2023 Badia del Vallès

Un dissabte 22 d'abril cap al migdia, a la bella vila de Badia del Vallès, ens enfaixàvem els cargolins per fer l'actuació de Sant Jordi amb Saballuts i Capgirats. No érem gaires camises i teníem bona part de la canalla en uns actes de l'escola Lola Anglada. És a dir, tot apuntava a una actuació meravellosa.

Normalment aquesta actuació a Badia la fem el diumenge a les 12, suposem que el canvi de dia va ser perquè diumenge era Sant Jordi. En tot cas, vaig obrir la bossa, vaig treure la faixa i els pantalons blancs, vaig mirar per sota de la càmera de retratar i no apareixia la camisa: amb les preses per anar cap a l'autocar em vaig descuidar d'agafar-la. Però no passa res, anar ben uniformat està sobrevalorat.

El que no està sobrevalorat és el pilar d'entrada, en el qual el nostre únic i veritable Badia va pujar-hi a segons. Bé, un pilar de 4 dels de tota la vida. En primera ronda portàvem el 3de7. Ja es veu amb la foto de la Lídia que no teníem una pinya gaire esponerosa:

I què direm del 3de7? Doncs no ho sé, poca cosa, hi vaig tornar a entrar d'agulla i vaig veure el castell prou tranquil. Sembla que de mides tampoc acabava d'estar del tot bé però n'hem fet de molt pitjors, en definitiva fer cròniques d'actuacions amb tan poc suc és bastant complicat i hauria de fer el que feia abans, d'apuntar-me detallets tontos per donar-hi una mica de color.

En resum, que no acabava d'estar còmode però que no va patir especialment, i segurament va anar una mica lent, però ja és normal perquè anem rodant la canalla. D'altra banda, ja es veu que la diada no era especialment trepidant.

En segona ronda fèiem el 2de6, que vaig seguir per la retransmissió de l'Adalid, que hi fa d'agulla normalment; no en vaig veure res, com acostumava a dir abans, pregunteu a algú de tronc o de la tècnica com va anar, jo ni fava.

Per no adormir-se del tot, calia fer saltirons i coses per l'estil per mantenir-se despert.

La Lídia estava en mode franctirador...

En tercera ronda fèiem un magnífic 4de6, que vem quadrar dues vegades perquè el primer peu semblava una mica obert. Aviam si li anem prenent la mida. En tot cas, el 4de6 doncs què voleu que us digui, va pujar i va baixar i ja havíem acabat rondes de castells.

En pilars miro de quedar-me fora per fer fotos, però en aquest cas érem molt pocs i hi vaig entrar a fer una mica de gruix. O sigui que del pilar tampoc en sé gaire cosa, el poc que vaig veure el vaig veure bé.

I això va ser la meravellosa actuació. No sé si hi va haver estrenes, potser de canalla sí, en fi, que estava jugant el Barça femení contra el Chelsea, ja m'explicaràs quines hores són aquestes també de jugar un partit de Champions, el món està boig. Resulta que la Hansen havia marcat un golàs en el minut 3, el vaig veure a l'autocar. En tot cas, vem remullar el Badia, que jugava a casa...

I un cop a la Closca, vem posar el partit, vem menjar els pollastres del Kardona, vem fer jocs de taula... Al final vaig decidir anar a veure el meu grup, Santacreu:

I l'endemà sí que era Sant Jordi i l'Ajuntament ens feia fer alguna cosa per la diada, segons el conveni i no sé què més. En tot cas, érem menys que el dia anterior i vem fer pilar de 4, 3de6 i un altre pilaret. I bé, el dia es va ramificar una mica: vem fer el vermut, vaig anar a veure el Barça, vaig anar a plaça per si em necessitaven per tancar la paradeta, però sempre passa que acaba sortint gent de sota les pedres, i jo finalment vaig anar fent cap a casa, que ja anava sent hora.

En resum, dissabte va anar així:

@saballuts: 2pd4, 3d7, 4d7, 5d6, pd5, 2pd4, pd4 al balcó
@cargolins: pd4, 3d7, 2d6, 4d6, pd5
@capgirats: pd4, 3d6, 3d7a, 4d6, pd4

Hi ha moltes fotos: Lídia i Josep (Cargolins), Concepció Ventura i Alexandre Gieseken (Saballuts) i Capgirats. Les fotos de diumenge, de la Lídia i l'Ajuntament d'Esplugues.

