2017 Santa Magdalena

 [Vaig escriure això el dilluns de després de l'actuació, però fins ara no l'he pogut revisar, posar-hi fotos, etc.]

Costa de començar a parlar d'una diada com la d'ahir, no sé ni per on començar, o sigui que podria començar pel començament i parlar de la Professó del Ferro i del seguici de Santa Magdalena i tot plegat, però suposo que el començament real és l'assaig de dijous —vem assajar dijous perquè divendres eren festes, esclar...

I és que dijous vem fer si no el millor assaig de la nostra història, sí un dels millors, on sobretot vem passar net el 3de7 sencer i amb pinya el 3de8 fins a acotxador. Amb aquestes proves semblava definitiu que si tot anava bé diumenge el primer intent de 3de8 seria una realitat. Hi havia força gent a assaig i alguns membres d'altres colles, sobretot del Baix, ens van donar un cop de mà, la qual cosa agraïm des d'aquest racó.



Collons, només de pensar que faríem per fi la puta clàssica de vuit, després de tants anys d'anar-hi al radera, em feia trempar amb priapisme pertorbador. (No mireu el vídeo si sou epilèptics...)




El cas és que divendres al matí anava pesant figues a la fenya i esperant que arribés la tarda per començar la gresca. La Professó del Ferro enguany va tenir algunes variacions intressants. El trajecte entre el Brillas i el nostre pilar a la cruïlla del carrer de Montserrat continua sent molt lent i molt alcohòlic, fet que no agrada gaire a sectors puritans. Vem fer el pilar com sempre, sense tornar-lo a aixecar entre les dues bigues però sí després, fet que no agrada gaire al Rai. Les gralles toquen a la tarima de davant l'església i, per tant, pel camí anem a so de gralles des dels bafles del recorregut, un fet que és una mica estrany. Els diables van cremar a dalt de tot i enguany els grallers de la tarima van tocar amb acompanyats amb el so característic electrònic d'en Marcel Casellas. La qüestió és que van aconseguir que moltes més entitats s'hi involucressin i que ballessin, per exemple, els gegants (i molt bé, a més a més) i l'Esbart. A mi em va posar molt catxondo, i és que aquestes festes han tingut molt de tremp. En fi, després hi va haver el sopar habitual i l'orquestra Allioli, que van tornar a tocar el "No hay tregua", que va ser corejat pel sector esquerrano-cupaire-terrorista amb molta trempera. (Val a dir que durant les festes de Cornellà també va sonar al Toc de Corn i ningú no va fer la tornada de resposta després del "gatillo", circumstància que em va semblar molt decebedora.)



El dia de Santa Magdalena no va ser tan excepcional i va seguir un ritme força semblant al d'altres anys. No em vaig poder llevar pel concert vermut i vaig dinar a casa; vaig passar a l'hora del "campionat" de botifarra i enguany no tenien ni baralles de cartes i vaig haver d'anar al xino a comprar-ne un parell. Sobre el resultat de la partida, la parella habitual Rai-Gallo aquesta vegada va guanyar la meva parella (el Marquès i jo, tot i que normalment jugo amb el Txus). La partida va ser força lamentable i no cal donar-hi més importància. En tot cas, si la darrera contrada m'hagués sortit bé hauríem guanyat esplèndidament (la nostra desfeta va ser implacable i inapel·lable, però).



Després va començar la cercavila habitual amb un munt de pilarets de quatre, amb un de desmuntat davant de les Moreres, el pilar caminant amb passadís inclòs que ens fan els Diables i el tradicional pilar caminant de dins l'església. Aquest cop no portava samarreta satànica perquè no hi vaig pensar. A fora els Diables van fer els versots, que d'una banda es van dedicar a riure's de la castellanització dels senyals de trànsit de Cs i PSC, i d'una altra van anar esquitxant totes les colles. A la nostra presidenta li van donar em sembla que genolleres per quan el PSC ens faci passar per l'adreçador (o una cosa per l'estil). També diria que van elogiar els Geganters per la ballada del dia abans, i res, una mica el mateix de sempre però amb més bon rotllo entre tots plegats. Sortia el correbars en direcció a les Tres Esplugues, però jo a mig correbars ja no podia amb la meva ànima i vaig passar a clapar a casa.



I apa, ara sí, ja érem diumenge i tocava fer-la grossa. Tot i que em vaig despertar cap a les 10 vaig decidir continuar al llit, de manera que quan vaig obrir els ulls ja eren les 11.40 i calia córrer cap a plaça. Hi havia hagut matinades, que van acabar al nostre local amb un esmorzar de forquilla i ganivet, mentre que la cercavila d'entrada a plaça diria que es va fer des de Can Tinturé cap al Brillas, amb la cremadissa dels Diables encapçalant la comitiva i tota la pesca.



Fèiem els pilarets d'entrada i era moment d'anar per feina. Dijous vaig arribar tard a assaig perquè estava a la puta feina i no vaig veure les proves de torre. En tot cas, la teníem més que assajada i ja l'havíem descarregada 3 cops enguany. No vaig veure el castell i al vídeo no sembla que hi hagués gaires problemes, des del vent petit em va semblar que tremolava més que altres vegades però totes les opinions són del parer que va ser un castell molt còmode, i si hi havia tremolors es van poder aturar, la pinya era molt sòlida i des del meu punt de vista va anar de puta mare.



Comentàvem que és curiós com ha canviat la colla en vora d'un any: ara fa un any encara teníem les fantasmes de la puta torre i ara és el castell que triem per obrir plaça i per agafar tranquil·litat. Des de la que vem descarregar per Sant Mateu l'any passat fins a la d'aquesta Santa Magdalena —que correspon gairebé a un any sencer— n'hem descarregat ja nou i només n'hem desmuntat una altra —per problemes derivats per una llenya anterior i no pel castell en si mateix. És a dir, cinc del segon tram de l'any passat i quatre del primer tram d'enguany i per fi un castell normal, d'una puta vegada. Un canvi abismal que amb la trempera general de tot plegat acosta molt més la possibilitat de fer folres.



Pel que fa al 4de8, no sé si estem millor o pitjor que l'any passat: en tenim igualment dos de descarregats, però enguany hem fet llenya amb un 4de8, al Poble-sec. Hem tingut un primer tram de temporada força irregular tant a plaça com a assaig i segurament això ens ha impedit assajar-lo i portar-lo amb garanties més sovint. Bé, el d'aquest diumenge, si no em falla la memòria, va pujar al segon peu i amb unes mides relativament bones, però la meva sensació és que va anar perdent mides i que el vem haver de defensar una mica. No em va fer cap sensació de perill greu, només un 4 una mica treballat, però aquí els qui haurien de parlar més són els de tronc. Des de la pinya en tot cas no vaig treballar tant ni de bon tros com el de Sants, un castell que tothom deia que estava controlat però que jo me'l vaig veure per barret molt seriosament.



