2016 Santa Magda

 Vinga va, escriuré una mica sobre Santa Magdalena, les festes del poble.

Durant la setmana i en general durant el darrer mes els assajos havien anat bé i el 4de8 es dreçava altre cop davant nostre poderós com el castell del shogun enmig de la plana, i aixecàvem les katanes i les poctlles pensant que tot havia d'anar bé i que repetiríem l'actuació de Sants de feia dues setmanes.

Tot semblava a punt, els assajos havien anat bé i res no feia pensar que a plaça hagués d'anar malament, perquè els assajos anaven bé i res no feia pensar que.

A més, havien aparegut bolets estranys pel poble, com ara això:



Oh, devessalls de sentiments esventats pel poble, i no al putu Concurs de Tarragona!



Amb aquesta trempera tornàvem a descartar el 2de7, que el deixem per quan pugi més polit i rapidet i hi tinguin més confiança, i tornàvem a plantar-nos per enèsima puta vegada als jardins del Robert Brillas, no fos cas que actuéssim a la plaça de l'església diumenge.



Del tema de la plaça de l'església diria que ja en vaig parlar i no hi tornaré ara. Només dic que, si bé ha estat una plaça amb una certa discontinuïtat, ha vist durant els primers anys de colla les actuacions de Sant Mateu, i els darrers anys els de Santa Magdalena, les dues festes majors de la colla, a més d'altres actuacions variades. No estic gens d'acord amb aquesta decisió però ja no en parlaré més, que ja n'he parlat prou.



La veritat és que parlar del seguici de divendres i de la Professó del Ferro de dissabte em fot una mandra que no té nom. El seguici: hauria estat com sempre si no hagués estat per les tempestes que ens passaven de trascantó, que segur que a Sant Just hi havia caigut el diluvi. Nosaltres ens estalviàvem la primera ruixada forta, que de fet era la més forta i tempestuosa, però no tota la resta, que va durar almenys dues hores. Així que per l'Avenç començava a ploure més seguit i pujant el carrer de l'Església la cosa començava a ser força xopa. S'anaven fent pilars diversos, amb el Quique o els dos pilars familiars de Can Tinturé, i continuàvem per enfilar l'església, amb el pilar caminant amb el passadís dels Diables, que enguany no ha caigut malgrat el xàfec, i ens esperàvem a l'entrada de l'església si podia ser a aixopluc, esperant que la resta d'entitats anés fent la seva cosa. En aquesta foto tan ben feta es pot veure pluja, paraigües, el pilar i els diables fent-nos passadís:



Vaig acabar entrant al Temple™ en un moment prudencial i vaig observar una mica algunes entitats i llur ofrena, que cada any que passa em sembla més allò que se'n diu bigarrat o xaró i que també se'n pot dir cutre. Un panxarrut anunciava les entitats, que de fa uns tres anys compta també amb colles no estrictament de cultura catalana, i jo em situava prop de l'altar per fer-hi fotos. Aquest any no portava la samarreta satànica de Dark Funeral però tant se val, quatre fotos, el pilar pujant els graons i girant, la gran ovació i sortir-ne content.



Els Diables, que havia sentit que no farien els versots, els van fer malgrat els paraigües del públic. Van estar bé, amb algun record per a la colla i sobretot per a les colles que van fotre el camp porai i es van passar pel folre dels collons la festa, i també altres històries, com l'esment a la Txell, i moltes d'altres que si volíeu haver escoltat haver-hi anat, bandarres.



En acabat hi devia haver correbars, però nosaltres ens vam aixoplugar en un bar i que anés corrent el temps, fins a l'hora del concert, que va ser aixins i que a més es va acabar la birra i em vaig endur un tiquet a casa.



Dissabte era la Professó del Ferro, que també va anar com acostuma a anar, però sense pluja: un bon grup de torrats fent giragonses pel carrer de Montserrat rere d'una bóta, en Casellas amb els seus sons experimentals i nosaltres que al revolt de la cruïlla amb el torrent aixecàvem el pilar. No sé quant va durar ni res per l'estil: el vaig veure sense gaires complicacions, passant les bigues i riells, i a la plaça de l'església va girar i apa, foc de Diables i als concerts d'Allioli, que no sé si van tocar Kortatu. Parlant d'això, Esplugues, mierda de ciutat.



I diumenge era el dia de l'actuació. Arribàvem una mica abans de les 12 amb els Diables obrint pista i ens esperàvem una mica i fèiem un pilar de 4 de dol d'entrada per la Txell.



Érem primers d'actuar i enfilàvem sense dubtes el 4de8, que de dins estant em va semblar encara millor que el de Sants (que havia acabat tremolant una mica al final amb unes mides una mica perdudes). El de diumenge no: es va bastir així com un rei i es va desvestir maco i radiant. El segon de l'any, amb molta tranquil·litat, que sap greu que no siguem més a plaça i assaig més sovint per sovintejar-lo més.



En segona ronda fèiem el cony de truita de set. Feia d'agulla al tres i només en recordo com d'incòmode és i que se'l confitin si volen, però bé, una altra truita al sac que no va donar gaires problemes, pel que sembla, a diferència d'altres truites que ens han donat molts més maldecaps i altres romanços.



I per plegar una actuació que anava ràpida i àgil com una truita de riu i resplendent com les aigües del riu baixant sota el sol de migdia de juliol, fèiem un altre 3de7 aixecat per sota, que vaig mirar de fora estant i que... Què? És aquest el que va pujar desmanyotat i a ritmes destruitats, o allò va ser a assaig? No ho recordem, amichs.



Per donar comiat al primer tram de temporada, un vano de 5 i pilarets de 4.