Per cert, que la Concepció Ventura em va fer una foto fent d'agulla i no sé si me n'havien fet mai des d'aquesta perspectiva i m'ha fet gràcia.

Potser podríem fer un resum d'aquest cap de setmana tan interessant. Però de moment, no ho sé, l'únic que em passa pel cap és que dissabte vem estar a punt de tornar a jugar a botifarra i sembla que pot ser que hi tornem a jugar algun dia.

Salut i castells i putaspanya empertostemps.

2013 Vilanova i la Geltrú

Amb uns dies de retard escric la chronica de Vilanova dels Castellers d'Esplugues amb Bordegassos, Arboç i Esparreguera. No es pot dir que fos la millor actuació del món, ni que estigui mínimament inspirat, o sigui que no cal esperar gaire cosa d'això.

És que quina mandra. En fi, que per coses de la vida estic tornant a assaig (i a junta, fins i tot, i així començo també a assabentar-me dels típics merders habituals), però divendres sortia de la Nau sense tenir gaire clar què faríem, perquè per assaig i per camises som el que som ara per ara. Diumenge vem fer el que semblava més lògic, els bàsics de 7 i el 3de6 per sota; em deien que amb algunes mans altes més —dues o tres o quatre— podríem haver fet el 4de7 amb agulla. Vull dir que tampoc podem fer meravelles ara mateix, ja veurem com avança la història cargolina.



De moment a Vilanova érem quatre colles, fèiem dos pilars de 4 d'entrada i érem quarts en l'ordre d'actuació. Actuàvem a la plaça Charlie Rivel, que és la típica plaça on quan hi peta el sol, hi peta de debò, però per sort encara som a l'abril i el temps és mig agradable. Semblava la típica actuació d'anar rodant castells i castellers, el que s'acostuma a dir, és probable que ho estiguem fent, però en el tema de qui puja o deixa de pujar encara estic molt i molt desconnectat. Tant se val tot plegat, diguem que Bordegassos feia el 3de7, Esparreguera un 4de7, l'Arboç un 3de6 i nosaltres provàvem el 3de7. Vaig entrar d'agulla a tots tres castells, com en els vells temps, que és la posició a la pinya que més m'agrada, com sap tothom. Vaig arribar una mica tard a la pinya perquè estava repartint la càmera de retratar —que, per cert, la Nina em va fer unes fotos estupendes.



D'allà dins estant el castell no em va semblar malament, una mica lent, el meu baix estava una mica incòmode, s'havien d'anar fent petites correccions, i en general no hi vaig veure cap problema estructural important, però ves a saber.



En segona ronda sembla que la cosa se'ns alentia: els Bordegassos desmuntaven un 4de7 amb agulla que semblava que estava bé i en la mateixa ronda el descarregaven amb evidents problemes per dalt, semblava molt insegur, però al cap i a la fi el van acabar descarregant una mica amb l'ai al cor. Esparreguera feia el 3de7 i l'Arboç el 3de6a. Aleshores nosaltres tancàvem un peu de 4de7 que estava obertíssim i que vam haver de baixar. Vam tornar-hi tot seguit i, malgrat que estava més tancat, continuava obert; jo ja veia que faria el clàssic rectangle romboidal perquè havien començat a sonar les gralles i jo ja tocava les espatlles de l'agulla que tenia al darrere. Sembla que el rengle de la meva esquerra es va obrir força; des de dins, tot i que es veia lletjot i lent, tampoc semblava una cosa tan catastròfica, però bé, n'hem fet de millors. En acabat discutíem les agulles com hem d'entrar perquè això no passi, vaig parlar amb el Txus sobre la manera com ho fèiem abans, temps era temps, quan assajàvem els primers 4de8 i ens passava el mateix que ara, etc. Això pel que fa a les meves sensacions a l'agulla, les sensacions a tronc sembla que tampoc eren especialment còmodes. A la foto no sembla el castell més esvelt de l'univers. En tot cas, en aquesta foto que ens van fer els Bordegassos es veu prou bé:



I en les de la Lídia i la Nina, tampoc sembla que estigui especialment estiregassat o destarotat.





Tampoc es pot dir que es vegi especialmenet bonic. Després d'això vaig pensar que potser tocava anar al sortidor. L'actuació s'esllanguia, es deixatava, lànguida i avorrida, i nosaltres havíem de fer el 3de6s després del 4de7 de bordes, 5de6 de bordeus i 4de6 d'arbocencs. El nostre castell no em va semblar el que ha pujat més compassadament i alhora, més aviat em va semblar un turonet de cartes trontolladís, però bé, també el vem descarregar.