O sigui que ja teníem el que era segur que volíem provar, però tothom sabia què era el que tocava si tot havia anat rodat. La pinya del 3de8 es va tancar molt bé, hi havia molta concentració, els segons i els terços ho van veure bé a la primera i cap amunt. Feia moltíssim que no sentia el rau-rau aquell de quan estàs provant un castell nou i de quan saps que pots fer història. Sembla que per nèrvits o per la raó que fos, amb dosos col·locats i la canalla petita enfilant-se va començar la remenada general sobretot pels pisos de dalt; malgrat que tenia bones mides, les sacsejades feien que els rengles s'estiressin i s'arronsessin i que en alguna foto el 3 es vegi boterut. Sembla que l'enxaneta o l'acotxadora va tenir problemes per remuntar, i no sé si és en aquest o en el 4 que algú va pujar plorant. El putu moment màgic de quan fas la primera aleta al castell que durant tant de temps només eren somnis i anhels i ara és una realitat viva. Estar d'agulla i mirar amunt i veure el castell travessant-se és una sensació increïble que crec que només va superar la primera aleta al 4de8, per tot el que va suposar aquell castell. Vaig mirar amunt i el que vaig veure, a més de la travessada del castell, que va durar una eternitat, van ser unes batzegades molt bèsties amb dosos baixant. Per això vaig acotar el cap força ràpidament, perquè feia una mica de por. El tronc i la pinya vem haver de lluitar de valent, el Macis cridava que d'aquí no salta ni dios, tot déu aguantava el castell; la canalla petita va baixar amb un pet al cul però els dosos van trigar més, i quan quints van començar a baixar ja es veia una realitat. Els terços més aviat es van llençar a la pinya en comptes de baixar enmig de l'eufòria del primer 3de8, per fi. Quines putes ganes que en teníem, quina felicitat.



Suposo que amb cada castell nou hi han hagut sensacions semblants. Jo fa tretze anys que sóc a la colla i he tingut la sort de viure l'estrena de la major part dels castells de 7 de la colla, a més de la "reestrena" del 4de7 amb agulla. Al nostre web es pot veure com entre el 2007 i el 2012 vem estrenar la major part de castells importants; el 2014 vem descarregar per fi el 2de7 i el 2015 primer i únic 9de7 de la colla. A partir del 2012 els castells nous van començar a escassejar i era evident que el pas següent i lògic era el 3de8. Parlem de fa cinc anys. Pel camí cada any hem descarregat més 4de8 i hem aconseguit normalitzar la torre, però si més no per a mi la sensació d'estancament era molt evident. Fins i tot havíem repetit la nostra millor diada de la història cinc o sis cops, la darrera vegada enguany a Sants (4de8, 2de7, 3de7s).

Ara el pas següent i lògic és el 2de8f. Per primer any estem assajant de manera més o menys sistemàtica els folres i per primer cop a la història tenim un 2de7 solvent. Espero que no hagin de passar cinc anys més per poder viure el següent "moment històric" de la colla. De clàssica de vuit a tripleta de vuit... ["Ahir" dimarts parlàvem a la festa d'aniversari de l'Eulàlia que hem d'engegar la campanya "folrem Sant Just", i és que la trempera és bastant general.]



L'eufòria no s'apagava i jo anava a fer la primera birra de celebració. Mentrestant, fèiem el vano de 5 després cinc pilars de 4 i enfilàvem cap a la Closca, que hi havia barra lliure per celebrar-ho. L'actuació completa va ser aquesta:

Castellers d'Esplugues: 3pd4, 2d7, 4d8, 3d8, vano5, 5pd4
Castellers de Cornellà:  pd4, 3d7, 4d7, 3d6s, 2pd4
Castellers de Sant Feliu: pd4, 2d6, id3d7, 3d7, 4d6, 2pd4

Per fotos:

• Divendres, professó del Ferro
• Dissabte, Santa Magdalena
• Diumenge, Memorial David Carreras (Manel)
• Diumenge, Memorial David Carreras (Lourdes)
• Festes de Santa Magdalena (Lluís Tarrés)
• Altres fotos

Durant la Professó del Ferro vaig cometre l'error de gravar el vídeo que la Nancy va penjar a Facebook diumenge:
https://www.facebook.com/CastellersEsplugues/videos/1634504289907733/

Les meves grenyes tenien poques hores de vida, potser minuts, o fins i tot este puede ser tu último segundo.



No sé si ja havia penjat aquesta cançó abans. El cas és que em van rapar un altre cop, com cinc anys abans amb el primer 4de8. I res: hi va haver dinar d'arròs negre, hi va haver cabaret artístic i hi va haver una tempesta de collons que ens va obligar a fer un dancing in the rain o a arredossar-nos dins la nostra Closca dels nostres amors. Hi va haver garrotins i bastants diables van venir a fer-nos companyia i es van afegir als garrotins: que vinguessin a celebrar-ho amb nosaltres és una altra mostra del bon rotllo entre entitats aquesta Santa Magdalena. Hi va haver la companyia sobretot d'alguns castellers de Cornellà al començament. Hi va haver força gresca i molta festa i molta alegria. Abans teníem més dies històrics que el Prutsés™, però ara no sovintegen tant. Benvinguda, clàssica de vuit, et volem veure més sovint.

Ahir a la Closca estava completament afònic dels dies de festa i de cridar com un fill de puta amb el 3de8. Sense veu, sense grenyes i sense dignitat, i amb una alegria immensa com el nostre 3de8 gegant. Diuen que només han descarregat el 3de8 a la primera els Castellers de Terrassa i els Bandarres, i que només aquests últims han descarregat també a la primera el 4de8, com nosaltres. El primer 3de8 no és una cosa fàcil. Ahir tothom a plaça deia que se li havien posat els pèls de punta, que estaven amb l'ai al cor, que els havíem fet patir i feliços alhora... Hòstia puta, val tant la pena fer castells per moments com aquests... Uf, em m'entra plorera de pensar-hi. Gràcies per tant, colla.

[Ara rellegit és bastant monyes però ho deixo com estava. Salut i folrem Sant Just.]

2017 Diada d'Estiu de Sants

 Dissabte tornàvem a la plaça d'Osca de Sants, on actuem des del 2014, i sembla que cada cop ens va millor: el primer any fèiem el 4de7a com a millor castell, l'any següent desmuntàvem dos cops el 4de8, l'any passat el descarregàvem i enguany hi hem afegit el 2de7. De fet, és complicat que ara per ara ho puguem fer millor que aquest dissabte, perquè 4de8, 2de7 i 3de7 aixecat per sota representen la nostra millor actuació, que segons les dades hem repetit quatre cops més: per Sant Mateu del 2014, amb el primer 2de7 descarregat a plaça, i el 2016 també per Sant Mateu a més del Concurs i al Poble-sec per acabar temporada.

És a dir, la nostra millor actuació històrica comencem a fer-la una mica cada dos per tres, quan podem ajuntar una torre que més o menys ja tenim apamada amb el 4de8. Diuen que per fer el 4de8 necessitem per anar bé com a mínim 120 camises, la qual cosa significa blablabla.