Aquest tram de temporada ha estat, si més no per mi, molt estrany. He gairebé deixat la Junta, tot i que encara hi sóc, després de molts anys amb presidents diferents i caps de colla i blabla. Hi he anat sobretot el primer tram completament d'esma, important-me una merda si fèiem el 4de7 o el 5de7 a plaça. Escrivia les cròniques com aquesta, també d'esma. Tenia el cap per altres bandes, que si feina que si sirulos o altres coses que ara em fan més gràcia, com Esquerra i altres cantons. Però bé, a mesura que passaven els mesos m'hi anava engrescant a poc a poc, però tampoc no gaire, fins ara a l'istiu, que torno a veure un mes de vacances i em torno a relaxar amb moltes ganes. Com vaig dient, potser sí que necessito vacances castelleres i tornar-ho a agafar amb forces un altre dia.

Pel que fa a la colla, doncs no he acabat de fer els numbros del primer tram, però així per sobre és evident que hem acabat millor amb dos 4de8 descarregats que han donat molt més bones sensacions que també el reguitzell d'intents desmuntats que van venir després del que només es va carregar per Can Vidalet i que no vaig veure, que passejava per la platja atòmica de la Vall de Llors. Pel que he anat seguint, el munt de canvis a tronc per baixes diverses i les defeccions habituals de la pinya han obligat a fer cinquanta mil canvis a tot arreu; no he acarat els troncs del darrer 4de8 del 2015 amb els d'aquesta temporada, però bé, les coses han canviat. I així, a velocitat de formiga han anat preparant aquest castell, el 3de8 va agafant forma i el 2de7 necessita allò que dèiem per 'quí dalt. La sensació és que al començament d'any vam abaixar el nivell respecte a l'any anterior, però que al final ens hi hem posat a l'altura i que l'hem superat amb confiança i resultats parcials, amb molt millors perspectives de cara al setembre aquest juriol. Donarà fruits algun dia la feina amb la puta torre de set? Farem mai el 3de8? Jo, ni puta ideia, pregunteu a qui en sàpiga.

I això és el meu balanç fins a l'agost. No gaire lluït, busqueu un altre cronista, si en trobeu cap.

Les altres dues colles a plaça, Lleida i Cerdanyola: prou feina tenia jo a fer tweets i penjar fotos i fer-ne i merdes com per estar gaire al cas del que van fer. Sembla que Lleida va mantenir el nivell, i que Cerdanyola estan fent figa aquesta temporada, aviam com els hi va.

Després era l'hora d'anar cap a la Closca a dinar. Hi havia arròs negre, que era molt bo, i en acabat vem passar els vídeos de la colla, i en acabat va començar el Cabaret Artístic, amb actuacions molt lluïdes, com la dels pares de canalla, que va ser la que més va agradar, pel que sembla, o la del Pèsol i l'Arita, vestida de Winehouse. La que més em va fer riure, en tot cas, va ser la del Macià i el Pepins, sobre les dificultats de beure una cervesa, que em va semblar espectacular, malgrat que l'havien improvisat en pocs minuts, pel que sembla.

Al final es feia fosc, la gent anava a sopar i jo acabava el primer tram de temporada 2016 a les 23.30 camí de casa.

Fotos no gaire bones: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157670828149801
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157671593747845
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668637550554

Memorial:
@Cargolins p4dol 4d8 7d7 3d7s v5 4p4
@CdLleida 5d7 2d7 4d7 p5 2p4
@ccerdanyola 3d7 4d6 3d6a p4 p4

2016 Diada d'Estiu de Sants

 Dissabte tornàvem a la plaça d'Osca de Sants a fer xerinola pel barri.

Era el tercer cop consecutiu que participàvem a la Diada d'Estiu dels Castellers de Sants. El primer cop ens vem fotre l'hòstia amb el 2de7 carregat, i l'any passat vem desmuntar dos cops el 4de8. Semblava que hi havia una mena de maledicció amb aquesta actuació, que és força maca i atractiva i que si més no a mi m'agrada força.

Havíem tingut també molts problemes amb el 4de8, després de moltíssimes baixes i novetats al tronc i a tot arreu. Jo no segueixo mai gaire de prop les alineacions dels castells, però aquest cop ha estat flagrant el reguitzell de modificacions que s'han estat fent des del darrer 4de8, a final d'octubre de l'any passat, i aquest de dissabte.

En tot cas, fa un o dos mesos les proves netes van començar a anar bé, i fa un parell de setmanes les pinyes van començar a semblar sòlides de debò. A l'assaig de divendres vem posar-hi dosos en una pinya de puta mare, i semblava que estàvem a punt per portar-lo a plaça. Coneixent la tradició de la colla, que necessita molta seguretat abans de tirar un castell, em semblava que anàvem una mica justos d'assaig, però en tot cas em vaig equivocar i dissabte va anar rodat.

Vaig arribar una estona abans a la diada i vem conquerir una terrassa de bar, per on hi va anar passant mitja colla, alguns dels quals sembla que no van pagar. S'hi va anar aplegant la gent a ritme mandrós de dissabte tarda i al final em vaig enfaixar i tot. Érem tercers i sortíem de 4de8. Després d'alguns dubtes i coses per l'estil els segons decidien que no estava prou bé i desmuntaven el peu. Tot seguit es tornava a muntar, sembla que més ben quadrat, i van refilar gralles.

