Fa un grapat de dies, diumenge, la Colla va començar la temporada, la dels vint anys, i tal i tal.
Jo venia de l'Espanya profunda, a pocs quilòmetres de Catalunya, i no havia anat al darrer assaig. Feia fred i havia plogut per les terres del desert aragonès, però la tornada a la vila d'obertura i harmonia va ser assoleiada i radiant com un matí de primavera. Vaig arribar que descarregaven els pilars d'entrada i vaig posar-me a la pinya, amb jersei negre àdhuc, de segon lateral d'un quatre de set. Com va anar aquell castell? Ni puta ideia. Des del meu racó de pinya vaig sentir que a la descarregada hi van haver avalots i vaig sentir remors de remenada, però jo què putes sé. Al vídeo de la quarta ronda el vaig veure si fa no fa com sempre.
Aprofito per dir que des que sóc a la colla només he faltat a una diada, al Serrallo de Tarragona fa alguns anys, i em sentia estrany pel fet que potser me'n perdria aquesta. Però no sé, em sento com un Jep que necessita vacances.
Així que en Jep vacant va anar a fer una cerveseta a la paradeta que havíem muntant --glòria i llaor a les paradetes de birres castelleres-- mentre les altres colles feien la seva, que no recordo gairebé gens què putes era (poder els de Sants el 7de7, i els poblesequins qualsevol altra cosa de set), fins que va ser l'hora de fer un altre castell, aquesta vegada amb camisa blava, que en Jonàs, diligent i amable com sempre, m'havia dut de la Nau. Era una camisa de les antigues, que m'excitava i tot, però que vaig haver de retornar al capdavall, malauradament. I ens tocava el 5de7.
El 5de7 és el nostre castell insígnia etc. que l'any passat ens va caure per primer cop en molts anys etc. i que els de la Tècnica van trobar que era el castell adient per donar categoria a la cosa, atès que no havíem començat mai cap temporada amb aquesta construcció, i així podíem dir, amb una tranquil·litat pasmosa, que protagonitzàvem el millor inici d'any de la nostra mil·lenària història. En aquest cas em van deixar ser agulla, la meva posició preferida, malgrat que havia fallat als dos assajos de la setmana, un indret privilegiat on vaig veure de puta mare com s'alçava el cinc amb fermesa i com es remenava a la descarregada, amb gemecs d'un baix, el de la rengla, si no vaig errat, que bé pot ser perquè ja fa dies d'allò i no me'n recordo gaire. 5de7 al sac i ben lligat, que aviat és dit, i de camí a la paradeta, que una cervesa m'esperava.
En tercera ronda era el torn del 3de7. Com que m'hi van posar al darrer cordó, vaig aprofitar per fer fotos i veure el castell, que de fora estant em va semblar petri i mansuet, i desconec si tenia més història que això que estic dient. Miraria el vídeo del castell un altre cop, però crec que no s'ha penjat encara (com a responsable de comunicació i premsa potser m'ho hauria de fer mirar), o sigui que la impressió que en vaig tenir és la definitiva per a la chrònica dels feyts.
I alabat sia Jaume Barri.
Per acabar perpetràvem el pilar de cinc. Va pujar amb aquella tranquil·litat, però aleshores el terç va semblar que no ho tenia gens clar: li van lliscar els peus endavant, o això diuen, i va pensar que l'espadat (espadat!) fotria un pet com un aglà, i així el va fer baixar. Mes, nogensmenys, amb la quarta fora, la terça va recol·locar els peus i la Mar va tornar a enfilar-s'hi. Jo em pensava que el desmuntaven de totes totes, però en veient que les gralles, després del desconcert del cas fortuït, reprenien la tonada del toc, vaig tornar al lloch dels feyts i vaig veure que, en efecte, l'enxaneta estava a punt de coronar l'espadat! Vaig fer la foto i em va rondar pel cap el dubte: intent desmuntat o un sol intent? El nostre trúiter deia que intent desmuntat, però després de mirar el vídeo i de parlar amb el cap de colla i la Marta i amb en Jaume Barri, vem arribar a la conclusió que només havia estat un intent, descarregat. I així deu haver quedat per als annals de la història, si a tothom li sembla bé.
Vem anar a la Closca a menjar el pollastre del Cardona i jo vaig passar a dormir, que estava mort, i vaig tornar pel Barça, que va guanyar al Madrit amb polseguera inclosa, i aleshores vaig passar per casa la cunyada, que m'hi esperaven, i aleshores vaig passar per casa, que era de nit i tenia fred i necessitava una mica d'escalfor.
