2024 Festa Major d'Esplugues

Vaig escriure això dilluns amb un cert emboirament, ara ho he revisat una mica i publicat, que si no ja sabem com acaba això.

Un any més ha passat Festa Major i un any més hem descarregat el 4de8 per Sant Mateu. Feia uns quants anys que la plaça de l'Ajuntament no veia el carro gros blau elèctric, però vet aquí que ha tornat, i ben maco que és.

Aquest any sembla que les coses van tornant. Han tornat les pluges per Sant Mateu, i el nostre sant que ha hagut de fer la verema amb paraigua i capelina, però tot i els plugims nosaltres hem pogut fer la collita. Una altra cosa que torna són els caps de colla, ningú no en recorda tants en un mateix dia.

Hi faltava el Txus per qüestions personals, i algun altre dels més antics. Aquest any, pel que fa a mi, m'ho he pres amb força calma. Un dia de la setmana començava la gresca amb la pujada a la font del Ferro en una mena de romiatge blafemoetílic. Vaig passar per la plaça a saludar i veure l'ambient, però vaig passar de pujar-hi. L'assaig de divendres el vem passar a dijous; m'havien tornat a canviar el segon del 4de8 per raons diverses i, també si més no pel que fa a mi, el canvi em va agradar. En tot cas, la sensació que tenia era que anava tot massa just, però vem acabar l'assaig de dijous amb l'Ana que deia que el portaríem a plaça, o sigui que ja se sap, les cartes eren remenades i donades, teníem el joc a la mà i els trumfos per jugar, botifarra!

Divendres era el dia del pregó, que continua fent-se desdoblat: en Joan Isaac va ser el pregoner oficial a l'Espai Corberó aquell, mentre que el popular va ser a càrrec de la Lídia Morera de la Crònica de la Vida d'Esplugues. Corrandes del Ferro d'en Marcel Casellas i tota la pesca, i jo vaig passar per casa per sopar. La cercavila havia començat al Brillas amb l'homenatge als traspassats; enguany nosaltres vam recordar el Pauet i el Javi, EPD.

Havent sopat vaig enfilar cap al concert de Kancer de Sida, que no són festes si no toquen, aquest cop amb l'Axel àdhuc hoch encara. Tot el divendres havia estat que si plovia que si no plovia, quan va acabar Kancer sí que va ploure i jo vaig anar a tancar les oques, que ja era tardet.

L'endemà era la cercavila infantil, etc. Jo hi vaig bàsicament per sentir els versots dels Diables infantils, que tenen més mala llet que els dels adults. Aquesta vegada no em vaig quedar a la glosa, etc., vaig dinar i descansar i era el torn de la Prediada.

Aquest any ens la van encabir o entaforar entre la resta d'actes, després del dinar i sobretaula populart i abans de la cercavila eterna cap al Pou d'en Fèlix. L'actuació va ser força ràpida; vem fer els bàsics de set i el 4de7a i vem compartir plaça amb l'Adroc, que són els nostres fillols i que van fer el primer 5de6, pel que vaig entendre, però no sé si era el primer de la seva història o el primer de l'any. Jo, per la meva banda, quan no entro d'agulla i em posen de lateral, tinc la por que em vinguin mans altes per darrere que em colguin i sebolleixin amb braços forçuts i rabassuts. Per evitar sentir-me com l'Uma Thurman a l'escena aquella de Kill Bill, sempre que puc m'esmunyo cap enfora, on tinc una visió força esplèndida del castell.

Després de la cercavila emplujada vaig passar cap a casa per sopar, vaig veure que perdia el Madrit però va durar massa poc i estava una mica cansat i em vaig quedar a clapar força d'hora, cap a les dotze com la Ventafocs.

O sigui que cap a les 9 em vaig llevar l'endemà, amb pluges i plugims i xàfecs recorrent tot el Territori™. Com que no les tenia totes, gairebé preferia que plogués i s'anul·lés la cosa, però després del pilar caminant d'entrada amb prou feines repixava una mica i vem poder fer el 3de7 aixecat per sota amb una certa tranquil·litat.

Flipo bastant que triguem tant a fer-lo cada any (bé, l'any passat i aquest), perquè després a plaça puja força tranquil. Aquest certament va anar ben compassat i anivellat i com la temporada passada em fa l'efecte que ha arribat tardíssim —el 2023 en vem fer només dos i el primer va ser encara un mes més tard, per la Trobada del Baix de Cornellà—, però a poc a poc i bona lletra i a pas de cargolí:

Sants va fer un 3de8 que a la descarregada tenia un cert tremolí i que va rebre una ventallada bastant important que van poder aturar. Els Capgrossos feien un 5de8 que no recordo i apa, ens tocava el peix gros del cove, que escrivia abans, ço és, el carro gros, com comentàvem.

Aquesta vegada van fer baixar el primer peu, no com per Santa Magda, que també ho haurien d'haver fet; el segon peu sembla que estava més tancadet, amb més bones mides, i va començar a pujar ben quadradet i tranquil, com si n'haguéssim fet cinquanta aquesta temporada. El castell es va carregar amb força agilitat, a la descarregada hi va haver un lleu bellugueig, però no va perdre (gaire) les mides en cap moment i es pot dir que el vem descarregar bastant sobrats. No sé si és dels més tranquils que hem fet, però realment estava força parat.

Després d'allò una mica ja em suava una mica tot, diria que aquí tant Borinots com Capgrossos van fer el 2de8f —també s'ha de dir que nosaltres ens posem molt poc a les pinyes o soques d'altres colles— i en tercera ronda tornàvem a portar la truita de set.