Els assajos havien anat relativament bé, tot i que les pinyes de 4de8 anaven una mica tortes i el 2de7 no el vem descarregar sencer. Les proves netes de 2, 3 i 4 havien anat bé, i també les aixecades del 3 per sota. L'assaig de dimarts també havia estat bo, i semblava que si érem prous a plaça d'Osca ho podríem portar tot. De manera que vem passar el vespre-nit a la Closca i encabat vem anar a dormir per estar frescos l'endemà...

I l'endemà, com que tinc un quart d'hora baixant amb bici des de casa fins a Sants, no vaig sortir de casa ben bé fins tres quarts de sis. A plaça em van tornar a dir que aviam si arribo algun putu dia a l'hora de convocatòria (no hi trobo gaire sentit, arribant-hi a les sis ja em vaig haver d'esperar com a mínim mitja hora), vaig saludar el Sergi, que ha tornat per aquests rodals, i al final em vaig enfaixar. No vaig trobar l'Ibra, que és qui em fa les fotos, o sigui que vaig aprofitar que tenia el Sergi perquè me les fes ell i es recordés de quan pul·lulava per l'equip de comunicació. I després del 3de9f dels Borinots nosaltres vem començar a tancar tranquil·lament el 2de7. A mi m'havien posat de primer diagonal; les experiències en aquesta zona per mi són força claustrofòbiques i quan ja em veia esclafat i enterrat sota un munt de braços, vaig esmunyir-me per la meva esquerra fent camí per la pinya compacta i apa, a fer l'escaleta al rengle de mans, que més val que em trepitgin que no pas que m'entombin.



O sigui que vaig prendre el caminet de l'esquerra i em vaig poder mirar la torre de fora estant fent l'aranya. Tot plegat es va tancar amb calma i suavitat per tal de formar una puta roca que va veure o no com el tronc de la torre anava pujant amb calma i estabilitat. Per una vegada que tenia vistes al tronc, em va semblar que a la descarregada hi havia massa brandamenta per terços i quarts, però mirat al vídeo no m'ho sembla pas, sinó que estava molt ferma i tranquil·la. En fi, tercera torre de la temporada, amb tota la calma, les coses han canviat força.



Com que les coses anaven bé i al final érem prou camises i a més sobretot Sants ens acabava de tancar les pinyes perquè fossin prou resistents a diferència del que ens passa a assaig, doncs era el torn del 4de8. Diuen els de tronc que a plaça els castells sempre van pitjor que a assaig, però pel que fa a pinyes sovint passa tot el contrari, perquè les altres colles ens ajuden a afermar el pinyol. Des de l'agulla em va semblar ben quadrat i compacte, va pujar al primer peu amb decisió i amb decisió es va coronar, tot i que l'últim que havíem provat ens va caure, fa poc més d'un mes al Poble-sec. A la descarregada es va començar a bellugar una mica, i amb dosos baixant, per alguna raó, el meu segon es va començar a agenollar, sobretot de la cama esquerra. Amb quints encara a dalt em veia tot el pes del castell a sobre i no sabia si ho podríem aguantar, jo o ell o qui fos. No ho sé, vaig patir molt i em pensava realment que em cauria al damunt; els companys que tenia al voltant em deien que aguantés i que tu pots i tot plegat, i un cop descarregat em comentaven que en vaig sortir blanc (com a la torre, quin dia...). En tot cas, després vaig preguntar al segon com ho havia vist i em va dir que bé, que estava tot controlat. Ja pot ser, però jo per si de cas em cago en déu i sa puta mare.



Des de l'angle invers tampoc no sembla que hi hagués cap problema mínimament greu i al vídeo surt molt maco, o sigui que reconec que potser va ser un malson individual i que començo a tenir delírium tremens.



Després d'això podíem tornar a fer per cinquè cop la millor actuació de la nostra història, i al final sembla que tothom es va convèncer que si tot va rodat doncs acabem-ho de fer rutllar. Jo havia anat veient més o menys bé el 3de7 per sota a assaig, tot i que em diuen que havia tingut molts problemes. Dissabte era el dia i va anar pujant força bé, quan hi vaig entrar d'agulla vaig veure que el meu rengle anava molt bé, no sé si tan bé com els altres dos, si més no jo el vaig veure força plàcid.



Per acabar fèiem un vano de 5. Sembla que érem força justos pel vano i potser per això es va esperar a fer-lo pujar que acabessin els seus pilars els Borinots.



Podríem dir amb una mica d'immodèstia que així va anar la Diada d'Estiu de Sants. La veritat és que segur que va anar d'alguna altra manera, perquè cada cop més ho veig tot des d'una perspectiva més parcial i caòtica: no sé ni com vaig acabar sortint esblaimat de dos castells que en general van anar de puta mare. Encara em fan mal les cames d'intentar aguantar el 4de8; si estava tan controlat potser el podria haver deixat fer tot sol. Pel que fa a la valoració de la diada, realment va ser molt bona: vem estrenar el 4de8 i també el 3de7 per sota, vem tornar a fer el 2de7 i a més sembla que tot plegat sense gaires complicacions, malgrat els nèrvits que hi pogués haver. Fins i tot els assajos van bé i el 3de8 sembla que sigui a tocar. Hem fet un 4de8 molt maco i hem repetit la millor actuació abans de vacances. La torre sembla també que ja és un castell més del repertori, sense cap fantasma enlloc. Vaja, tot sembla molt maco, per això aviam si és veritat i continuem avançant. I si no, sempre podrem ballar la Polca d'Ours.

I de cop i volta la txaranga va començar a tocar al mig de la plaça d'Osca i van anar voltant-hi una estona. La banda era una mica avorrida i no sabies quan es pansia i quan reviscolava ni per on es feia fonedissa. El correbars d'aquesta manera va anar podríem dir que avançant pels carrers de Sants fins al parc de l'Espanya Industrial, on tenen el Casal Independentista, on vaig poder pixar, i després va enfilar escales amunt fins a la plaça de l'Estació, on buscant una cervesa em vaig ficar on repartien les botifarres per sopar. Vem estar una estona llarga allà, escoltant un grup de rumba que em produïa borradura™. Després, de manera bastant il·lògica, vaig passar per Can Batlló, però no hi vaig durar gaire i apa siau, que la tornada fa pujada.

Això és tot. Ara una setmana sense castells i després a Igualada, que si tot va bé veurà un altre 2de7 blau elèctric. Ho sabrem d'aquí dues setmanes, ara aviam si la gent no s'adorm a la palla™ i continua venint a assaig. Apa, salut i merda.

Els castells:

@borinots 3d9f 4d9f 5d7 2p5+2p4
@cargolins 2d7 4d8 3d7s v5
@XicsGranollers 3d7 5d7 4d7 2p4

Fa gràcia perquè algú va dir que per comptes del 3de7s havíem fet el 3de8 i ara alguns mitjans es pensen que ja hem descarregat la primera clàssica de vuit. El 3de8 tal com està ara podria arribar per Santa Magdalena, tot i que fins fa poc l'opció més probable era Sant Mateu. Ja vorem.

