Era, alhora, la XXII Diada dels Castellers de Cornellà. Dissabte al vespre nit havia estat per la vila veïna veient els diables i el castell de focs i, després de saludar la Gwen i la Bea, vaig passar pel Patronat de Cornellà, on vaig estar enraonant amb l'Alba i el Deivid i alguns altres, que m'explicaven com tenien el panorama. A les onze començava el ball de gralles pels Quatrevents, integrats per Manu Sabaté, Ivó Jordà, Adrià Pérez, una tal Heura Gaya i un tal Marc Vall. I en acabat, un grup d'ska anomenat Raska que no em va acabar de fer el pes.
D'una banda, pensava que la nostra colla no organitza res semblant a un concert, ni cap mena de merder semblant amb actes de tota mena, com sí que fan moltes altres colles. Nosaltres muntem altres saraus, col·laborem en alguns d'Esplugues, etcètera, però res més de colla com això.
D'altra banda, pensava sobretot que el que no fem és cap mena d'actuació d'Aniverari, del Local o fins i tot de la Colla. Sí que fem la nostra diada per Festa Major, i el Memorial David Carreras inscrit en les festes de Santa Magdalena, a més de Sant Jordi, etc. Però el que dic és que això està molt més lligat a les festes patronals, força poc orientades cara endins. El que reivindico és que malgrat que algunes vegades algunes actuacions hagin dut el nom de Diada o Aniversari, potser caldria seguir un model «transversal» de colla, com diu el Tarrés, en aquest sentit. Però bé, jo què sé, no seré jo qui es dedicarà a planificar-ho, altra feina tinc.
Això ho comentàvem una mica al Patronat diumenge al matí, que els de Cornellà ens lliuraven la Camisa d'Honor de la Colla al programa Quarta Ronda. Ens van convidar a esmorzar cap i pota, que era el primer cop que en menjava i em va agradar molt, mentre xerràvem entre nosaltres i amb castellers de Cornellà. Pel que va dir el Lluís, president de Cornellà, ens la donaven sobretot per la tasca de difusió del fet casteller a la comarca, per la trajectòria del programa però sobretot dels Castellers d'Esplugues, i també per la sotragada del Pau i per com hem anat superant les dificultats. El Sergi va parlar, també, agraint la distinció, etcètera, i en acabat volàvem cap a Terrassa.
Els grallers havien actuat a les matinades de Terrassa. Segons em deien, una bonica vetllada malgrat que els de Terrassa tenien tendència a fer-les d'una manera poc tradicional.
I parlant de xàfecs, arribàvem a Terrassa entre plugims i xarbots i a plaça queien quatre gotes, només. Pilars d'entrada i encetàvem la cosa amb un 4de7 avorrit, tranquil, de tràmit. Seguíem amb el 4de7a, que també em va semblar molt tranquil i avorrit, i plegàvem amb un 3de7 rodonet, avorrit i tranquil. Dos pilars de cinc per acabar i adéu-siau.
La setmana havia estat complicada. Dimarts, per primer cop que jo recordi, vem caure dos cops a assaig, primer en un 4de7 net que passava diria que sencer i que per quints s'havia anat tancant i deformant massa, i tot seguit en un tres per sota que a la darrera aixecada va fer un pet. Divendres, després d'assaig, amb molta gent nova però amb l'absència de molts habituals, celebràvem la castanyada a la Closca. Un dos, el Pau, fent el ruc a les bicis estàtiques, que havíem tret del gimnàs, es va trencar la tíbia i el peroné de forma bastant bèstia.
El cas és que havíem descartat el 4de8 a Sant Just la setmana anterior perquè anàvem massa justos i teníem algunes baixes. Jo estava una mica emprenyat per haver-lo descartat aquí a la vora perquè pensava que si en tens l'oportunitat, val més no deixar-la passar. En tot cas, les circumstàncies eren força adverses. A Terrassa eren encara més adverses, era impossible de provar-lo. I a Gràcia, que és la darrera oportunitat, les coses pinten magres. Ja veurem.