Era l'hora dels pilars de comiat, però ja se sap que la teva plaça te la folles com vols, i Bordegassos van decidir que era el moment de follar-se-la pel davant i pel darrere. Primer van fer un 7de6 en quarta ronda, que ja m'explicaràs, entenc que perquè hi pugés més gent i preparar el 7de7, perquè suposem que això a assaig no ho poden fer, i tot seguit, en comptes de fer els pilars de 5 alhora, van decidir que Esparreguera fes el seu en solitari perquè era per sota i el volien veure. Al capdavall, l'actuació havia estat relativament ràpida i no feia una calor espaventable i mira, hi havia el sortidor allà al costat. Per al nostre pilar de 5 em vaig quedar fora i vaig poder fer fotos de com el giràvem:



La Lídia en va fer per davant:



I Esparreguera per l'altre costat, però no me'l deixen inserir aquí sense violar drets d'autor. Com que els bordeus havien fet ja el seu pilar de 5 en solitari, en va poder fer dos més de 4 també aixecats per sota mentre els altres fèiem les nostres merdes. I res, l'actuació completa va ser aquesta:

@bordegassos: p4dol 2p4 3d7 id4d7a 4d7a 4d7 7d6 p5
@collabordeus: 2p4 4d7 3d7 5d6 p5s 2p4s
@Minyonsdelarboc: p4 3d6 3d6a 4d6 p4
@Cargolins: 2p4 3d7 4d7 3d6s p5

Les fotos: Lídia, Josep i Nina, Bordegassos i Esparreguera.

I en acabat vem voltar una mica i vem pujar a l'autocar cap a la Closca, on vem dinar, vem veure la grisor del Barça i la blavor elèctrica dels nostres castells a la Quarta Ronda, però l'ambient es va esvair ràpidament i vem fer un pensament i vem fer-nos fonedissos força aviat.

Doncs res, si a final de la temporada passada veia que tornava a haver-hi xup-xup, ara em fa la sensació aquesta d'esfumament estantís que ben segur és a causa que feia molt de temps que no començava una temporada venint més o menys assíduament i el record que en tinc és de quan tot anava bé i res no feia mal i se'ns feia fosc jugant partides de botifarra a la Closca. Suposo que és un record que puc arxivar en els moments bonics de la colla que, en cas que tornin, ara per ara sembla que no tenen pressa per tornar.

Apa, salut i castells.

2023 Diumenge de Rams a Sants

Abans de res, han crackejat el servidor on penjava les chroniques. En aquest bloch havia fet una mena de back up fins al 2014; si tinc temps, miraré de recuperar les chroniques que falten i les afegiré en aquest puestu.

Dit això, tampoc no tinc gaire cosa a dir de la diada de diumenge. L'any passat encara vivia a Gràcia i no hi vaig anar, i en comptes d'això vaig mirar la que feien a la plaça Revolució de la vila. Enguany sí que m'he vestit de blau elèctric, i fins i tot havia anat a l'assaig de divendres, vejats miracle. Com que havia estat força desconnectat durant l'interregne de Gràcia, hi ha coses que encara no he paït, com ara que les actuacions comencin a les 11.30. Puc entendre les raons generals per començar abans, però diria que comprenc millor la postura contrària: els que van a missa de Diumenge de Rams no ens veuen! Si vas per feina, acabes de pressa i la gent no se'n va —de fet, vem acabar a la una! A l'abril, no fa tanta calor —més aviat el dia era molt agradable i a l'ombra al matí encara feia fresqueta! On s'és vist, aquest tarannà hippiós de les colles del nord d'actuar a l'hora que els hi surt de la fava! Si surts divendres, actues amb mitja hora menys de son —i això afecta negativament el rendiment de les castelleres i els castellers! Bé, tot són excuses de mal pagador perquè donava voltes al llit mig despert i quan vaig decidir obrir els ulls eren les 11.30 i havia de córrer cap a plaça. Tot just arribava i sentia una bella melodia de gralles; corrents, vaig plantar-me a plaça per comprovar que eren les nostres, i tot seguit veia com coronàvem el nostre primer castell, el 3de7, que vist amb les presses i fent la foto amb el mòbil, tampoc no m'hi vaig fixar gaire.