Ja feia temps que teníem ganes de tornar a provar aquest castells, que al final la gamma de set sembla poca cosa i es fa massa curta. El de dissabte va pujar força maco de mides, tot i que a prop de la carregada va començar a remenar una mica. Des del meu punt de vista, a l'agulla, el veia bé de mides, però sembla que es va tancar una mica. També sembla que acotxador o enxaneta es van distreure una mica en la pujada, fet que devia agreujar aquests petits problemes. En tot cas, es va carregar amb molta corda i es va descarregar sense problemes. Ja el tornem a tenir aquí: és l'onzè descarregat de la colla (més dos de carregats); des del 2012 hem descarregat consecutivament per temporada 1, 2, 3 i 4 4de8 per temporada; de moment en tenim ja un. L'any passat se'ns va entravessar aquest castell a partir del que va caure a Can Vidalet; enguany aviam si tenim més sort i més assistència a assaig i el podem sovintejar més.



Després d'això ja anàvem força més tranquils i enfilàvem el 3de7 per sota. Com que estava al darrer cordó vaig decidir quedar-me fora a fer fotos. De fora estant va semblar un 3 rodonet, compassat i molt tranquil.

Per plegar tornàvem a fer la truita de set, que bé, com sempre és una mica olla de grills. Entre el baix i el segon, que em demanaven alternativament més força de dreta i esquerra, anava una mica atabalat.

Plegàvem amb el vano de 5. Per alguna raó el pilar de 5 es va haver de desmuntar, malgrat estires i arronses i hesitacions variades.

Pel que fa als Castellers de Sants, només podem aplaudir des d'aquest malaurat bloch immund la seva brillant actuació, amb una tripleta vilafranquina feta amb la puta punta de la poctlla i la cirereta del pilar de set amb folre per acabar. Sembla que enguany tornen a tenir un pilar molt robust, que els permet d'ampliar el ventall (el 4de8a, etc.), i que continuen fent amb força facilitat els castells de 9.

Els Xics de Granollers, que eren a l'altra banda de la plaça (nosaltres ens hem apropiat de la zona dels Capgrossos, que és millor que la que ocupàvem els dos anys anteriors, la de Xics dissabte) van fer sembla que plàcidament el 4de8, el 2de7 i diria que el 5de7.

En acabat els Borinots van fer una prova a plaça de 2de9 amb folre, una pràctica més o menys habitual que no acaba de ser gaire ben vista però que mira, es va fent. De fet, una setmana més tard l'han descarregat a Tarragona.

Aleshores havíem de decidir què fèiem, i la decisió va ser fer petar una mica més la xerrada a la terrassa amb el Marc i l'Alba. I llavors havíem de fotre el camp definitivament, que havia de pujar cap a Corbera de Llobregat, que hi havien coses i que es va allargar una petita estona.

Castellers de Sants: 3d9f 4d9f 4d8a p7f 6p4
Xics de Granollers: 2d7 4d8 5d7 p5
Cargolins: 4d8 3d7s 7d7 p5(id)+2p4

2016 Sant Joan Despí

 Aquest cop la crònica no puc fer-la gaire. Vaig arribar tard, a segona ronda, i els castells que sí que sí que hi era no els vaig mirar gens. Així que només em puc refiar de les cròniques de la Nancy i dels Margeners —perquè sembla que Cornellà no fa cròniques des de fa temps.

La setmana havia estat força estranya pel que fa a assaig: dimarts venia Cornellà a casa nostra, i l'endemà nosaltres a la seva. A més, com ja vaig dir a la crònica anterior, durant el concert de Miquel del Roig vaig pujar a fer un garrotín, davant la inusual absència de cantaires de la colla amfitriona, fet que va provocar que el meu estirabot restés sense resposta. Així que anava saludant alguns castellers de Cornellà, d'altres ja no em volien dir res i d'altres m'amenaçaven a tallar-me un floc de cabells brandant unes estisores.

L'assaig de dimarts va anar força bé, amb força bones proves per nosaltres; en acabar, vem oferir als forasters birres i pica-pica, cortesia no corresposta l'endemà al poble veí. Dimecres nosaltres érem força pocs i només vem fer dues pinyes. Jo anava fent algunes birres al bar mentre contemplàvem la desfeta lamentable del Barça de bàsquet. En acabat encara m'hi vaig quedar fins que van tancar el local, amb una colla de poc més de 5 cornellanencs i cap altre cargolí.

Així que sapiguent com està la colla lila, que va avançant cap al 2de7 i el 4de8 a poc a poc, però va avançant, ens plantàvem diumenge a les set del vespre a Sant Joan Despí, territori suposadament neutral entre Cornellà i Esplugues. Com que jo voltava per Esplugues per temes electorals, al final vaig anar a clapar una estona a casa a la tarda i em vaig adormir: a les set tocades em preparava ràpid i tirava cap a Sant Joan Despí, poc després que es fes el nostre 5de7, o just quan el fèiem, no me'n recordo.

Nosaltres érem segons en l'ordre d'actuació i, segons les dues cròniques citades (Nancy i Margeners), el nostre 5de7 va ser molt tranquil. Just abans Cornellà també n'havia fet un, després d'un intent desmuntat: devien tenir el mateix problema que amb el que van fer a Can Vidalet fa poc.

El tres per sota de segona ronda pel que diuen es va fer sense gaires problemes; jo el que en recordo és que guai. Cornellà havia fet el 4de7 amb agulla: en fi, el que és segur és que ells comencen a fer sense cap problema castells de la gamma alta de set i són a només una passa de distància nostre.

En tercera ronda descarregàvem el 4de7 amb vistes, segons diu tothom també i anuncia la Tècnica, al 4de8 més o menys imminent que volem provar tan bon punt el puguem provar, si és aquesta setmana a Sants, millor. I Cornellà va fer el mateix.

Nosaltres vem ser els únics que vem plegar amb un pilar de cinc. Hi va pujar la Marina, que diria que era el primer perquè no em sona gens que n'hagi fet cap més.



