http://xarxanet.org/cultural/noticies/la-canalla-castellera-universitaria-portara-casc-partir-del-setembre
Seguint l'estela del post anterior (al final el Bloch Gris ressuscitarà), parlaré una mica del tema del casc per a canalla universitària.
La meva posició sobre el casc de canalla es pot considerar, també, prehistòrica o troglodita i segueix el corrent d'opinió tradicionalista o atàvic. En general, hi estava en contra perquè em semblava una imposició de la societat mediàtica neuròtica i perquè em fan urticària les obligacions "per al teu bé", com el tema del cinturó de seguretat als cotxes o les prohibicions de fumar a dojo. Hi havia altres arguments contra el casc que, en tot cas, en mi eren subsidiaris i que, al capdavall, no podien competir amb aquesta increbantable raó: la canalla és l'element més fràgil i cal protegir-la al màxim.
I resulta que després d'aquell procés, que com tothom sap es va accelerar i va ser una mica un nyap, i després que la major part de les profecies apocalíptiques que alguns vociferaven s'hagin demostrat totalment insubstancials, arriba l'hora que els castellers universitaris també se l'hagin d'entaforar a les seves closques.
Si busqueu, trobareu el post contra el casch en aquest bloch. El tema de la protecció obligatòria estil "cinturó de seguretat", en versió demagoga (que m'encanta), apuntava que per aquesta línia s'acabarien posant xarxes al voltant dels castells a plaça (semblantment com es posa de vegades a assaig) i que pujaríem amb arnesos, com també s'ha vist en algun castell estrany, com el dels Borinots l'altre dia al monument casteller de Barcelona o l'anunci aquell d'una companyia telefònica de fa uns anys.
Resulta que el senyor Guillermo Soler, gerent de la CCCC, afirma que sempre s'ha parlat del casc per a la posició de canalla, no per a l'edat. Però sigui com sigui, és evident que el casc es va adoptar per protegir els nens. Va ser amb els dosos que es va començar a cobrir també majors d'edat (en la nostra colla, molts cops la Iris i la Mar, com a mínim). No sé pas què n'opinen elles, però a mi sempre m'ha semblat que ens el podríem estalviar en aquests casos. Però bé.
Però bé, arriba el cas que el casc s'estén també a la canalla universitària, amb tot de problemes que expliquen els Ganàpies, que van votar-hi en contra en l'assemblea de la CCCC, com es pot llegir a l'article, sobretot per raons laterals, no de qüestionament del casc en si mateix. Si no, no s'haurien deixat fer l'estudi, suposo.
Deixant de banda la manera com s'ha votat això (el nostre representant a l'assemblea, per exemple, va votar-hi a favor sense consultar-ho a ningú de la Junta actual), el casc universitari és un graó més en l'escalada cap a la sobreregulació en seguretat. Això no sé qui ho ha demanat, però no trobo que ompli cap necessitat real: porto molts anys voltant per colles universitàries i no em sona cap lesió craneal mínimament destacable (però puc estar equivocat).
En resum: de la mateixa manera que un ciclista urbà pot decidir si vol anar amb casc o no, perquè ja és prou gran i sap quins riscos assumeix, igualment un casteller unversitari, que té un mínim de seny i de responsabilitat, que signa una fitxa cada temporada i no és precisament subnormal, sap què està fent quan s'enfila al castell. El casc de canalla en colles convencionals pot ser justificable, i em sembla molt bé; l'universitari no l'entenc de cap de les maneres i no entenc per què collons les colles convencionals s'hi han de ficar.
Reprenent, doncs, el fil del post de fa uns anys (que va aconseguir, per exemple, que un membre de l'equip de canalla de la colla d'aleshores m'engegués a la merda), imposar mesures de seguretat innecessàries tendeix a fer que aquesta activitat sigui cada dia una mica més idiota, més paternalista; tendeix a consolidar l'argument "arnés de seguretat" i "matalassos a terra per si un cas"; tendeix, en fi, a imposar regulació sobre regulació a unes colles que bàsicament només han entrat a la CCCC per pagar una assegurança que, d'una altra manera, és molt més cara -gairebé inassumible.
Doncs res, visca el casch i per molts anys.
