Farem les cròniques dels Castellers d'Esplugues de les darreres setmanes, que després tot és massa complicat.
Començo per la sortida a Alp, a la Cerdanya, convidats pels castellers de la comarca i acompanyats pels Margeners de Guissona, amb qui feia temps que no actuàvem, que jo recordi, i després continuo amb les anteriors, bàsicament Can Vidalet.
Havíem quedat a les 10 del matí d'un 27 de juny a la Closca per anar-hi amb autocar, que anava força buit; sembla que ben bé la meitat de la colla hi va anar pel seu compte. En total no sé quants érem, uns 70 entre tots plegats, suposo, que ens vam anar aplegant xino-xano cap a les 12 a l’escola pública del poble. Hi vem entrar i el president dels Castellers de la Cerdanya ens va explicar que ho havíem de deixar tot net, etc., que sembla que l’Ajuntament no acaba de posar facilitats per fer-hi castells, etc. Era el segon any que s’hi quedaven colles a dormir, esperem haver-hi deixat bona impressió.
Així que vaig haver deixat les andròmines en un racó del gimnàs, vaig fer cap al poble, aviam com era. El que és el nucli històric és força petit, o sigui que un cop fet els dos o tres carrers del voltant de l’església vaig acabar en un bar on hi havia la vella decidint el seu logo i les seves coses. Fa gràcia que els dimarts veig les “juntes” dels jovelins, i aquell dissabte veia els pares decidien què fan ells. I mentrestant vaig dinar i vaig intentar fer una cervesa, però costava que baixés, però un xupito de ratafia i un cigaló sí que van entrar bé.
I així va anar passant la tarda, vaig fer un altre volt i em vaig quedar a la terrassa d’un bar de la mateixa plaça on actuàvem. Vaig deixar-hi el mòbil carregant mentre anava a buscar la roba de castells... com podeu veure, la meva experiència va ser força tranquil·la. Mentrestant, alguns havien anat a fer la becaina, molts d’altres s’havien remullat a la piscina, alguns pul·lulaven pels carrerons... Tot molt interessant.
I cap a quarts de sis o de set la plaça ja era plena de castellers i gent del poble i voltants. Nosaltres vem fer dos pilarets de quatre de sortida, el 4de7 i el 3de7 i el primer 4de6 per sota a plaça de la nostra història (a dalt a la foto). En aquest castell hi entro d’agulla, i no és que haguem fet molts assajos, però el de sis ja es veia que el podíem fer sense gaires problemes; en tot cas, a la darrera aixecada hi va haver una acumulació de “nos” per la meva banda —el vent de la meva dreta, un aixecador de l’esquerra— i vaig dir jo també “no”, però el rengle del meu radere ja havia pujat, o sigui que tots els altres tres també van haver d’alçar-se. I a banda d’aquesta crònica bunyolística, tampoc va passar res més destacat. Pel que em diuen sembla que al 3de7 hi va haver alguna estrena i potser als pilars també, i així en general vam fer també el pilar de 5 i dos pilars més de 4 i aleshores una mica la gent va tornar a escampar per agafar els trastos cap a l’escola o on fos i fem anar fent cap al lloc del sopar: amanida, fideuà, postres i vi.
I quan vem haver acabat, una altra escampada general i retrobament al camp de futbol a veure el concert: un tal grup de versions sobretot de rock internacional i també algunes d’espanyoles, i en acabat un punxadiscos d’aquests que els pocs minuts que m’hi vaig quedar barrejava xumba-xumba amb coses de l’estil regueton, i que per tant no vaig tenir gaire esma d’aguantar. Eren cap a les dues i vaig anar a dormir força tranquil.
L’endemà era el típic aftermath ressacós, tot i que jo estava prou fresc, perquè encara havia dormit prou i no havia begut gaire, però arrossegava força cansament dels dies anteriors i la calor començava a fer estralls un altre cop cap a les 12, hora que si fa no fa va ser la d’arribada de l’autocar per tornar-nos a portar a casa.
Una mica descafeïnat? Ja vorem si hi poso una mica més de salsa, de moment ho deixo així.
Can Vidalet
Allò va passar a la Cerdanya el cap de setmana del 27 i 28 de juny, però dues setmanes abans, el diumenge 14 vam anar a l'habitual diada de festa major de Can Vidalet. I d'aquesta actuació, què en podríem dir? Doncs que havíem estat assajant el 3de7 per sota i semblava que finalment el tiraríem a plaça, que va anar a primera ronda. Hi entrava d’agulla, finalment, i la vritat és que el vaig veure prou bé i sense gaires històries estranyes.
Aquell dia entre la calor i tot plegat no estava gaire fi, o sigui que des de l’ombra vaig mirar com muntàvem el 2de7, que anava a segona ronda. Estava en l’últim cordó i vaig preferir mirar-me-la de fora estant, però vaig veure algun tros de la pinya una mica buit i tot plegat m’hi va fer anar. Des d’allà, sense veure-hi res, la sensació va ser d’allò que no te la fots pel cap d’un pèl, amb la trontolladissa escampant-se per la pinya i els crits del públic clamant amb llàgrimes als ulls coses com “apreteu”, “no defalliu”, “ho tornareu a fer” i “visca la terra lliure”. El Rai em va dir després que va ser una de les pitjors que hem fet; veient el vídeo, es va obrir com una magrana i certament la van haver de defensar al límit. Però bé, primera torre de l’any, de les més matineres segur, després potser miro les stats i ho comprovo.
O sigui que amb el 3de7s i el 2de7 ja teníem la diada feta, però encara faltava el tercer castell, el 5de7, on tornava a entrar d’agulla, però certament ara mateix no el recordo gaire. Acostumen a ser un galliner i dubto que aquest no fos també el cas, però tampoc el recordo especialment mogut, o sigui que devia ser un 5de7 més sense gaire pena ni glòria, però ves a saber.
Pilar de 5 i pilarets de 4 i cap a la Closca. Jo estava rebentat i vaig passar a casa per fer una becaina... de tres o quatre hores. Quan vaig arribar a la Closca ja eren cap a les 6 de la tarda i ja havien anunciat en primícia mundial que assajaríem el 4de7 per sota per portar-lo a plaça més aviat que tard. Ja vorem com va la cosa. De moment, ja hem fet el de 6 a Alp.
I la tarda es va fer vespre, i jo vaig fugir d’allà que ja fosquejava. Fotos de la Lídia.
Altres reminiscències
I pel que queda: la revetlla de Sant Joan va ser com acostuma a ser; no m’hi havia apuntat, però vaig fer pinya a tots els pilarets, allà on veia que potser hi faltava una mica més de pit. Vem fer els quatre típics pilars de 4 de la cercavila més el de la foguera. Aquest any em va semblar que el fèiem més lluny del foc i dels diables, però potser és que ja hi estic acostumat. I després, sopar al carrer de l’Avenç i els QuatreVents i cap a dormir.
I d’altra banda, hi va haver també un pilaret a un bolo a l’Eixample, a un dels carrers que baixa o puja de l’Illa, no era Numància, tant se val; va ser distret, perquè després realment es va fer molt tard i vaig acabar caient de cul a terra.
I això és el resum d’aquest juny: tres pàgines de Word de no res.