El vídeo:



Les fotos:

Manel/mòbil: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157683026488993
Lourdes: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682932377604


El comiat.

2017 Vilanova i la Geltrú

Per fi penjo la crònica, però els de Sant Cugat me la van demanar i per això he trigat una mica més. La podeu llegir al seu web.

[han trigat moltíssim a penjar-la per problemes informàtics i per això he publicat això tan tard]

Com a coses que no he dit, tot i que al final ja tant se val tot, doncs aviam què dic ara. En primer lloc, els Bordes tenen un local molt maco i vaig estar a punt de fer-hi una birra, però entre que anava carregat amb el trípode de la càmera i que portava el pes de les festes de Cornellà --em deien que feia veu d'ultratomba-- no tenia esma per beure res tan d'hora.

Sortien en cercavila de la plaça de les Casernes a la de les Cols, que és a pocs metres del local, però la nostra Tècnica ens apressava a anar ja d'una vegada a plaça, no sé quin coi de pressa a torrar-se al sol de les Cols. Si hi haguessin cols i ens poguéssim arrecerar a sota... Així, hi havia els pioners blau elèctric davant de les gralles groc terrós i el verd Collserola més enrere. Com sempre, som els millors fent aquestes coses.

Un cop a plaça era hora de buscar ombres, i de fet nosaltres ens vem col·locar en un bon lloc a prop dels bars de la façana obagosa. El bar del cantó de solell em va oferir després un vermut a càrrec del Miquel de Sant Cugat (vaja, diria que era d'allà), que és qui em va demanar la crònica pel seu web. Feia el típic migdia de juny que es podrien fotre les diades pel cul. A causa d'això, realment hi havia molt poc públic, tot i que diuen que Vilanova és zona tradicional.

Pel que fa a les colles, amb Vilanova hem actuat alguns cops però molt esporàdicament; és el primer cop que tinc constància que haguem actuat en aquest poble. Si més no, ni les meves estadístiques ni les de la CCCC ho apunten. Amb Sant Cugat és tot el contrari: acostumem a actuar sovint als pobles respectius o per la rodalia i hem tingut força contacte els darrers anys, malgrat que ells han fet un salt qualitatiu força bèstia i enguany ja tenen 4 putus 2de8f descarregats.

Dels nostres castells, no en diré gaire res més del que dic a la crònica del seu web perquè realment no sé què més dir-ne. Des de dins del castell les sensacions són molt diferents que des de fora, i si no preguntes a algú que l'hagi vist o a algú de tronc, tens una visió una mica distorsionada. La gràcia, bàsicament, va ser tornar a fer el 2de7, un castell que és evident que tenim, perquè el descarreguem cada dos per tres a assaig, però que fins que no el veig ja tocant de peus a terra, no me l'acabo de creure. El 4 amb agulla va ser un infern i el 4de7 no el recordo gairebé gens.

De les altres colles, ja n'he parlat prou a l'altra banda. Sant Cugat portaven relativament poques camises però així i tot van clavar el 3 i el 4de8, tot i que després el 5de7 gairebé se'l mengen. Els Bordegassos, segons ells diuen, van fer molt bona feina, amb el 9de7 i el 4de8.

Després d'això, la meitat de la colla o uns quants o qui fossin se'n van anar a fer castells aquàtics a la platja, mentre que la resta vem pirar amb l'autocart cap a Esplugues, on vem dinar i la canalla va fer una barbacoa molt maca. Aleshores tancaven la Closca i passava a casa per descansar, que ja portava al damunt uns dies de gresca i necessitava consultar els fats amb el coixí, uns fats que l'endemà esclatarien com el sol canicular d'istiu.

La diada:
@bordegassos 4d8, 9d7, 2d7, pd5 + ipd5, 2pd4
@gausacs 3d8, 4d8, 5d7, 2pd5
@Cargolins 4d7, 2d7, 4d7a, pd5

Les nostres fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157685254776535

I més fotos de Bordegassos:
https://www.flickr.com/photos/12983686@N07/sets/72157682335814053/
http://bordegassos.tirsabril.com/index.php?/category/97

2017 Can Vidalet

 Un any més arribaven les festes de Can Vidalet amb tot el que això suposa. Divendres hi havia hagut el pregó, amb un pregoner amb carnet socialista, i al programa de festes semblava el programa electoral del PSC, i... Bé, no ens fiquem amb això que ara no toca. El nostre assaig havia anat força bé, i tot feia pensar que diumenge faríem almenys 2de7 i 3de7s, però els fats ens serien adversos un altre cop. No així la partida de botifarra que vem fer a la Closca aquella nit, en què després d'un inici nefast sense manilles ni asos, el Txus i jo vem aconseguir capgirar la malastrugança amb jugades mestres i contrades antològiques.

El dissabte hi havia hagut el CanVi Rock, que és festivalet de metal/rock que fan cada any i que jo normalment no em perdo, tot i que els darrers anys el cartell no m'acaba de fer el pes. Enguany el primer grup, Brigada Cobalto, feien un rock que estava bé; els segons feien versions de Guns 'n Roses, que fa gràcia però que al cap i a la fi no deixen de ser versions, i el tercer en feia de Medina Azahara. Pel mig hi havia un cantant que vaig conèixer al migdia al Willy's que està una mica tocat del bolet anomenat Marcelino i que feia un xou anomenat "A quien eyacula dios le ayuda". I res, veig que això també és el títol d'un disc o cançó de Siniestro Total.



Quan va començar la banda de versions de Medina Azahara vaig fotre el camp, que començava a anar força cansat, i l'endemà em vaig despertar cap a les onze i em vaig anar traient la son de les orelles i al final ja eren tres quarts de dotze i havia de baixar un altre cop cap a CanVi. La rambla era plena com un ou, hi havia un paio que venia globus i enguany, com a novetat, no hi havia les rastelleres de banderoles Catalunya-Espanya de cada any, ans banderoles d'Estats del món i de la Unió Europea i, per tant, Catalunya havia desaparegut. Feia força calor...



Érem quatre colles i havíem d'anar per feina, per això a les 12.14 amb 51 segons, segons el mòbil, fèiem això:



Com es pot comprovar, el pilar del Masche no acabava d'anar del tot dret i després d'alguns intents es va acabar desmuntant. En algun moment va arribar la notícia que l'Aleix tenia cagarrines, fet que va obligar a canviar tot el planning del dia: els de pinyes anaven contents que els haguessin obligat a improvisar pinyes durant el matí i en general corria la brama que la nostra colla, sigui de manera literal o metafòrica, tendeix a cagar-se de tant en tant.

