2017 Sant Jordi

 Ahir va ser Sant Jordi, dia de roses i llibres i molta gent al carrer, multiplicada per escaure's en diumenge. Era un bonic matí de primavera perfecte per fer castells en una plaça de l'Ajuntament com un formiguer de gent amunt i avall. Som-hi, doncs.

Els assajos durant la setmana havien anat molt bé, i el de divendres va ser el millor de la temporada com feia temps que no en vèiem: com a fets més destacables, vem travessar per primer cop el 4de7 net sencer (amb pinya hi vem posar quints) i sobretot vem descarregar dues torres de set amb pinya senceres. Jo flipava una mica perquè, bàsicament, això significava que per Sant Jordi era molt probable que la provéssim a plaça. A banda d'això, vem fer el tres per sota amb dosos col·locats i, en general, va ser un assaig de puta mare malgrat que, per poder assajar el 4de8 com cal (la prova amb pinya era massa tova), ens cal més gent a la Nau. Però bé, de moment ja hem fet una gran passa endavant. Tornar-la a descarregar i demostrar que ja no li tenim por era molt important i el primer pas si volem fer d'una vegada la clàssica de vuit. Però ja vorem. Uns quilòmetres més enllà, a la Catalunya profunda, els Moixiganguers i els Gausacs folraven les seves torres. Aviam com avança tot.

De moment la nit de divendres va avançar a la Closca i després l'endemà tornava a sortir el sol i feien la fira de la cervesa - Ateneu al carrer al Pou d'en Fèlix. Entre carpes, gent borratxa jaient a la gespa i actuacions hippies, allò ens recordava l'enyorada Universitat Autònoma.



I diumenge era Sant Jordi. Em va costar llevar-me però cap a les 11.45 ja pul·lulava per la plaça. La terrassa de l'Andurinha ocupa tot l'espai central, per la qual cosa les paradetes han de fer un passadís per l'altra banda, la que toca a la façana, i tot plegat acaba sent un amuntegament de gent a pas de iaio. Davant de l'Ajuntament hi havia prou espai per fer castells. Vem alçar els nostres pilarets d'entrada i, tot seguit, començàvem a prendre la mida a la diada amb el 5de7.



Al meu lloc habitual, de lateral interior de la torre, no hi veig mai gaire res, i per tant més enllà de les sensacions que em transmet el tronc o l'enrenou de la pinya, no tinc gaires elements per parlar-ne. N'he vist el vídeo, en què el castell es veu maco i amb bones mides, i el meu record també és que no vaig haver de patir gens, i per tant podríem afirmar que vam tramitar un altre cinc sense gaires complicacions.



En segona ronda portàvem el peix gros del cove, que s'acostuma a dir, el 2de7. És de llarg la torre més matinera que hem provat mai, perquè fins ara la que havíem portat més aviat a plaça havia estat l'intent de 2de7 de la Zona Franca el 2010, al juny, una torre que va petar poc abans que l'enxaneta fes les tres passes, quan les torres s'esberlaven d'un moment a l'altre sense avisar i que va contribuir a instaurar uns fantasmes que es van endimoniar d'allò més en l'intent següent, aquest cop carregat, a Montblanc l'any següent, el dissortat 2012.



Però bé, deixem estar aquestes merdes i tornem al 2017. Amb dues torres descarregades a assaig i molta confiança, la Mar ens deia que anéssim tranquils i amb seny i tot allò que se sol dir; la pinya es va tancar amb calma i el castell va anar enfilant xino-xano. Em fa la sensació que sempre pugen molt lentes, i hi ha el moment aquell que es fa etern quan l'enxaneta ha de fer la travessada. Quan vaig sentir que la canalla petita baixava ja semblava que la tornaríem a descarregar, i així va ser: el crit de les quartes va certificar una nova torre descarregada. Sense comptar les dels assajos, amb aquesta és la sisena consecutiva que completem, sense que n'haguem desmuntat cap ni haguem caigut. De fet, també, des de la primera torre descarregada, el 2014 per la nostra festa major, fins avui, tenim set 2de7 descarregats més un altre de carregat. Aviam si finalment enguany l'acabem de normalitzar i la fem sempre que puguem.



Després d'abraçades i crits i coses d'aquestes, en tercera ronda portàvem el 4de7, que suposo que tornava a tenir molts canvis per tot arreu i, a més, l'acotxadora era molt petita i fins i tot la van haver d'ajudar a remuntar terços (un terç es va deixar anar per fer-li escala), a banda que a l'hora de fer la cassoleta s'hi va passar força estona. Tot plegat va fer que el castell, que ja d'entrada em semblava una mica desquadrat, s'anés desfent fins a presentar una forma força boteruda. Però bé, vem aguantar les tempestes i apa, un altre 4de7, aviam quan el fem pujar un pis més.



Per plegar, dos pilars de 5 simultanis i tres pilars de 4 de comiat, i a continuar la bella diada de Sant Jordi.



Vaig tornar a fer-hi un tomb i vaig agafar la bici per dinar a casa. Com que estava força cansat vaig fotre una migdiada de dues hores, fins a les sis. Aleshores vaig tornar a passar per castells, on jugaven a cartes. El nouvingut Ricard és vingut de terres vallesanes com a scient jugador de botifarra; feia parella amb el Txus, mentre que l'altra la formaven el Pepins i el Macià. El Txus i el Ricard guanyaven quan jo vaig arribar, però la meva presència devia ser funesta per a ells, perquè el Pepins i el Macià els van començar a remuntar fins a posar-se només a quatre o cinc punts. Tot s'ha de dir que el Txus juga d'una manera una mica estranya, apalancant-se manilles fins a la tercera mà o retenint trumfos alts sense arrastrar fins al final. El partit del Barça estava a punt de començar i la partida no s'acabava mai, però al final la sort va tornar a somriure al Txus i el Ricard, que van fer uns 20 punts d'una tacada, de manera que el partit de Messi ja podia començar, i déu n'hi do quin recital.

En fi, un bonic dia de Sant Jordi en què hem fet un salt qualitatiu important: ja tenim la torre, amb tot el que suposa per nosaltres, i l'objectiu següent, el 4de8, sembla molt més a prop que fa poc. Tot passa, com sempre, per ser més gent a assaig i tota la pesca. Ara la pròxima actuació és el dia 15 de maig, massa temps sense castells que ja veurem si refreda gaire l'ambient o tot el contrari. Ja veurem, de moment ha estat bé.

L'actuació completa:
@cargolins 3p4 5d7 2d7 4d7 2p5 2p4
@ccerdanyola 2p4 3d7 4d7 5d6 p5
@bandarres  2p4 2d6 4d7 3d7 p5 2p4

Fotos:
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157679743307644
Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157680924868121
Josep/Jordi Huerta: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157681167498100

Hi han vídeos de moment al Facebook de la M. Jacas:


El vídeo del 4 el van passar per WhatsApp i és molt distret, aviam quan pengen el vídeo a Youtube.

