En primera ronda provaven el 4de7. Ahir era també la I Jornada de Filologia Catalana, que acabava al voltant de dos quarts de tres; jo baixava rabent i em trobava el peu del quatre ja muntat. Va anar enfilant-se força bé, una mica nerviós, però molt sòlid, molt diferent dels primers castells de set que va fer aquesta colla. Em deien que estava més remenat que el de fa una setmana a Vic, però era una meravella en esguard d'aquells que es carregaven in extremis i feien llenya damunt la pinya multicolor, alguns colors de la qual s'enfotien graciosament d'aquells esperpents. El d'ahir va ser la desena aleta d'un quatre de set ganàpia, i jo els he vist tots llevat del de Vic, precisament.
En segona ronda, per seguir amb els sets, van provar, finalment, el set de sis, que ja podem dir que el tenim fet, però bé. No va ser gaire maco, tenia unes mides estranyes i com que la pinya es deu haver assajat més aviat gens, tot plegat era així com una cosa rara. En tercera ronda portaven el 5de6, que assegut a l'ombra es va veure molt sòlid tot i que els membres del tronc afirmaven que s'havia bellugat força sobretot a la torre. Per acabar, a manca del pilar de cinc, van fer-ne dos de quatre i així es va donar per closa l'activitat castellera blava. Una actuació no tan espletant com d'altres però sí que molt digna que permet d'albirar un futur a curt termini prou prometedor.
Els Xoriguers van fer castells, però no recordo gaire com van anar. Deixant de banda els castells de set, que sí que havien provat una setmana abans a la diada d'Arreplegats, van portar un 5de6 solvent, un 2de6 que amb prou feines vaig veure perquè, com que l'actuació s'havia aturat per manca d'ambulància, vaig pujar un moment a Lletres per xerrar amb els filòlegs, però que en tot cas, la torre, el que vaig veure, era molt maca, i finalment un 4de6a que em va semblar força desquadrat però sense gaires més problemes.
Pel que fa als Marracos, van començar amb el 2de6, deprés d'haver carregat la torre amb un pis més i amb un folre fa dues o tres setmanes a casa seva. En aquesta avinentesa, els dos pilars també van quedar en carregats; el pas de l'enxaneta no en feia augurar bones perspectives; començant a baixar ja l'acotxador els pisos de dalt van acabar cedint. Això va fer que algú d'alguna colla marxés amb ambulància; ho va fer, però, després del nostre castell, el 7de6. Els Marracos, probablement abaixant pretensions, van seguir amb castells de cinc nets. En segona ronda, un 3de5 amb agulla en què l'enxaneta va trigar déu i ajuda a fer les passes; els grallers van allargar moltíssim l'aleta, van haver de callar, el tabaler va reprendre i quan ja per fi va poder passar, van acagar de refilar-la. Per acabar, 4de5a que trobo que no va tenir res de destacable.
Jo aleshores vaig pujar a Lletres, vaig fer un parell de birres i vaig baixar a quarts de set a veure en Jaume Barri, que va estar en el seu nivell habitual. Vaig mirar el rellotge i ja eren les vuit; és a dir, havia perdut el darrer tren, perquè ahir i avui hi havia vaga. Per això havia anat a la UAB amb bici i per això vaig haver de tornar, força tard, amb cotxe cap a Sabadell. Vaig abandonar els Ganàpies cap a les vuit i vaig seguir la festa a Lletres, on feien Filparranda, festa de Filologia Catalana, amb molt d'alcohol i musiqueta. Em van caure les ulleres i em van trepitjar el vidre, i ara vaig així, amb les ulleres trencades, un altre cop.
Fotos.