I a partir d'aquí la crònica ja no té gaire interès i me la podria estalviar perquè, a més a més, com acostuma a passar, el record dels tres castells tendeix a barrejar-se i entranyinar-se i emboirar-se, de manera que copiaré el que he escrit pel web de castells i amb això, de moment, ja farem:

Els assajos havien anat bé i volíem portar a plaça castells grans, però una baixa de darrera hora ens va impedir portar-hi castells com el 2de7 i el 3 per sota. Així, vam fer una diada tranquil·la que vam començar amb un 3de7 força apamadet que va deixar pas, en segona ronda, al 5de7. El castell va perdre mides aviat, va ser lent i es va bellugar força a la descarregada, però es va poder controlar el moviment i sisè 5de7 de l'any al sarró. En tercera ronda era el torn del 4de7, que tampoc no tenia gaires bones mides, que també es va desenvolupar sense gaires presses i que vam descarregar sense tants problemes com amb el castell anterior. Finalment, a causa de dos incidents sense importància, les ambulàncies de plaça se'n van haver d'anar, de manera que vam fer pilars de quatre de comiat.

L'actuació, malgrat les quatre colles, es va desenvolupar amb força agilitat. L'actuació completa va ser aquesta:

Castellers d'Esplugues: 2pd4, idpd4, 3d7, 5d7, 4d7, 2pd4
Castellers del Poble-sec: 2pd4, 3d6a, id4d7, 4d7, 3d7, 2pd4
Carallots de Sant Vicenç: 2pd4, 4d7, id3d7a, 3d7, 2d6, pd4
Castellers de Badalona: pd4, 3d7, 5d6, 4d6, pd4

El 3de7 diria que tenia un rengle més lluny dels altres dos, fet que va provocar que no fos tan apamadet com dic aquí dalt. El 5de7 va ser el típic caos: tot desmanyotat, un galliner, gent que no arribava on havia d'arribar i un tremolí de cames que quan vaig mirar un moment cap a la torre (hi feia de lateral interior, com ans solia) em va semblar força inestable, leri-leri, que en dèiem abans, de manera que vaig deixar de mirar cap amunt. El meu segon, el Pepins, tenia una moto com una casa de pagès. El 4de7 també estava mal quadrat però, a banda de tots els desarranjaments imaginables, no va patir en cap moment.



A l'hora dels pilars, pel que em van dir, sembla que un paio del carrer es va trobar indisposat o una cosa així i s'hi va ficar. A més, sembla que algú d'una altra colla va agafar un cop de calor (l'istiu és criminal) i aquesta persona i la seva lipotímia van ocupar també l'ambulància. En resum, no teníem ambulàncies i per això cap colla no va fer pilars de cinc. Això va anar bé perquè el Masche repetís i, ara sí, aconseguís completar el pilaret:



De les altres colles, no en diré res, perquè de vegades em posava a les pinyes i no veia el castell, i altres vegades no estava per la feina. Només vull dir que tot i que la diada havia anat a un ritme relativament àgil, tampoc no va ser tan àgil com deia a la crònica del web i, segons el mòbil, els pilars els vem fer a les 14.27 amb 24 segons:



I anàvem en corrua cap a la Closca. Can Vidalet és a tocar de l'Hospitalet i la Closca és a tocar de Sant Joan Despí, a l'altra punta del municipi; caminant devien trigar vint minuts ben bons. Jo amb un cop de bici hi vaig ser arribat força aviat. Convidàvem totes les colles a dinar i cada cargolí va portar teca per unes sis persones; el cas és que al final va acabar sobrant menjar i tot.



I després hi va haver concurs de DJ a la Closca, que va estar força animat. I vaig fotre el camp.

2017 Poble-sec

 Pos hola.

Va sortir el sol i era diumenge. Vaig mirar l'hora i era diguem que una mica tard: les 12. Què havia passat la nit abans? Per exemple, això:



Després de la decapitació d'un casteller hi va haver el correfoc més foll de Boc de Biterna en molt de temps. Com que l'any anterior no van poder treure la Pilarín en professó perquè es van anul·lar els actes de festa major, Boc tenia el doble de pólvora per cremar. Els assassinats d'entitats del començament eren, segons m'explicaven més endavant, perquè necessitaven l'esperit o essència de les entitats del poble per renéixer, i les triades van ser castells, diables, Gelade o grup excursionista i el cau Sant Jordi. En acabat hi havia els grans concerts de Kancer de Sida i Tu Madre Esputa, que ens van adelitar amb aquesta delitosa cançó:



La cosa va acabar cap a les tres i vaig acabar passant cap a casa que ja era hora. Tenia el despertador a les 10 per dutxar-me i tot plegat però no en vaig fer cas i així fins a les dotze menus cinc.

Vaig arribar al Poble-sec cap a les 12.25 i ja havia passat això:



També havia desmuntat el Poble-sec el peu d'un castell o una cosa així em van dir, quan vaig aterrar al carrer-plaça poblesequí. Era hora d'enfaixar-me i ficar-me a la pinya del nostre bell castell, un 4de8. Com que ha passat força temps, no recordo exactament què va passar, però és que jo, des de l'agulla, no hi vaig veure gaire cosa alarmant: pujava d'aquella manera, no gaire còmode però sense gaire perill, però amb l'acotxador remuntant dosos algú va cridar avall, i desmuntat es va quedar.



En repetició, amb dos coglioni, hi tornàvem. El castell no recordo si estava millor o pitjor, la sensació és que com abans no acabava d'anar bé, però anava tirant i es podia descarregar. El cas, però, és que es va col·locar acotxador i quan l'enxaneta havia de remuntar dosos, no ho va fer per alguna raó i va començar a baixar. Amb el procés de desmuntatge i amb dosos que començaven a pensar a baixar el castell va començar a trontollar força i de cop i volta, patapam, va petar diria que per quints i així sempre tindrem aquesta bonica foto per a la posteritat:



Després de la patacada era moment de pensar què havia passat. El més lògic és pensar que no el teníem prou ben assajat. Segurament no li teníem prou confiança, i és que les pinyes a assaig no havien acabat d'anar mai bé, malgrat que el passéssim net algunes vegades. Potser la canalla necessitava més confiança, la que li podria haver donat una pinya més assídua a la Nau i allà on va. El cas és que va caure el 4de8 després de no sé quants sense caure i apa, sempre va bé caure per recordar que no somos nada.



Amb l'estaborniment de la llenya i algun mínim ferit que es trobaria a l'hospital un holandès errant que havia passat per la nostra colla, encaràvem el 5de7. Hi vaig entrar d'agulla i la veritat és que no en recordo gaire, per variar: l'únic record que en tinc és que no estava gaire de gust, allà dins. Com a cosa curiosa, diria que vaig tornar a fer d'agulla amb l'Adalid.



I encara estabornits per la llenya la Mar ens deia que provar el 2de7 després d'una llenya de 4de8 ens fa grans, etc., i que estiguéssim tranquils i tot allò que se sol dir per enardir i calmar alhora els ànims de la gentalla. En aquest cas sí que es pot dir que teníem el castell prou ben assajada: n'havíem descarregat quatre o cinc a assaig i una altra a plaça, no hi havia d'haver problema, però... Intent desmuntat. Per què? Doncs a la meva posició, de vent petit, no hi veig res, o sigui que Youtube, il·lumina'm.



