2024 Festa Major d'Esplugues

Vaig escriure això dilluns amb un cert emboirament, ara ho he revisat una mica i publicat, que si no ja sabem com acaba això.

Un any més ha passat Festa Major i un any més hem descarregat el 4de8 per Sant Mateu. Feia uns quants anys que la plaça de l'Ajuntament no veia el carro gros blau elèctric, però vet aquí que ha tornat, i ben maco que és.

Aquest any sembla que les coses van tornant. Han tornat les pluges per Sant Mateu, i el nostre sant que ha hagut de fer la verema amb paraigua i capelina, però tot i els plugims nosaltres hem pogut fer la collita. Una altra cosa que torna són els caps de colla, ningú no en recorda tants en un mateix dia.

Hi faltava el Txus per qüestions personals, i algun altre dels més antics. Aquest any, pel que fa a mi, m'ho he pres amb força calma. Un dia de la setmana començava la gresca amb la pujada a la font del Ferro en una mena de romiatge blafemoetílic. Vaig passar per la plaça a saludar i veure l'ambient, però vaig passar de pujar-hi. L'assaig de divendres el vem passar a dijous; m'havien tornat a canviar el segon del 4de8 per raons diverses i, també si més no pel que fa a mi, el canvi em va agradar. En tot cas, la sensació que tenia era que anava tot massa just, però vem acabar l'assaig de dijous amb l'Ana que deia que el portaríem a plaça, o sigui que ja se sap, les cartes eren remenades i donades, teníem el joc a la mà i els trumfos per jugar, botifarra!

Divendres era el dia del pregó, que continua fent-se desdoblat: en Joan Isaac va ser el pregoner oficial a l'Espai Corberó aquell, mentre que el popular va ser a càrrec de la Lídia Morera de la Crònica de la Vida d'Esplugues. Corrandes del Ferro d'en Marcel Casellas i tota la pesca, i jo vaig passar per casa per sopar. La cercavila havia començat al Brillas amb l'homenatge als traspassats; enguany nosaltres vam recordar el Pauet i el Javi, EPD.

Havent sopat vaig enfilar cap al concert de Kancer de Sida, que no són festes si no toquen, aquest cop amb l'Axel àdhuc hoch encara. Tot el divendres havia estat que si plovia que si no plovia, quan va acabar Kancer sí que va ploure i jo vaig anar a tancar les oques, que ja era tardet.

L'endemà era la cercavila infantil, etc. Jo hi vaig bàsicament per sentir els versots dels Diables infantils, que tenen més mala llet que els dels adults. Aquesta vegada no em vaig quedar a la glosa, etc., vaig dinar i descansar i era el torn de la Prediada.

Aquest any ens la van encabir o entaforar entre la resta d'actes, després del dinar i sobretaula populart i abans de la cercavila eterna cap al Pou d'en Fèlix. L'actuació va ser força ràpida; vem fer els bàsics de set i el 4de7a i vem compartir plaça amb l'Adroc, que són els nostres fillols i que van fer el primer 5de6, pel que vaig entendre, però no sé si era el primer de la seva història o el primer de l'any. Jo, per la meva banda, quan no entro d'agulla i em posen de lateral, tinc la por que em vinguin mans altes per darrere que em colguin i sebolleixin amb braços forçuts i rabassuts. Per evitar sentir-me com l'Uma Thurman a l'escena aquella de Kill Bill, sempre que puc m'esmunyo cap enfora, on tinc una visió força esplèndida del castell.

Després de la cercavila emplujada vaig passar cap a casa per sopar, vaig veure que perdia el Madrit però va durar massa poc i estava una mica cansat i em vaig quedar a clapar força d'hora, cap a les dotze com la Ventafocs.

O sigui que cap a les 9 em vaig llevar l'endemà, amb pluges i plugims i xàfecs recorrent tot el Territori™. Com que no les tenia totes, gairebé preferia que plogués i s'anul·lés la cosa, però després del pilar caminant d'entrada amb prou feines repixava una mica i vem poder fer el 3de7 aixecat per sota amb una certa tranquil·litat.

