Matí tranquil de chillout electrònic que no m'agrada gens i d'actualitzar webs i prendre'm cafès clorats en la penombra de la chambre à l'ordinateur. Tinguent tots els exàmens qu'hi fet aprovats, i amb només dos al davant, em deixo abassegar per la mandra, pels somnis humits de son lleuger que s'allarguen com les gotetes del pixat d'una pixada llarga.

Descans, a la fi, reconstrucció cerebral i pudors corporals que hauré de redreçar amb una certa dutxa. Però les pudors corporals i el descans en la penombra, meravelles de la civilització ancestral.

Mes el descans ha de ser curt imperativament; dilluns vinent un nou tòtem s'alça que paralitza, fetilla, governa i comanda. Mentrestant vaig mocant-me.

Però com que s'acaba el disc pel canal que tinc, i com que no em rota posar-ne cap altre que tinc, i com que no em fotré ara a fer l'esgarip en forma de cançó, doncs abandonaré aquests llimbs per rabejar-me en la immunda misèria del món.