   

Les colles no havíem fet pilars d'entrada i nosaltres érem els tercers en l'ordre d'actuació, i així i tot, a les 12.13 si fa no fa que jo havia arribat, ja s'havia acabat la primera ronda. Certament, molt de pressa, es nota que els Borinots es delien per les promeses dionisíaques de la calçotada i la festa posterior. Pel que fa a nosaltres, que érem força pocs —darrerament no actuàvem mai per Setmana Santa—, per no estirar més el braç que la màniga, completàvem repertori amb dos castells de sis. Després del 7de7 dels Borinots i un intent desmuntat de 3de7 de Sitges, portàvem un magnífic 3de6 aixecat per sota en el qual vaig entrar d'agulla i que bé, no en recordo gaire cosa, diria que no va tenir cap problema destacable als meus ulls de miop.

   

Sitges descarregava, aquest cop sí, el 3de7; Borinots feia un 4de7; Sitges hi tornava amb el 5de6, i aleshores nosaltres tancàvem rondes amb el 4de6 amb l'agulla, que bé, és un castell que no ens sol donar cap problema, que és força lleig i en el qual pel que sembla no sabem quan hem d'agafar al pilar. Abans això ho cantava el Txus o l'Andro o alguna mà alta, diumenge va ser un petit desgavell, però bé, era un pilar de quatre que s'aguantava sol.

   

Per tancar sí que vem fer pilars: nosaltres, dos de quatre, un dels quals aixecat per sota; Borinots, un vano; Sitges, dos de quatre normals. No era ni un quart de dues i ja havíem plegat, deu ser la diada de diumenge que hem enllestit més tost, o si més no en recordo cap de més rabent.

   

Les colles van fer les ballarugues consuetudinàries i nosaltres l'expedició a l'ambaixada pakistanesa. Aleshores els Borinots feien la seva calçotada, com hem esmentat més amunt, però pel que sembla nosaltres som tan rancis com sempre i vem anar a pul·lular per una plaça de la vora del carrer Galileu. Mentre el sol començava a picar i la gent es posava crema solar, santsencs i sitgetans la feien petar per allà prop. Finalment, vem aterrar al lloc de la festa, al costat de les cotxeres de Sants.

   

I res més, fins aquí el primer tram del primer tram de la temporada 2023, que de moment fa bona flaire, però tot dependrà del que depèn sempre i ves a saber com anirà.

L'actuació completa (aquest cop no la vaig posar a Twitter perquè vaig fer tard) va ser la següent:

Castellers de Sants: 7de7, 5de7, 4de7, vano5 

Jove de Sitges: 4de7, id3de7, 3de7, 5de6, 2pde4 

Cargolins: 3de7, 3de6s, 4de6a, pde4+pde4s 

Fotos de la Lídia i de la meva càmera. Aviam si en netejo l'objectiu, que el mòbil ara me'n fa de més bones.

I apa, salut i castells!

2023 Diada de la Salut

Diumenge vem actuar a Sant Feliu de Llobregat, al barri de la Salut, a una plaça molt maca, amb els nostres fillols, la Jove de Barcelona i els Manyacs de Parets. Era la segona actuació de l'any, tot i que jo a la primera no hi vaig anar perquè era el meu sant i aquestes coses. Hi vaig baixar caminant, que així prenia la fresca de l'assolellat matí de març, que ja comencem a passar calor a les pinyes i no vull ni pensar com serà d'aquí unes setmanes. Tampoc havia anat a assaig, seguint la tradició de les últimes temporades, i no sabia què faríem, però a plaça tampoc no érem tants i encara vaig tocar cuixa, àdhuc. O sigui que a l'hora indicada per les autoritats competents, ço és, a les dotze tocades, vem alçar els nostres pilarets. En aquest cas, dos isnells espadats.

Érem quatre colles, la qual cosa vol dir que podria allargar-se molt l'actuació. Tampoc vull començar a recordar; ja em vaig fent gran i començo a repapiejar, però sobre el paper podien passar moltes coses. En tot cas, Els Magentes van començar amb un 5de6 que no era el més maco del món --sembla que hi havia algun problema a la rengla, segons la foto i el comentarista de la zona tradicional que ens veia, l'Albert Sintas-- però que ja va fer el fet, amb la colla de músics que tenen, que déu-n'hi-do.

