que et bombin imbècil
ahir estava molt cansat i vaig tirar de dret a l'assaig de castells i vem veure alçar castells, i el tres per sota que tenia la gemma a l'aeroport i que el tarrés l'anava a buscar perquè pogués arribar a l'última prova però malauradament l'avió arribava amb massa retard i vem haver de tirar la prova de-fi-ni-ti-vah! sense el membre titular de la rengla i llavors una nena es va fotre a plorar i vem haver-lo de desmuntar i repetir-lo què-sé-jo si amb la mateixa nena però sense acotxador ni enxaneta i al final... al final... això
vem tirar a la closca a menjar-nos els quilos de cebes... som molt de la ceba... és clar... esclar... [punts suspensius]. i si res hi era clar i qat-al·lah era que jo estava fet un parrac arrugat. més empanat que de costum, que és estrany, i en definitiva, que em vaig emborratxar molt aviat perquè com que estava molt cansat, punts suspensius.
i ara he posat tarda tardà i el fill de puta del JOAN TARDÀ com sempre autobombo.
que et bombim imbècil
el cony de pedant l'he apagat amb la ràdio i he posat al grooveshark, però, the answer, que el filldeputa del tardà pronuncia de ansgüer, el prepotent subnormal dels collons. i me l'he posat mentre faig una miconeta de temps per prendre la bici i anar a destruir-me una mica més les poques neurones que em queden, agòniques i moribundes, al casal de joves de sant just, que hi fan concertillus modernetes xupiguais de rock i música de peluts de merda fillsdeputa tots.