2017 Primavera a Cornellà

 Dissabte tornava a baixar a la plaça de l'Ajuntament de Cornellà, aquesta vegada a fer castells o alguna cosa per l'estil. Vaig acabar sortint molt d'hora de casa i vaig estar mirant el partit del Madrit, que va empatar, que a aquestes altures és com perdre. Mentrestant veia com anaven arribant els castellers de les colles: primer gotetes liles; després d'un xim-xim de blau turquesa, una rierada que venia en autocart o tren; a pleret, el blau fosc havia anat deixant-s'hi caure fins a inundar les zones a tocar del bart. Això en CMYK seria una barreja de cian i magenta i potser també groc, una barreja que en un moment donat s'havia començat a embolicar en K i que m'instava a escurar la birra i a enfaixar-me jo també.

Per cert, en aquesta Diada de Primavera vaig pujar per primer cop de terç a un castell ara fa una pila d'anys.

Érem tercers i faríem 5de7, 3de7 i 4de7. La raó d'aquests castells i no uns altres, com de costum, la desconec, però bàsicament sembla que com cada any ens costa enlairar-nos cap als nostres horitzons més vívidament blaus i elèctrics com el tro de Zeus i ens conformem a vols rasants per la grisor del galliner metropolità.

No sé si ja l'havia posada, és possible que sí. Els primers d'actuar eren Cornellà, que ens oferien un 3de7 d'aquells en què hi puja gent nova que jo no tinc vista, que comparteix tronc amb gent que ja pujava quan van fundar la colla. El nostre castell era el tercer 5de7 de l'any, la sensació del qual va tornar a ser d'una solidesa aixins pedrenca i massissa, o si més no això és el que vaig notar pel meu cantó: el Txus em va deixar sol a la descarregada de la torre perquè estava tan ferma que no calia fer-hi més, però aleshores em van demanar més "esquerres", que vaig donar sense més història, i apa, final de la qüestió.

En segona ronda era el torn del 4de7. A l'agulla com torna a ser malauradament habitual el trobava massa obert. Segons la meva gran experiència d'agulla als quatres, és infinitament més senzill redreçar un castell tancat que no pas un d'obert, entre altres raons perquè els castells tendeixen a obrir-se i no a tancar-se per baix. Però res, jo notava que me n'anava enrere i que el castell esdevenia rombe habitual, però com que només era de set va ser un pim-pam i apa, final de la qüestió.

Al 3de7 em van fer fora de l'agulla per alguna raó ignota i, com a acció de protesta, em vaig quedar a fora. Feia temps que no pul·lulava fora d'un castell que no fos un 3de7 per sota —i així i tot això només deu passar un parell de cops per temporada. El 3de7 el vaig veure encara amb menys història que l'anterior.

Plegàvem amb el pilar de 5, amb l'Adri de segon.

Per cert, parlant de pilars, als tres pilars de 4 d'entrada el Fer va tornar a fer de segon i estava content com un gínjol.

Les altres dues colles van fer també actuacions d'aquestes que serveixen per anar prenent embranzida i que ben bé són avorridotes de comentar si no vas apuntant anècdotes i collonades a plaça i després aquí les magnifiques i en fas una mica de conya. De manera que deixo el que el senyor Twitter va proclamar dissabte vespre cap a les 20 hores:

@CastCornella 2p4 3d7 4d7 id2d6 2d6 p5

@Cargolins 3p4 5d7 4d7 3d7 p5

@CDTerrassa 2p4 3d7 4d7a 5d7 p5

Per cert, que darrerament estic penjant les fotos de les altres colles en la retransmissió de les diades per Twitter i, veient que tenen una resposta aliena força limitada, potser ho deixaré estar. És si més no l'excusa per no fotre'm a les pinyes d'altres colles, perquè si ja tinc tendència a escapolir-me de les meves... (Per cert, una mare de canalla de Terrassa me n'ha demanat una i n'estava molt agraïda i per coses d'aquestes encara ho faig...)

Hi va haver algunes xiroies mantejades de canalla i de la Mireia infermera, balls joiosos amb polca inclosa i, finalment, birra en mà i en joiosa cercavila versicolor, enfilàvem amb joia camí del local dels Castellers de Cornellà. Per cert, van esborrar fa poc el grafiti que tenien davant el Patronat. Al mig del polígon industrial de la Siemens vam contemplar com un Barça esmaperdut tornava a perdre la lliga per tercer o quart cop aquesta temporada. Els colors blau i grana es dissolien en degotims de diarrea grisa mentre menjàvem el sopar al qual la bona gent de Cornellà ens havia convidat. Gràcies! Aleshores va començar la festa dels 90 en honor dels temps grisos de Núñez, potser, i mentre anàvem xerrant de coses™, per exemple d'aniversaris no felicitats, trobava que la grisor s'havia ennegrit poder massa, pujava a la bici i feia mans i mànigues per tornar al meu putu poble d'un quilòmetre més amunt.

Aquesta setmana fem vacances castelleres. Divendres havien repartit la puta revista, que ha arribat uns tres mesos més tard del que acostuma a arribar, però és que jo tot sol no puc fer-la i cada cop em pesa més al damunt —divendres obrien la Closca però en vaig fugir. La sensació que com a colla ens costa tant d'arrencar és feixuga com una llosa i al final sembla que no ens acabarem d'envolar mai. D'aquí allò de la grisalla del segon paràgraf. Sembla que de moment som la típica colla que s'acontenta a fer uns quants 4de8 a l'any sense gaire més ambició. És una mica trist, això.

Apa, fotos:

Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682386867455

Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682289824176

Josep: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157680376333271

Salut i castells i puta [alguna cosa].

2017 Aniversari de la Sagrada Família

 Traient minuts d'on no n'hi ha em disposo a escriure aquesta chronica de nivell de sisè de Primària.

Continuàvem aquest històric inici de temporada a un dels centres del Parc Temàtic de Barcelona™, la Sagrada Família Inc. D'un veloç cop de bici vaig baixar per la Diagonal i pel carrer del Rosselló, però anava tan veloça la meva bici que em vaig passar el carrer de la Marina i vaig continuar endavant fins que el carrer del Rosselló va morir tràgicament al Clot. De manera que vaig baixar pel carrer d'en Xifré per fer el camí de tornada per Provença fins a la Sagrada Família Inc. Allà vaig aparcar fàcilment, m'hi vaig trobar el Tono i la Merche i vaig anar fent enmig de guiris fins al temple expiatori aquell. Estava pensant què feia quan un guiri ja em preguntava que what the fuck is this, how many teams are you i collonades d'aquestes. Amb el meu anglès magnífic vaig respondre una certera resposta i aleshores ja em veia amb forces d'encetar la gran actuació d'inici del XVè aniversari dels Castellers de la Sagrada Família.



Feia un matí magnífic de primavera, sense calor i fresqueta a l'ombra, i després dels tres pilars d'inici era l'hora de començar la històrica gesta amb un 5de7 marca de la casa. Aquest castell, que deien que era el nostre castell insígnia fa uns anys i que fem com botifarres, es va quadrar molt millor que el de la setmana passada —tot i que pel que sentia sembla que la rengla i la torre estaven massa separades si més no per la banda on era jo, de lateral interior de la torre— i va pujar àgil i gràcil, però hi havia un acotxador nou que s'estrenava precisament en aquell castell i que va fer que finalment l'execució fos més lenta i no tan gràcil. També sembla que l'enxaneta era nova en un 5de7. En tot cas, vam clavar un altre coi de 5de7 i a veure què passava en segona ronda.