Sobre els Margeners, a banda que venien del mid-west català en un cap de setmana de pont i en jornada electoral, un diumenge ni més ni menys que a quarts de vuit del vespre, a més a més aquest any tenen problemes d'assistència. Així que es van haver de conformar amb castells de sis.

És, evidentment, una merda de crònica aigualida: vaig fer tard i vaig passar dels castells. Pel que fa al resultat de les eleccions: putaspanya.

Castellers d’Esplugues: 2 pd4, 5d7, 3d7ps, 4d7, pd5
Castellers de Cornellà: 2 pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, 2pd4
Margeners de Guissona: pd4, 3d6a, 4d6, 3d6, pd4

Fotos: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667597409083

Crònica "Nancy": http://www.cargolins.cat/content/5d7-3d7ps-i-4d7-sant-joan-desp%C3%AD
Crònica "Margeners": https://margeners.cat/2016/06/28/actuacio-a-sant-joan-despi-3/

2016 Aniversari Cornellà

 Estava mirant 'Ichi the Killer' mentre al damunt dels nostres caps s'abrandava una tempesta que ens feia més remullats. La pel·li adollava els darrers devessalls de sang i el xàfec també s'espolsava les últimes gotes: a les 18.15 pujava a la bici i baixava fins a l'església de Cornellà, on estava a punt de començar la diada d'aniversari dels Castellers de Cornellà, amb Xiquets de Tarragona i Castellers de Sants, els seus padrins. Tot s'ha de dir, Cornellà sempre ha tingut la mà trencada per organitzar diades amb colles maques i en festes importants de les ciutats de la vora, etc.: s'ho curren força.

Vaig entrar a l'església regalimant aigua plujana i veia allà al mig, entre la munió de gent, els bancs i el Cristu, els Castellers de Cornellà, que ja carregaven el 3de7, que de lluny estant em va semblar força quiet i parat. És el segon cop que veig castells dins d'aquesta església; el primer va ser ja fa uns cinc anys amb Minyons de Terrassa i tal, on la mena de càntic que fan per celebrar castells, fent la figa, reverberava força.



El lloc era molt sagrat i tota la pesca, però hi feia molta calor i molt d'enrenou i hi estàvem estrets i era més difícil fer-hi birres, perquè el vi del sagrari no que no el van treure. Val a dir que quan havia sortit de casa ja no plovia, i que per tant a dos quarts de set tocats ja no plovia gens i s'obrien clarianes a ponent, per la qual cosa no tenia gaire sentit quedar-s'hi dins. D'aquesta manera van acabar sortint tots plegats perquè els Borinots fessin el primer castell: el 4 de 8 amb agulla.



Pel que diuen porai l'any passat només en van fer un, però no ho semblava gaire perquè el de dissabte, el primer de l'any, no va patir gens. El quatre estava força quadrat, potser una mica estirat per baix, i el pilar feia cara de ser molt solvent i que podria haver resistit el diluvi d'una hora abans.



I, tot seguit, els Xiquets de Tarragona feien el 3de8, que diuen que potser no era meravellós però que a mi em va semblar fet amb molta tranquil·litat.



Era l'hora de la segona ronda i venien els Castellers de Cornellà a enllestir la feina que els havia quedat pendent la setmana anterior a Can Vidalet. Així, si fa no fa com l'altre dia, el cinc va pujar molt sòlid i amb bones mides, es va carregar sense problemes i es va descarregar en un pim-pam, sense problemes per dalt. Clap-clap, molt bé!



Es discutia si els Borinots farien o no farien el 3de9f, però sembla que el xàfec de poc abans va acabar d'ofegar aquesta possibilitat, de manera que va emergir del terra moll un 2de8f que res, va fer la impressió d'indestructibilitat absoluta, una torre infrangible, marmòria, invulnerable, pètria, poctlla. És el mateix castell que van provar els Xiquets de Tarragona tot seguit: va pujar al segon peu, diria, i en general no era una torre tan bonica com la dels Borinots, una mica més bregada.



I arribava la tercera ronda, que va veure tres castells dels Castellers de Cornellà. El primer 4de7 amb agulla pujava de puta mare, o això semblava, però, aleshores, amb l'enxaneta enfilant els dosos es cridar "avall" per cap raó aparent. Vaig veure una nena plorant i vaig pensar que era per aquesta raó, però després em van dir que tenien problemes amb la posició d'un baix, i que al capdavall el pilar del mig estava com tort. En repetició el 4 va pujar força més destarotat i es va fer anar avall una mica abans que l'anterior, amb dosos ja a dalt.



Finalment, en repetició de la repetició, per sortir del seu aniversari amb tres castells van fer el 4de7, que aviam com evoluciona i qui el porta abans a plaça, ells o nosaltres, o totes dues colles alhora en una d'aquestes actuacions que fem junts aquest any. (A més de Sant Joan Despí aquest diumenge, actuarem amb ells per la Trobada del Baix i a la seva Diada del novembre, si no és que tot els va molt rodat i es classifiquen també pel malaurat Concurs.)



En tercera ronda els Borinots van portar un 5de8 que, com els altres castells, va ser per emmarcar. La catedral m'agrada especialment, i amb l'església de fons i tan ben parat és una gran cosa de veure. Per la seva banda, els Xiquets van descarregar el 4de8; diuen que la pluja potser els va fer descartar el 4de8 amb agulla.



En pilars els Borinots van plantar el de 6: així d'entrada semblava que el Pau, el segon, estava com molt dret, però bé, al cap i a la fi el van fer amb una comoditat aparent força d'allò de treure's la potlla fora. Els Xiquets van fer el vano de 5 i Cornellà, pilars de 4.



