Vaig escriure això dilluns amb un cert emboirament, ara ho he revisat una mica i publicat, que si no ja sabem com acaba això.
Un any més ha passat Festa Major i un any més hem descarregat el 4de8 per Sant Mateu. Feia uns quants anys que la plaça de l'Ajuntament no veia el carro gros blau elèctric, però vet aquí que ha tornat, i ben maco que és.
Aquest any sembla que les coses van tornant. Han tornat les pluges per Sant Mateu, i el nostre sant que ha hagut de fer la verema amb paraigua i capelina, però tot i els plugims nosaltres hem pogut fer la collita. Una altra cosa que torna són els caps de colla, ningú no en recorda tants en un mateix dia.
Hi faltava el Txus per qüestions personals, i algun altre dels més antics. Aquest any, pel que fa a mi, m'ho he pres amb força calma. Un dia de la setmana començava la gresca amb la pujada a la font del Ferro en una mena de romiatge blafemoetílic. Vaig passar per la plaça a saludar i veure l'ambient, però vaig passar de pujar-hi. L'assaig de divendres el vem passar a dijous; m'havien tornat a canviar el segon del 4de8 per raons diverses i, també si més no pel que fa a mi, el canvi em va agradar. En tot cas, la sensació que tenia era que anava tot massa just, però vem acabar l'assaig de dijous amb l'Ana que deia que el portaríem a plaça, o sigui que ja se sap, les cartes eren remenades i donades, teníem el joc a la mà i els trumfos per jugar, botifarra!
Divendres era el dia del pregó, que continua fent-se desdoblat: en Joan Isaac va ser el pregoner oficial a l'Espai Corberó aquell, mentre que el popular va ser a càrrec de la Lídia Morera de la Crònica de la Vida d'Esplugues. Corrandes del Ferro d'en Marcel Casellas i tota la pesca, i jo vaig passar per casa per sopar. La cercavila havia començat al Brillas amb l'homenatge als traspassats; enguany nosaltres vam recordar el Pauet i el Javi, EPD.
Havent sopat vaig enfilar cap al concert de Kancer de Sida, que no són festes si no toquen, aquest cop amb l'Axel àdhuc hoch encara. Tot el divendres havia estat que si plovia que si no plovia, quan va acabar Kancer sí que va ploure i jo vaig anar a tancar les oques, que ja era tardet.
L'endemà era la cercavila infantil, etc. Jo hi vaig bàsicament per sentir els versots dels Diables infantils, que tenen més mala llet que els dels adults. Aquesta vegada no em vaig quedar a la glosa, etc., vaig dinar i descansar i era el torn de la Prediada.
Aquest any ens la van encabir o entaforar entre la resta d'actes, després del dinar i sobretaula populart i abans de la cercavila eterna cap al Pou d'en Fèlix. L'actuació va ser força ràpida; vem fer els bàsics de set i el 4de7a i vem compartir plaça amb l'Adroc, que són els nostres fillols i que van fer el primer 5de6, pel que vaig entendre, però no sé si era el primer de la seva història o el primer de l'any. Jo, per la meva banda, quan no entro d'agulla i em posen de lateral, tinc la por que em vinguin mans altes per darrere que em colguin i sebolleixin amb braços forçuts i rabassuts. Per evitar sentir-me com l'Uma Thurman a l'escena aquella de Kill Bill, sempre que puc m'esmunyo cap enfora, on tinc una visió força esplèndida del castell.
Després de la cercavila emplujada vaig passar cap a casa per sopar, vaig veure que perdia el Madrit però va durar massa poc i estava una mica cansat i em vaig quedar a clapar força d'hora, cap a les dotze com la Ventafocs.
O sigui que cap a les 9 em vaig llevar l'endemà, amb pluges i plugims i xàfecs recorrent tot el Territori™. Com que no les tenia totes, gairebé preferia que plogués i s'anul·lés la cosa, però després del pilar caminant d'entrada amb prou feines repixava una mica i vem poder fer el 3de7 aixecat per sota amb una certa tranquil·litat.
Flipo bastant que triguem tant a fer-lo cada any (bé, l'any passat i aquest), perquè després a plaça puja força tranquil. Aquest certament va anar ben compassat i anivellat i com la temporada passada em fa l'efecte que ha arribat tardíssim —el 2023 en vem fer només dos i el primer va ser encara un mes més tard, per la Trobada del Baix de Cornellà—, però a poc a poc i bona lletra i a pas de cargolí:
Sants va fer un 3de8 que a la descarregada tenia un cert tremolí i que va rebre una ventallada bastant important que van poder aturar. Els Capgrossos feien un 5de8 que no recordo i apa, ens tocava el peix gros del cove, que escrivia abans, ço és, el carro gros, com comentàvem.
Aquesta vegada van fer baixar el primer peu, no com per Santa Magda, que també ho haurien d'haver fet; el segon peu sembla que estava més tancadet, amb més bones mides, i va començar a pujar ben quadradet i tranquil, com si n'haguéssim fet cinquanta aquesta temporada. El castell es va carregar amb força agilitat, a la descarregada hi va haver un lleu bellugueig, però no va perdre (gaire) les mides en cap moment i es pot dir que el vem descarregar bastant sobrats. No sé si és dels més tranquils que hem fet, però realment estava força parat.