Per la seva banda, Manyacs va desmuntar el seu castell, que sembla era un 4de6, i després d'això ja no van fer res més. En tot cas, no en vaig fer la foto. Tot seguit era el nostre torn, amb el 3de7. Estava de tercer lateral i no vaig veure res del castell, però pel que sentia, a banda d'anar una mica lent, estava molt tranquil. A la foto es veu força bé. El nostre comentarista ho resumeix en «fàcil», que és la sensació que emanava. D'altra banda, diuen que el Jordi només va tenir un segon de moto, que la va engegar i aturar tot seguit.

Tancaven ronda la Jove de Barcelona, amb un 4de7 «molt i molt lleuger #unpismés #castells #castellers», segons l'Albert Sintas, del qual no en recordo gaire cosa. A la foto es veu molt maco. Començaven la segona ronda Sant Feliu amb el 3de6 amb agulla, que no va semblar tenir gaires complicacions, una construcció que en aquest malaurat bloch no ha tingut mai gaire bona anomenada --quan nosaltres l'hem fet, també l'he bescantat. Els Manyacs passaven ronda i era el torn del blau elèctric resplendent, que portava el 4de7 amb agulla. En aquest cas jo entrava de lateral a l'agulla, una posició que no recordo quan havia ocupat per darrera vegada. D'entrada semblava molt obert per baix; de fet, el nostre comentarista de la zona tradicional apuntava després: «4d7p dels @Cargolins. Molt obert a terços crec jo, pero bueno primer de l'any». És un bon resum: tot i que semblava obert i sondrollàvem una mica allà dins, i malgrat que no recordava el xivarri que hi ha al nucli del castell, que no hi ha manera de dir les coses «justes i necessàries», que és el que sempre diu el Quique, el castell va anar pujant a poc a poc, al seu ritme, amb bones mides, van passar els dosos, es va col·locar l'acotxadora, també s'hi va enfilar l'enxaneta, sembla que les mans van trigar a anar a agafar el pilar, etc. L'altre lateral del pilar del mig era el Zavala, que és molt més alt que jo, i feia baixada cap a mi, però l'Ignasi va parar el pilar com una roca, i descarregat. L'any passat el vem fer per primer cop per la diada de la plaça d'Osca i ens va quedar en carregat i enguany ja el tenim al sac, es pot dir que hem avançat força respecte a la temporada anterior.

La Jove, pel seu cantó, hi tornava amb el 3de7 amb agulla, que segons el Sintas «Joer prou bé per ser el primer. Prou forta va la gent». I sí, el record és que era força maco, com es veu a la meva magnífica foto; el Macis va haver de passar pel mig, també.

Com es pot comprovar, de moment a plaça torno a mirar de controlar que hi hagi fotògraf, vaig fent rondar la meva càmera, i porto Twitter, a banda d'haver-me de posar a les pinyes. I res, que en tercera ronda Sant Feliu feien el 4de6 i nosaltres el 4de7, on tornava a entrar d'agulla, aquest cop pel Pèsol. Ja d'entrada, l'Alfons, el meu primeres mans, deia que estava massa ben acostumat que hi hagués sempre dones fent d'agulla; suposo que tot i que porti grenyes, no enganyo. Allà dins tornàvem a estar obertots i feia la sensació que podia acabar fent un rombe; l'Adri, el meu segon, ens deia que vigiléssim que les altres dues agulles no quedessin fora i nosaltres ens toquéssim les espatlles. D'altra banda, tot el rengle del meu baix, especialment contrafort i primeres, anaven abocant baix i segon. En tot cas, el castell va pujar a poc a poc, per variar, es van col·locar dosos, fa enfilar enxaneta, etc.; el vem descarregar sense problemes i apa, ja teníem els tres castells fets.

Aleshores era el torn de la Jove de Barcelona, que va pujar un 3de7 nerviós que sembla que es va tancar una mica per dalt; un moment que vaig deixar de mirar després de l'aleta, el pom s'havia despenjat; vaig veure com rebotaven a la pinya escassa i queien a terra, malgrat els intents d'evitar que hi toquessin. En tot cas, van frenar prou la llenya perquè no fos greu, i pel que ens explicaven, no va passar res de greu, cosa de la qual ens alegrem. S'ha de dir també que ara fan una mena de cordó de seguretat per separar els caiguts del públic que no havia vist mai; em deien que forma part del nou protocol que sembla que ningú no ens ha explicat (a la colla, sembla que sí que s'ha explicat des de la CCCC a la resta). Cada dia es veu una cosa nova.