En acabat hi va haver la clàssica polca d'Ours. Amb una colla de zona tradicional i una altra que es caracteritza per execrar i avorrir fins al moll de l'os aquesta pràctica, habitual en moltes colles del nord i de tot arreu, es va donar el cas que només la van ballar alguns castellers de Cornellà, en una plaça en què la majoria de castellers o s'ho miraven o no en feien cabal.

I vaig anar a sopar a un bar del cap de la Rambla amb la Raquel. Al cap d'una estona vem passar al Patronat, on tocava un grup narcotitzant que anestesiava la parròquia, i quan van acabar va pujar a l'escenari el típic, mític i mirífic Miquel del Roig, que cada dia que el veig em sembla que fa més cara d'emprenyat. De les vegades que l'he vist, a l'hora dels garrotins s'hi fan cues o hi puja un grapat de gent, i es van picant entre ells amb en Miquel que de vegades hi intercala garrotins seus. Dissabte, tanmateix, només hi va pujar l'Adrià de Borinots i ganapiot, i jo mateix, cargolí i ganapiot. Jo, que no faig mai garrotins, potser me'l podria haver estalviat: vaig ser recompensat amb una petita escridassada i una empenta en baixar de l'escenari. En Jep sempre fent amichs. A primera línia del concert hi havia els quatre cargolins que ens hi havíem plantat i un munt de borinots, a banda d'algú de Cornellà esbarriat per alguna zona lateral. Tot s'ha de dir: semblen força més ensopits que els Cargolins, que ja és molt.

Al final va acabar el Miquel del Roig i també se'm van acabar els calés: vaig anar a buscar-ne a la Caixa de la Rambla, però resulta que la tanquen de nits. Com que tenia la bici a mig camí (a l'Ajuntament) i no tenia diners, vaig decidir tornar cap a Esplugues.

Feia tres anys que no penjava fotos d'altres diades al Flickr de la colla; això és perquè ja no vaig a tantes diades, perquè si hi vaig no faig fotos i perquè si en faig no les penjo a Flickr perquè ara és "de la colla", no meu.
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157670008025475

D'altra banda, haig de netejar l'objectiu de la càmera. I també sap greu que Cornellà i Borinots mai no facin fotos de les altres colles amb qui actuen, però buènut. A més, els de Cornellà les pengen amb restriccions de drets i ni tan sols les puc inserir en la crònica.

Amb Cornellà actuarem aquest diumenge i compartirem assaig dimarts i dimecres; amb Borinots acutem a la plaça d'Osca amb Capgrossos d'aquí dues o tres setmanes; amb els Xiquets, ni tan sols recordo haver-hi actuat mai (però potser sí).

@CastCornella 3d7,5d7,id4d7a,id4d7a,4d7
@borinots 4d8a,2d8f,5d8,p6
@xiquetstgn 3d8,2d8f,4d8 #castellers

2016 Can Vidalet

 La setmana havia anat bé i anàvem travessant per fi el 2de6 net i el 4de7 net força sovint, i fins i tot les proves amb pinya començaven a fer bona cara, i divendres hi havia força colla i en acabat a la Closca hi havia un munt de gent fent-la petar i semblava que tornem a enfilar el bon camí, després de multituds d'entrebancs per motius diversos, etc.

Amb aquesta trempera arribàvem a la diada de Can Vidalet amb el màxim que podem fer a hores d'ara: 7de7, 3de7 per sota i 5de7. És un repertori que ja havíem dut a plaça per Sant Jordi al Brillas; era el segon 7de7 de la temporada, el tercer 3de7s i el vuitè 5de7. En general són números per sota dels de l'any passat per aquesta època, perquè tot i que de 3 per sota de moment també n'havíem fet tres, i que de 7de7 només en teníem un, per Can Vidalet sumàvem deu 5de7 i, sobretot, un 4de8 carregat i un altre de descarregat. En tot cas, sembla que aquestes dues setmanes després de Vacarisses ens hem refet de les baixes i comencem a tenir a l'abast (una mica llunyans encara) el 4 i el 2 (que no vem provar fins a final de temporada, l'any passat, i blabla).

D'altra banda, l'any passat, que havíem provat el 4de8 a CanVi, que va quedar només carregat, jo no hi vaig anar, puix que en els moments en què el 4 bunyolejava i s'esbaldregava, jo passejava feliçment per l'Hospitalet de l'Infant.

Doncs això, tornàvem a Can Vidalet, el barri d'Esplugues que sempre ens rep amb banderetes espanyoles, i ens instal·làvem pel mig de la rambla esperant que fos l'hora de començar. Jo em trobava amb gent del partit a la terrassa del Willis i feia el vermut mentre ens enfaixàvem a ritme mandrós. La nostra taula s'anava omplint mentre enlairàvem els pilars d'inici, com sempre d'allò més intressants.



Ens tocava obrir rondes, un fet inusual per tal com acostumem a tancar-les, però aquest cop érem els amfitrions i no teníem gaire excusa. Començàvem amb el 5de7, on vaig entrar d'agulla a la plena per segon cop consecutiu, fet també insòlit, des d'on vaig veure un tres força tranquil. La Marta, que em feia les fotos, em va confirmar la placidesa del castell, tot i que em va comentar que la torre estava una mica separada del tres. Doncs res, un altre cinc: des del 12 de maig del 2013 que no caiem en aquest castell; des d'aleshores n'hem descarregat 52 de consecutius, amb un únic intent desmuntat el 20 d'octubre d'aquell mateix any abans de tornar-lo a descarregar el mateix dia.



Sembla que en segona ronda ja hi érem tots i provàvem el 3de7 per sota. Em van posar al darrer cordó, fet que vaig aprofitar per fotre el camp de la pinya i pujar a la plaça de dalt per veure'l. Entre el que vaig contemplar i el que em van explicar, el 3 va anar pujant més o menys compassat, tot i que a les dues darreres aixecades hi va haver una remenada important, que es va anar aturant a mesura que es coronava. També podem mirar el vídeo i sortir de dubtes.