Em van tornar a posar d'agulla a la banda del 4 i vaig tornar a poder veure aquesta meravellosa estructura per dins, feia temps que no gaudia d'aquest delitós plaer —segurament el Concurs de fa dos anys devia ser l'últim cop. Quan tancàvem el primer peu, però, un baix sembla que s'ofegava allà dins per la banda del tres —és que aquest castell hauria de ser declarat crim contra la humanitat per l'ONU, al costat dels genocidis d'Israel i coses per l'estil— i van haver de posar el Paco de baix.

Això va fer que haguessin de buscar un substitut per ell a terços. En fi, que el 7de7 va anar fent al seu ritme xino-xanós habitual, ben platxeriós, però pel que vaig veure, a banda de la incomoditat inherent a aquest tubercle oblong, no va patir gaire o més aviat gens. Però ves a saber, hi ha algunes fotos en què els pisos de dalt fan contorsions una mica estranyes.

Aleshores vem fer el vano de 5 mirant al públic —en cap cas donant l'esquena a l'Ajuntament—, els pilars rebentabalcons —l'Adri hi va pujar fent una mena de ràpel cap amunt que semblava que s'havia de partir la crisma— i la foto de grup, i cap a la Closca a dinar.

Què més dir-ne, d'aquestes festes? Pel que fa a castells, ha estat una festa major d'allò més positiva. Jo tenia moltíssims dubtes amb el 4de8, estava convençudíssim que el teníem massa just d'assaig, però a plaça s'ha vist que jo estava completament equivocat, de la qual cosa me n'alegro infinitament. Per fi hem fet el 3de7s, aviam si en fem uns quants aquest any i pel vinent l'aparquem definitivament. El 7de7 no m'agrada gaire, però hi participa molta gent i en aquest sentit està bé. Sembla que la colla va creixent i, esclar, si hem de mirar endavant, és evident quines són les passes següents.

Abans, quan feia les cròniques aquestes, les feia més o menys "des de dins", és a dir, havia estat ficat a la junta durant moltíssims anys i sabia una mica el que passava, no tant tècnicament, però sí globalment. Ara ja fa temps que les faig "des de fora", amb la qual cosa em perdo moltíssimes coses que passen entre bastidors o a l'ombra, etc. Tampoc és que m'interessi gaire: ja m'està bé estar desconnectat, després d'haver-hi estat tants anys enganxadíssim. Hi ha gent que no se'n cansa mai, però jo vaig arribar al límit. En tot cas, el que vull dir és que no tinc ni idea de com és que de cop i volta tornem a tenir un 4de8 així de maco i, per tant, no en tinc ni fava de com continuar avançant. Com s'ha pogut comprovar amb el 4de8, les meves anàlisis són tan esmolades i encertades com la dels politòlegs de les tertúlies de la tele, que no n'encerten ni una. O sigui, total confiança en la gent que porta la colla, que jo em deixo portar molt còmodament —malgrat que dimarts vam fer proves de 9de7, la supertruita de moniato mutant, Jaume Barri ens agafi confessats.

I res, a la Closca vem dinar i hi va haver una mena de miniconcert a l'hora que el Barça guanyava 1-5 i Ter Stegen es trencava per tota la temporada. Vaig acabar pujant a les Tres Esplugues per acomiadar-me de les festes fins l'any vinent, però amb la tonteria diumenge sí que em vaig torrar i vaig tornar cap a casa no gaire tard —com la Ventafocs.

Afegeixo els resultats o els castells dels tres dies:

Pregó - Toc d'inici:
Castellers d'Esplugues pd4, pd4, pd4

Prediada - Cercavila festiva:
Castellers d'Esplugues 3d7, 4d7a, 4d7, pd5; pd4, pd4, pd4, pd4
Castellers de l'Adroc 3d6, 3d6a, 5d6, pd4

Diada FM:
Castellers d'Esplugues pd4cam, 3d7s, 4d8, 7d7, vano5, 2pd4balcó
Castellers de Sants pd4cam, 3d8, 2d8f, 4d8, vano5
Capgrossos de Mataró pd4cam, 5d8, 2d8f, 3d8, 2pd5

Les fotos són al nostre lloc habitual, també n'hi ha de l'Espada i l'Ajuntament i segur que alguna més.

De vídeos en van voltar molts, els oficials ja els penjaran.

També vaig aprofitar aquests dies per actualitzar numbrus; així sembla que el més important és que per Sant Mateu vem fer l'aleta 25a d'un 4de8 (23 descarregats, 2 carregats). No està pas malament! I en volem més! Aquí els teniu tots ben ajuntadets, per si els voleu mirar una estona (aquestes dades, abans que entrés jo, es recollien molt distretament, per això del 2004 enrere segur que en falten):

Salut i castells, i no al Concurs!

2024 Collbató

Aquest diumenge 15 de setembre hem fet la primera actuació del segon tram, després que la primera es va haver d'anul·lar per la pluja. Entrar a Collbató i generar un embús de trànsit va ser tot u.

Vem deixar l'autocart allà tirat, aviam com resolia el merder on s'havia ficat, i vem nar cap a l'era. El començament d'aquest segon tram està sent com la nostra entrada al Montserratí, una mica a empentes i rodolons, però encara tenim marge per redreçar el carro perquè sigui ben gros i que no vagi pel pedregar; i tant. Si hem de fer cas del 4de7 d'avui, però, no ho veig tan clar.