Jo estava en el desè cordó del pilar de 5 de comiat i no veia gens clar que féssim els pilars, perquè entre el cordó de seguretat i que no sabíem si la llenya havia estat dolenta o no, i només vèiem una ambulància, tot apuntava als averanys més malastrucs. Per totes dues raons --la meva posició a pinya i la incertesa de fer els pilars-- m'havia desenfaixat i posat camisa normal de carrer. Així i tot, al cap d'uns vint minuts, potser, ja s'havia resolt el problema, la llenya no havia estat greu i podíem acabar l'actuació. Nosaltres vem plantar aquest magnífic pilar de cinc:

I els altres van fer pilars de quatre. Llavors fèiem les ballarugues habituals i enfilàvem tots cap als nostres caus.

Pel que fa a mi, és la primera actuació de l'any. Tot i que ens falten moltes camises, per ser començament de temporada en una diada relativament poc atractiva --que no se m'enfadin els de Sant Feliu, si algú llegeix això, no ho dic amb mala fe-- vem fer tres castells de set sense gaires problemes amb una pinya que, si bé escassa, encara complia els mínims exigibles --gràcies a les altres colles per l'ajuda a plaça--, i res, a continuar la cosa.

L'actuació completa va ser aquesta:

@elsmagentes: p4 5d6 3d6a 4d6 2p4
@cargolins: 2p4 3d7 4d7a 4d7 p5
@manyacsparets: p4 id4d6 p4
@jovedebarcelona: 2p4 4d7 3d7a 3d7c p4

Les fotos són de la Sílvia, de la Lídia i de la meva càmera.

I apa, salut i castells!

2022 Poble-sec

He trigat una mica a fer la chronica i, per tant, ja no me'n recordo de res, però bé, la farem igualment, que no sigui dit. Diumenge vem tancar la temporada al Poble-sec, com acostumàvem a fer abans de la pandèmia, i d'aquesta manera acabàvem un any força estrany que, venint d'on veníem, ha estat prou bo. El Txus m'ha passat les estadístiques d'assistència i en principi he vingut a un sol assaig (és mentida, he vingut a dos, però no ens hi posarem) i a gairebé la meitat de les actuacions, la major part en el segon tram, ara que soc tornat a la bella vila d'obertura i harmonia, eslògan que es va empescar l'últim alcalde franquista d'Esplugues. Hem acabat l'any prou bé, en la posició 21a del rànquing que fa Portal Casteller, que compta les 5 millors actuacions prenent les 3 millors construccions de cada actuació: el 2019 vam quedar-hi 28ns i la millor posició fins ara era la 23a del 2017, segons informa... el Jordi Adalid, que torna a sortir en aquesta chrònica, no sé com s'ho fa. En definitiva, que m'és bastant igual quina posició fem, només vull dir amb això que si el 2019 anàvem a la baixa, en aquesta represa si més no en el context del món casteller hem acabat relativament més forts que abans. Com vaig dir a l'altra chrònica, sembla que torna a haver-hi xup-xup i, havent llegit les dades del Txus per a la revista que s'està cuinant --i que comença a fer molt bona cara; ara aprofito per agrair a la Raquel que hagi volgut ressuscitar-la i posar-s'hi al capdavant, perquè jo tot sol segurament no l'hauria feta--, sembla que podem ser relativament optimistes. Tot depèn de nosaltres! 

I res, que arribava diumenge al carrer Blai sense gaires ganes de fer castells, la veritat, em fotia una mandròfila important, però buènut, em vaig enfaixar i dos pilarets al cantu.

Tornava a cuidar-me de Trúitert, que sembla que està a punt de desaparèixer --un maldecap menys, suposo--, i el Rai em deia que som l'única colla de l'univers que anunciem a començament d'actuació els castells que farem --segons connexions ultrasecretes amb els que porten les retransmissions de La Xarxa. Doncs res, sortíem de 5de7, el sisè de l'any, un castell que s'havia dit que era com el castell insígnia de la colla o una cosa per l'estil, perquè quan en fèiem molts era perquè teníem moltes camises; també va ser el castell que va escenificar el canvi de relleu a la comarca: en la Trobada del Baix del 2008 el vem descarregar i Cornellà no, el punt d'inflexió en què nosaltres ens vem posar per davant seu i vem començar a assolir tota la gamma de set fins als castells de vuit alguns anys més tard.