Al vídeo sí que es veu força remenat, però sense perill en cap cas. Deu ser la impressió de veure el castell de fora estant, acostumat a fer-hi de contrafort o agulla.



Després del tres tocava la truita de set. Tot i que també em deien que havia anat bé, també de dins estant, un altre cop d'agulla al quatre, vaig notar desarranjaments, moviments i les merdes típiques d'aquest castell. En tot cas farem cas del que ens diuen i direm que estava molt bé, «un 7de7 de postal, perfecte de mides i que va pujar i baixar sense cap complicació».



Plegàvem amb el vano de 5, en què un dels pilars de 4 va acabar caient endavant.



Pel que fa a les altres colles, la segona eren els Bandarres, que anaven a mig gas a Can Vidalet i només van fer 4de7, 4de7a i 3de7, uns castells que així ara amb la distància no recordo que tinguessin dificultats especials. Si més no, no ens van plantar el 2de7 als morros. Van plegar amb el pilar de 5.



I els Castellers de Cornellà —amb totes dues colles actuem moltíssims cops a l'any: enguany, quatre o cinc cops amb cadascuna— venien amb ganes de fer el 5de7, però una enxaneta o acotxadora es va fer enrere —sembla que ja havia passat a assaig— i va quedar en intent desmuntat. És una llàstima, perquè el castell semblava molt maco i sòlid.



Després d'això van abaixar el llistó i van repetir l'actuació dels Bandarres, però sense pilar de 5 final. El record, també des de la distància, és que no van patir gaires problemes per descarregar-los. També cal tenir en compte que sempre vaig atabalat entre rondes i no m'hi fixo gaire.



I vem volar cap al local, a l'altra banda d'Esplugues: de l'Hospitalet a Sant Joan Despí travessant torrents, autopistes i tres o quatre barris sembrats de blocs de pisos afrosos. Necessitaven el meu portàtil per posar la quarta ronda, que els bandarres no es van mirar gaire, i per la sessió de DJ de tot seguit, en què com sempre els bandarres s'hi van posar força.



Jo vaig fer una botifarra amb l'Ignasi de Cornellà, que diria que vem guanyar. Quan vaig tornar a sortir al pati, la qüestió ja anava força etílica. O sigui que em vaig esperar que em tornessin el portàtil i me'n vaig tornar a alguna hora fosca del vespre. No trobàvem el cable de l'ordinador i hi vaig haver de tornar l'endemà per pescar-lo.

Fotos Josep/Marta: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157668807327540
Fotos Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157669203402762

Castellers d’Esplugues: 3p4 5d7 3d7s 7d7 v5 (p4c)
Castellers del Poble Sec: 2p4 4d7 4d7a 3d7 p5
Castellers de Cornellà: 2p4 id5d7 3d7 4d7 4d7a p4

2016 Vacarisses

 Volia penjar les fotos abans d'escriure això, però per segon cop en poc temps Flickr is down i no puc penjar les meves, de manera que comencem a escriure això sense haver-ho pogut fer. Puta bida tete. I ara veig que ja han penjat GoT 6x06; és a dir, que continuaré més tard.

I vist el capítol, que m'ha semblat més aviat fluixet, podem continuar. Val a dir que al ritme que van aquesta sèrie arribarà als 20 anys i encara estaran igual. També es pot dir que l'equip tècnic de la colla va dividir la major part dels castellers en uns grups de WhatsApp bàsicament per controlar i promoure l'assistència a assaig i diades, i que enguany han assignat una casa reial de GoT a aquests grups, i el meu resulta que som els Stark. Fa gràcia perquè almenys les tres primeres temporades la sèrie anava d'anar matant Starks, però sembla que ara la cosa comença a anar una mica millor i fins i tot sembla que aquest mes estem per davant del grup de tronc o jo què sé. En fi, visca tot, i aviam si la princeseta rossa socarrima els Lannister i el High Sparrow, i els Stark tornen a Winterfell. I ara resulta que Girona té mar.



Mentrestant a l'assaig de dimarts sembla que vem avançar força amb la torre i divendres estrenàvem la xarxa de dos nivells i múltiples forats i en acabat vaig passar per l'Ateneu, que hi cantaven glosses amb base musical electrònica d'en Casellas, que era un desgavell força important, i per acabar d'enllestir la nit vaig passar una estona per Cornellà, que era la nit dels concerts punkis.



Actuàvem dissabte a les 19 h a Vacarisses, un poble on no havíem actuat mai. El Pepins, l'Ibra i el Gerard hi van anar amb bici; jo hi hauria anat, però els km finals a partir d'Olesa, de pujada constant, em van acabar fent desistir, també pel fet que al matí havíem estat en això de les Flors al Carrer que organitzen els veïns del carrer de l'Avenç i de l'Església i al final se m'havia fet tard. En fi, això, que sembla que l'Ibra va patir força la pujada aquesta, que em deien que es feia eterna.



I de fet eren les 19 hores i una corrua de gegants ballava pel carrer de dalt de la plaça. Vaig pujar al bar de dalt i tot de gent afilerada feia cua per pixar, o sigui que vaig haver de fer una cervesa. Els gegants van acabar de passar, però sembla que van girar per darrere de la plaça on actuàvem i hi anaven entrant colla per colla, amb la corresponent presentació de cada colla de l'speaker amb descripció dels gegants i el ball en solitari corresponent. De manera que vaig tenir temps d'intentar entrar al lavabo, que sempre estava ocupat, per la qual cosa em veia obligat indefugiblement a fer una altra cervesa.