Feia una certa fresqueta, tot i que no hi havia cap núvol, i per tant valia més fer via abans que piqués massa el sol. Vem fer els pilars d'entrada xino-xano i apa, aviam si començàvem algun dia. Érem segons després dels Castellers d'Esparreguera, que van començar amb un 5de7. Aquí algú que se'l mirava amb sense cap falsa o veritable expressió d'hipocresia:

Nosaltres fèiem un 4de7 suposo que pesant o feixuc, pel que em deia la meva informant, i el cert és que no el vaig veure gens bé. Les agulles estàvem ben quadrades, però el tronc va anar pujant una mica desmanegat i tremoladís, o si més no les meves sensacions van ser d'una estructura força incòmoda.

M'han canviat el segon que tenia al 4de8, tot just és la segona pinya que faig amb ell, i la meva sensació és que s'han d'anar polint les coses que havia anat polint amb el Jordi en els assajos abans de Santa Magda. Ja veurem... El Rai baixava de terços fent que no amb el cap i, per una vegada a la vida, estava d'acord amb ell. Anem força justos de temps, aixòs és aixís.

La tercera colla eren els Bous de la Bisbal. He mirat de pressa si havíem actuat mai amb ells i l'excel m'ha regurgitat que no, o sigui que colla nova a la base de dades, diguéssim. Ells van fer 4, 3 i 2de6. Actuar amb colles petites pot fer que les diades vagin més lentes. A més a més, en aquest cas nosaltres i Esparreguera trigàvem la vida a muntar les pinyes. I a sobre nosaltres vam desmuntar el 4de7 amb agulla per descarregar-lo en repetició en segona ronda. Tampoc hi ajudava el fet que la connexió no anava gaire bé i veure les pinyes a l'app no era fàcil.

Abans de tancar-lo, la pinya es va anar movent de lloc i sembla que també gent dels rengles que pujaven; vaja, allò tan típic de desori general abans de començar a pujar. Érem dos cordons i mig, no anàvem gaire sobrats, tampoc. Jo estava de segon lateral, no vaig veure gaire cosa, però al final el desori va guanyar i es va fer baixar.

Llavors els Bous van fer el seu castell i nosaltres repetíem tot seguit; és a dir, vem haver d'esperar prop de tres hores a tornar-hi (dramatització). El cas és que sembla que aquesta vegada no va pujar tan malament, però pel que vaig sentir després tampoc és que s'alcés a les mil meravelles. El pilar el vaig veure una mica entre els braços de vents i rengle de mans i em va semblar prou tranquil. I lloat sia Jaume Barri.

En tercera ronda Esparreguera per fi va fer el 4de7, i nosaltres un 3de7 que no vaig veure gens i que no tinc ni ideia de com va anar. Els Bous van fer la figuereta en la seva torre de 6, feia temps que no en veia cap amb els meus propis ulls.

Comentàvem a plaça quan va ser la darrera figuereta que vem fer nosaltres. A mi me'n sona una de la Gemma de fa mil anys, potser no havia entrat jo a la colla encara i només la recordo de fotos. Ja veuré si la trobo per alguna banda. De moment només he trobat aquesta d'un assaig (sembla que a Legazpi) de fa mil milions d'anys (el 2007):

Però a plaça em sona moltíssim que n'hi ha com a mínim una. Per anar plegant vem fer aquest pilar de 5 tan maco, però les banderoles em van desenfocar la foto i m'ha sortit així:

Els pilars de 4 van sortir bé. Gràcies a la Tati per les fotos dels nostres castells.

Les fotos dels altres fotògrafs, doncs ja arribaran. De moment les que s'han fet amb la meva càmera són aquí. Vaig escriure el meu resum del primer tram; si algú té ganes de llegir-lo, aquí el té.

L'actuació sencera:

Castellers d'Esparreguera: 3pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd4
Castellers d'Esplugues: 2pd4, 4d7, id4d7a, 4d7a, 3d7, pd5, 2pd4
Bous de la Bisbal: pd4, 4d6, 3d6, 2d6, pd4

I què més podem dir? Aquesta setmana ja és Sant Mateu, festa grossa, veurem com van els assajos i els castells. Si hagués de fer la porra ara, per diumenge diria que farem 3de7s, 7de7 i 5de7. Espero equivocar-me i que siguem moltíssima gent a la Nau i fem unes proves estupendes i portem a plaça el 4de8 i tot el que calgui!

Salut i castells!

2024 Resum del primer tram dels Castellers d'Esplugues

Només vaig fer dues cròniques del primer tram. Això vol dir que tindré problemes greus per fer la revista, si és que la faig.

El resum del primer tram podria ser que ha estat, en perspectiva, boníssim: hem tornat a descarregar el 4de8, per Santa Magdalena, després de sis o set anys, ara no tinc ganes de fer sumes i restes. El carro gros! Que l'any passat el vèiem impossible i que, de cop i volta, durant les setmanes que anava poc a assaig, va anar prenent forma, i que al cap d'un mes es veia possible, i al cap d'un altre mes, a tocar: i descarregat.

Què va passar, són coses difícils d'explicar. Què fa que la gent comenci a venir més sovint a assaig, que les peces que faltaven apareguin i encaixin, etc.? Fins i tot jo vaig sovintejar més la Nau, fins que ara ja fa força setmanes seguides que no em perdo cap assaig.

L'última crònica que vaig fer va ser la de Sant Jordi a Esplugues. La diada següent va ser a la Sagrada Família, un dia grisot de plugims en què SaFa va fer molt millor actuació que nosaltres, que vam portar a Guirilàndia els bàsics de set i el 3de6 per sota, que encara està per veure a plaça un pis més (jo soc del parer d'aparcar d'una vegada aquest castell i centrar-nos en el que toca, que és la torre i els castells de vuit, però buènut, és la meva opinió). Tot i que per aquell temps anàvem millor que en la mateixa època de l'any anterior, podia ser que ens passés com el 2023 i que la progressió s'estronqués en qualsevol moment.

