Obrien plaça la Joves de Valls amb el 5de9f, que ja havien descarregat al Concurs, on havien fet la mateixa actuació que l'altra colla, empatant en la segona posició, tot i que els castells dels muixerrillos em van semblar molt més macos. Diria que el 5 pujava al segon peu; jo estava a la soca de la Joves i en tot moment em va semblar molt tranquil; tothom deia al voltant que estava perfecte, i tothom era del mateix parer. Un quint va fer la figuereta al tres, un exemple que demostra que el castellàs estava de puta mare. A mi el 5de9f és un dels castells que més m'agraden i també és una construcció que m'ha caigut al cap dues o tres vegades fent pinya a la Joves.
La Vella tirava per la seva banda el 9de8, que segueixo opinant que està sobrevalorat. De l'altra banda de la plaça em va semblar remenat i que una de les aletes trigava massa a arribar. Felicitats pels rosats, i aviam què fotia ara la Joves amb el mateix castell.
En aquest cas ja vaig quedar-me fora de la pinya. Vaig veure que el 9de8 vermell pujava força ferm; les tres aletes les feien alhora, sincronitzadament, i el descarregaven amb molta solvència. Pel que feia a factura del castell, molt millor el vermell que el rosat. El castell va pujar que començava a ploure i el van descarregar sota la pluja. Era el segon descarregat de la seva història, i també el segon intent que els hi veia, després d'un que va fer llenya el 10 de setembre també a Valls. Val a dir que no vaig anar al Concurs de diumenge perquè vaig quedar-me clapat però sobretot perquè el Concurs em sembla una merda.
Passada la pluja, l'altra colla muntava el 5de9f. Va enfilar-se al segon peu molt remenat tota l'estona, amb problemes pel mig del castell, per quarts o quints, molt lluitat fins a l'aleta, que va poder aguantar in extremis fins que, tot just feta la segona, s'esberlava i queia a plom damunt la soca. Si al Concurs van poder controlar el brandeig, a Valls no ha estat el cas.
L'alegria a la banda muixerrilla s'anava fent molt palesa, però encara faltava el plat fort del dia, el 4de9 net, un castellàs increïble, a l'abast de molt poques colles, una construcció força típica de la Joves que en tot cas feia força temps que no duien a plaça (onze anys). La remuntada de la Joves aquesta temporada ha estat espectacular i, evidentment, n'estic molt content. L'any passat va ser força dur i enguany, quedant injustament fora de Sant Fèlix i rebent garrotades a tort i a dret, s'han rescabalat de la millor manera possible.
El 4de9 net ha pujat molt ferm, amb algun desajust també pel mig del castell, però molt controlat en tota l'estona. S'ha carregat sobradament i, quan començaven a baixar dosos, ha petat pel mig. És una llàstima perquè gairebé havia passat el pitjor del castell i perquè el tenien molt bé, però aquesta bèstia no perdona. La llenya ha estat plàcida i tota la colla ha esclatat eufòrica. Signaven amb aquest 4 la millor actuació de la seva història i gairebé era segur que s'endurien el duel vallenc enguany.
La Vella, probablement per no forçar, perquè no en traurien res de bo, i potser perquè algú havia pres mal en la llenya del 5, descarregaven, sense cap entrebanc, un 3de9f de postal. Jo em pensava que farien el 3 net, fins que no vaig veure el folre no m'ho creia. En fi, una bona actuació de la Vella, amb el 5de9f carregat i un 9de8, però quedar per sota de la colla rival per Santa Úrsula cou bastant.
En pilars els rosats descarregaven sense massa problemes el de 6, amb una enxaneta molt menudeta, mentre que la Joves en feia de cinc i es quedava tan tranquil·la, celebrant esbojarrada la increïble actuació del dia.
Un Santa Úrsula que m'ha agradat molt i que he gaudit molt. Feia temps que no m'ho passava tan bé a plaça veient castells que no fossin nostres. Aviam si la Joves segueix l'any vinent amb aquesta dinàmica tan positiva, recuperen el pilar i segueixen donant guerra.
Fotos.
