combregar amb llurs parers, car si bé és cert que tot podria anar millor (per exemple, podria guanyar el Barça la Lliga), trobo que seguim en la línia de progressió constant, que no és mai lineal, sinó amb sinuositats, i que pot patir una davallada sobtada de vegades, per exemple d'aquí uns dies a Centelles, en què no tindrem canalla.

Després del proemi, passo a parlar ràpidament de la Diada de Sant Jordi. Tot i que després em diguin que parlo massa de mi, el fet és que estic lesionat per una patacada amb la bici i no podia fer castells, per la qual cosa me'ls vaig mirar de fora estant, darrere la càmera de fer fotos. Això fa que no visqui el castell des de dins, per la qual cosa hi ha detalls que se m'escapen, però alhora tinc una perspectiva més de conjunt gràcies a la distància. Molt bé, perfecte.

Començàvem amb un 5de7, el primer de l'any, que es va alçar amb molta decisió. La canalla, una mica lenta, va contribuir a remenar-lo una mica, sobretot en el moment de passar l'enxaneta, però res gaire destacable: un 5de7 contundent que deixava pas a un 4de7 amb males mides, amb cada rengle mirant a una banda diferent, que no va ser pas gaire modèlic però que, comptat i debatut, es va descarregar també folgadament. Finalment, un 4de7 amb agulla en la línia del cinc: molt segur, amb molt bones mides, i amb el pilar del mig que va girar per saludar a la plaça d'aquella manera que a mi em fa patir força. Per plegar, un vano de cinc que també va girar i que al pilar de cinc tenia l'alineació «b», la del Ferran com a segon. Afegiré que diria que la filla del Jaume Baix va pujar per primer cop tota sola un pilar (el de quatre) i que la Ylènia (s'escriu així, suposo) també es va estrenar, d'acotxadora al cinc, si no vaig errat (que bé podria ser, perquè la canalla no la controlo mai).

Pel que fa a les altres colles, els Bandarres eren els segons en l'ordre d'actuació i van fer un 3de7 força ferm d'entrada, però van haver de desmuntar dos cops seguits el 4de7; semblava que sempre es tancava per quarts i que la canalla no tenia prou confiança per passar. El 5de6 no va tenir gaire història i el pilar de 5 no el vaig veure. Els Castellers de Terrassa van descarregar 4de7a, 2de7, 3de7 i pilar de 5; diria que van fer els castells molt segurs llevat de la torre, que van haver-la de defensar moltíssim: es va entregirar (mot clàssic per parlar de torres) i es va obrir força per quarts. La defensa va ser apoteòsica i em va fer gruar per una colla blau elèctric que sàpiga defensar així les torres.

I fins aquí arribo. No em trobo gaire bé físicament i tinc el cap molt enterbolit, o sigui que punt final.

Fotos.