 

A Sant Feliu dues setmanes més tard em va passar el que m'havia anat passant els mesos anteriors: no acabava de trobar el meu lloc en tot plegat, m'avorria infinitament a assaig i a plaça no estava a gust a les pinyes ni em motivaven els castells. A Sant Feliu actuàvem al pàrquing del Casal de Gent Gran, on temps era temps, cap al 2008 —ja em miraré bé les dades algun dia—, vam descarregar el 5de7, mentre que Cornellà només el va carregar, etc., ja ho he escrit molts cops. (Diuen que ells estan un pas per sota però que encara ens els mirem; bé, és difícil no fer-ho si són l'única colla a la comarca que realment ens pot buscar les pessigolles.)

A Sant Feliu aquest any les coses van anar una mica destraleres per part nostra: id5d7, 5d7, 4d7a, id4d7, 4d7, ipd5. Els liles, per la seva banda, van demostrar que, efectivament, estan una o dues passes per darrere nostre, si més no aquest primer tram, ja veurem si revifen o què passa. Recordo poc per què vam ensopegar tant a la ciutat de les roses: en el 5 crec que era cosa de mides per alguna banda dels pisos de dalt que el van fer baixar, m'ho hauria de tornar a mirar; en el 4de7 jo entrava a l'agulla però va quedar molt obert i me'n van fotre fora. El pilar de 5 va caure quan estava entrant l'enxaneta, diria —però ja m'ho miraré, tinc molt poca memòria.

En resum, va ser un dia raríssim amb dos intents desmuntats i el pilar de 5 que ni vam carregar, i jo que no m'hi trobava gaire a gust per coses meves, o sigui que amb tot plegat l'actuació següent —que era dues setmanes després a casa al parc de ciment que ens han fet al costat de la Closca, l'anomenada Diada del 30è Aniversari, o del Local, jo què sé— jo me la vaig perdre: a la mateixa hora —ja m'explicaràs qui fa els horaris— d'aquell dissabte jugava el Barça femení la final de la Champions i tenia força més ganes de veure aquell partit que no pas d'anar a una actuació on vam fer per tercer cop 5de7, 4de7a i 4de7. El partit va ser força interessant, el Barça va dominar més o menys durant la primera part, però sense ocasions gaire clares, fins que a la segona, amb algun canvi tàctic del Jona, les coses es van aclarir i vem acabar marcant. Va ser la culminació d'una temporada perfecta del Barça que enguany de moment avança una mica més entre les boires, ja veurem si no haurem de trobar a faltar gaire les que han marxat.

I mentrestant van passar dues setmanes més i vem viatjar cap a Algemesí. No havíem actuat mai al País Valencià —sí al Principat d'Andorra, valgui això com a fe d'errades de la revista Peus Negres— i ja tocava. Ja faré més endavant la crònica, si de cas —o que me la faci algú altre, sisplau—, del viatge a la Ribera Alta. Segurament podríem dir que, si més no, va fer el fet: cohesionar el grup, etc. Jo, almenys, m'ho vaig passar prou bé.

De tornada al País Valencià del Nord, després d'una visita a l'Espai Corberó —en parlaria, però quina mandra, mare meva—, vam tornar a actuar, aquest cop a Can Vidalet. Ja érem a 16 de juny —com vola el temps, eh!— i sembla que aleshores les peces ja començaven a encaixar i el 4de8 no es veia tan lluny. A CanVi vam fer un altre cop 5de7, 4de7a i 4de7 i apa, aviam com anaven les coses.

Va passar Sant Joan i vam visitar per primer cop —sembla, ja ho revisaré— Sant Pere de Ribes, on vam fer una actuació una mica per sortir del pas un diumenge a la tarda. Una setmana més tard actuàvem a Badalona al mateix lloc de la Rambla que feia més de deu anys, on també vam fer els bàsics de 7 i el 4de7a. I apa, el 13 de juliol, a una setmana de Santa Magdalena, ens plantàvem a plaça d'Osca de Sants —on l'any passat havíem descarregat una torre de 7 força inversemblant— sense gaire res d'excepcional: un altre cop 5de7, 4de7a i 4de7. Semblava tot força estancat, ens en sortiríem?

La veritat és que els assajos havien anat cada cop millor, hi havia força gent i les proves feien bona cara. No sé si per això del concurs d'assistència o per la pastanaga del 4de8 o per quina altra raó, però la colla va respondre prou bé. Jo havia tornat a anar a assaig amb regularitat i realment el 4de8 es veia tan a tocar que ja m'havien fet fer la juguesca per tres o quatre cantons diferents que em raparia si el descarregàvem. Jo ja m'hauria rapat, la veritat...

I així, una setmana després de Sants, un diumenge també una mica núvol que volia o no volia ploure, ens aplegàvem els cargolins al Robert Brillas acompanyats per Barcelona i els Castellers de Terrassa. Com a novetat érem primers i vem sortir de 4de8. Al final m'hi van tornar a ficar a dins d'agulla, jo que em pensava que ja estaria relegat al cinquè cordó. Des de dins, el 4de8 el vaig veure malament de mides de bon començament, jo l'hauria fet baixar, però els segons i terços ho van veure clar, no sé com, i el cas és que va anar pujant molt insegur i el van haver de fer baixar amb dosos col·locats però amb tota la tralla de la canalla petita encara per travessar.

