El dissabte 27 de maig els Castellers d’Esplugues, amb el suport de l’Ajuntament, vam organitzar la Pinya Solidària en el marc de la Marató contra la Pobresa de Televisió de Catalunya. La idea era doble: recaptar diners per a la Marató i enviar un missatge visual simbòlic molt potent que digués que si som capaços de fer pinya tots plegats ens en sortirem.
L’acte es va celebrar a la Plaça de Catalunya d’Esplugues a partir de les cinc de la tarda i va comptar amb la participació dels Drums d’Esplugues i dels Atabalats, que van estar animant l’estona abans de tancar la pinya. Finalment vam decidir de fer un 4de6; com que TV3 va retransmetre l’acte en directe, vam haver de repetir el castell perquè el poguessin emetre. En acabat, un grup d’animació infantil d’Esplugues va fer un concert de temàtica solidària que es va allargar fins més tard de les set.
La recaptació final va rondar els tres mil euros. Unes vint entitats van adherir-s’hi i hi van participar. El dia, però, coincidia amb el pont de la Segona Pasqua i va fer que hi hagués, potser, menys gent de la prevista. A això cal afegir-hi la polèmica que ha voltat aquesta Marató: començant pels patrocinadors, tot sovint acusats de ser una part del problema de la crisi, que aprofiten aquesta mena d’actes per rentar-se la cara; i acabant pel fet que la pobresa i l’exclusió social són una xacra estructural que no s’arranja amb mesures superficials ni apel•lant a la bona voluntat dels catalans. Al cap i a la fi, el que s’hi pogués recaptar segur que era testimonial en comparació a allò que altres mesures reals suposarien, com la reducció de la despesa militar o la sobirania fiscal de Catalunya.
Malgrat la polèmica, doncs, esperem que, si més no, aquesta pinya hagi contribuït a fer visible un problema cada cop més gros i a transmetre el missatge de solidaritat i comunió de forces que volíem fer arribar.
Des de la colla, com sempre, seguirem defensant uns valors que pertanyen a l’activitat castellera per ella mateixa i que ens han permès de ser reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. És una feina continuada de tot l’any independent de maratons o actes puntuals més o menys estridents televisats en directe o no.
Salut i castells
Col·laborar en un acte hipòcrita és en certa manera també una hipocresia o és cinisme. Ningú no creu que serveixi de res una marató d'aquesta mena, i amb tot hi participem. Les solucions reals passen per mesures força més radicals que no pas donar almoina. Després hi ha el tema de col·laborar en causes generals, abstractes, que, ben bé, mai no ens toquen de prop; el que sí que ens afecta acostuma a generar més problemes. Fer una marató contra l'evasió fiscal i l'especulació finacera, o contra les hipoteques inhumanes de La Caixa, seria més complicat. No dubto que quan els idiotes de Muts i a la Gàbia ens vinguin a demanar suport, els en donarem; ara bé, haurem de fer una petita assemblea extraordinària i votar-ho i hi haurà algú que en tindrà reticències.
Per altra banda, internament, per a la Colla aquest acte ens ha desgastat més que no sembla, segurament. Les friccions entre Junta i Tècnica tenen alts i baixos i és evident que el president comença a estar-ne, un altre cop, bastant tip. El suport del cap de colla ha estat més aviat de disparar a la línia de flotació. El Tarrés pot tenir de vegades idees «felices» una mica esbojarrades (i en té alguna de tant en tant), que em recorda, salvant totes les distàncies, a l'Emili. Ara bé, un cop t'hi poses i t'hi llences de cap, el mínim és donar tot el suport i no anar marejant la perdiu i posant travetes constantment.
En el tema de donar pit i fer pinya, la Colla hauria de ser un exemple, però fet i fet cadascú va una mica a la seva. Pensant una mica en l'actuació de Lleida, sense tensió i gaudint dels castells i de l'ambient, i veient la crispació que porten des de Tècnica, amb assajos una mica fins al límit i amb diades com la del Poble-sec, certament em vénen ganes de començar a passar de tot i prendre'm unes vacances.
En fi, me'n vaig a solidaritzar-me amb el meu estómac.
