CRÒNICA PROVISIONAL, S'HA DE REVISAR
Bé, doncs a Sants hi nàvem amb coses que pul·lulaven; els dos quatres, el tres...
Al metro, el Javi, el meu baix als castells aixecats per sota, em va dir que anàvem a totes. A la Closca, el dia abans, havia parlat amb la cap de colla i li deia que buènut, que em semblava tot molt arriscat. Veient el resultat, doncs molt bé, noi.
També us diré que crec que la colla ha canviat molt de com era durant la dècada dels 10: havíem caigut moltíssim de castells com el 3de7, després de la torre, etc. Tantes caigudes i tants problemes havien fet fóssim molt conservadors, en el sentit que si no tens els castells superassajats, no el portes a plaça. I així és com vem anar fent els quatres de vuit, etc. El 2de7 suposo que és el que marca tot això: potser el vem tirar massa aviat al Clot, vem anar arrossegant fantasmes, etc., fins que no el vem descarregar a assaig vint vegades no va anar a plaça, al final. I així crec que havíem fet el 4de8 o el 3de8.
Però ara, com a mínim des de després de la pandèmia, per poc que tenim el castell, el tirem a plaça. Malgrat que la pinya no l'acabem de veure o els assajos no siguin els millors del món. Potser no parlem de la torre de fa uns tres anys, descarregada a Sants de miracle, però sí coses com el 4de8 de l'any passat, que era evident per mi que necessitava més rodatge.
Però no vaig continuar escrivint i ara no recordaré com van anar els castells. Miro de fer memòria, i au.
Actuàvem amb Borinots i Capgrossos, una actuació sempre típica que sempre sembla que està a la corda fluixa perquè no acabem d'estar a l'altura de les circumstàncies (suposo que ser una colla de vuit una mica solvent, ara mateix no ho som ni se'ns hi espera a curt termini). Bé, Suposo que érem els tercers en l'ordre d'actuació, no penso intentar recordar què van fer les altres colles. Nosaltres vem sortir de 3de7 per sota, però no el recordo gens i ara mateix no tinc els vídeos a mà.
Després fèiem el 4de7 també per sota, el primer de la nostra història. Estàvem una mica nerviosets perquè era el primer i els assajos tampoc és que haguessin sigut els millors de l'univers. Va anar pujant així més o menys bé, vaig entrar-hi jo d'agulla i vaig veure des de dins aquell ball aberrant de rengles passant sotragades a totes les bandes possibles. El vídeo que havia vist i que ara he perdut era per llogar-hi cadires. La Marta es va com mig desllorigar una espatlla intentant salvar una ventallada irrecuperable i bé, després d'aquell producte inefable de les pregoneses insondables de l'horror, el remeneig es va aturar una mica, el vem carregar i va baixar enmig dels càntics joiosos d'infinita gaubança i rigolatge. Alabat sia Jaume Barri!
Aleshores hi va haver un típic concili de tècnica que havia de decidir què faríem en tercera ronda, si es descartava definitivament o no el 4de8 i ens plantejàvem un castell més assolible com el 5de7. Després d'unes tenses deliberacions (m'ho invento, només els veia de lluny enraonant) es va optar pel seny i vem fer un 5de7 on també vaig entrar d'agulla i que no recordo gaire. El lleu record és que va ser el típic galliner bastit i desbastit entre belles converses de pinya i tronc.
Pilar de 5 i a comentar la jugada en el correbars i la festa de després. No ho sé, tampoc tinc gaire cosa més a dir: el 4de7s per mi anava just i el vem descarregar pels pèls, amb la Marta que encara està lesionada ara que escric això, a principis de setembre, i el 4de8 el veia millor que el de Sant Just de l'any anterior però potser calia anar amb més seguretat i deixar les presses per un altre dia.