El vem desmuntar i, parlant amb el Tete de Barcelona, que era per allà, cada cop tenia més clar que n'hauríem d'haver desmuntat el peu. A assaig les proves havien anat molt bé, les pinyes eren una roca, era qüestió de lligar-lo bé, tancadet i compacte, i no aquell flam que havíem fet per començar. En repetició es va tancar molt millor, jo hi estava molt més còmode, va pujar força bé però una mica nerviós. Els nèrvits... es van poder anar controlant fins a la carregada, però aleshores, quan sovint els castells s'assenten, el nostre 4de8 més aviat va fer el contrari i es va posar a tremolar per totes bandes. Me'l mirava de tant en tant i abaixava el cap de seguida: era un festival de batzegades i remenades. D'alguna manera el tronc i la pinya vam poder aturar el terratrèmol, realment esborronador, diríem. I esclat de joia desmesurada, crits i esgarips d'alegria i afonia per tota la setmana.

Va ser un primer tram difícil d'entendre per mi —però ja fa temps que he desistit d'entendre res. A principis de temporada, si algú em diu que descarregaríem el 4de8 abans de vacances, hauria demanat a aquest algú si s'havia begut l'enteniment —o tota la ginebra del bart. Però resulta que el 21 de juliol del 2024 el vem tornar a descarregar uns set anys després. Això dels castells és una cosa per mi força incomprensible, la part irracional i aleatòria que tenen —que t'entri tal o tal persona o torni aquell altre o el que sigui— els fa bastant imprevisibles. Segur que les colles grans apliquen tècniques objectives, empresarials o el que sigui per créixer de la manera més positiva i científica possible, o ves a saber, tot és molt complicat i, com deia el poeta,

És com si sí i si no. Com? Que no ho enteneu?
Jo tampoc. Però jo no puc dir: No ho entenc.
A mi no m’han parit per a entendre o no entendre.
M’han parit: simplement. No sé res. Però jo
no puc dir: No sé res. Si no ho haveu comprés
ni lamentar-ho puc. Tot és així. Bon dia,
bona nit. Com si sí, com si no. Com si sí?

Després del 4de8 vam fer la magnífica truita de 7 bellament retratada per la Patri aquí dalt i un altre 5de7, la millor actuació per punts des de ves a saber quan, segurament el Concurs del 2018. I és així —o no— que vem tornar a fer el 4de8. Vem dinar i fer la festeta a la Closca i em van intentar rapar, però no va poder ser. Havíem quedat l'endemà perquè la Montse acabés la feina que havia quedat en intent desmuntat, però a la nit van rebentar la Closca i ho vem deixar estar per a l'agost, però de moment així vaig per la vida, amb la cabellera mal tallada des d'aleshores.

El dia abans d'aquell diumenge havíem fet la Professó del Ferro, amb el pilar caminant pel carrer de Montserrat, que va anar com oli en un llum, mentre que l'endemà dilluns va ser el pilar dins l'església i tota la corrua de pilars pel camí. Amb això tancàvem Santa Magdalena i els castells fins a final d'agost.

I vet aquí que ja hem començat el segon tram, amb assajos que els costa d'engegar i una diada anul·lada per pluja, a la Salut (districte de Gràcia de Barcelona). L'última actuació suspesa per pluja sembla que va ser la de Can Ginestar, també el 2018, per festes de Tardor de Sant Just o com en diguin ara. Tot apunta, fins i tot els xàfecs, que hem tornat a registres d'aquella època, un temps en què havíem anat de baixada perdent llençols a cada bugada. Ara la inèrcia és la inversa: anem recuperant-los. Ja veurem com van les coses; de moment hauríem de veure si consolidem una mica el 4de8, si recuperem el 2de7, si fem el 3de7s algun dia, etc. I, és clar, en algun moment hauríem de veure com està el 3de8, si tot va bé —jo no en tinc ni ideia, la veritat. En tot cas, són objectius assolibles i que fan trempar, no com repetir 5de7, 4de7a i 4de7 fins a l'avorriment. Ja veurem com va, jo de moment vaig venint a assaig. 

I ja per acabar, una de les coses que ajuden a créixer una colla castellera és que l'Ajuntament hi doni una mica de suport. Aviam si amb el desterro de la Pilarín i l'ascensió de l'Edu, que ja havia estat regidor de Cultura fa anys, les relacions milloren, perquè déu-n'hi-do la tia, esperem que no torni mai més.

Teniu totes les fotos del primer tram aquí (hi falten les de l'Ajuntament i les de l'Espada i algunes altres, però mala sort).

També hi ha tots els vídeos de l'any aquí (crec que hi són tots; gràcies, Ramsès).

Una cosa que he fet molt per sobre és veure com estem respecte al 2023 a mitja temporada:

Les dades del 2023 són només fins a l'aturada d'agost, i s'ha de dir que l'any passat vem fer una actuació "normal" més que aquest 2024. El 2023 no té els pilars desglossats per caminant, etc. Podríem anar buscant moltes diferències, que cadascú pensi el que vulgui, el que sí que diré és que hem fet molts més 5de7, la qual cosa acostuma a indicar que tenim més camises en general, la qual cosa permet que puguem fer el 4de8. Tota la resta parla força per si sola, no crec que calgui dir-ne res més. I, a més a més, a mi no m'han parit per entendre res.

Salut i castells i nyaputaspa.