Com dèiem, hi va haver algunes estrenes de canalla pel terrat del cinc:



En segona ronda passava una cosa molt curiosa. Els Castellers de la Sagrada Família, que fa quinze anyets que porten aquesta camisa d'un verd tirant a quiròfan per les places, després del 7de7 d'entrada duien en cartera un castell insòlit a aquestes altures de la temporada: el 4de8. Amb el record del 3de8 carregat per un pèl de figa en la darrera diada de l'any passat, aquell carro gros semblava una mica arriscat. I el guió semblava que abonava aquesta teoria: van desmuntar dos peus consecutius. A més, entre el segon i el tercer, un guiri de la plaça per la banda de l'estany devia patir un esvaniment, diguem-ne, va ocupar la nostra ambulància i va fer aturar uns quants minuts l'actuació. Al final van muntar un altre peu i va començar a pujar el castell, amb unes mides que no eren les millors del món i unes tremolors constants que afectaven tota l'estructura. Van carregar el castell, van haver d'aturar les batzegades i intentar no perdre les mides, fita que van assolir amb gran goig de la plaça, dels guiris i de déu nostru senyor, que ens contemplava des de la Sagrada Família Inc. Era el 4de8 més matiner de la seva història i a mi em va sorprendre molt, la veritat, o sigui que felicitats. Abans ens plantaven el 2de7 a cada diada i potser ara ens faran el mateix amb el 4de8.



Després del curiós capítol del guiri desmaiat i del 4de8 fimbradís, ens tocava a nosaltres un altre cop. Prosseguíem el periple victoriós amb un altre 4de7 amb agulla, que també va semblar més tranquil encara que el de la setmana anterior: el quatre feia l'efecte de ser tan sòlid com l'altre i en aquest cas, tot i que també va brandar una mica, el pilar es va plantar molt més segur.



En tercera ronda portàvem un 4de7 que no em va agradar gaire des de la posició d'agulla, amb el meu baix que no estava gens còmode, però en general podríem dir que va ser un 4de7 sense més història i aviam quan el fem pujar un pis més. El meu segon era el Rai, que acostuma a fer de terç, i a terços hi havia la Irene, que sembla que no havia fet mai de terça encara, i a quarts la Zoe: tot plegat només per dir que el tronc era una mica estrany i que segur que era una prova per a moltes coses que jo, com és costum amb mi des de fa almenys un parell d'anys, no vaig tenir cap esma ni intenció de demanar a ningú.



Vam plegar amb un pilar de 5.



Per cert, les fotos dels nostres castells, llevat dels pilars d'entrada i el final, les feia l'Ibra, que realment té un braç trencat molt útil.



De coses d'aquesta diada en podria dir moltes més, però ara mateix tinc gana i estic pensant si surto a comprar alguna cosa per brenar o si ja m'espero al sopar, que vés a saber a quina hora faré. Només comentaré lleugerament les altres dues colles. Pel que fa a Bandarres, sembla que els està costant engegar i van fent a poc a poc; van desmuntar el 4de7a un cop (tot i que el van repetir després) i en general fan la sensació que estan picant pedra per més endavant. Pel que fa a Sagrada Família, van fer 7de7, 4de8 i 5de7 en una demostració que estan de putíssima mare després d'una lleugera davallada la temporada anterior, que van acabar en tot cas amb aquell 3de8 suïcida. Tot això és força curiós, també, i ho deixem a consideració de la plebs perquè en faci plat.

L'actuació completa va ser aquesta:
@CastellersSAFA 2p4 7d7 4d8 5d7 v5
@cargolins 3p4 5d7 4d7a 4d7 p5
@bandarres 2p4 4d7 id4d7a 4d7a 3d7 p5

Fotos
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157678798272824
A. R.: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682167472555
Josep/Ibra: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157678798696644

Vídeo de l'actuació:



En acabat hi va haver polca d'Ours, alabat sia Jaume Barri, i aleshores el Quique i jo vam cavalcar els nostres cavalls d'alumini camí d'Esplugues. Tot just començar a pedalar vaig notar una estrebada al múscul abductor o quin sigui i ara encara em molesta, de manera que he deixat estar fer la passejada habitual pel riu, que en tot cas deu estar ple de tolls i enfangat per les pluges del cap de setmana que, lloat sia Jaume Barri, ens van respectar l'actuació.

A la Closca els pollastres van trigar força a arribar. Amb els pollastres va arribar també la Vella d'Esplugues, amb els quals vaig jugar dues partides de botifarra. En la primera vam guanyar el Marquès i jo gràcies a les hàbils jugades que vam orquestrar; en la segona el fat ens va ser advers, així com una recontrada que va fer el Marquès, que ens va deixar 64 punts avall només en la primera mà. Quin desgavell, la mare del Tano.

Després es va organitzar una timba de pòquer mentre un ruixat tempestejava pel carrer.

Va començar el partit del Barça però jo tenia gana i anava una mica tort i a la mitja part vaig sortir a menjar alguna cosa. Quan va haver acabat el partit em vaig submergir en les meravelles oníriques d'un son pregon.

Serem prou gent aquesta setmana i farem alguna passa endavant a Cornellà dissabte, o continuarem amb aquest «inici històric» que sembla més aviat el dia de la marmota? Chi lo sa...

2017 Triangular o Triacord a Sants

 Un altre cop tornem aquí. Ja és la tretzena temporada que pul·lulem amb la camisa blau electricista pels puestus i sembla que encara se'ns belluga, que deien.

Doncs res, resulta que quan va començar març vaig decidir que començaven els assajos (havien començat unes setmanes abans) i vaig anar veient que en general hi ha poca gent, llevat d'un divendres puntual, i que sembla que costa tornar a engegar. Hi ha Junta tècnica i administrativa nova i amb joliua i letífica alegria segueix rodant la millor colla castellera d'Esplugues de Llobregat. Segueix rodant i rodolant timbes avall i aviam com acaba la història.

Per demostrar que continuo en bona forma, enguany la revista està arribant tan tard que ja som gairebé a l'abril i encara no està impresa. Avui al matí la impremta m'ha dit que segurament estarà per divendres. Hem batut un rècord, un batut de vainilla amb fruites del bosc i allioli a la llauna.

Però no ens embolicarem més ni ens embrancarem en bardissars esgarrapadissos i anirem de pet a la qüestió. Doncs res, resulta que aquesta setmana passada era l'assaig porta un amic, AKA PUA, que, com bé va dir la Marina, va ser el més desastrós de la història de la colla. Segons la meva aguda anàlisi, a banda de la dificultat per treure'ns la son de les orelles aquesta temporada, que fet i fet una tendència que es va repetint i fins i tot agreujant any rere any, doncs resulta que aquell divendres del PUA va caure el diluvi universal: segons l'observatori Fabra, no havia plogut mai tant a Barcelona un mes de març des que se'n tenen dades. D'aquesta manera, els intrèpids cargolins que van gosar sortir al món real™ es van trobar, per dir-ho planerament i clar i català, una maltempsada, barrundanya, borrufada, torbonada i brufada que fins i tot, a mig assaig, va rebentar una canonada de la Nau, el bonic magatzem ple de merda on l'Ajuntament ens té tirats als afores del poble. D'aquesta manera la Nau es va anar inundant: la canonada rajava fort i sembla que remullava alguns cables o material elèctric i la policia ens va recomanar que fotéssim el camp d'allà.