Flipo bastant que triguem tant a fer-lo cada any (bé, l'any passat i aquest), perquè després a plaça puja força tranquil. Aquest certament va anar ben compassat i anivellat i com la temporada passada em fa l'efecte que ha arribat tardíssim —el 2023 en vem fer només dos i el primer va ser encara un mes més tard, per la Trobada del Baix de Cornellà—, però a poc a poc i bona lletra i a pas de cargolí:

Sants va fer un 3de8 que a la descarregada tenia un cert tremolí i que va rebre una ventallada bastant important que van poder aturar. Els Capgrossos feien un 5de8 que no recordo i apa, ens tocava el peix gros del cove, que escrivia abans, ço és, el carro gros, com comentàvem.

Aquesta vegada van fer baixar el primer peu, no com per Santa Magda, que també ho haurien d'haver fet; el segon peu sembla que estava més tancadet, amb més bones mides, i va començar a pujar ben quadradet i tranquil, com si n'haguéssim fet cinquanta aquesta temporada. El castell es va carregar amb força agilitat, a la descarregada hi va haver un lleu bellugueig, però no va perdre (gaire) les mides en cap moment i es pot dir que el vem descarregar bastant sobrats. No sé si és dels més tranquils que hem fet, però realment estava força parat.

Després d'allò una mica ja em suava una mica tot, diria que aquí tant Borinots com Capgrossos van fer el 2de8f —també s'ha de dir que nosaltres ens posem molt poc a les pinyes o soques d'altres colles— i en tercera ronda tornàvem a portar la truita de set.

Em van tornar a posar d'agulla a la banda del 4 i vaig tornar a poder veure aquesta meravellosa estructura per dins, feia temps que no gaudia d'aquest delitós plaer —segurament el Concurs de fa dos anys devia ser l'últim cop. Quan tancàvem el primer peu, però, un baix sembla que s'ofegava allà dins per la banda del tres —és que aquest castell hauria de ser declarat crim contra la humanitat per l'ONU, al costat dels genocidis d'Israel i coses per l'estil— i van haver de posar el Paco de baix.

Això va fer que haguessin de buscar un substitut per ell a terços. En fi, que el 7de7 va anar fent al seu ritme xino-xanós habitual, ben platxeriós, però pel que vaig veure, a banda de la incomoditat inherent a aquest tubercle oblong, no va patir gaire o més aviat gens. Però ves a saber, hi ha algunes fotos en què els pisos de dalt fan contorsions una mica estranyes.

Aleshores vem fer el vano de 5 mirant al públic —en cap cas donant l'esquena a l'Ajuntament—, els pilars rebentabalcons —l'Adri hi va pujar fent una mena de ràpel cap amunt que semblava que s'havia de partir la crisma— i la foto de grup, i cap a la Closca a dinar.

Què més dir-ne, d'aquestes festes? Pel que fa a castells, ha estat una festa major d'allò més positiva. Jo tenia moltíssims dubtes amb el 4de8, estava convençudíssim que el teníem massa just d'assaig, però a plaça s'ha vist que jo estava completament equivocat, de la qual cosa me n'alegro infinitament. Per fi hem fet el 3de7s, aviam si en fem uns quants aquest any i pel vinent l'aparquem definitivament. El 7de7 no m'agrada gaire, però hi participa molta gent i en aquest sentit està bé. Sembla que la colla va creixent i, esclar, si hem de mirar endavant, és evident quines són les passes següents.