Després d'allò una mica ja em suava una mica tot, diria que aquí tant Borinots com Capgrossos van fer el 2de8f —també s'ha de dir que nosaltres ens posem molt poc a les pinyes o soques d'altres colles— i en tercera ronda tornàvem a portar la truita de set.
Em van tornar a posar d'agulla a la banda del 4 i vaig tornar a poder veure aquesta meravellosa estructura per dins, feia temps que no gaudia d'aquest delitós plaer —segurament el Concurs de fa dos anys devia ser l'últim cop. Quan tancàvem el primer peu, però, un baix sembla que s'ofegava allà dins per la banda del tres —és que aquest castell hauria de ser declarat crim contra la humanitat per l'ONU, al costat dels genocidis d'Israel i coses per l'estil— i van haver de posar el Paco de baix.
Això va fer que haguessin de buscar un substitut per ell a terços. En fi, que el 7de7 va anar fent al seu ritme xino-xanós habitual, ben platxeriós, però pel que vaig veure, a banda de la incomoditat inherent a aquest tubercle oblong, no va patir gaire o més aviat gens. Però ves a saber, hi ha algunes fotos en què els pisos de dalt fan contorsions una mica estranyes.
Aleshores vem fer el vano de 5 mirant al públic —en cap cas donant l'esquena a l'Ajuntament—, els pilars rebentabalcons —l'Adri hi va pujar fent una mena de ràpel cap amunt que semblava que s'havia de partir la crisma— i la foto de grup, i cap a la Closca a dinar.
Què més dir-ne, d'aquestes festes? Pel que fa a castells, ha estat una festa major d'allò més positiva. Jo tenia moltíssims dubtes amb el 4de8, estava convençudíssim que el teníem massa just d'assaig, però a plaça s'ha vist que jo estava completament equivocat, de la qual cosa me n'alegro infinitament. Per fi hem fet el 3de7s, aviam si en fem uns quants aquest any i pel vinent l'aparquem definitivament. El 7de7 no m'agrada gaire, però hi participa molta gent i en aquest sentit està bé. Sembla que la colla va creixent i, esclar, si hem de mirar endavant, és evident quines són les passes següents.
Abans, quan feia les cròniques aquestes, les feia més o menys "des de dins", és a dir, havia estat ficat a la junta durant moltíssims anys i sabia una mica el que passava, no tant tècnicament, però sí globalment. Ara ja fa temps que les faig "des de fora", amb la qual cosa em perdo moltíssimes coses que passen entre bastidors o a l'ombra, etc. Tampoc és que m'interessi gaire: ja m'està bé estar desconnectat, després d'haver-hi estat tants anys enganxadíssim. Hi ha gent que no se'n cansa mai, però jo vaig arribar al límit. En tot cas, el que vull dir és que no tinc ni idea de com és que de cop i volta tornem a tenir un 4de8 així de maco i, per tant, no en tinc ni fava de com continuar avançant. Com s'ha pogut comprovar amb el 4de8, les meves anàlisis són tan esmolades i encertades com la dels politòlegs de les tertúlies de la tele, que no n'encerten ni una. O sigui, total confiança en la gent que porta la colla, que jo em deixo portar molt còmodament —malgrat que dimarts vam fer proves de 9de7, la supertruita de moniato mutant, Jaume Barri ens agafi confessats.
I res, a la Closca vem dinar i hi va haver una mena de miniconcert a l'hora que el Barça guanyava 1-5 i Ter Stegen es trencava per tota la temporada. Vaig acabar pujant a les Tres Esplugues per acomiadar-me de les festes fins l'any vinent, però amb la tonteria diumenge sí que em vaig torrar i vaig tornar cap a casa no gaire tard —com la Ventafocs.
Afegeixo els resultats o els castells dels tres dies:
Pregó - Toc d'inici:
Castellers d'Esplugues pd4, pd4, pd4
Prediada - Cercavila festiva:
Castellers d'Esplugues 3d7, 4d7a, 4d7, pd5; pd4, pd4, pd4, pd4
Castellers de l'Adroc 3d6, 3d6a, 5d6, pd4
Diada FM:
Castellers d'Esplugues pd4cam, 3d7s, 4d8, 7d7, vano5, 2pd4balcó
Castellers de Sants pd4cam, 3d8, 2d8f, 4d8, vano5
Capgrossos de Mataró pd4cam, 5d8, 2d8f, 3d8, 2pd5
Les fotos són al nostre lloc habitual, també n'hi ha de l'Espada i l'Ajuntament i segur que alguna més.
De vídeos en van voltar molts, els oficials ja els penjaran.
També vaig aprofitar aquests dies per actualitzar numbrus; així sembla que el més important és que per Sant Mateu vem fer l'aleta 25a d'un 4de8 (23 descarregats, 2 carregats). No està pas malament! I en volem més! Aquí els teniu tots ben ajuntadets, per si els voleu mirar una estona (aquestes dades, abans que entrés jo, es recollien molt distretament, per això del 2004 enrere segur que en falten):
Salut i castells, i no al Concurs!