D'aquesta manera a les 22 hores, en el millor moment del temperi, vam donar per acabat el PUA. Vaig sortir sense paraigua ni altres collonades per l'estil i en els dos carrers que hi ha entre la Nau i la Closca anava tan xop com un pop de mar, de manera que vaig decidir continuar fins a casa, eixugar-me una mica, mudar-me de roba, jeure al llit, agafar el portàtil i fotre'm a clapar amb llamps i trons de fons.

L'endemà era el dia d'anar a fer un taller de canalla a la Fira de la Solidaritat de Can Vidalet, que és un barri d'Esplugues.

I l'endemà de l'endemà era un dia clau: l'inici de temporada.

Aquí hem de dir dugues coses. La primera és que sí, és la millor actuació d'inici de temporada que hem fet fins ara: l'any passat a Sabadell vem fer fins i tot un castell de sis. La segona és que, tanmateix, en la diada Triangular aquesta, que l'any passat va ser a Sant Just, vem fer exactament la mateixa actuació que aquest any: 5de7, 4de7a i 4de7 més pilar de 5. L'única diferència és que dels tres pilars de 4 d'inici, l'any passat un va quedar en carregat, mentre que enguany els hem descarregat tots tres. No sé si la Tècnica va decidir fer també tres pilars per clavar la temporada passada, em sembla una mica curiós, vés a saber, no importa gaire. L'actuació a Sabadell va ser el 20 de març, enguany la primera actuació a Sants ha escaigut el 26, una setmana més tard; la de Sant Just va ser el 3 d'abril, una setmana més tard. Tot això és tan important que ho deixo així obert a interpretacions més refinades.



Una altra cosa que em van demanar ahir a assaig és si havíem començat mai amb el 5de7 alguna temporada. Sense mirar dades diria que sí, i mirant dades confirmo que efectivament sí: en la primera actuació del 2015, a Terrassa, vam fer 2pd4, 4d7, 5d7, 3d7, 2pd4. Podria fer una taula amb el millor castell de cada actuació els darrers anys, però és una mica avorrit... Aviam:
2017: 5de7
2016: 3de7
2015: 5de7
2014: 5de7
2013: 4de7a
2012: 4de7a
2011: 3de7
2010: 2de6
2009: 3de7
2008: 4de7

En resum, hem tingut un nivell semblant en la primera actuació si més no a partir del 2012; durant aquests sis anys només l'any passat vem haver de fer un castell de sis; entre el 2011 i el 2008 els castells de sis sempre hi són presents i van guanyant espai fins que a partir del 2007 són hegemònics fins al 1994, amb actuacions d'algun any que més val oblidar. Però tornem a la cosa.

Als pilarets hi pujava canalla nova i en un dels tres el Masche em van dir que estava com esquenat o alguna cosa que jo què sé, prou feina tenia a fer fotos.

I bé, als Jardins de Can Mantega, allà al mig de Sants, ja sabíem que seríem tercers —això no es pregunta, ja va de soi— però fins que no vem veure les pinyes al WhatsApp si més no jo no tenia ni idea de què faríem: amb un assaig fallit de divendres, sense haver pogut assajar les pinyes del 4de7a, per exemple, i sense saber quanta gent seríem —no érem gaires— era tot un misteri. Finalment, per resoldre l'enjòlit, vaig obrir el grup de WA de pinyes i vaig veure què és el que faríem i quines posicions em pertocaven. Vaig contemplar satisfet que l'equip de pinyes actual continua mantenint-me en les mateixes posicions.

I va ser l'hora de tancar el primer castell, que era el 5de7. Entrava de lateral interior de la carregada de la torre, diria, i jo estava força còmode, però no així la resta de la pinya: l'enrenou i el xivarri no paraven, sembla que no hi havia ningú gaire confortable, el tronc sembla que no acabava d'anar quadrat i en resum, prou de xerrar a les pinyes fills de puta. El castell, malgrat tot això, va anar pujant sòlid i el vem descarregar aparentment sense més problemes.



En segona ronda era l'hora del nostre amic el 4de7 amb agulla. Vem tancar el castell a ritme de cargol; tinc el lleu record que anava una mica desquadrat ja d'entrada; el quatre es va anar bastint a ritme feliç i, un cop feta l'aleta, es va anar desballestant també a un ritme diguem-ne escaient. Tot i això, o així i tot, quan l'espadat™ del mig es va anar quedant exempt™ els laterals/agulles/primeres mans que érem allà al mig grapejant les cuixes i el cul del segon del pilar vem anar veient que alguna cosa no anava a l'hora. Així, entre remugades el Macis i les mans que l'aguantàvem vem aturar una rebregrada bastant impressionant que jo no vaig veure gaire però que sí que vaig notar molt. Va ser una defensa èpica, com diuen els epicistes.



Aprés d'aital estrènua batalla vem continuar pensant en la guerra: tocava el 4de7. I què us diré d'aquest castell? Doncs el de sempre: vem tancar la pinya a ritme de cargol, semblava que estava una mica desquadrat tot plegat, el quatre es va anar bastint a ritme feliç i, un cop feta l'aleta, es va anar desballestant també a un ritme diguem-ne escaient. Apa, ja teníem la diada feta. Pilar de 5 i cap a casa.

L'actuació completa:

Castellers de Sants: 2pd4, 5d7, 4d8, 7d7, vd5
Castellers del Poble-sec: 2pd4, 4d6a, 4d7, 3d7, pd5
Castellers d'Esplugues: 3pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5

De les altres colles, doncs no en diré gaire cosa. Els de Sants van fer els castells amb molta tranquil·litat, amb un 4de8 d'aquells on no es mou res, mentre que els del Poble-sec també van fer la seva. Hi ha una crònica amb tots els castells al web de Sants;
http://www.borinots.cat/actuacio-triacord-2017

Fotos:
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157679900701041
A. R.: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157678553974793
Josep/Ibra: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157678447549214
Carles Paniello: https://www.facebook.com/carlespani/media_set?set=a.10154407535391099.1073742069.725771098&type=3

Vídeo:


Després de l'actuació un bon gruix de Cargolins va passar per la Closca. Jo vaig intentar fer la crònica pel nostre web de castells però la connexió em nava fatal. Havent dinat van posar la pel·li Enxaneta en què no paraven de caure castells. Després vem passar cap a casa. S'hi havia quedat poca gent a la Closca i la pel·li aquesta acabava sent una mica carregosa.

I què més? Diumenge a la Sagrada Família a continar fent-la grossa.

2016 Poble-sec

 Diumenge (passat) vem acabar la temporada.

Pel camí del Poble-sec hi havia una altra mani indepe sobre la defensa de les institucions catalanes, la democràcia i la pretesa sobirania del poble català. Vaig passar per la plaça d'Espanya a un quart de dotze aproximadament i l'avinguda ja era plena. Però bé, deixem estar la política, no barregem coses ehem ehem.

Volia haver passat pel mercat de Sant Antoni però com que anava ja una mica massa tard vaig aparcar la bici davant la biblioteca Francesc Boix i vaig instal·lar-me en una terrassa a fer un cafè. La gent anava arribant i jo parlava breument de sardanes, que encara no les sé ballar ni crec que n'aprengui mai, però casualment estic llegint el llibre de Jordi Lara que parla de Julis Garretes i Peps Ventures i mira, ho tenia fresc. Això va venir perquè al mig del carrer de Blai uns iaios arrossegaven una sardana de cobla enllaunada que despertava més badalls dels que podíem suportar a aquelles hores de diumenge.