Abans, quan feia les cròniques aquestes, les feia més o menys "des de dins", és a dir, havia estat ficat a la junta durant moltíssims anys i sabia una mica el que passava, no tant tècnicament, però sí globalment. Ara ja fa temps que les faig "des de fora", amb la qual cosa em perdo moltíssimes coses que passen entre bastidors o a l'ombra, etc. Tampoc és que m'interessi gaire: ja m'està bé estar desconnectat, després d'haver-hi estat tants anys enganxadíssim. Hi ha gent que no se'n cansa mai, però jo vaig arribar al límit. En tot cas, el que vull dir és que no tinc ni idea de com és que de cop i volta tornem a tenir un 4de8 així de maco i, per tant, no en tinc ni fava de com continuar avançant. Com s'ha pogut comprovar amb el 4de8, les meves anàlisis són tan esmolades i encertades com la dels politòlegs de les tertúlies de la tele, que no n'encerten ni una. O sigui, total confiança en la gent que porta la colla, que jo em deixo portar molt còmodament —malgrat que dimarts vam fer proves de 9de7, la supertruita de moniato mutant, Jaume Barri ens agafi confessats.

I res, a la Closca vem dinar i hi va haver una mena de miniconcert a l'hora que el Barça guanyava 1-5 i Ter Stegen es trencava per tota la temporada. Vaig acabar pujant a les Tres Esplugues per acomiadar-me de les festes fins l'any vinent, però amb la tonteria diumenge sí que em vaig torrar i vaig tornar cap a casa no gaire tard —com la Ventafocs.

Afegeixo els resultats o els castells dels tres dies:

Pregó - Toc d'inici:
Castellers d'Esplugues pd4, pd4, pd4

Prediada - Cercavila festiva:
Castellers d'Esplugues 3d7, 4d7a, 4d7, pd5; pd4, pd4, pd4, pd4
Castellers de l'Adroc 3d6, 3d6a, 5d6, pd4

Diada FM:
Castellers d'Esplugues pd4cam, 3d7s, 4d8, 7d7, vano5, 2pd4balcó
Castellers de Sants pd4cam, 3d8, 2d8f, 4d8, vano5
Capgrossos de Mataró pd4cam, 5d8, 2d8f, 3d8, 2pd5

Les fotos són al nostre lloc habitual, també n'hi ha de l'Espada i l'Ajuntament i segur que alguna més.

De vídeos en van voltar molts, els oficials ja els penjaran.

També vaig aprofitar aquests dies per actualitzar numbrus; així sembla que el més important és que per Sant Mateu vem fer l'aleta 25a d'un 4de8 (23 descarregats, 2 carregats). No està pas malament! I en volem més! Aquí els teniu tots ben ajuntadets, per si els voleu mirar una estona (aquestes dades, abans que entrés jo, es recollien molt distretament, per això del 2004 enrere segur que en falten):

Salut i castells, i no al Concurs!

2024 Collbató

Aquest diumenge 15 de setembre hem fet la primera actuació del segon tram, després que la primera es va haver d'anul·lar per la pluja. Entrar a Collbató i generar un embús de trànsit va ser tot u.

Vem deixar l'autocart allà tirat, aviam com resolia el merder on s'havia ficat, i vem nar cap a l'era. El començament d'aquest segon tram està sent com la nostra entrada al Montserratí, una mica a empentes i rodolons, però encara tenim marge per redreçar el carro perquè sigui ben gros i que no vagi pel pedregar; i tant. Si hem de fer cas del 4de7 d'avui, però, no ho veig tan clar.

Feia una certa fresqueta, tot i que no hi havia cap núvol, i per tant valia més fer via abans que piqués massa el sol. Vem fer els pilars d'entrada xino-xano i apa, aviam si començàvem algun dia. Érem segons després dels Castellers d'Esparreguera, que van començar amb un 5de7. Aquí algú que se'l mirava amb sense cap falsa o veritable expressió d'hipocresia:

Nosaltres fèiem un 4de7 suposo que pesant o feixuc, pel que em deia la meva informant, i el cert és que no el vaig veure gens bé. Les agulles estàvem ben quadrades, però el tronc va anar pujant una mica desmanegat i tremoladís, o si més no les meves sensacions van ser d'una estructura força incòmoda.