El vídeo l'únic que em diu és que l'acotxadora anava mirant avall de tant en tant i no se la veia gaire convençuda, però no en puc deduir la causa. En tot cas, es va desmuntar quan encara no havia passat res de greu i es pot considerar una merda d'intent de torre.  [Em van dir que la causa va ser que una quarta estava tocada de la llenya del 4de8 i que el va fer baixar per això.]



Després d'això renunciàvem a més històries complicades i ens resignàvem a fer el 4de7, que també recordo com un bunyol però vés a saber.



Deixàvem estar el tercer castell i així sortíem de plaça-carrer amb només dos castells, una llenya i dos intents desmuntats.



Final #PobleSec
@bandarres: 2p4 4d7 3d7a 3d7 v5
@cargolins 3p4 id4d8 i4d8 5d7 id2d7 4d7 p5
@CastSantFeliu: p4 4d6 2d6 3d6a p4

Però bé, may the force be with us.



Després de tota aquesta merda dinàvem al Poble-sec i fèiem una mica de xerinola. Feia molt de temps que no quèiem, i l'any passat vem acabar precisament al mateix plaça-carrer cantant «I tot descarregat!» com uns subnormals. Ara tot és passat: hem tornat a caure, hem tornat a desmuntar la torre, hem tornat a fer una mica el pena i tal. Esperem que sigui només una pedra en el camí i que tornem pels viaranys de la conquesta més alta, i que els camins de la desfeta es desfacin sols.

I apa, salut i a la poctlla.

Fotos:
Roser: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157684290130235
Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682334258700
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157681188058074

2017 Sant Jordi

 Ahir va ser Sant Jordi, dia de roses i llibres i molta gent al carrer, multiplicada per escaure's en diumenge. Era un bonic matí de primavera perfecte per fer castells en una plaça de l'Ajuntament com un formiguer de gent amunt i avall. Som-hi, doncs.

Els assajos durant la setmana havien anat molt bé, i el de divendres va ser el millor de la temporada com feia temps que no en vèiem: com a fets més destacables, vem travessar per primer cop el 4de7 net sencer (amb pinya hi vem posar quints) i sobretot vem descarregar dues torres de set amb pinya senceres. Jo flipava una mica perquè, bàsicament, això significava que per Sant Jordi era molt probable que la provéssim a plaça. A banda d'això, vem fer el tres per sota amb dosos col·locats i, en general, va ser un assaig de puta mare malgrat que, per poder assajar el 4de8 com cal (la prova amb pinya era massa tova), ens cal més gent a la Nau. Però bé, de moment ja hem fet una gran passa endavant. Tornar-la a descarregar i demostrar que ja no li tenim por era molt important i el primer pas si volem fer d'una vegada la clàssica de vuit. Però ja vorem. Uns quilòmetres més enllà, a la Catalunya profunda, els Moixiganguers i els Gausacs folraven les seves torres. Aviam com avança tot.

De moment la nit de divendres va avançar a la Closca i després l'endemà tornava a sortir el sol i feien la fira de la cervesa - Ateneu al carrer al Pou d'en Fèlix. Entre carpes, gent borratxa jaient a la gespa i actuacions hippies, allò ens recordava l'enyorada Universitat Autònoma.



I diumenge era Sant Jordi. Em va costar llevar-me però cap a les 11.45 ja pul·lulava per la plaça. La terrassa de l'Andurinha ocupa tot l'espai central, per la qual cosa les paradetes han de fer un passadís per l'altra banda, la que toca a la façana, i tot plegat acaba sent un amuntegament de gent a pas de iaio. Davant de l'Ajuntament hi havia prou espai per fer castells. Vem alçar els nostres pilarets d'entrada i, tot seguit, començàvem a prendre la mida a la diada amb el 5de7.



Al meu lloc habitual, de lateral interior de la torre, no hi veig mai gaire res, i per tant més enllà de les sensacions que em transmet el tronc o l'enrenou de la pinya, no tinc gaires elements per parlar-ne. N'he vist el vídeo, en què el castell es veu maco i amb bones mides, i el meu record també és que no vaig haver de patir gens, i per tant podríem afirmar que vam tramitar un altre cinc sense gaires complicacions.



En segona ronda portàvem el peix gros del cove, que s'acostuma a dir, el 2de7. És de llarg la torre més matinera que hem provat mai, perquè fins ara la que havíem portat més aviat a plaça havia estat l'intent de 2de7 de la Zona Franca el 2010, al juny, una torre que va petar poc abans que l'enxaneta fes les tres passes, quan les torres s'esberlaven d'un moment a l'altre sense avisar i que va contribuir a instaurar uns fantasmes que es van endimoniar d'allò més en l'intent següent, aquest cop carregat, a Montblanc l'any següent, el dissortat 2012.



Però bé, deixem estar aquestes merdes i tornem al 2017. Amb dues torres descarregades a assaig i molta confiança, la Mar ens deia que anéssim tranquils i amb seny i tot allò que se sol dir; la pinya es va tancar amb calma i el castell va anar enfilant xino-xano. Em fa la sensació que sempre pugen molt lentes, i hi ha el moment aquell que es fa etern quan l'enxaneta ha de fer la travessada. Quan vaig sentir que la canalla petita baixava ja semblava que la tornaríem a descarregar, i així va ser: el crit de les quartes va certificar una nova torre descarregada. Sense comptar les dels assajos, amb aquesta és la sisena consecutiva que completem, sense que n'haguem desmuntat cap ni haguem caigut. De fet, també, des de la primera torre descarregada, el 2014 per la nostra festa major, fins avui, tenim set 2de7 descarregats més un altre de carregat. Aviam si finalment enguany l'acabem de normalitzar i la fem sempre que puguem.



Després d'abraçades i crits i coses d'aquestes, en tercera ronda portàvem el 4de7, que suposo que tornava a tenir molts canvis per tot arreu i, a més, l'acotxadora era molt petita i fins i tot la van haver d'ajudar a remuntar terços (un terç es va deixar anar per fer-li escala), a banda que a l'hora de fer la cassoleta s'hi va passar força estona. Tot plegat va fer que el castell, que ja d'entrada em semblava una mica desquadrat, s'anés desfent fins a presentar una forma força boteruda. Però bé, vem aguantar les tempestes i apa, un altre 4de7, aviam quan el fem pujar un pis més.



Per plegar, dos pilars de 5 simultanis i tres pilars de 4 de comiat, i a continuar la bella diada de Sant Jordi.



Vaig tornar a fer-hi un tomb i vaig agafar la bici per dinar a casa. Com que estava força cansat vaig fotre una migdiada de dues hores, fins a les sis. Aleshores vaig tornar a passar per castells, on jugaven a cartes. El nouvingut Ricard és vingut de terres vallesanes com a scient jugador de botifarra; feia parella amb el Txus, mentre que l'altra la formaven el Pepins i el Macià. El Txus i el Ricard guanyaven quan jo vaig arribar, però la meva presència devia ser funesta per a ells, perquè el Pepins i el Macià els van començar a remuntar fins a posar-se només a quatre o cinc punts. Tot s'ha de dir que el Txus juga d'una manera una mica estranya, apalancant-se manilles fins a la tercera mà o retenint trumfos alts sense arrastrar fins al final. El partit del Barça estava a punt de començar i la partida no s'acabava mai, però al final la sort va tornar a somriure al Txus i el Ricard, que van fer uns 20 punts d'una tacada, de manera que el partit de Messi ja podia començar, i déu n'hi do quin recital.