Foto dels Castellers del Poble-sec

Va passar una petita cercavila amb capgrossos i nans, ens vem aplegar tots plegats davant la biblioteca, vaig beure una coca-cola, que em notava deshidratat, i vinga, va, som-hi a acabar la temporada castellera d'una vegada.

El pla era tornar a fer 4de8 i 2de7. Ens acompanyaven molt amablement uns 7 o 10 castellers de Sant Feliu per tornar-nos el favor de Cornellà; amb aquestes camises prestades superàvem el topall mínim a partir del qual és diguem-ne segur fer el carro gros i, per tant, tot havia d'anar bé perquè els assajos havien anat raonablement bé. Havíem acabat de descartar el 3de8, perquè si l'haguéssim tirat a plaça ens hauria passat segurament el mateix que als de Sagrada Família, però en tot cas en una situació com aquesta potser podríem haver provat allò que se'n diu prova a plaça o castell desmuntat només per tastar-lo una mica a plaça. En fi, em sembla perfectament bé la decisió presa de tornar-lo a deixar a la nevera un any més, i aviam si la temporada vinent amb la nova Tècnica i la nova Junta hi ha més sort o vés a sapiguer què.

També havíem descartat el 9de7, fet que significa que si agafes els tres millors castells de la colla i els arrengleres i acares amb els de la temporada passada, hem baixat una mica el nivell: ara el tercer castell més valuós és el 3de7 per sota, que val 30 punts menys que el 9de7, pel que he vist a les graelles del @Castellistica. En fi, no deixa de ser una collonada com qualsevol altra.

Per variar, perquè hi han constants que són constants tota la vida, perquè si no no serien constants, érem tercers en l'ordre d'actuació. Algú de Tècnica em va dir que sortíem de 2de7 i així ho vaig escriure a Twitter, però al final, quan va ser el nostre torn, vem sortir de 4de8.

Foto: Cristòfol Casanovas

Pel mig van alçar castells els Bandarres i els Castellers de la Sagrada Família. Pel que fa als del Poble-sec, van aixecar una torre de set que d'entrada sembla que ha canviat respecte a les que recordo d'altres anys i que, en tot cas, no va pujar de la manera desmanyotadament segura que pujava abans. Ben altrament, va pujar així com més o menys encarcarada i, a la travessada, va perdre ràpidament les mides i va petar. La caiguda a plom va suposar una aturada d'una estoneta si fa no fa llarga.



En el torn dels Castellers de la Sagrada Família van portar un 4de8 que de bon començament es veia amb males mides i remenat. L'estructura es va anar defensant i, a la descarregada, va ser una feina d'allò que els pesats de les retransmissions de les teles locals no paren de dir "una defensa titànica" que "els ha fet patir de valent, al límit". El Beumala diria que hi va haver un ball de bastons i ganivetades però que al final —no sé quina collonada hi afegiria, suposo que l'experiència d'altres anys i que era el quart de l'any han portat a bon port un castell que en una altra avinentesa s'hauria esfondrat. També s'ha de dir que hi han colles que no posen taps a les pinyes o n'hi posen molt pocs i deixen uns forats enormes en forma de falca que hem d'omplir castellers d'altres colles.



O sigui que havia passat força estona (l'aturada de la llenya) i havíem vist una torre carregada i un carro gros bastant fet un bunyol. Sembla que aquestes coses no ens afecten gaire i vam anar tancant la pinya. Els segons van pujar i tot plegat feia la impressió que estava com una mica obert, o si més no això és el que van dictaminar segons i no sé si terços i apa, desmuntem la pinya i sant tornem-hi.


La segona pinya estava efectivament més tancada i les agulles, o si més no jo, estàvem més còmodes. Segons i terços van ser del mateix parer i van començar a refilar les gralles i es va anar bastint el castell amb molt bones mides i molta seguretat. Amb l'aleta el meu segon havia perdut una mica la posició i la descarregada va ser una mica treballada, però en general les sensacions van ser molt i molt bones, de castell molt apamat i "anostrat". El vem descarregar amb una mena d'eufòria arrauxada així una mica disbauxada.



En segona ronda els Bandarres, que la llenya els havia afectat d'alguna manera, encarrilaven la seva diada de tardor rebaixant pretensions amb el 5de7 i, en tercera ronda, el 4de7 amb agulla. Sembla que encara els resta una diada on podran portar-hi el 4de8 i el que tinguin en cartera.



Els Castellers de la Sagrada Família, per la seva banda, continuava amb l'actuació de màxims i portava a plaça el 3de8: no li havien fet mai l'aleta i només l'havien provat dos cops, segons em van dir a plaça, i diria que eren dos intents desmuntats. Davant dels nostres ulls es va alçar un tres que era un castell de cartes sota un huracà o un castell de focs de remenadisses i ventallades: és a dir, el van desmuntar amb els dosos que s'hi estaven col·locant o que tot just s'hi havien posat, un tres que en tot cas no tenia gaire futur com a castell edificat sobre terrenys pantanosos durant un terratrèmol.

Foto: Cristòfol Casanovas

I ens tocava a nosaltres. Després d'un 4de8 molt solvent, el sisè de l'any, era l'hora del cinquè 2de7 més no sé quants de descarregats a assaig (n'he comptat 9 però potser n'he perdut el compte). Vaig entrar de vent petit i vaig tenir la sensació que no acabava d'estar tan còmoda la torre com d'altres d'enguany. Amb tot, va anar pujant, vaig anar sentint tremolors que baixaven de dalt i que s'esmorteïen plàcidament per la pinya, i en general vaig trobar que, si bé no era la millor torre que hem fet mai, el que és segur és que la fem amb molta tranquil·litat. I torno a dir que aquesta és la millor notícia d'aquesta temporada, a banda d'haver poder fet sis 4de8 amb el munt de canvis que hi han anat havent en tots els pisos durant aquest darrer any.



La vritat és que estàvem força contents. Per a mi ja havia acabat la temporada i vaig anar a fer una cervesa. Mentrestant, els Castellers de la Sagrada Família en repetició de la segona ronda feien un 3de7 per sota que no se'l van menjar amb patates perquè deuen tenir connexió directa amb l'Olimp. Després del 4de7a de Bandarres, els de la Sagrada Família tornaven a provar el 3de8. En aquest cas el déu olímpic els va tornar a assistir, però només fins a l'aleta: com el primer, va ser un recital de batzegades i rebregades que el tronc, en aquesta ocasió, va anar parant estrènuament, com si diguéssim. Hi havia un segon força assegut i tots els rengles tremolaven com fulles ventisses; el cap de colla esperonava la canalla, que sense un bri de por, o això sembla, es va encavalcar i hi va fer l'aleta. Tot just aixecava el braç l'estructura feia figa i, abans de poder fer una passa per sortir-ne, el castell va caure, tal com qualsevol hauria predit només de veure quarts col·locats. Vaig felicitar SaFa per Twitter per fer l'aleta al primer 3de8 i vaig anar a fer una altra cervesa, que una altra llenya tornava a tenir les ambulàncies ocupades.