Doncs res. Pel que fa a les altres colles, els amfitrions, els Castellers de Terrassa, una colla amb molts ganàpies, portaven en cartera una relació una mica estranya de castells: 7de7, 4de8, 2de8f i pilar de 6. Els Pastelerus no són una de les meves colles preferides, per dir-ho així, però tampoc em cauen malament. En fi, el 7de7 es va descarregar sense gaires problemes, és un castell molt fàcil si tens prou pinya i un tronc experimentat; és més fàcil, diria, que el 5de7, si tens prou gent, com deia.
En segona ronda provaven el 2de8f, que al segon peu, amb quarts col·locats, es va acabar desmuntant. Sembla que un dos plorava i es negava a pujar. Els blau turquesa passaven ronda de manera poc ortodoxa i, en repetició, descarregaven el 4de8, que a la descarregada va perdre mides i va caldre defensar força. Es va celebrar molt, aquest castell: segons les estadístiques, era el segon descarregat l'any, després d'un de desmuntat, un de carregat i un altre que va caure abans de fer l'aleta.
En tercera ronda descartaven el 2de8f i completaven el 2de7 sense més entrebancs, potser amb el dos un pèl obert pel terços. Segons em deia algú de plaça que coneix millor els Pastelerus, el més probable és que haguessin renunciat a la torre folrada perquè no en tenien gaires garanties, s'ensumaven una patacada i, a més, el seu objectiu principal era el pilar de 6, que diria que encara no havien fet mai.
En efecte, el pilar de 6 es va alçar enmig del silenci sepulcral de la plaça. Es va anar enfilant a poc a poc, molt ordenadament, es va coronar amb una relativa facilitat i, passada l'única rebregada una mica important, la de la motxilla, es va descarregar amb molta solvència. Un pilar molt bonic, més tenint en compte que era el primer de la colla. Segons el Portal Casteller, és la setena millor actuació dels Castellers, la millor des de 1995. Ja veurem com evoluciona la colla l'any vinent.
Els primers en l'ordre d'actuació eren els Al·lots de Llevant, de Manacor. És una colla que no conec gaire però que em va semblar molt simpàtica. Vaig parlar amb algú de la colla i diuen que volen fundar-ne una de nova a Pollença, al nord de l'illa. En fi, que tinguin molta sort, des d'aquí els anirem seguint. Els Al·lots començaven amb un 3de7 força maco i encaraven el 4de7 tot seguit, que tot i que pujava molt ferm va veure que l'acotxadora o enxaneta dubtava i es feia enrere; amb tot, va acabar decidint-se i es va descarregar el 4 amb bones mides. El van celebrar molt. Enllestien amb un 5de6 perfecte i un pilar de cinc que no vaig veure.
I finalment, la Jove de Vilafranca, una colla que acostuma a portar molt poca pinya per les places però que fan castells de set regularment. Aquest diumenge no forçaven massa la màquina i completaven un 4de7 horrible, un 3de7 rodonet tot i que una mica tremolós, un 2de6 força maco i un pilar de 5 que tampoc no vaig veure. A la foto de dalt, a més del bunyol del 4, es veu l'inútil del Pere Navarro fent campanya al balcó de l'Ajuntament de la insigne ciutat d'Ègara.
I això va ser la cosa. Vem tornar a la Closca i allà el Jordi em va esbroncar per beure'm una cervesa de llauna i, després d'algunes setmanes, per fi vem tornar a veure els vídeos dels castells, que van confirmar l'avorriment de diada que havíem perpetrat. I vem anar fent fins que es va fer de nit, i més de nit, i tancaven la Closca, i anava cap a casa, i adéu-siau. I d'això, el Concurs a la brossa. #NoAlConcurs!
Per cert, amb aquesta actuació hem igualat el nombre de castells de 7 descarregats de l'any passat. Tanmateix, com que ens en van quedar dos només carregats (les infaustes torres), encara estem a dos castells d'igualar el nombre total d'aletes de set de l'any passat, 61. Si féssim el 4de8 a Gràcia, només empataríem; si no, els superarem per un castell. Però bé, això només ho dic perquè he contribuït a escampar una informació per internet que no és exactament correcta...
Fotos, fotos i fotos.
Al·lots de Llevant: p4, 3d7, 4d7, 5d6, p5
Castellers de Terrassa: 4p4, 7d7, 4d8, 2d7, p6
Castellers d'Esplugues: p4, 4d7, 4d7a, 3d7, 2p5
Colla Jove Xiquets de Vilafranca: p4, 4d7, 3d7, 2d6, p5
