La pinya va tancar-se amb molta calma i els segons van col·locar-s'hi. Després d'alguns segons de dubte, els terços van pujar amb decisió i es va anar bastint tot el castell amb una fermesa increïble. El 4 estava absolutament aturat tota l'estona, no va perdre les mides en cap moment i es va coronar amb una facilitat al·lucinant. Em pensava que, amb l'esclat de la plaça, potser se'ns encomanarien els nervis, però no: una petita remenadissa i el quatre va seguir tan marmori com abans. No es va encendre l'eufòria fins que els terços no van sortir, i quines putes ganes en teníem, hòstia. Quin any de merda que hem passat, quant d'esforç ens ha costat, quant de temps l'hem estat preparant i, modestament, com ens el mereixíem, hòstia puta. Quina felicitat...
El vídeo és absolutament bestial. Quina eufòria...
Després d'això, tan rutilant al mig de la plaça de l'Ajuntament, després d'aquesta foto, ja qualsevol cosa era igual:
Però la XIX Diada dels Castellers d'Esplugues continuava amb un altre castell inèdit, la Truita de Set, a la qual ningú no ha fet gaire cas. El 7de7 és un castell relativament senzill si tens prou gent de tronc i de pinya i si estàs una mica bregat amb el 5de7. Nosaltres, amb poques pinyes a assaig, el vem clavar a plaça molt sobradament. Dues rondes i dos castells nous al sarró, però és evident que era el primer el que volíem i necessitàvem, i el segon era un simple afegitó que, a més, a la foto surt més ample que alt:
Plegàvem rondes amb el 5de7, un castell que vem estrenar a Festa Major l'any 2008 i que ens servia per obrir sempre l'actuació de Diada fins l'any passat. Ara, el nostre «castell insígnia» és el més modest de l'actuació. Però el 5 és un castell que encara me l'estimo molt, malgrat que em fotin al quart cordó, com aquest diumenge. Això m'emprenya una mica, però mira, què hi farem. En tot cas, vaig veure el 5 molt tranquil malgrat l'estat d'eufòria col·lectiva de tots plegats.
En acabat, una cosa ben estranya, un vano de 5 tunejat, amb dos pilars de cinc al mig. I per acabar, els pilars rebentabalcons, per on passa tota la canalla.
I la tradicional foto de grup:
Pel que fa a les altres colles, cal remarcar sobretot l'actuació dels Capgrossos de Mataró. Després que, fa dos anys, vinguessin només a complir l'expedient, amb castells molt modestos pel seu nivell, enguany han vingut a totes. Probablement, perquè ho necessitaven de cara al Concurs. Però potser també perquè la nostra plaça comença a tenir un petit nom dins el panorama casteller, després de l'empenta dels Minyons de l'any passat, i de la millora progressiva del nostre nivell. Els mataronins van començar amb el 7de8, el primer de la seva història, que va estar molt bé en tot moment, per seguir amb el primer 3de9f de la temporada. No el vaig veure, però sembla que, després d'alguna defensa a la descarregada, el van completar sense perill. Plegaven amb un 5de8 esplèndid. En pilars, a més a més, provaven el de 6, que només quedava en carregat per despenjament de la canalla. En resum, una actuació de molt alt nivell, potser la millor que s'ha fet mai a Esplugues, cosa que cal reconèixer als Capgrossos.
Finalment, els Saballuts, després de l'actuació del dia abans a Reus, van prendre-s'ho amb més calma a casa nostra amb 4de8, 5de7 i 2de7. Vem estar a punt d'igualar els seus castells. Gràcies a les colles per tot plegat, i visca els Castelles d'Esplugues.
Anàvem a la Closca a fer la gresca. Hi havia, altre cop, arròs per dinar, que com sempre va quedar molt bo. El Nikola va portar un licor serbi d'uns 50 graus que era una bomba. Mentrestant, la Gemma deia que s'emborratxava però ho feia tan a poc a poc que jo ja sabia que no la veuria en coma etílic. Mentrestant, em lligaven a una cadira per tallar-me les meves esponeroses grenyes de 8 anys. Vaig començar a deixar-me créixer els cabells una mica abans d'entrar a la Colla, i per la Colla m'he quedat punki i amb cara de nen de quinze anys. També van tallar algunes rastes del Sergi. Aquí, just abans que el botxí, el Jordi, cometés el crim capil·lar:
I res, les festes castelleres s'assemblen força, però les de Festa Major són sempre diferents. A banda que no cabíem a la Closca per veure els vídeos, i que per dinar tot el pati estava de gom a gom, no vem fer el vi de Batea i, encara, vaig sentir tota l'estona la presència de l'esperit del Pau. En fi, el temps va anar passant fins que es va fer una mica tard, més de la una, potser les dues o les tres, i a casa em vaig quedar ben clapat. L'endemà, dilluns, amb la ressaca de Festa Major i del carro gros, vaig passar tot el dia encara borratxo de castells...
Fotos, fotos i fotos.
@Cargolins: P4, 4d8, 7d7, 5d7, 2P4+2P5, 5P4
@capgrossos: P4, 7d8, 3d9f, 5d8, P6c
@saballuts: P4, 5d7, 4d8, 2d7, V5