I quan ens va tocar fèiem el 3de7 per sota, l'onzè de l'any. Feia de contrafort de la plena i la sensació era que va pujar tot molt compassat i sense cap problema, és a dir, un 3de7s molt tranquil, segurament el castell més tranquil del dia per nosaltres, malgrat que els altres dos també els havíem fet amb relativa facilitat.



Per plegar, vano de cinc i, finalment, tres pilars de quatre més.



Es deia a plaça (és un tema recurrent, com es pot comprovar) que el 3de8 carregat val una mica més que el 2de7 descarregat: no gaire més, però prou perquè SaFa fes millor actuació que nosaltres. En tot cas, si continuem amb l'estúpida polèmica de si cal comptar també els pilars o no, com que aquests verds no van fer el pilar de 5 i nosaltres sí, doncs blablabla. En resum, que després de la caiguda del 3de8 carregat suposo que no es veien amb cor de fer el pilar de 5, no recordo si em van dir que havien patit ells alguna baixa més o menys important o no, i així va ser el final:

@bandarres 2p4 2d7c 5d7 4d7a 2p5 3p4
@CastellersSAFA 3p4 4d8 id3d8 3de7s 3d8c 3p4
@cargolins 3p4 4d8 2d7 3d7s v5 3p4

En resum, nosaltres vam estar cantant com esperitats que «tot descarregat», que no vol dir només aquell dia, sinó també durant tota la temporada. Fora de dos pilars de 4 carregats, que no es tenen en compte, tots els castells que hem fet enguany a plaça els hem descarregat (n'hem desmuntat set més: dos 4de8, dos 5de7, dos 4de7a i un pilar de 5). En total són 95 castells, dels quals 12 de sis: enguany hem remuntat l'estadística d'aquests castells per dues raons: pels bolos comercials (encara ens en resta un, si no m'he perdut) i perquè a plaça hem fet de vegades castells de sis sense tantes reticències com altres anys. De fet, l'estadística que penjo avui, una setmana després de la diada del Poble-sec, diu això:

És el primer any sense llenyes que recordo, hauria de mirar l'estadística per veure si algun altre any ha passat això també.

Als nous de la colla els fem un qüestionari per la revista. Una pregunta típica és: "Com veus la colla l'any vinent" (o en el futur)? La meva resposta ara mateix seria "no en tinc ni puta idea". Només he sentit els mateixos rumors que la plebs sobre qui podria posar-se al capdavant de Junta i Tècnica l'any vinent, no sé si hem estat més gent o menys a assaig de mitjana (però la sensació és que hem justejat), no sé si les estratègies de creixement que es podrien fer es faran o s'han fet o han fracassat o no, no en sé gaire cosa perquè entre altres raons m'he despenjat moltíssim de la Junta aquest any i pel vinent tinc intenció de continuar si fa no fa igual. Enguany durant alguns mesos m'ha fet moltíssima mandra venir a assaig, altres mesos m'he engrescat més, altres vegades estava dormint la mona i fins i tot algun cop he estat allò que se'n diu engrescat com ans solia. Bé, no sé, no em posaré a criticar (ni per bé ni per mal) coses en què al cap i a la fi m'he mantingut al marge. Aquest any hem acabat molt bé, però sempre et quedes amb les ganes de molt més, i per l'any vinent ja veurem què passarà.

En fi, aquí acabo. Vem començar la temporada amb la polca d'Ours i al Poble-sec també la vem ballar. Vem dinar pel Poble-sec al marge de SaFa i Bandarres (jo vaig anar a menjar uns 'gyoza' perquè els havia vist casualment poc abans en una pel·lícula de Kiyoshi Kurosawa que em va semblar una puta merda) com a bons autistes i, en acabat, vem passar a saludar el Canito, que té la botiga de vins a la vora. Tot seguit vem desembarcar al local dels Bandarres, que començava la festeta amb un DJ. Es va anar allargant la tarda fins que va esdevenir vespre, i quan ja s'enfonsava dramàticament en la nit i decidien anar a sopar per algun lloc del Poble-sec jo vaig fer un capmàs de la meva pítima i vaig trobar assenyat deixar estar aquella tropa i tornar cap a casa, que el carrer de Sants fa pujada. Encara era oberta la Closca, on vaig parlar amb el Macis del Balmon i de llocs on menjar a Cornellà. Finalment sembla que la nit s'entenebria davant dels meus ulls i que tancaven la Closca; tornava a pujar a la bici d'alguna manera insòlita, l'aparcava sorprenentment bé davant de casa i pujava les escales camí del llit, que l'endemà havíem de treballar.

Fotos del Manel (més les del mòbil i algunes altres): https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157675362415370/page1
Fotos de la Lourdes: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157675418453930

2016 Cornellà

 Torno a aquests llocs per tornar a escriure una chrònica després que he suat de fer la de Bunyuel i diria que també la de Sant Just.

Per què tanta desídia en aquests temes? Les respostes poden ser molt variades i certament no les aniré explicant, malgrat que poden ser prou evidents.

Així, després que féssim un altre 4de8 a Sant Just i que tornéssim cinc anys després a Bunyuel, ens posàvem la faixa un altre cop per baixar a la diada dels Castellers de Cornellà, que em passo mitja vida en aquesta ciutat.

El dia abans, com que no en teníem prou, també hi vam baixar, en aquest cas per fer pinya a Sant Feliu, que els faltava un castell per ser considerada per la CCCC colla de set; malauradament, l'intent els va quedar en llenya i no se'n van sortir. L'endemà actuaven a Esparreguera i la sort tampoc no els va acompanyar. Mentrestant, el nostre presi sortia de Cornellà aquell vespre amb un cop al cap i una vèrtebra xerricant.

Com que la vida és molt bonica i no me'n puc estar d'acompanyar els amichs de Cornellà, vaig passar pel seu local a donar la puta tabarra una estona més. Allà (o a plaça, tant és) va ser el Xavi de Cornellà (potser l'he rebatejat, pels noms sóc una nul·litat) que mi la va fotre a mi, de manera que va aconseguir una cosa que sembla estranya: em va fer emprenyar força. Jo defenso les meves collonades si cal, però no coses que no crec haver dit mai.



No em va caldre despertador per llevar-me l'endemà i apa, cap a Cornellà un altre cop. Vaig passar pel seu local un altre cop, que donaven la camisa d'honor a Tortell Poltrona, però hi havia massa cua per entrar i quan vaig ser arribat ja tothom en sortia. En xiroia cercavila travessàvem la Gavarra cap al Centre i pel camí vèiem un ratolí mort, una mena de soterrani ombrívol que sembla que fa de dependències de Ràdio Cornellà, una bici desballestada i la baluerna de l'església de Cornellà, que al final de veure-la cada dia li estic agafant carinyu, però costa una mica. Érem tercers i descartàvem el 4de8 per alguna raó que algú em devia dir però que ja no recordo (suposo que hi faltava algú important en algun lloc).



Així vèiem passar el 5de7 de Cornellà (en què vaig fer d'escaleta per a mitja colla) i el 4de8 de Xics i començàvem amb el 5de7. La plaça de l'Església de Cornellà (o Francesc Macià, o com es digui aquella plaça) té, com totes, una certa inclinació, fet que ajuntat al tema que jo feia de lateral interior de la torre (és a dir, que estic gairebé sol, només m'ajuda un vent) va contribuir a fer-me suar una mica més del que m'agradaria haver suat. Per la resta, a banda que la torre venia una mica cap a mi, sembla que vam fer un 5 més aviat tranquil, un altre, i aviam què més.