M'han canviat el segon que tenia al 4de8, tot just és la segona pinya que faig amb ell, i la meva sensació és que s'han d'anar polint les coses que havia anat polint amb el Jordi en els assajos abans de Santa Magda. Ja veurem... El Rai baixava de terços fent que no amb el cap i, per una vegada a la vida, estava d'acord amb ell. Anem força justos de temps, aixòs és aixís.

La tercera colla eren els Bous de la Bisbal. He mirat de pressa si havíem actuat mai amb ells i l'excel m'ha regurgitat que no, o sigui que colla nova a la base de dades, diguéssim. Ells van fer 4, 3 i 2de6. Actuar amb colles petites pot fer que les diades vagin més lentes. A més a més, en aquest cas nosaltres i Esparreguera trigàvem la vida a muntar les pinyes. I a sobre nosaltres vam desmuntar el 4de7 amb agulla per descarregar-lo en repetició en segona ronda. Tampoc hi ajudava el fet que la connexió no anava gaire bé i veure les pinyes a l'app no era fàcil.

Abans de tancar-lo, la pinya es va anar movent de lloc i sembla que també gent dels rengles que pujaven; vaja, allò tan típic de desori general abans de començar a pujar. Érem dos cordons i mig, no anàvem gaire sobrats, tampoc. Jo estava de segon lateral, no vaig veure gaire cosa, però al final el desori va guanyar i es va fer baixar.

Llavors els Bous van fer el seu castell i nosaltres repetíem tot seguit; és a dir, vem haver d'esperar prop de tres hores a tornar-hi (dramatització). El cas és que sembla que aquesta vegada no va pujar tan malament, però pel que vaig sentir després tampoc és que s'alcés a les mil meravelles. El pilar el vaig veure una mica entre els braços de vents i rengle de mans i em va semblar prou tranquil. I lloat sia Jaume Barri.

En tercera ronda Esparreguera per fi va fer el 4de7, i nosaltres un 3de7 que no vaig veure gens i que no tinc ni ideia de com va anar. Els Bous van fer la figuereta en la seva torre de 6, feia temps que no en veia cap amb els meus propis ulls.

Comentàvem a plaça quan va ser la darrera figuereta que vem fer nosaltres. A mi me'n sona una de la Gemma de fa mil anys, potser no havia entrat jo a la colla encara i només la recordo de fotos. Ja veuré si la trobo per alguna banda. De moment només he trobat aquesta d'un assaig (sembla que a Legazpi) de fa mil milions d'anys (el 2007):

Però a plaça em sona moltíssim que n'hi ha com a mínim una. Per anar plegant vem fer aquest pilar de 5 tan maco, però les banderoles em van desenfocar la foto i m'ha sortit així:

Els pilars de 4 van sortir bé. Gràcies a la Tati per les fotos dels nostres castells.

Les fotos dels altres fotògrafs, doncs ja arribaran. De moment les que s'han fet amb la meva càmera són aquí. Vaig escriure el meu resum del primer tram; si algú té ganes de llegir-lo, aquí el té.

L'actuació sencera:

Castellers d'Esparreguera: 3pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd4
Castellers d'Esplugues: 2pd4, 4d7, id4d7a, 4d7a, 3d7, pd5, 2pd4
Bous de la Bisbal: pd4, 4d6, 3d6, 2d6, pd4

I què més podem dir? Aquesta setmana ja és Sant Mateu, festa grossa, veurem com van els assajos i els castells. Si hagués de fer la porra ara, per diumenge diria que farem 3de7s, 7de7 i 5de7. Espero equivocar-me i que siguem moltíssima gent a la Nau i fem unes proves estupendes i portem a plaça el 4de8 i tot el que calgui!

Salut i castells!

2024 Resum del primer tram dels Castellers d'Esplugues

Només vaig fer dues cròniques del primer tram. Això vol dir que tindré problemes greus per fer la revista, si és que la faig.

