Dijous era l'assaig especial de Festa Major. Érem força colla, vam tenir sobretot el suport dels Minyons de Terrassa i vam poder col·locar dosos per fi al 4de8 amb pinya. Vem fer un parell de proves netes més i en acabat vem fer un pica-pica i una birra, que es va acabar de seguida (Junta dimissió). Després vem pujar a la barraca del Brillas, on vem sopar i vem fer unes birres i hi havia la moscatellada, amb la xaranga aquella o com se digui, que està molt bé, i quan tocava pujar a la barraca de dalt vaig baixar cap al meu barri de baix, la Plana. Gràcies als que van venir a l'assaig, i als que no que els donguin pel cul.
Divendres era el pregó i tota la pesca. Hi havia com sempre el licor de ginjoler i moltes ganes d'emborratxar-se, així que després del seguici, amb un 3de6, diria, i un 5de6 que al final vem desmuntar, i amb alineacions molt estranyes, per exemple un pilar de l'Escola de Castells i estrenes diverses, vem entrar a plaça, on vem escoltar (més aviat, no) el pregó d'una metgessa d'un hospital o institut oncològic, després del qual, o abans, ara no ho recordo bé, l'alcaldessa, com sempre, va ser xiulada i escridassada, més que altres anys però menys que els primers anys de xiulades, i tot seguit va ser el moment de les corrandes del Ferro, com sempre amb una cobla amb el Casellas al capdavant i un convidat, que enguany era el Roger Mas, un músic que sempre m'ha agradat molt tot i que darrerament el tinc una mica cremat. Per cert, el Figueras no va treure l'estelada per una mena d'acord que havia pres, però espero que per l'any vinent faci cas de la plaça i la desplegui.
Les corrandes van ser una disbauxa, com sempre, amb una estelada corrent per la plaça de l'Ajuntament, molts crits inopinats d'independència i coses per l'estil, i tota la bogeria de tota la vida. Tot seguit sortia el crematasques, un correbars típic. A mig camí donava els tiquets al Rai i feia cap al meu carrer, on sopava la Vella, i després d'una birra pujava a casa a clapar, cap als volts de mitjanit.
L'endemà dissabte em despertava a les onze i després de regirar-me una mica pels llençols pujava al Brillas, tot just després que els diables infantils fessin els seus versots, que em van dir que estaven molt bé. La nostra canalla havia participat també en la cercavila del matí i bé, mentre la Vella feia la paella (o la fideuà, jo què sé) a la barraca hi havia el concert vermut, amb el Casellas i el graller de Sants Manu Sabaté, i un parell més que no sé qui eren. Durant el concert feien corrandes i anaven tocant balls propis de les entitats d'Esplugues, per exemple l'entrada a plaça dels Castellers d'Esplugues. I així era l'hora d'anar a dinar.
Havent dinat quatre parelles vem jugar a botifarra; jo vaig jugar amb l'Antoniu, un lleidatà que sempre hi va molt fort. Anàvem 92 a 2 i la cosa estava dada i beneïda; devíem guanyar vora cent i escaig a setze o una cosa així. I mentre la majoria de castellers eren a la cercavila avorrida de dissabte, jo em quedava xerrant a la barraca esperant que arribessin cap a les set del vespre.
A la Prediada hi havia Cornellà i Torraires. No recordo quins castells van fer, sé que Cornellà van desmuntar diria que el 3de7 i no van poder repetir en la mateixa ronda i alguns es van emprenyar com una mona. Sembla ser que els caps havien acordat dues rondes de repetició pel final i que el gruix de la colla no se n'havia assabentat. Sempre anem amb el temps molt just perquè per llà hi passa el pinyol de les festes, correfocs i mil històries més i per això cal fer via.
La nostra actuació, amb les torrentades alcohòliques, no la rercordo gairebé gens. Vem fer 4de7a, 5de7, 4de7 i vano de 5. Suposo que van anar molt bé els castells, si algú en vol saber res que parli amb algú de tècnica o amb algú que estigués una mica més al cas. El meu record és que estaven bé, però jo què sé.
A l'hora de sopar no recordo què vaig fer, però vaig anar cap al sopar de Bastoners, que estava a punt de començar el concert de la Ceba i la Carxofa, on casualment també hi toca un filòleg que vaig conèixer a Barcelona perquè és amic del Marc. Així que mentre xerràvem, arribava el Marc, feia jo el pitjor garrotín de la història (també era el primer que jo feia) i, quan es va acabar tot i el Sogues se'n va anar a Barcelona, amb el Marc vem pujar a les Tres Esplugues a fer disbauxa fins una mica tard.
I aquí s'acaba la prèvia a la Diada de Festa Major. L'endemà em llevava una mica d'hora i fèiem el segon 4de8 en segona ronda. Al local seguia la festa, que em destarotava cap a les 20 del vespre, si és que hi vaig arribar. I a casa a dormir, que encara estic recuperant-me'n.