En segona ronda era l'hora del 2de7, un castell que al final sembla que hem apamat, i segurament això és la notícia més important de la temporada, perquè sembla que si tot va bé en podrem fer com llangonisses a partir de l'any vinent. A assaig n'havíem descarregada una altra (també m'he descomptat, al final, devia ser la vuitena de l'any a la Nau, potser) divendres, i a plaça, on un altre cop entro de vent petit, la sensació va ser de força tranquil·litat. Em va semblar que, en comparació d'altres vegades, els segons tremolaven més, i al vídeo la construcció no semblava tan maca com altres vegades, però és evident que li hem pres la mida i la tranquil·litat.



Amb el 4de8 descartat ens tocava fer el 3de7 aixecat per sota. És el desè de l'any, n'hem fet uns quants menys que l'any anterior, però tant se val. No sé exactament com va anar el castell: em va semblar que en tramitàvem un més, però potser no va anar tan bé com recordo.



Poc abans els Castellers de Cornellà n'havíem fet un, el primer de l'any i el primer en molts anys (segons la CCCC, el darrer 3de7s descarregat és del 2001; pel mig l'havien provat sense sort tres cops més). El d'ahir va fer patir una mica perquè va semblar que pujava molt lent i amb força rebregades, però ho van poder controlar i felicitats per a ells.



Què més dir? Vam fer un vano de 5 en què em vaig ficar a la pinya perquè, tot i que no acostumo a fer-ho, el vaig veure massa desguarnit de camises blaves. Per la seva banda Cornellà tornava a descarregar un pilar de 5 que han hagut de renovar, i els Xics també ho feien. En resum:

Final #DiadaLila
@CastCornella 5d7 3d7s 7d7 p5
@XicsGranollers 4d8 7d7 3d7 p5
#Castellers #Esplugues 5d7 2d7 3d7s v5

https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157676163816066



Sembla que per punts, que és molt important això, vam quedar pels pèls per davant de Xics, però en tot cas no he agafat la calculadora i em sua bastant la poctlla. La gràcia ahir era haver pogut portar-hi el 4de8 i, si tot hagués anat més bé, a veure si ens arribava el 3de8. No ho segueixo de prop però sembla que el 3de8 s'haurà de tornar a esperar un anyet més (si no canvia tot aquesta setmana i s'arrisquen a portar-lo al Poble-sec aquest diumenge). La veritat és que alguns teníem força ganes de portar el 4de8 ahir a Cornellà i és una mena de feina que també resta pendent.

I res més, per fi s'acaba aquesta temporada tan refotudament llarga, en què per primer cop he desconnectat de la Junta gairebé del tot des que m'hi vaig anar ficant fa més de deu anys. Una temporada força estranya per mi en diversos sentits que no crec que calguin explicar. I ara tocaria fer la revista, suposadament, però em fa massa mandra i no sé què faré.

Quan va acabar la diada vaig fer una birra amb gent d'ERC de Cornellà i, com que començava a fer fresqueta, al final vem dicidir fotre el camp. Amb la bici xino-xano vaig arribar a l'entrada de l'Institut Francesc Macià, on s'aplegaven cornellanencs per dinar i fer la seva festa. L'any passat m'hi vaig quedar i enguany no tenia gaires intencions de fer-ho, però m'hi vaig trobar l'Atance que sí que volia entrar-hi per fer unes cerveses. Malauradament, ens feien pagar 15 euros dinéssim o no dinéssim tant sí com no: quina manca de flexibilitat, per déu. En fi, que no volíem pagar 15 pàvuts i els vem deixar allà amb la seva festa tan tranquils, i cap a la Closca.

I a la Closca hi van passar dues coses destacables. La primera és que vem fer la partida de botifarra perfecta: 110 a 0, aproximadament. Els "ells" ens van regalar totes les manilles i asos i a més algunes errades gratuïtes, i tot plegat va acabar resultant en un Txus-Jep vencedors cum laude. Sobre aquest fet, afegiré que sí, normalment només parlo de botifarra quan guanyem nosaltres; quan perdem em descuido de recordar-ho. Això ho dic perquè el Gallo i el Rai són els encarregats de recordar-m'ho després a assaig. Ahir, però, ells no van jugar.



L'altra cosa a destacar és que el Barça va guanyar el Sevilla en una remuntada força maca. Quan vaig arribar a casa estava bastant fet caldo.

2016 Trobada del Baix

 Doncs un altre any ha passat la Trobada del Baix, que d'un temps ençà ha millorat molt el nivell. Recordo especialment lletja la Trobada que vem organitzar nosaltres fa tres anys, en què el reguitzell de colles noves i de colles petites que tot just intentaven aixecar el vol es va traduir en un munt d'intents desmuntats i llenyes per passar l'hivern. L'any següent a Sant Vicenç va anar molt millor, i l'any passat a Esparreguera també, però aquest any ha demostrat un nivell prou estable de castells de set i de seguretat inimaginable fa tan sols tres anys.

En resum, a Esplugues es van descarregar només 5 castells de set (3 nosaltres i 2 més Cornellà), més un intent desmuntat típic de Castelldefels i un altre de Cornellà. Totes les colles llevat de nosaltres van desmuntar algun castell. Ahir, en canvi, érem quatre colles més (un total de 12) i se'n van veure 15, de castells de set descarregats, per 7 colles diferents; fa 3 anys el millor castell va ser un 5de7 nostre, ara aquest castell va ser el més petit que hi hem fet i hi hem descarregat el 2de7, que feia més de deu anys que no es veia a la Trobada (Cornellà n'hi va fer la darrera l'any 2005). En fi, podria continuar vomitant numbrus però ja n'hi ha prou: només afegeixo que l'any amb el màxim nombre de colles de set va ser el 2000, i que enguany ha estat el rècord de colles a la Trobada (un més que l'any passat, que era el rècord). També hem compartit plaça per primer cop amb els Castellers del Prat i els Castellers de l'Adroc (aquests últims amb camisa blanca, que encara no s'han batejat).

Sobre altres qüestions prèvies, aprofito el que vaig escriure al web de castells: "És el tercer cop que els nostres fillols organitzen la Trobada: en la primera, el 2002, hi vam descarregar el nostre primer 4de7 amb agulla, que vam trigar sis anys a repetir. En la segona vegada, el 2008, hi vam descarregar el 5de7 i el 4de7a alhora: era el segon 4de7a de la colla (després del del 2002) i també el segon 5de7 (el primer l'havíem fet poc abans per la nostra festa major). Així doncs, és clar que les trobades del Baix a Sant Feliu ens porten sort, i aquesta vegada ha de continuar igual!"



