Diumenge vem actuar a Sant Feliu de Llobregat, al barri de la Salut, a una plaça molt maca, amb els nostres fillols, la Jove de Barcelona i els Manyacs de Parets. Era la segona actuació de l'any, tot i que jo a la primera no hi vaig anar perquè era el meu sant i aquestes coses. Hi vaig baixar caminant, que així prenia la fresca de l'assolellat matí de març, que ja comencem a passar calor a les pinyes i no vull ni pensar com serà d'aquí unes setmanes. Tampoc havia anat a assaig, seguint la tradició de les últimes temporades, i no sabia què faríem, però a plaça tampoc no érem tants i encara vaig tocar cuixa, àdhuc. O sigui que a l'hora indicada per les autoritats competents, ço és, a les dotze tocades, vem alçar els nostres pilarets. En aquest cas, dos isnells espadats.
Érem quatre colles, la qual cosa vol dir que podria allargar-se molt l'actuació. Tampoc vull començar a recordar; ja em vaig fent gran i començo a repapiejar, però sobre el paper podien passar moltes coses. En tot cas, Els Magentes van començar amb un 5de6 que no era el més maco del món --sembla que hi havia algun problema a la rengla, segons la foto i el comentarista de la zona tradicional que ens veia, l'Albert Sintas-- però que ja va fer el fet, amb la colla de músics que tenen, que déu-n'hi-do.
Per la seva banda, Manyacs va desmuntar el seu castell, que sembla era un 4de6, i després d'això ja no van fer res més. En tot cas, no en vaig fer la foto. Tot seguit era el nostre torn, amb el 3de7. Estava de tercer lateral i no vaig veure res del castell, però pel que sentia, a banda d'anar una mica lent, estava molt tranquil. A la foto es veu força bé. El nostre comentarista ho resumeix en «fàcil», que és la sensació que emanava. D'altra banda, diuen que el Jordi només va tenir un segon de moto, que la va engegar i aturar tot seguit.
Tancaven ronda la Jove de Barcelona, amb un 4de7 «molt i molt lleuger #unpismés #castells #castellers», segons l'Albert Sintas, del qual no en recordo gaire cosa. A la foto es veu molt maco. Començaven la segona ronda Sant Feliu amb el 3de6 amb agulla, que no va semblar tenir gaires complicacions, una construcció que en aquest malaurat bloch no ha tingut mai gaire bona anomenada --quan nosaltres l'hem fet, també l'he bescantat. Els Manyacs passaven ronda i era el torn del blau elèctric resplendent, que portava el 4de7 amb agulla. En aquest cas jo entrava de lateral a l'agulla, una posició que no recordo quan havia ocupat per darrera vegada. D'entrada semblava molt obert per baix; de fet, el nostre comentarista de la zona tradicional apuntava després: «4d7p dels @Cargolins. Molt obert a terços crec jo, pero bueno primer de l'any». És un bon resum: tot i que semblava obert i sondrollàvem una mica allà dins, i malgrat que no recordava el xivarri que hi ha al nucli del castell, que no hi ha manera de dir les coses «justes i necessàries», que és el que sempre diu el Quique, el castell va anar pujant a poc a poc, al seu ritme, amb bones mides, van passar els dosos, es va col·locar l'acotxadora, també s'hi va enfilar l'enxaneta, sembla que les mans van trigar a anar a agafar el pilar, etc. L'altre lateral del pilar del mig era el Zavala, que és molt més alt que jo, i feia baixada cap a mi, però l'Ignasi va parar el pilar com una roca, i descarregat. L'any passat el vem fer per primer cop per la diada de la plaça d'Osca i ens va quedar en carregat i enguany ja el tenim al sac, es pot dir que hem avançat força respecte a la temporada anterior.
La Jove, pel seu cantó, hi tornava amb el 3de7 amb agulla, que segons el Sintas «Joer prou bé per ser el primer. Prou forta va la gent». I sí, el record és que era força maco, com es veu a la meva magnífica foto; el Macis va haver de passar pel mig, també.
Com es pot comprovar, de moment a plaça torno a mirar de controlar que hi hagi fotògraf, vaig fent rondar la meva càmera, i porto Twitter, a banda d'haver-me de posar a les pinyes. I res, que en tercera ronda Sant Feliu feien el 4de6 i nosaltres el 4de7, on tornava a entrar d'agulla, aquest cop pel Pèsol. Ja d'entrada, l'Alfons, el meu primeres mans, deia que estava massa ben acostumat que hi hagués sempre dones fent d'agulla; suposo que tot i que porti grenyes, no enganyo. Allà dins tornàvem a estar obertots i feia la sensació que podia acabar fent un rombe; l'Adri, el meu segon, ens deia que vigiléssim que les altres dues agulles no quedessin fora i nosaltres ens toquéssim les espatlles. D'altra banda, tot el rengle del meu baix, especialment contrafort i primeres, anaven abocant baix i segon. En tot cas, el castell va pujar a poc a poc, per variar, es van col·locar dosos, fa enfilar enxaneta, etc.; el vem descarregar sense problemes i apa, ja teníem els tres castells fets.
Aleshores era el torn de la Jove de Barcelona, que va pujar un 3de7 nerviós que sembla que es va tancar una mica per dalt; un moment que vaig deixar de mirar després de l'aleta, el pom s'havia despenjat; vaig veure com rebotaven a la pinya escassa i queien a terra, malgrat els intents d'evitar que hi toquessin. En tot cas, van frenar prou la llenya perquè no fos greu, i pel que ens explicaven, no va passar res de greu, cosa de la qual ens alegrem. S'ha de dir també que ara fan una mena de cordó de seguretat per separar els caiguts del públic que no havia vist mai; em deien que forma part del nou protocol que sembla que ningú no ens ha explicat (a la colla, sembla que sí que s'ha explicat des de la CCCC a la resta). Cada dia es veu una cosa nova.
Jo estava en el desè cordó del pilar de 5 de comiat i no veia gens clar que féssim els pilars, perquè entre el cordó de seguretat i que no sabíem si la llenya havia estat dolenta o no, i només vèiem una ambulància, tot apuntava als averanys més malastrucs. Per totes dues raons --la meva posició a pinya i la incertesa de fer els pilars-- m'havia desenfaixat i posat camisa normal de carrer. Així i tot, al cap d'uns vint minuts, potser, ja s'havia resolt el problema, la llenya no havia estat greu i podíem acabar l'actuació. Nosaltres vem plantar aquest magnífic pilar de cinc:
I els altres van fer pilars de quatre. Llavors fèiem les ballarugues habituals i enfilàvem tots cap als nostres caus.
Pel que fa a mi, és la primera actuació de l'any. Tot i que ens falten moltes camises, per ser començament de temporada en una diada relativament poc atractiva --que no se m'enfadin els de Sant Feliu, si algú llegeix això, no ho dic amb mala fe-- vem fer tres castells de set sense gaires problemes amb una pinya que, si bé escassa, encara complia els mínims exigibles --gràcies a les altres colles per l'ajuda a plaça--, i res, a continuar la cosa.
L'actuació completa va ser aquesta:
@elsmagentes: p4 5d6 3d6a 4d6 2p4
@cargolins: 2p4 3d7 4d7a 4d7 p5
@manyacsparets: p4 id4d6 p4
@jovedebarcelona: 2p4 4d7 3d7a 3d7c p4
Les fotos són de la Sílvia, de la Lídia i de la meva càmera.
I apa, salut i castells!