En fi, un bonic dia de Sant Jordi en què hem fet un salt qualitatiu important: ja tenim la torre, amb tot el que suposa per nosaltres, i l'objectiu següent, el 4de8, sembla molt més a prop que fa poc. Tot passa, com sempre, per ser més gent a assaig i tota la pesca. Ara la pròxima actuació és el dia 15 de maig, massa temps sense castells que ja veurem si refreda gaire l'ambient o tot el contrari. Ja veurem, de moment ha estat bé.

L'actuació completa:
@cargolins 3p4 5d7 2d7 4d7 2p5 2p4
@ccerdanyola 2p4 3d7 4d7 5d6 p5
@bandarres  2p4 2d6 4d7 3d7 p5 2p4

Fotos:
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157679743307644
Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157680924868121
Josep/Jordi Huerta: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157681167498100

Hi han vídeos de moment al Facebook de la M. Jacas:


El vídeo del 4 el van passar per WhatsApp i és molt distret, aviam quan pengen el vídeo a Youtube.

2017 Primavera a Cornellà

 Dissabte tornava a baixar a la plaça de l'Ajuntament de Cornellà, aquesta vegada a fer castells o alguna cosa per l'estil. Vaig acabar sortint molt d'hora de casa i vaig estar mirant el partit del Madrit, que va empatar, que a aquestes altures és com perdre. Mentrestant veia com anaven arribant els castellers de les colles: primer gotetes liles; després d'un xim-xim de blau turquesa, una rierada que venia en autocart o tren; a pleret, el blau fosc havia anat deixant-s'hi caure fins a inundar les zones a tocar del bart. Això en CMYK seria una barreja de cian i magenta i potser també groc, una barreja que en un moment donat s'havia començat a embolicar en K i que m'instava a escurar la birra i a enfaixar-me jo també.

Per cert, en aquesta Diada de Primavera vaig pujar per primer cop de terç a un castell ara fa una pila d'anys.

Érem tercers i faríem 5de7, 3de7 i 4de7. La raó d'aquests castells i no uns altres, com de costum, la desconec, però bàsicament sembla que com cada any ens costa enlairar-nos cap als nostres horitzons més vívidament blaus i elèctrics com el tro de Zeus i ens conformem a vols rasants per la grisor del galliner metropolità.

No sé si ja l'havia posada, és possible que sí. Els primers d'actuar eren Cornellà, que ens oferien un 3de7 d'aquells en què hi puja gent nova que jo no tinc vista, que comparteix tronc amb gent que ja pujava quan van fundar la colla. El nostre castell era el tercer 5de7 de l'any, la sensació del qual va tornar a ser d'una solidesa aixins pedrenca i massissa, o si més no això és el que vaig notar pel meu cantó: el Txus em va deixar sol a la descarregada de la torre perquè estava tan ferma que no calia fer-hi més, però aleshores em van demanar més "esquerres", que vaig donar sense més història, i apa, final de la qüestió.

En segona ronda era el torn del 4de7. A l'agulla com torna a ser malauradament habitual el trobava massa obert. Segons la meva gran experiència d'agulla als quatres, és infinitament més senzill redreçar un castell tancat que no pas un d'obert, entre altres raons perquè els castells tendeixen a obrir-se i no a tancar-se per baix. Però res, jo notava que me n'anava enrere i que el castell esdevenia rombe habitual, però com que només era de set va ser un pim-pam i apa, final de la qüestió.

Al 3de7 em van fer fora de l'agulla per alguna raó ignota i, com a acció de protesta, em vaig quedar a fora. Feia temps que no pul·lulava fora d'un castell que no fos un 3de7 per sota —i així i tot això només deu passar un parell de cops per temporada. El 3de7 el vaig veure encara amb menys història que l'anterior.

Plegàvem amb el pilar de 5, amb l'Adri de segon.

Per cert, parlant de pilars, als tres pilars de 4 d'entrada el Fer va tornar a fer de segon i estava content com un gínjol.

Les altres dues colles van fer també actuacions d'aquestes que serveixen per anar prenent embranzida i que ben bé són avorridotes de comentar si no vas apuntant anècdotes i collonades a plaça i després aquí les magnifiques i en fas una mica de conya. De manera que deixo el que el senyor Twitter va proclamar dissabte vespre cap a les 20 hores:

@CastCornella 2p4 3d7 4d7 id2d6 2d6 p5

@Cargolins 3p4 5d7 4d7 3d7 p5

@CDTerrassa 2p4 3d7 4d7a 5d7 p5

Per cert, que darrerament estic penjant les fotos de les altres colles en la retransmissió de les diades per Twitter i, veient que tenen una resposta aliena força limitada, potser ho deixaré estar. És si més no l'excusa per no fotre'm a les pinyes d'altres colles, perquè si ja tinc tendència a escapolir-me de les meves... (Per cert, una mare de canalla de Terrassa me n'ha demanat una i n'estava molt agraïda i per coses d'aquestes encara ho faig...)

Hi va haver algunes xiroies mantejades de canalla i de la Mireia infermera, balls joiosos amb polca inclosa i, finalment, birra en mà i en joiosa cercavila versicolor, enfilàvem amb joia camí del local dels Castellers de Cornellà. Per cert, van esborrar fa poc el grafiti que tenien davant el Patronat. Al mig del polígon industrial de la Siemens vam contemplar com un Barça esmaperdut tornava a perdre la lliga per tercer o quart cop aquesta temporada. Els colors blau i grana es dissolien en degotims de diarrea grisa mentre menjàvem el sopar al qual la bona gent de Cornellà ens havia convidat. Gràcies! Aleshores va començar la festa dels 90 en honor dels temps grisos de Núñez, potser, i mentre anàvem xerrant de coses™, per exemple d'aniversaris no felicitats, trobava que la grisor s'havia ennegrit poder massa, pujava a la bici i feia mans i mànigues per tornar al meu putu poble d'un quilòmetre més amunt.

Aquesta setmana fem vacances castelleres. Divendres havien repartit la puta revista, que ha arribat uns tres mesos més tard del que acostuma a arribar, però és que jo tot sol no puc fer-la i cada cop em pesa més al damunt —divendres obrien la Closca però en vaig fugir. La sensació que com a colla ens costa tant d'arrencar és feixuga com una llosa i al final sembla que no ens acabarem d'envolar mai. D'aquí allò de la grisalla del segon paràgraf. Sembla que de moment som la típica colla que s'acontenta a fer uns quants 4de8 a l'any sense gaire més ambició. És una mica trist, això.

Apa, fotos:

Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682386867455

Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682289824176

Josep: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157680376333271

Salut i castells i puta [alguna cosa].

2017 Aniversari de la Sagrada Família

 Traient minuts d'on no n'hi ha em disposo a escriure aquesta chronica de nivell de sisè de Primària.