2024 Sant Jordi

Aquest diumenge tornàvem a fer castells al poble, amb motiu de la diada de Sant Jordi. La idea era fer el primer 5de7 de l'any, afegint-lo al 4de7 amb agulla que havíem estrenat la setmana anterior a Cornellà. Avui ho faré al revés i posaré primer el resultat de l'actuació, cortesia dels Gausacs:

Castellers d'Esplugues: 2pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd4
Castellers de Sant Cugat: 2pd4, 5d7, 4d8, 2d7, pd5, 2pd4
Castellers de la Sagrada Família: 2pd4, id4d7a, 4d7a, 3d7, id4d7, 4d7, pd5, 2pd4
Castellers de Sant Feliu: pd4, id4d6, 3d6a, 3d6, id4d6, pd4

Buènut, podríem començar pel final, fent-ne la valoració: comparat amb l'any passat anem millor, perquè el primer 5de7 va trigar encara una mica més d'un mes, i a més a assaig les sensacions són més o menys bones, amb força gent els divendres, tenint en compte d'on veníem, i amb velles glòries que van apareixent de tant en tant i que està molt bé que tornin.

Pel que fa als castells, doncs la qüestió és que tenia molta son aquell diumenge, em van despertar a les 9 però després de rondar pel llit em vaig clapar fins a dos quarts de dotze tocats i, per tant, feia tard a la diada. Això d'avançar les hores de les actuacions jo encara no ho he processat, ja se sap que soc un prehistòric intolerant. El cas és que vaig arribar tot just quan estaven acabant de tancar el 5de7 i, per tant, vaig passar d'anar-hi a voltar —hi anava de primer lateral, em vaig venjar de la setmana passada, podríem dir— i el vaig poder mirar amb tranquil·litat. I la veritat és que el vaig veure prou bé, de mides per dalt em semblava una mica estrany, potser la rengla estirada o la torre enganxada a la rengla, ves a saber, en tot cas vaig poder-ne fer una foto, en la qual no es veu gaire això que he dit:

En la del Sergio no sé si es veu més bé, però és per l'altre cantó:

La de la Patri si fa no fa és des del meu angle:

En tot cas, com deia, em va semblar força sòlid i sense problemes gaire importants. És el primer de l'any, no el fèiem tan matiner des de... des del 2018, també per Sant Jordi a Esplugues. Aquell any vem fer l'últim 3de8, com volguent dir...

Sant Cugat també va fer el 5de7, amb més bones mides, diria, mentre que Sagrada Família i Sant Feliu van desmuntar els seus castells. Sent quatre colles el panorama s'albirava llarg i feixuc, però si més no no feia calor, per una vegada a la vida, i s'estava bé per la plaça. En aquests moments em sap greu no portar la càmera, perquè feia fotos a les altres colles en part per fer les cròniques, ara les hauria de fer amb el mòbil, però entre les 9 i les 10 que em vaig tornar a clapar al matí no em va carregar i el tenia sota mínims.

En segona ronda fèiem el 4de7 amb agulla, el qual... Doncs com de costum, de lateral no hi veig res, i no acostumem a fer la quarta ronda i per tant des que no soc agulla habitual em perdo la visió privilegiada que tenia per fer aquestes magnífiques cròniques. L'únic que puc dir és que des d'on jo estava vaig patir encara menys que la setmana anterior, que ja havia patit poc, i la sensació és que va ser oli en un llum.

Tot seguit els Gausacs tiraven el primer 4de8 de l'any, que feia enveja, quins malparits, tu. Pel que em deien l'any passat, de la feina que havien anat fent i tal, ja es nota que els ha provat.

Els de Safa repetien el 4de7a. En aquesta pinya m'hi vaig posar i la gausaca que tenia al costat anava dient que abaixéssim el cap, que tenia el cul molt enfora, que compte; la remor de la plaça tendia una mica a la cridòria, els nèrvits es palpaven... Bé, la foto del Sergio parla tota sola:

Sant Feliu també va descarregar el seu castell, el 3de6 amb agulla, i llavors ens tocava el 4de7 a seques, en el qual sí que vaig entrar a l'agulla i en el qual, doncs res, no hi vaig veure gaire res a destacar, realment va ser molt i molt plàcid. A la meva esquerra sentia alguns remucs i rondineigs, però molt poca cosa.

Sant Cugat va fer una torre gairebé perfecta i Sagrada Família i Sant Feliu (quina mà de sants) el que he posat al començament. Sant Feliu va renunciar a l'última ronda, finalment, i va ser l'hora dels pilars i els pilarets de comiat. En el nostre de 5, pel que sembla aquest cop hi va haver un seguit de batzegades interessants, d'allò que diuen que s'ha de lluitar, si més no a pinya ho vem viure amb una certa tensió. I poca cosa més a afegir per aquesta banda.

No es veu la pinya però sí que sembla que estava tort. Eeeen tot cas, al final vem fer cap a la Closca i vem dinar amb les altres colles, a les quatre i no sé quant van començar els concerts i jo me'n vaig haver d'anar.

I això seria tot fins aquí. La sensació de la colla és que la temporada pot anar bé, però l'any passat també ho semblava i després del Dia de la Colla la cosa més que enlairar-se es va pansir. Aniran les coses millor aquest any? La trempera es mantindrà? O la flaccidesa tornarà? Això ho veurem en el pròxim capítol del Món d'en Beakman!

Aquí hi ha les nostres fotos. Aquí, les de l'Espada.

Els vídeos els han començat a penjar aquesta setmana, aviam quan arriben als d'aquest mes.

I també fan les cròniques, o una cosa semblant, a Esplugues Digital. En qualsevol cas, això no em servirà per fer la revista, és evident, esperava que expliquessin almenys una mica con naven les coses, emfí. Com a mínim a Instagram es veuen una mica els vídeos dels castells, i també van gravar les declaracions de l'Ana, que això sí que està molt bé.

I res més, salut i castells.