El resum del primer tram podria ser que ha estat, en perspectiva, boníssim: hem tornat a descarregar el 4de8, per Santa Magdalena, després de sis o set anys, ara no tinc ganes de fer sumes i restes. El carro gros! Que l'any passat el vèiem impossible i que, de cop i volta, durant les setmanes que anava poc a assaig, va anar prenent forma, i que al cap d'un mes es veia possible, i al cap d'un altre mes, a tocar: i descarregat.

Què va passar, són coses difícils d'explicar. Què fa que la gent comenci a venir més sovint a assaig, que les peces que faltaven apareguin i encaixin, etc.? Fins i tot jo vaig sovintejar més la Nau, fins que ara ja fa força setmanes seguides que no em perdo cap assaig.

L'última crònica que vaig fer va ser la de Sant Jordi a Esplugues. La diada següent va ser a la Sagrada Família, un dia grisot de plugims en què SaFa va fer molt millor actuació que nosaltres, que vam portar a Guirilàndia els bàsics de set i el 3de6 per sota, que encara està per veure a plaça un pis més (jo soc del parer d'aparcar d'una vegada aquest castell i centrar-nos en el que toca, que és la torre i els castells de vuit, però buènut, és la meva opinió). Tot i que per aquell temps anàvem millor que en la mateixa època de l'any anterior, podia ser que ens passés com el 2023 i que la progressió s'estronqués en qualsevol moment.

 

A Sant Feliu dues setmanes més tard em va passar el que m'havia anat passant els mesos anteriors: no acabava de trobar el meu lloc en tot plegat, m'avorria infinitament a assaig i a plaça no estava a gust a les pinyes ni em motivaven els castells. A Sant Feliu actuàvem al pàrquing del Casal de Gent Gran, on temps era temps, cap al 2008 —ja em miraré bé les dades algun dia—, vam descarregar el 5de7, mentre que Cornellà només el va carregar, etc., ja ho he escrit molts cops. (Diuen que ells estan un pas per sota però que encara ens els mirem; bé, és difícil no fer-ho si són l'única colla a la comarca que realment ens pot buscar les pessigolles.)

A Sant Feliu aquest any les coses van anar una mica destraleres per part nostra: id5d7, 5d7, 4d7a, id4d7, 4d7, ipd5. Els liles, per la seva banda, van demostrar que, efectivament, estan una o dues passes per darrere nostre, si més no aquest primer tram, ja veurem si revifen o què passa. Recordo poc per què vam ensopegar tant a la ciutat de les roses: en el 5 crec que era cosa de mides per alguna banda dels pisos de dalt que el van fer baixar, m'ho hauria de tornar a mirar; en el 4de7 jo entrava a l'agulla però va quedar molt obert i me'n van fotre fora. El pilar de 5 va caure quan estava entrant l'enxaneta, diria —però ja m'ho miraré, tinc molt poca memòria.

En resum, va ser un dia raríssim amb dos intents desmuntats i el pilar de 5 que ni vam carregar, i jo que no m'hi trobava gaire a gust per coses meves, o sigui que amb tot plegat l'actuació següent —que era dues setmanes després a casa al parc de ciment que ens han fet al costat de la Closca, l'anomenada Diada del 30è Aniversari, o del Local, jo què sé— jo me la vaig perdre: a la mateixa hora —ja m'explicaràs qui fa els horaris— d'aquell dissabte jugava el Barça femení la final de la Champions i tenia força més ganes de veure aquell partit que no pas d'anar a una actuació on vam fer per tercer cop 5de7, 4de7a i 4de7. El partit va ser força interessant, el Barça va dominar més o menys durant la primera part, però sense ocasions gaire clares, fins que a la segona, amb algun canvi tàctic del Jona, les coses es van aclarir i vem acabar marcant. Va ser la culminació d'una temporada perfecta del Barça que enguany de moment avança una mica més entre les boires, ja veurem si no haurem de trobar a faltar gaire les que han marxat.

I mentrestant van passar dues setmanes més i vem viatjar cap a Algemesí. No havíem actuat mai al País Valencià —sí al Principat d'Andorra, valgui això com a fe d'errades de la revista Peus Negres— i ja tocava. Ja faré més endavant la crònica, si de cas —o que me la faci algú altre, sisplau—, del viatge a la Ribera Alta. Segurament podríem dir que, si més no, va fer el fet: cohesionar el grup, etc. Jo, almenys, m'ho vaig passar prou bé.

