Dissabte continuàvem aquesta temporada castellera magnífica amb 3de7, 3de7 amb agulla i 4de7. Amb això ja podríem acabar d'explicar coses, però com deia el poeta:
I què? No cal,
seria no caldre
la conclusió.
Caldria no caldre dir res, no seguir endavant? Qui davant? Qui riu perquè fa soroll? Qui no cal? Però, més endavant, amb sàvies paraules, prossegueix i sentencia:
Tant és, tant és, anuncia
el Benevolent, i se m'ajup
i ja no em plora ni baveja.
És a dir, que tant se val que calgui no calgui, perquè «sota la indiferència del Propi, m'elevo dins la Bombolla Incontenible, menyspreo Aquell-Qui-Bufa, reclamo coloraines per als infants que es meravellen». I per tant les coloraines eren vermell vendrellenc, grana lleidatà i blau falangista espluguí.
Feia la visita anual a Lleida i aviam què hi havíem de fer. Amb la colla que érem poca cosa podíem fer. A un quart de quatre havia de sortir l'autocart però com sempre va engegar força més tard, vem passar a l'autovia o autopista i camí de terres de ponent. Les ganes de fer castells regalimaven i s'estenien com una taca d'oli, i potser la becaina de l'autocart encara la podríem allargar una mica més.
Actuàvem dins de l'antic convent de Santa Clara. Ja hi havíem estat, sembla que quan el van estrenar, i va ser el gloriós dia que ens van convidar a cargols.
Aquesta vegada actuàvem dins del convent, suposo que a l'antic claustre, entre la Catedral de Lleida i l'església de Sant Llorenç. Al claustre del convent hi havia un animador infantil animant la canalla lleidatana i uns hèvits amb pinta de metalcoretes fent proves de so o alguna per l'estil. No gaire més tard van arribar els Nens del Vendrell, una colla amb qui actuem molt poques vegades, gairebé mai: l'arxiu diu que hem coincidit a la Sagrada Família el 2015 i a Guissona el 14, al Concurs el 2012, al nostre "Aniversari" de Sant Jordi el 2003, a Calafell l'any anterior... Vaja, que no gaire. De fet, només tinc que els hàgim convidat pel Sant Jordi de fa quinze anys, que devia ser d'intercanvi per l'actuació de Calafell del 2002. Deu ser la incompatibilitat històrica amb les colles de la zona tradicional.
Amb Lleida estem actuant molt més sovint darrerament i ja no té tanta gràcia.
A Lleida feia sol i caloreta i els castellers ens refugiàvem als espais d'ombra i, cap a dos quarts de set, aixecàvem els pilars d'entrada allà al pati del local.
Com que l'espai era tancat i hi havia una terrasseta amb bar i tota la pesca, s'hi estava força bé i feia impressió que encara hi havia força gent, malgrat tot plegat. Érem, com és costum, els tercers en l'ordre d'actuació. Abans vem veure com Lleida desmuntava el 4de8 i el descarregava en repetició entre tremolors perilloses. Nosaltres tancàvem el 3de7 sense gaire esma i aviam què passava. El que va passar és que no me'n recordo, per variar: diria que aquí va ser que els altres dos rengles eren un galliner, com sempre, mentre que el meu, que era la plena, estava força bé i ningú no es queixava gaire. També diria que aquí també vem trigar déu i ajuda per carregar el castell, però que en aquest cas no hi van haver gaires complicacions. En el moment de fer l'aleta el tres semblava prou rodonet des del pou del castell, i així ens rabejàrem en la nostra gaubança.
En segona ronda tocava el maleït 3de7 amb agulla, que no hi ha manera que a assaig les pinyes vagin bé, amb la nova manera que tenen de tancar-les aquest any. Amb tot, sorprenentment, aquest 3de7a va anar rodat, no es va desquadrar gaire, el pilar i les agulles de dins estàvem àdhuc còmodes, i tot plegat va ser amunt i avall i llestos.
Ja podíem passar al 4de7, que no recordo gaire, tampoc, i és que potser és una diada per oblidar una mica, en el sentit d'anodina i insubstancial. Doncs no ho sé, les agulles estàvem bé i el castell també va ser amunt i avall i llestos. Segurament van passar moltes coses, no ho sé, jo estava molt tranquil allà dins.
Em vaig desenfaixar per veure el pilar de cinc
i els dos de quatre,
i es va acabar el bròquil.
Per cert, que ja ens ha tornat el noruec d'Escandinàvia.
Vem mirar una mica el local/convent, vem pul·lular pel bar i per tot plegat, i cap a alguna hora vem fer cap a l'autocart i cap a Esplugues, que hi vem arribar que eren les onze llargues ja. Pel camí van estar fent enrenou al sector hooligan resistent de les files del radere, i el van haver d'aturar a la Panadella perquè havien de pixar la cervesa i comprar-ne més per continuar la festa.
A Esplugues feien la festa de la Percussió, però pels volts de la una ja estava roncant. Quines coses.
D'aquesta actuació a Lleida suposo que se'n pot dir que va ser la típica feta amb tranquil·litat, per seguir rodant estructures i castellers i per veure si en algun moment fem alguna cosa més elevada, que de moment tenim un sol 5de7 com a millor castell. Aquesta temporada hem començat molt més fluixos que altres anys, això és un fet incontrovertible objectivament en castells realitzats i assistència a assaig i plaça. La resta de coses, jo què sé, noi. Com va dir el poeta:
Què puc demostrar?
Què, si entre el sí i el no
faig la becaina?
Per això us poso les imatges i acabem abans:
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157697544813484
Lídia: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157692322602350
Josep/Masche: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157696385410721
El resultat complet de la cosa (tercera diada que no m'etivoco, hauré de beure més cervesa):
Festa Major dels Castellers de Lleida:
@CdLleida 2p4 id4d8 4d8 5d7 4d7a v5 3p4
@nensdelvendrell p4 4d7a 3d7 4d7 p5 2p4
@Cargolins 2p4 3d7 3d7a 4d7 p5 2p4
I res, que no cal, dic, vivim de no caldre. I no dic adéu, ni a reveure. No dic ni tan sols res, repeteixo l'eco.