Continuàvem aquest històric inici de temporada a un dels centres del Parc Temàtic de Barcelona™, la Sagrada Família Inc. D'un veloç cop de bici vaig baixar per la Diagonal i pel carrer del Rosselló, però anava tan veloça la meva bici que em vaig passar el carrer de la Marina i vaig continuar endavant fins que el carrer del Rosselló va morir tràgicament al Clot. De manera que vaig baixar pel carrer d'en Xifré per fer el camí de tornada per Provença fins a la Sagrada Família Inc. Allà vaig aparcar fàcilment, m'hi vaig trobar el Tono i la Merche i vaig anar fent enmig de guiris fins al temple expiatori aquell. Estava pensant què feia quan un guiri ja em preguntava que what the fuck is this, how many teams are you i collonades d'aquestes. Amb el meu anglès magnífic vaig respondre una certera resposta i aleshores ja em veia amb forces d'encetar la gran actuació d'inici del XVè aniversari dels Castellers de la Sagrada Família.



Feia un matí magnífic de primavera, sense calor i fresqueta a l'ombra, i després dels tres pilars d'inici era l'hora de començar la històrica gesta amb un 5de7 marca de la casa. Aquest castell, que deien que era el nostre castell insígnia fa uns anys i que fem com botifarres, es va quadrar molt millor que el de la setmana passada —tot i que pel que sentia sembla que la rengla i la torre estaven massa separades si més no per la banda on era jo, de lateral interior de la torre— i va pujar àgil i gràcil, però hi havia un acotxador nou que s'estrenava precisament en aquell castell i que va fer que finalment l'execució fos més lenta i no tan gràcil. També sembla que l'enxaneta era nova en un 5de7. En tot cas, vam clavar un altre coi de 5de7 i a veure què passava en segona ronda.



Com dèiem, hi va haver algunes estrenes de canalla pel terrat del cinc:



En segona ronda passava una cosa molt curiosa. Els Castellers de la Sagrada Família, que fa quinze anyets que porten aquesta camisa d'un verd tirant a quiròfan per les places, després del 7de7 d'entrada duien en cartera un castell insòlit a aquestes altures de la temporada: el 4de8. Amb el record del 3de8 carregat per un pèl de figa en la darrera diada de l'any passat, aquell carro gros semblava una mica arriscat. I el guió semblava que abonava aquesta teoria: van desmuntar dos peus consecutius. A més, entre el segon i el tercer, un guiri de la plaça per la banda de l'estany devia patir un esvaniment, diguem-ne, va ocupar la nostra ambulància i va fer aturar uns quants minuts l'actuació. Al final van muntar un altre peu i va començar a pujar el castell, amb unes mides que no eren les millors del món i unes tremolors constants que afectaven tota l'estructura. Van carregar el castell, van haver d'aturar les batzegades i intentar no perdre les mides, fita que van assolir amb gran goig de la plaça, dels guiris i de déu nostru senyor, que ens contemplava des de la Sagrada Família Inc. Era el 4de8 més matiner de la seva història i a mi em va sorprendre molt, la veritat, o sigui que felicitats. Abans ens plantaven el 2de7 a cada diada i potser ara ens faran el mateix amb el 4de8.



Després del curiós capítol del guiri desmaiat i del 4de8 fimbradís, ens tocava a nosaltres un altre cop. Prosseguíem el periple victoriós amb un altre 4de7 amb agulla, que també va semblar més tranquil encara que el de la setmana anterior: el quatre feia l'efecte de ser tan sòlid com l'altre i en aquest cas, tot i que també va brandar una mica, el pilar es va plantar molt més segur.



En tercera ronda portàvem un 4de7 que no em va agradar gaire des de la posició d'agulla, amb el meu baix que no estava gens còmode, però en general podríem dir que va ser un 4de7 sense més història i aviam quan el fem pujar un pis més. El meu segon era el Rai, que acostuma a fer de terç, i a terços hi havia la Irene, que sembla que no havia fet mai de terça encara, i a quarts la Zoe: tot plegat només per dir que el tronc era una mica estrany i que segur que era una prova per a moltes coses que jo, com és costum amb mi des de fa almenys un parell d'anys, no vaig tenir cap esma ni intenció de demanar a ningú.



Vam plegar amb un pilar de 5.



Per cert, les fotos dels nostres castells, llevat dels pilars d'entrada i el final, les feia l'Ibra, que realment té un braç trencat molt útil.



De coses d'aquesta diada en podria dir moltes més, però ara mateix tinc gana i estic pensant si surto a comprar alguna cosa per brenar o si ja m'espero al sopar, que vés a saber a quina hora faré. Només comentaré lleugerament les altres dues colles. Pel que fa a Bandarres, sembla que els està costant engegar i van fent a poc a poc; van desmuntar el 4de7a un cop (tot i que el van repetir després) i en general fan la sensació que estan picant pedra per més endavant. Pel que fa a Sagrada Família, van fer 7de7, 4de8 i 5de7 en una demostració que estan de putíssima mare després d'una lleugera davallada la temporada anterior, que van acabar en tot cas amb aquell 3de8 suïcida. Tot això és força curiós, també, i ho deixem a consideració de la plebs perquè en faci plat.

L'actuació completa va ser aquesta:
@CastellersSAFA 2p4 7d7 4d8 5d7 v5
@cargolins 3p4 5d7 4d7a 4d7 p5
@bandarres 2p4 4d7 id4d7a 4d7a 3d7 p5

Fotos
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157678798272824
A. R.: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682167472555
Josep/Ibra: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157678798696644

Vídeo de l'actuació:



En acabat hi va haver polca d'Ours, alabat sia Jaume Barri, i aleshores el Quique i jo vam cavalcar els nostres cavalls d'alumini camí d'Esplugues. Tot just començar a pedalar vaig notar una estrebada al múscul abductor o quin sigui i ara encara em molesta, de manera que he deixat estar fer la passejada habitual pel riu, que en tot cas deu estar ple de tolls i enfangat per les pluges del cap de setmana que, lloat sia Jaume Barri, ens van respectar l'actuació.

A la Closca els pollastres van trigar força a arribar. Amb els pollastres va arribar també la Vella d'Esplugues, amb els quals vaig jugar dues partides de botifarra. En la primera vam guanyar el Marquès i jo gràcies a les hàbils jugades que vam orquestrar; en la segona el fat ens va ser advers, així com una recontrada que va fer el Marquès, que ens va deixar 64 punts avall només en la primera mà. Quin desgavell, la mare del Tano.

Després es va organitzar una timba de pòquer mentre un ruixat tempestejava pel carrer.

Va començar el partit del Barça però jo tenia gana i anava una mica tort i a la mitja part vaig sortir a menjar alguna cosa. Quan va haver acabat el partit em vaig submergir en les meravelles oníriques d'un son pregon.

Serem prou gent aquesta setmana i farem alguna passa endavant a Cornellà dissabte, o continuarem amb aquest «inici històric» que sembla més aviat el dia de la marmota? Chi lo sa...