De tornada al País Valencià del Nord, després d'una visita a l'Espai Corberó —en parlaria, però quina mandra, mare meva—, vam tornar a actuar, aquest cop a Can Vidalet. Ja érem a 16 de juny —com vola el temps, eh!— i sembla que aleshores les peces ja començaven a encaixar i el 4de8 no es veia tan lluny. A CanVi vam fer un altre cop 5de7, 4de7a i 4de7 i apa, aviam com anaven les coses.

Va passar Sant Joan i vam visitar per primer cop —sembla, ja ho revisaré— Sant Pere de Ribes, on vam fer una actuació una mica per sortir del pas un diumenge a la tarda. Una setmana més tard actuàvem a Badalona al mateix lloc de la Rambla que feia més de deu anys, on també vam fer els bàsics de 7 i el 4de7a. I apa, el 13 de juliol, a una setmana de Santa Magdalena, ens plantàvem a plaça d'Osca de Sants —on l'any passat havíem descarregat una torre de 7 força inversemblant— sense gaire res d'excepcional: un altre cop 5de7, 4de7a i 4de7. Semblava tot força estancat, ens en sortiríem?

La veritat és que els assajos havien anat cada cop millor, hi havia força gent i les proves feien bona cara. No sé si per això del concurs d'assistència o per la pastanaga del 4de8 o per quina altra raó, però la colla va respondre prou bé. Jo havia tornat a anar a assaig amb regularitat i realment el 4de8 es veia tan a tocar que ja m'havien fet fer la juguesca per tres o quatre cantons diferents que em raparia si el descarregàvem. Jo ja m'hauria rapat, la veritat...

I així, una setmana després de Sants, un diumenge també una mica núvol que volia o no volia ploure, ens aplegàvem els cargolins al Robert Brillas acompanyats per Barcelona i els Castellers de Terrassa. Com a novetat érem primers i vem sortir de 4de8. Al final m'hi van tornar a ficar a dins d'agulla, jo que em pensava que ja estaria relegat al cinquè cordó. Des de dins, el 4de8 el vaig veure malament de mides de bon començament, jo l'hauria fet baixar, però els segons i terços ho van veure clar, no sé com, i el cas és que va anar pujant molt insegur i el van haver de fer baixar amb dosos col·locats però amb tota la tralla de la canalla petita encara per travessar.

El vem desmuntar i, parlant amb el Tete de Barcelona, que era per allà, cada cop tenia més clar que n'hauríem d'haver desmuntat el peu. A assaig les proves havien anat molt bé, les pinyes eren una roca, era qüestió de lligar-lo bé, tancadet i compacte, i no aquell flam que havíem fet per començar. En repetició es va tancar molt millor, jo hi estava molt més còmode, va pujar força bé però una mica nerviós. Els nèrvits... es van poder anar controlant fins a la carregada, però aleshores, quan sovint els castells s'assenten, el nostre 4de8 més aviat va fer el contrari i es va posar a tremolar per totes bandes. Me'l mirava de tant en tant i abaixava el cap de seguida: era un festival de batzegades i remenades. D'alguna manera el tronc i la pinya vam poder aturar el terratrèmol, realment esborronador, diríem. I esclat de joia desmesurada, crits i esgarips d'alegria i afonia per tota la setmana.