Doncs bé, d'aquest 5de7 la veritat és que no en vaig veure res; tornava de primeres laterals de l'exterior de la descarregada, un altre cop amb el Jordi a segons, a qui vaig passar un manual de ciclomotor perquè aprengués a parar la moto, però sembla que encara no acaba de dominar-ho: aquesta vegada el castell va fer-se força llarg --suposo que canvis de canalla, no ho sé, no vaig preguntar però alguna cosa n'havia sentit-- i el Jordi va tenir temps per aturar la tremolor una estona. Una estona curta, perquè tot seguit hi va tornar. En fi, no ho sé, diria que a banda de lent no va patir gaire, però no el vaig veure i no vaig preguntar i no en tinc ni ideia.

En segona ronda fèiem el 3de7 aixecat per sota, el quart de l'any; som l'única colla que l'ha descarregat enguany; només els Castellers de Terrassa n'han fet un altre, carregat al Concurs. Jo estava una mica a l'exterior de la pinya i vaig aprofitar...

Per enfilar-me a la barana aquesta per fer fotos del castell, que no en tenim gaires en què es vegi l'aleta i la pinya alhora. Vaig seguir la depurada tècnica que havia anat polint amb Sagrada Família i Poble-sec:

Pel que fa al castell, doncs res, ha passat temps i no me'n recordo ja gaire. El que sí que recordo és que no va anar tan a empentes i rodolons com l'anterior que havíem fet a Cornellà, que me'l veia per barret; aquest va pujar força més maco i més ben compassat, però bé, ves a saber.

Mare meva, quina foto més maca, ara només falta que per a la temporada vinent rescati la càmera de fotos, perquè amb el mòbil és una merda. També corria un vídeo per WhatsApp:

En definitiva, que vem fer els càntics típics de descarregar el tres per sota i ja ens preparàvem per al 4de7 amb agulla, on jo anava de primeres laterals un altre cop. El castell va pujar al segon peu, sembla que el primer no estava còmode --allò típic d'un passet aquí, un altre cap allà, que no hi havia manera--, i en el segon sembla que el segon en comptes de pujar sobre el baix ho feia sobre l'agulla o sobre l'altra agulla --el pilar al mig. Bé, tampoc no en vaig veure res, però la sensació també va ser que es va fer sense gaires problemes.

Per acabar, un pilaret de 5 que va girar; ja deia jo per Cornellà que el tenim tan parat que només li calia això.

Aquesta foto m'agradava però va enfocar les gralles en comptes del pilar. Mala sort, aviam si agafo la càmera mínimament bona per la temporada vinent. I res, després d'això vem mantejar els caps de colla i el president, etc...

Després, els caps de colla van fer-se un petó molt maco, però vaig fer una mica tard.

I res, a dinar al local dels Bandarres; abans d'arribar-hi, però, va haver-hi diverses parades tècniques pel carrer Blai/Blesa i jo vaig escapolir-me per fer un menjar de dúrum a la rambla del Raval. En tornar, em vaig trobar el cap de colla i altres espècimens de mala reputació demanant una mena de kebab estrany --era halal i era tot diferent, jo vaig aprofitar per fer-hi un te amb llet, que no sé si n'havia begut mai. I va començar el concert i la música i tot es va anar fent fosc molt ràpidament --això del canvi d'hora, esclar--, vaig agrair personalment la feina de la Marta i el Rai, que tot i que en el passat --quan jo estava a junta i estava realment implicat-- haguem tingut diguem que maneres diferents d'entendre la cosa, al cap i a la fi són els putus frikis que ens han salvat la colla de l'extinció. I apa, a casa a descansar que dilluns tocava treballar.

Pel que fa a les altres colles, doncs res, Poble-sec va començar desmuntant un 5de7, em van dir que perquè tenien la capçada de l'arbre just a sobre, tot i que també vaig sentir que no estava bé per boca del cap de colla bandarra. En repetició sí que el van descarregar, no recordo ara gens com estava, però és aquest:

En segona ronda van fer el 4de7 amb agulla, que tampoc no recordo, em sembla que va tenir alguna cosa per dalt en algun moment, però no ho puc assegurar, i per acabar van fer el 4de7. No sé si era la millor actuació de la temporada, però els vaig veure prou bé i també recuperant embranzida, una mica com totes les colles. Van acabar amb un vano de 5 i molts pilars de comiat.

