Per sort, els núvols amorosien el migdia; amb puntualitat anglesa, que diuen, començàvem i fèiem molta via i plegàvem a les dues just davant el lloc dels concerts del dia abans. Érem els segons i es donava el cas que la Tècnica ens deixava fer la porra després de l'assaig perquè ni ells no tenien clar què farien perquè faltava molta gent. Bé, jo pensava que faríem tres i quatre i un altre castell de set, però resulta que vem fer cinc i quatre amb agulla i un quatre dels lleugers, cosa que està molt bé. Els castells, en general, malgrat la limitació de camises, van anar molt bé tots, clavant el cinc i el quatre amb agulla, amb pocs problemes destacables, i amb un quatre lleuger fet amb la punta de la polla. Sobre incidències, novetats als troncs, rengles desplaçades uns mil·límetres i altres novetats espectaculars, envieu un email a capdecolla arrova cargolins punt org.
D'altra banda, parlant del cap de colla, ens va tornar a fotre la llauna després d'assaig perquè no podrem aixecar el tres per sota diumenge vinent a Gràcia si seguim sent tan pocs a assaig. Sobre tot això, ja se sap que els qui sempre hi van són els qui sempre han de sentir la mateixa cançó, i sobre el tres per sota, jo espero que el farem a la vila de Gràcia perquè ja toca i ens estem avorrint de fer el cinc de set i el quatre amb agulla cada dia i necessitem emocions noves.
Això sobre nosaltres. Sobre les altres dues colles, la veritat és que no tinc gaires ganes de parlar-ne, però ho faré perquè així tinc més visites al bloch de gent d'altres zones del país, cosa que me la posa dura. Els de Figueres tots els coneixeu, són els llampats per la tramuntana surrealista i si més no a mi em van sorprendre a casa seva fa unes setmanes amb un tres i quatre de set molt ferms i un intent de quatre amb agulla relativament matiner per a una colla que havia tingut força problemes recents fa poc. I així venien a Esplugues a repetir tres i quatre, que com també és costum no vaig mirar gaire perquè tornava a estar atabalat amb twitters i blackberries i collonades vàries. En general, van anar força bé i força segurs, una mica lents i una mica feixucs, i amb molt poca pinya pròpia i quatre vents nostres al seu quatre de set. En primera ronda havien fet el 4de6a, que qualsevol crònica diria que era en vistes a fer-lo pujar un pis més.
I els Tirallongues de Manresa eren els tercers en l'ordre d'actuació i feien castells de sis una mica lletjots però tant se val. En pilars, nosaltres fèiem el de cinc, els de Figueres també amb un segon molt dret i recte, mentre que els de Manresa en desmuntaven el primer per una nena que no volia pujar i el repetien i descarregaven després amb una enxaneta molt més gran.
Això va ser la diada castellera a grosso modo. Els de Figueres van venir amb nosaltres a la closca a fotre'ns mongetes i botifarra; jo passava abans per casa per actualitzar la pàgina i fer altres coses i aprofitava per menjar per dinar el sopar de la nit abans. I així tornava a la closca, sentíem els càntics xardorosos dels de Figueres, bevíem, vèiem els castells, etcètera, i acabàvem jugant alguns a pòker, però jo ja anava força torrat i vaig tirar-me al llit, sense sopar, un altre dia.
Fotos (aviat més)
[Vull afegir que els músics van tocar, per primer cop que jo recordi, per a una altra colla, capgirant el que fins ara fa molt poc ens havia passat a nosaltres. I és que si just fa un any, a la Creu Alta de Sabadell —uns Saballuts que d'altra banda diumenge feien 3 i 4de8 més 2de7 de forma magistral— s'estrenaven dues gralleres, just dotze mesos més tard ja són capaços de tocar per a les altres colles. Així i tot, encara han d'anar polint el repertori i tota la pesca, però en un sol any el salt ha estat tan abismal que no semblem la mateixa colla.]