Contra tot pronòstic vaig aconseguir pixar i vaig acabar baixant a la plaça. Teníem Montserrat de fons, les parets magnífiques de Sant Llorenç del Munt just a darrera, el cloquer amb estelada de l'església una mica més enllà i actuàvem en una plaça més aviat lletja davant un ajuntament horrible. Els Minyons actuaven, si més no, al mig d'aquella plaça i, per tant, en les fotos hi sortia bé Montserrat de fons; nosaltres ni això: encara més arrambats cap al cantó hòrrid de la plaça, era difícil enquadrar-hi la muntanya màgica. Doncs res, resti això per a la posteritat, my friends.



Pel que fa als castells tampoc no hi ha gaire res a dir. Vem començar amb el 5de7 on, cosa estranya, vaig entrar d'agulla. Hi faig d'agulla algun cop a l'any, un lloc on es veu tot molt més bé. En fi, em va semblar que va anar més aviat bé, àgil i amb bones mides, però ja no recordo si hi va haver alguna cosa més a dir.



Com que érem només dues colles va tornar a passar l'efecte Teià™; no tenia temps entre rondes de fer birres, ni de penjar fotos, ni pràcticament de res: només enviava el tweet de la ronda i anava a recuperar les ulleres i la càmera de retratar. O sigui que res, en segona ronda tocava el 4de7 amb agulla, on vaig tornar-hi a entrar de lateral a l'agulla, el meu lloc habitual. Així vaig poder estrènyer les cuixes ferrenyes de l'Emi, que deia que fes més força de la meva banda, que se'n nava cap a l'esquerra. Des d'allà dins vaig trobar el pilar força ferm i no recordo haver sentit res del tronc, o sigui que devia anar bé. Tenia l'Andreu de baix a radere i sembla que li va passar l'efecte Ofec™: les espatlles de qui fa de lateral o de mans al pilar del mig tapen el nas i la cara del baix, que es queda sense aire i s'asfixia. Em va passar una vegada quan encara feia de baix: el Rubèn Verge em tapava tota la cara i el Gallo m'esfondrava la clavícula, vaig sortir d'allà destrossat i amb el principi de claustrofòbia que encara tinc, que fa que ja no em posi ni sota les proves de folre i que blabla.



Per acabar era l'hora del 4de7, on també vaig entrar d'agulla. vaig fer el tres en ratlla dissabte. Entrava per l'Antonio amb el Macis de segon, va anar pujant amb l'Àlex estrenant-se a segons a la meva dreta; sembla que en general també va anar bé, si més no des de dins no es va veure malament.



Plegàvem amb tres pilars de 4. Aquest any ens estem especialitzant a acabar d'aquesta manera. Tampoc no vaig preguntar per què no vem fer pilar de 5, però bé, tant se val. Sembla que si no fem pilars d'entrada hi ha molts numbrus perquè acabem fent una cosa per l'estil.



Pel que fa als Minyons, van fer 3 i 4 de 8 més un 5de7 maco i un vano de 5 amb els fills de la Gwen al pilar on hi havia el Riveiro a segons.



Agrairia pregonament amb profusió d'agraïments si algú em diu si hi va haver polca final, que com que vaig pirar ràpid no ho vaig veure: havia trobat cotxe per arribar per la segona part del Madrit, que malauradament va acabar guanyant una altra puta Copa d'Europa amb un gol en fora de joc, unes mans no xiulades i l'Atlètic fallant penals com subnormals. En acabat van fer tast de licors i altres coses, jo al final vaig acabar desapareixent, engolit per la nit, camí d'enlloc, a somniar no res.

Festa Major #Vacarisses final
@Minyons 3d8 4d8 5d7 vano5
@Cargolins 5d7 4d7a 4d7 3p4

Fotos Josep i Gemma: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157669011009816
Fotos Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668241027300

2016 Aniversari Carallots

 Diumenge actuàvem a la diada d'Aniversari dels Carallots de Sant Vicenç.

Era el segon cop que actuàvem als Horts de Llobregat: la primera va ser fa dos anys a la Trobada del Baix que vem fer sota pista coberta perquè acabava de caure un xàfec que els ciclistes ens vem cruspir amb patates senceret pels llots de la vora del riu. En aquesta ocasió feia un dia força bonic i esperava el Pepins a la benzinera una estona, però al final no sé quin embolic s'havia fet amb la targeta del Bicibox —tenia la bici al Bicibox del Pou d'en Fèlix i ell viu a la Plana— i vaig haver-hi d'anar tirant tot sol, tranquil pel riu ple de duminguerus, Crec que vaig fer exactament el mateix trajecte que el de fa dos anys, trencant pel mateix camí del pont i pel corriol vorejant els horts fins a la carretera d'entrada als Horts de Llobregat, per una pista de terra amb un canal d'aigua a l'esquerra. Podria ésser, mes, puix que poc que ho podem assegurar completament, deixem el track i alabat sia Jaume Barri, que vindrà al «dia de la colla» del 10 de setembre.



Ara el repte és anar amb bici a Vacarisses, que no és que sigui molt (40 km), però sí que té la gràcia que el final és tot de pujada, uns 400 m amunt a partir d'Olesa, i fa força mandra.



Mentrestant arribava a la plaça estranyament baldat pels concerts de Kancer de Sida i Tu Madre Esputa de la nit abans, després del correfoc de Boc de Biterna, i em notava un esprit de pesantor acrescut pel fet que semblava que faltava gent a totes les putes bandes, molts de tronc, i havíem de renunciar si més no al 3 per sota. D'aquesta manera aparcava la bici i anava a resoldre el tema de la tristor, la feixuguesa i la ressaca al bar del costat de la plaça, des d'on vaig veure la cercavila joliua entrar a plaça procedent de l'església. Sempre que he entrat a una església abans d'una actuació ens ha caigut un castell.