Va ser un primer tram difícil d'entendre per mi —però ja fa temps que he desistit d'entendre res. A principis de temporada, si algú em diu que descarregaríem el 4de8 abans de vacances, hauria demanat a aquest algú si s'havia begut l'enteniment —o tota la ginebra del bart. Però resulta que el 21 de juliol del 2024 el vem tornar a descarregar uns set anys després. Això dels castells és una cosa per mi força incomprensible, la part irracional i aleatòria que tenen —que t'entri tal o tal persona o torni aquell altre o el que sigui— els fa bastant imprevisibles. Segur que les colles grans apliquen tècniques objectives, empresarials o el que sigui per créixer de la manera més positiva i científica possible, o ves a saber, tot és molt complicat i, com deia el poeta,

És com si sí i si no. Com? Que no ho enteneu?
Jo tampoc. Però jo no puc dir: No ho entenc.
A mi no m’han parit per a entendre o no entendre.
M’han parit: simplement. No sé res. Però jo
no puc dir: No sé res. Si no ho haveu comprés
ni lamentar-ho puc. Tot és així. Bon dia,
bona nit. Com si sí, com si no. Com si sí?

Després del 4de8 vam fer la magnífica truita de 7 bellament retratada per la Patri aquí dalt i un altre 5de7, la millor actuació per punts des de ves a saber quan, segurament el Concurs del 2018. I és així —o no— que vem tornar a fer el 4de8. Vem dinar i fer la festeta a la Closca i em van intentar rapar, però no va poder ser. Havíem quedat l'endemà perquè la Montse acabés la feina que havia quedat en intent desmuntat, però a la nit van rebentar la Closca i ho vem deixar estar per a l'agost, però de moment així vaig per la vida, amb la cabellera mal tallada des d'aleshores.

El dia abans d'aquell diumenge havíem fet la Professó del Ferro, amb el pilar caminant pel carrer de Montserrat, que va anar com oli en un llum, mentre que l'endemà dilluns va ser el pilar dins l'església i tota la corrua de pilars pel camí. Amb això tancàvem Santa Magdalena i els castells fins a final d'agost.

I vet aquí que ja hem començat el segon tram, amb assajos que els costa d'engegar i una diada anul·lada per pluja, a la Salut (districte de Gràcia de Barcelona). L'última actuació suspesa per pluja sembla que va ser la de Can Ginestar, també el 2018, per festes de Tardor de Sant Just o com en diguin ara. Tot apunta, fins i tot els xàfecs, que hem tornat a registres d'aquella època, un temps en què havíem anat de baixada perdent llençols a cada bugada. Ara la inèrcia és la inversa: anem recuperant-los. Ja veurem com van les coses; de moment hauríem de veure si consolidem una mica el 4de8, si recuperem el 2de7, si fem el 3de7s algun dia, etc. I, és clar, en algun moment hauríem de veure com està el 3de8, si tot va bé —jo no en tinc ni ideia, la veritat. En tot cas, són objectius assolibles i que fan trempar, no com repetir 5de7, 4de7a i 4de7 fins a l'avorriment. Ja veurem com va, jo de moment vaig venint a assaig. 

I ja per acabar, una de les coses que ajuden a créixer una colla castellera és que l'Ajuntament hi doni una mica de suport. Aviam si amb el desterro de la Pilarín i l'ascensió de l'Edu, que ja havia estat regidor de Cultura fa anys, les relacions milloren, perquè déu-n'hi-do la tia, esperem que no torni mai més.

Teniu totes les fotos del primer tram aquí (hi falten les de l'Ajuntament i les de l'Espada i algunes altres, però mala sort).

També hi ha tots els vídeos de l'any aquí (crec que hi són tots; gràcies, Ramsès).

Una cosa que he fet molt per sobre és veure com estem respecte al 2023 a mitja temporada:

Les dades del 2023 són només fins a l'aturada d'agost, i s'ha de dir que l'any passat vem fer una actuació "normal" més que aquest 2024. El 2023 no té els pilars desglossats per caminant, etc. Podríem anar buscant moltes diferències, que cadascú pensi el que vulgui, el que sí que diré és que hem fet molts més 5de7, la qual cosa acostuma a indicar que tenim més camises en general, la qual cosa permet que puguem fer el 4de8. Tota la resta parla força per si sola, no crec que calgui dir-ne res més. I, a més a més, a mi no m'han parit per entendre res.

Salut i castells i nyaputaspa.