això a banda de l'ínclita policia d'aquest meravellós país, que s'uneix a la ressaca.
la cerimònia ha estat fins i tot bonica, i molt sentida; fins i tot hi ha parlat el ferran adrià, que era amic seu de petit, i estava molt trasbalsat. hi havia moltíssima gent i molts representants del món casteller; amb camisa, a més de nosaltres, tres o quatre colles. hem tancat el pilar amb somiqueigs constants de tota la pinya; al nucli del baix, que era el lluís, els plors amb prou feines es contenien: crosses, contrafort, laterals... quan han desplegat l'estelada i algú ha cridat "visca catalunya" o una cosa així, tot el pilar plorava. el segon era el jaume i el terç la júlia...
jo m'he passat tot el dia sol, llevat de l'estona de la cerimònia. escoltant-hi els parlaments, després de moltíssims anys, he plorat una mica escoltant la júlia.
i no sé què més dir, un altre cop. en aquest cas, és evident que sí que se'n va un dels millors... adéu-siau, pauet...