Per variar érem tercers i, no recordo si esperant que aparegués algun altre tocatardà, començàvem amb el 4de7. I què n'hem de dir, d'aquest castell? Ni puta ideia, ha passat el temps i no me'n recordo. Jo hi entrava d'agulla de l'Oli i el lleuger record que en tinc és que es va fer sense problemes però que no acabava d'anar còmode del tot, però vés a saber.



En segona ronda enfilàvem el magnífic 5de7, on com és costum vaig entrar de lateral interior de la torre i, per tant, no vaig veure absolutament res. Crec que van dir que va anar rapidíssim i sense gens de problemes, cosa que està molt bé, tot s'ha de dir.



Un dels problemes de deixar passar massa temps entre la diada i la crònica és que s'esvaeix el record no només de l'actuació, sinó de l'assaig, i tot es confon en un aiguabarreig tèrbol i turbulent i blabla. Així, ara dubto si aquest divendres va ser que van donar camises de manera extemporània, i també dubto a qui les van donar exactament (fos aquest divendres o un altre), i per tant el que crec que és el que va passar (que les van donar perquè anàvem molt justos de personal i algun dels nous havia de pujar al tronc amb camisa) no ho puc assegurar.

En tot cas, tornaré a rondinar sobre el mateix tema que he rondinat cinquanta mil cops, perquè total rondinar és de franc i no costa diners: la colla no tenia protocol definit de lliurament de camises fa uns anys; es van acabar decidint uns criteris generals per donar-la, que bàsicament eren que fes alguns divendres que hagués vingut el casteller novell, que hagués passat per alguna altra diada i que l'actuació següent al lliurament de la camisa fos local; aquests criteris eren orientatius però més o menys estables; els criteris al cap de poc es van començar a crebantar per alguns motius, entre els quals el suposat motiu d'aquesta setmana; una altra raó era que no es desmotivés ningú entre Sant Mateu i Sant Just amb el Concurs pel mig i altres romanços; l'argument principal per establir el protocol era valorar una mica més la camisa, que no es donés com sempre s'havia fet de qualsevol manera i sense gaires cerimònies ni poctlles; evidentment, amb tantes violacions d'un protocol feble i desnerit «guanyar-se la camisa» continua sent un tràmit sense gaire valor més enllà de pagar el que valgui (i així i tot hi ha mil casos coneguts de castellers que no l'han pagada) i haver vingut a algun assaig i que et necessitin a plaça; evidentment, estic totalment en contra d'això, però què putes hi puc fer?, més que me n'he queixat ja no ho faré. En resum: una altra raó més per què estic fins als pebrots de la Junta en general.



Doncs tornem al cas, que és que era l'hora del 4de7 amb agulla, un castell on durant molts anys he entrar d'agulla al pilar del mig però en què de fa algun temps començo a anar a llocs diferents i menys interessants. Aquest cop sebollit en un lateral vaig mirar amunt algun cop i no hi vaig veure res a destacar, i d'altra banda sembla que s'hi va estrenar l'Emi com a segon del pilar del mig.



Per acabar havíem de fer un vano de 5 del qual me n'havia escapat, amb l'emprenyamenta del Txus.



Després de tot plegat, foto de grup a la plaça de la Vila, polka d'Ours i em feia molta mandra tornar amb bici i vaig aconseguir engalipar el Pèsol perquè me la fiqués al cotxe i tornar amb ell.

Sobre l'actuació de les altres colles, doncs destacarem els castells «emocionants», «dinàmics» i amb mides «estranyes» que ens van oferir els Carallots, una molt bona actuació per a ells que es pot resumir en aquest fragment extret de la seva pròpia crònica:
http://www.carallots.cat/184-3er-aniversari-carallot.html

Carallots comencem les rondes, i a la primera portem per primer cop en aquesta temporada el 3d7 amb l'agulla, es tanca pinya però s'ha de tornar a obrir perquè al nucli no acaba d'estar bé tothom. [...] El castell comença a pujar i cada cop costa més aguantar la mida: "Més esquerra!" "Menys dreta!" "Se'n va endavant!" "Pugeu al Ximo!" Crits i més crits, sembla que no es pugui descarregar aquest castell, però surt l'esperit carallot i l'aconseguim descarregar!!! Com si no s'hagués patit gens el castell, la baixa del pilar comença a cantar i la pinya la segueix, que bé acabar un castell així!

Pel que fa a la Sagrada Família, no ens van fer el 2de7 als morros però sí el 3de7 per sota que hauríem d'haver fet nosaltres. Sense haver-me fixat gaire en SaFa, vaig trobar que ho van fer tot plegat sense gaires complicacions.



A la Closca com de costum va anar passant el temps però, inopinadament, el Pujo va menar el ramat de cargolins cap a la Nau per muntar la xarxa, una tasca que molt solidàriament em vaig estar mirant des d'un banc xarrupant una birra. Al final vem acabar tornant a la Closca per veure un partit que no s'acabava mai. Jo m'adormia, quan va acabar la primera part de la pròrroga no sé com ho vaig acabar fent però vaig desaparèixer d'allà i l'endemà vaig veure a la tele que el Barça havia marcat un altre gol. Potser no va anar exactament així, perquè tenia molta son, han passat tres dies i tot es fa boirós i blabla.

Carallots de Sant Vicenç: p4cm 3d7a 4d7 3d7 v5
Castellers de la Sagrada Família: p4+p4c 3d7s 5d7 4d7 p5
Castellers d’Esplugues: 2p4 4d7 5d7 4d7a v5

Fotos
Josep/Cristina: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668521547971
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668417300462
Mercè: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157666318498733