[I puta Espanya]

2024 Diada de Primavera de Cornellà

Dissabte a la tarda tornava a posar-me la camisa blava després d'alguns mesos; m'havia perdut el pilar d'homenatge al Pau Herbon i la primera actuació a Sant Andreu de la Barca, però no podia deixar escapar la nostra meravellosa visita a Cornellà.

Havia anat als últims cinc assajos i havia anat veient el panorama, que no és que sigui magnífic però mira, a l'assaig de divendres encara hi va haver prou gent i jo fins i tot vaig arribar-hi abans que l'Alba; és a dir, que m'hi vaig estar unes dues hores, que deu ser el meu rècord des de fa cinc anys pel cap baix. Vaig agafar la càmera de gravar i vaig fer cap a casa, que estava baldat.

I l'endemà ja era dissabte, 13 d'abril, i baixava per Sant Ildefons fins a la Torre de la Miranda. A la banda de mar, a sota, teníem el parc de Can Mercader i una estesa de polígons industrials arrossegant-se fins al mar; a l'oest, les baluernes gegantines de la ciutat satèl·lit. Érem a la primera meitat d'abril, però feia temperatura de juny i justament els blocs que ens havien de fer ombra eren uns deu pisos més baixos que els d'una mica més amunt i, per tant, ens tocava el sol. Vaig anar plantant la càmera de gravar mentre buscava algú que també em fes les fotos dels castells, però al final no hauria calgut perquè hi havia milers de fotògrafs i el tal Sergio ens ha passat els castells sencers. En tot cas, moltes gràcies a la Paula, que em va agafar totes les aletes, una crac.

Les colles ens anàvem aplegant al voltant de la torre; la gent intentava defugir el tram de vorera al sol on alçaríem les nostres torres particulars, però la llenca de sol era molt més ampla que la d'ombra, en aquella hora i indret, i no eren gaire afortunats en la seva comesa. Bé, eren dos quarts de sis tocats i vam anar tancant els pilars d'entrada les quatre colles presents, ço és, Cornellà, Sants, Esquerdats i nosaltres.

Érem tercers i en primera ronda vam veure el 5de7 dels Castellers de Cornellà, que no va semblar especialment complicat, tot i que com que era el primer segur que tenia alguns nèrvits, però tampoc m'hi faig fixar tant. Després del 2de6 d'Esquerdats va ser el torn del nostre 3de7, on vaig entrar a l'agulla, com bé va capturar l'Espada:

No crec que entri a l'agulla gaire aquest any, però què hi farem. Ara sembla que només una agulla ha de cantar el castell en veu alta, quan tota la vida més o menys les tres o quatre agulles anàvem comentant el castell al nostre petit redol allà al pinyol. Novetats curioses que no van evitar que jo igualment expliqués una mica a l'equip del meu baix com anaven les coses, des de la meva miop perspectiva. I les coses van ser que, malgrat allò típic que es diu que no acabava d'anar còmode tot plegat (en aquest cas, el segon no tenia del tot ben posats els peus i el baix patia una mica, a banda d'altres minúcies), va anar prou bé, prou ben rodonet o quadradet, i apa, 3de7 al sarró.

Tot seguit, els Borinots descarregaven el 2de7, que com es pot veure encara quedava completament al sol:

No seria així a la ronda següent, que encetaven els liles amb el seu 4de7, una mica boterut de la meva posició estant, mentre que el dels Esquerdats, segons el meu parer, va ser més aviat trontolladís, però el van poder descarregar. La foto és una mica fosca però no tenia ganes d'editar-la:

En el nostre cas, com que tornava a les posicions des d'on no veig res, tampoc no puc opinar gaire cosa, i com que els vídeos sempre triguen una setmana pel cap baix, no esperaré a Sant Jordi per veure'l, o sigui que diré el que vaig sentir des de la posició de primer lateral del 4de7 amb agulla, el nostre primer de l'any. D'entrada, el que vaig sentir va ser emprenyamenta, perquè el que havia de ser primeres lateral no havia arribat encara i em va tocar passar a davant. Després, sembla que vaig entrar una mica massa o més que l'altre lateral, i la cosa se n'anava cap a l'altra banda, millor per mi al capdavall, que havia de fer menys força. En tot cas, em costava d'arribar a la cuixa del segon, tot i que no vaig patir gens; després ja amb tot descarregat em deia el segon que fins i tot hi havia hagut un moment que la meva banda va fer massa força, però no crec que fos cosa meva, perquè jo tota l'estona havia estat fent el mateix... Bé, les memòries d'un primeres laterals en un 4de7a no crec que siguin el més interessant de llegir a la vida, us deixo la foto del castell a mig descarregar i apa.

Com es pot veure, el regne de les ombres avançava a poc a poc i començava a cobrir les nostres torres; la de la Miranda encara refulgia al sol, com podeu comprovar en el castell següent, el 9de7 de Sants:

Aquí ja es veu com les ombres començaven a grimpar per la torre i com cobrien més de la meitat del castell borinot. El van fer amb una sola enxaneta i cap dels tres poms va començar a baixar fins que no va fer la tercera aleta, és a dir, es va fer força llarg, però és un castell que no sovinteja a plaça i em va fer gràcia veure'l. El tronc va aguantar molt bé i l'enxaneta en algun moment vaig veure que feia cara de remugar aviam quan s'acaba això, però en general va estar molt bé.