El que vol dir això d'aquí dalt és que les altres dues vegades que havíem actuat a Sant feliu per la trobada van ser dues jornades històriques per a nosaltres. El 2002, un 1 de desembre gèlid hi vam descarregar el primer castell de set i mig de la colla, el 4de7 amb agulla, un castell mític que vèiem sempre a l'entrada de la Closca i que semblava que no el tornaríem a fer mai més, fins que va arribar el 2008 i el vem repetir, juntament amb el 5de7, que havíem estrenat poc abans per la nostra Festa Major. Si el 2002 era el nostre sostre, que semblava inassolible un altre cop, el 2008 va coincidir amb l'enlairament de la nostra colla: a partir d'aleshores els castells de set i mig es van fer habituals, vem anar ampliant repertori (el 2009 vem carregar el primer 2de7 de la colla, un fantasma que ha estat viu fins aquest anys) i, a més a més, va suposar a plaça l'escenificació del canvi de diguem-ne lideratge al Baix Llobregat: Cornellà sempre havia estat per damunt nostre i en aquella actuació del 2008 vem quedar per davant seu, una situació que s'ha mantingut fins avui.



Així doncs, el record de les Trobades del Baix a Sant Feliu eren immillorables per nosaltres, o sigui que ahir havia d'anar bé també. En clau col·lectiva, com ja he dit, ha estat la millor que s'ha vist mai; en clau individual, també ha estat la millor actuació que hem fet per la Trobada: als 5de7 i 3de7 per sota habituals hi hem portat per primera vegada el 2de7, un castell que com tothom sap tenia una trajectòria amb més pena que glòria des del primer de carregat el 2009: un munt d'anys de torres carregades, de llenya indiscriminada, d'intents desmuntats i pors i plors a canalla i a tronc, a més del tema de Montblanc i l'Arboç, que ens va destrossar. Ahir no va ser un dia històric com els altres dos per a nosaltres, però sí que va ser el que certifica, pel que sembla, que hem pres la mida definitivament al 2de7. Sembla, ara sí, que hem esvaït fantasmes: la tercera consecutiva descarregada (Festa Major, Concurs i Trobada) més almenys 5 més de descarregades a assaig (2 abans de FM, 2 abans de Concurs, 1 més aquesta setmana, si no vaig errat) demostren que hem normalitzat el castell. Per fi.



O sigui que arribàvem a la plaça de Lluís Companys de Sant Feliu amb possibilitats de 4de8 i 2de7, però una baixa de darrera hora (sembla que l'Anna estava vomitant pels racons) va acabar de descartar el carro gros, que a assaig havia anat força bé però que tenia el handicap que anava massa just de pinya i que ja hi havia un canvi respecte al del Concurs de fa setmana i mitja. El 2de7 semblava un castell segur; el volien tirar en ronda en solitari i, per això, vem sortir de 5de7.

Sobre les "baixes de darrera hora" cal afegir-ne una altra: vaig apagar el despertador quan va sonar per anar a la feina (ahir era festiu malgrat tot) i no el vaig tornar a posar a una hora lògica (a les 11, per exemple): aquest fet va fer que arribés tard a l'actuació i que em perdés, per exemple, el 5de7.



Quan vaig arribar a plaça vaig demanar com havia anat i em van dir que de puta mare. Mirant el vídeo sembla, efectivament, que estava de puta mare, amb bones mides i sense cap problema destacable. A les fotos sembla una puta postal (f. d'Àlex Tarroja):



També per l'altre cantó:



En resum, que havíem començat bé i també havíem fet el que ara es diu que s'ha de fer: una tirallonga de 5de7 per anar assajant el tronc del 3de8, que enguany torna a sonar fort per a final de temporada i es preveu que pot arribar per les actuacions de Cornellà o Poble-sec i que ens fa trempar d'allò més. Si podem fer la tripleta enguany jo ja em retiro.



La segona ronda era la que actuàvem en solitari, pel que em diuen, i va ser l'hora del 2de7, que s'havia convertit en el castell del dia: el tercer consecutiu a plaça i el sostre de la Trobada, un castell que no es veia des de feia onze anys en aquesta actuació. El castell va pujar a la primera, amb molta tranquil·litat (la tranquil·litat que dóna fer-la cada dia a assaig i les dues anteriors completades a plaça), va pujar fineta i sòlida, la canalla no va dubtar com altres vegades (potser l'enxaneta s'entreté una mica massa a dosos), es va travessar i es va descarregar amb facilitat sorprenent. És sorprenent que ens costés tant un castell que ara sembla apamat, un més del repertori. Suposo que ahir va ser el dia que definitivament vem esboirar els fantasmes de la torre.



Mentrestant s'havia posat a ploure: un plugim suau mullava el terra, els Carallots decidien no continuar fent castells sota la pluja i tot anava rodant xino-xano fins que ens va tocar fer el 3de7 per sota, que aquesta vegada, a diferència del del Concurs, va pujar molt ben compassat, a bon ritme i amb bones mides, tot i l'embolic de l'enxaneta en remuntar dosos: el dia ens sortia ben rodó.



Per acabar, dos pilarets de quatre.



L'actuació completa:

XXII Trobada del Baix (Sant Feliu de Llobregat)
Castellers d'Esplugues 5d7, 2d7, 3d7s, 2pd4
Castellers de Sant Feliu 4d7, 3d7, 5d6, 2pd4
Castellers de l'Adroc pd4
Colla Jove de l'Hospitalet 5d6, id2d6, 3d6a, 4d6, pd4
Encantats de Begues 3d6a, 3d6, 2d6, pd4
Castellers de Castelldefels id4d7, 4d7, id3d7, 3d7, pd4
Castellers de Cornellà  5d7, 7d7, 3d7, 2pd4
Castellers d'Esparreguera 4d7, 3d7, 5d6, 2pd4
Castellers de Gavà 3d6, 3d6a, 4d6, pd4
Matossers de Molins de Rei 3d7, 4d7, 2d6, 2pd4
Castellers del Prat de Llobregat 3d6, 3d6a, 4d6a, pd4
Carallots de Sant Vicenç i4d7a, 3d7

De tot això, destaco la gran actuació de Sant Feliu, que estan fent castells de set un altre cop amb bones sensacions, el pilaret de 4 de l'Adroc, que és el primer cop que els veig a plaça; els bons castells de Cornellà, que també estan en progressió positiva, pel que sembla, i que tot i que no ho sembli vull que estiguin com més bé, millor; i els Castellers del Prat, que he vist per primer cop amb camisa i van fer un paper prou digne.

Fotos localitzades:
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157673844075051
Maria Vicens: https://www.facebook.com/ma.v.gar/media_set?set=a.10210649668220210.1073741842.1303026073&type=3&pnref=story

Durant els pilars ja plovia força i vem anar enfilant cap a una pista coberta al carrer de la Riera de la Salut. Allà fèiem cua per un plat de macarrons; el col·lapse era monumental i vaig decidir anar a dinar a una mena de bar d'un carrer del costat. Quan vaig tornar encara hi havia cua pel dinar i vem anar xerrant amb tot déu que volia xerrar. Al final sembla que la gent ja havia dinat, van desparar les taules i va pujar en Jaume Barri a l'escenari, on va fer ballar tothom que va volguer en parelles sense condicions de sexe o gènere (ni raça, nacionalitat, partit polític o llengua, etc.) i rotllanes gegants van ballar en xiroia gaubança.



En fi, que res més. Tenim vora d'un mes per preparar el 3de8 i continuar rodant el 2de7 i el 4de8. Tenim la sortida a Bunyel d'aquí no res i un final de temporada molt interessant. Esperem que tot vagi bé, tan bé com sigui possible, i fins demà, que hi ha assaig.