I ja entràvem en la tercera ronda. Cornellà feia l'altre castell bàsic de set, Esquerdats un 5de6 i nosaltres ens preparàvem per fer el 4de7, on vaig poder fer de segones lateral en aquesta ocasió i des d'on no vaig veure res, però pel que em diuen tampoc és que hi hagués gaire cosa a destacar (tampoc vaig preguntar res). Aquí el teniu:

La Paula em va caçar totes les aletes, aquí en tot cas està al darrere. També tenim les fotos del Sergio, penjades al mateix lloc:

Doncs res, aleshores Sants feia el 4de7, que com sempre es diu apunta un pis més, etc., i era l'hora dels pilars, en què si no vaig errat nosaltres i Cornellà vam descarregar el de 5, Esquerdats el va carregar —ja havia sortit l'enxaneta i només els faltava una mica més, però ja havien estat patint molt d'entrada— i Sants va fer un vano de 5. Hi poso només el nostre:

En els pilars de 4 de comiat, la Vane va tornar a pujar a un castell nostre, després d'uns 15 anys fora de la colla. Jo soc dels pocs que la conec de llavors; de les velles glòries en queden poques, tot i que per Cornellà va passar a saludar fins i tot en Jaume I el Barbut, aviam si és veritat que torna a assaig.

La veritat és que no sé editar fotos, però aquestes dues eren massa fosques i les he hagut de passar per Fotoxof. Doncs res, què més podríem dir de tot plegat? No tinc gens de ganes de fer numbrus, em refio del que diu el Rai malgrat que hi pugui haver alguna petita discrepància: va ser la primera vegada que els Castellers de Cornellà ens guanyaven per punts des de la Trobada del Baix de Sant Feliu del 19 d'octubre del 2008; és a dir, més de 15 anys estant per sobre cada any dels companys liles. D'això ja en vaig parlar a propòsit de la Trobada del Baix de Cornellà de l'any passat, en què ens van carregar el 4de8 a la cara, però aleshores per punts encara vem guanyar nosaltres. Miratge passatger i fugisser, el primer cop que ens hem trobat a plaça després d'allò ja ens han passat al davant. I si no canvien molt les coses, aquesta tendència s'anirà eixamplant, si ells continuen amb la trempera i nosaltres no prenem mai embranzida, però què hi farem, tampoc soc jo la persona més motivada de la vida. L'octubre passat en vaig sortir bastant emprenyat, aquest dissabte força resignat, i fent el got al local dels Castellers de Cornellà no podien amagar el somriure d'orella a orella, els malparits. En fi, només puc felicitar-los, i apa, aviam com va la temporada.

I res més, vem anar plegant, vem fer cap al local dels Castellers de Cornellà, vem sopar i vem ballar i jo vaig inventar-me que havia de recollir declaracions d'altres colles sobre la seva actuació per Esplugues Digital. Voleu saber què van dir? Doncs ho teniu negre, perquè per alguna raó l'enregistrador del telèfon només em va desar la meitat de llurs declaracions, però transcriuré igualment fins on les tinc, que per alguna cosa vaig fer el paperina.

Ignasi G., cap de colla dels Castellers de Cornellà: «Els Castellers de Cornellà hem fet una diada, la primera aquí al poble, a l'abril, sempre una mica abans de la important, la Jordiada per Sant Jordi, que serà la setmana que ve [aquesta setmana]. Hem preparat castells de 7, vam començar la temporada al Poble-sec amb dos castells de 7. Ens vam plantejar en la següent portar tres castells de 7; vam portar-hi el 4de7a i ja vam ajuntar tres castells de 7 a Castelldefels. I la intenció és anar...», i aquí es va tallar. En resum, deia que per la Jordiada volen fer 5de7 i 4de7a i un altre castell de set.

Aida C., cocap de colla dels Esquerdats: «Valorem la diada positivament, perquè al final hem ajuntat la torre de 6, el 4de7 i el 5de6, que només ho havíem fet un cop fins ara, i estem supercontentes per aquesta part. El pilar de 5 ens ha sortit carregat, a vegades passa, però estem molt contentes de la diada, i ara encarem el tram com a ascendent, sent encara una mica més exigents, tenim un 3de7 que està allà fent...», i aquí es va tallar. No recordo què més em va dir.

Jordi F., cap de pinyes de Sants: «Contents pel 9de7, portàvem treballant-lo un temps, és una estructura que pot donar molt de joc, tant a posicions de tronc com a pinya, també, perquè tothom hi té una posició important. És un castell que volem anar rodant, les sensacions són molt bones, i veurem fins a on arriba», i aquí es va tallar, sap greu.

Això molaria fer-ho en format periodístic, inserint-ho enmig de la crònica i tot plegat, però això no té res de periodístic. Suposo que no passa res per posar el seu nom aquí, però bé, no escric el cognom sencer per si de cas.

I en resum, l'actuació va ser aquesta:

Castellers de Cornellà: 2pde4, 5de7, 4de7, 3de7, pde5, 2pde4
Esquerdats de l'Esquerra de l'Eixample: pd4?, 2de6, 4de7, 5de6, pde5c, 2pd4
Castellers d'Esplugues: 2de4, 3de7, 4de7a, 4de7, pde5, 2pde4
Castellers de Sants: 2de4, 2de7, 9de7, 4de7, vano5

No puc assegurar tots els pilars i pilarons perquè no vaig portar Twitter durant l'actuació i no m'hi vaig fixar, i les fotos no ho recullen tot i hi ha colles que no diuen res. I, per acabar, resulta que a la nostra colla ha entrat una tal Dio que no coneix el déu del metall, stand up and shout!

Fotos que hi ha ara per ara:

—Aquí, les de la meva càmera (Paula i Josep) i també les dels castells del Sergio.
—Aquí, les de la Patri.
—Aquí, les de l'Espada.

Els vídeos de l'actuació, quan apareguin seran al canal habitual de la colla. 

Salut i castells.