Els Castellers de la Sagrada Família van fer 4de7 amb agulla, 4de7 i 5de7, la mateixa actuació que Poble-sec però en ordre diferent. Van fer els primers castells de set i mig de la temporada, SaFa és una colla que ha tornat més tocada de la pandèmia però que també es van recuperant. Molt maco el cinc, per cert.

I això és tot, amics. Ja s'ha acabat la temporada més atípica que he viscut a castells, perquè l'any passat no vaig passar per la colla --tan sols un dia, el del primer castell de la represa del món mundial, per Sant Mateu-- i el 2020 quan va començar tota aquesta comèdia ni tan sols vaig arribar a enfaixar-me --bé, vaig anar a un acte que vem fer a Sant Joan de Déu, però no compta. He tornat a fer les chroniques, torno a fer la revista i torno a sentir-me casteller, i torno a divertir-me i torno a fer parrafades d'aquestes. Al final sembla que aniré a les colònies. Ja veurem què passa amb tot plegat, de moment he acabat content de tornar a fer castells, i que sigui empertostemps.

Diada de Tardor dels Castellers del Poble-sec
@bandarres: 3p4 id5d7 5d7 4d7a 4d7 vano5
@CastellersSAFA: 3p4 4d7a 4d7 5d7 p5
@Cargolins: 2p4 5d7 3d7s 4d7a p5

Fotos de la Lídia i les que vaig fer jo amb el mòbil (més alguna altra que ha circulat), malgrat que la Glòria de Moixis sempre rondini pels que fan fotos amb el mòbil a plaça.

Visca els castells i visca Cargolins, i la temporada vinent, més i millor!

2022 Diada de Cornellà

Doncs ahir vem tornar a fer castells, a Cornellà, el segon cop enguany i el primer cop per mi, que de mica en mica m'hi vaig tornant a ficar i vaig tornant a sentir el blau elèctric per les venes. Tornar a Cornellà sempre està bé, és un lloc on m'han passat una mica coses de tots colors, però al final tot és més bonic de color blau. En una temporada que començava molt complicada, que gairebé podríem haver desaparegut, és bonic veure que si més no continuem sent la colla més en forma del Baix Llobregat. Ahir notava que comença a haver-hi xup-xup un altre cop a la colla, aviam si es manté i creix i la temporada vinent tornem a acostar-nos al nivell prepandèmia.

Com que he estat força temps desconnectat d'aquest món, hi anava sense saber què faríem nosaltres, ni Cornellà, ni Sagrada Família: aquests darrers van justos i van fer 3 i 4 de 7 i 5de6. Cornellà hi anaven forts amb 5de7, 7de7 i 3de7a. Els dos primers castells van anar prou bé, la truita més parada que el cinc, però el tres amb agulla... va ser un castell dels que fa afició, altre cop, amb quarts molt oberts que no sé com van aguantar i el pilar molt girat a l'esquerra i defensadíssim fins al final.

Nosaltres vem començar de cinc, que hi feia de primeres laterals a la descarregada de la torre i, pel que hi sentia, va anar força bé, amb el Jordi amb una mica de moto, però en general tranquil. Feia baixada per la meva banda però no vem patir gens.

En segona ronda fèiem un 4de7 amb agulla en què em vaig quedar fora, i va ser tot el contrari del 3de7a de Cornellà de després: paradíssim i un pilar superfort que es va estar una estoneta dret i que només li faltava girar per saludar la plaça.

En tercera ronda fèiem el 3de7 aixecat per sota, que també vaig mirar de fora estant i que també vaig veure prou maco, molt millor que el del Concurs. Era el tercer, som l'única colla que l'ha descarregat enguany, i el vam descarregar enmig dels càntics de joia habituals i sembla que amb la mirada sorruda dels liles.

No parlo de les altres colles perquè estic massa desconnectat, no m'hi fixo i de fet em cauen bé. No en sé res del que em van explicar després, de rotllos a plaça o de les actuacions de l'any vinent. No vaig a assaig i no sé gaire cosa ni tan sols de la meva colla. Però ahir vaig sortir content de l'actuació de Cornellà i també de la nostra, i evidentment que estic content que després d'un inici de temporada tan leri-leri, continuem fent millors castells que Cornellà. Només tinc paraules d'agraïment pels qui han tirat del carro en aquests moments tan crítics, tothom de junta i tècnica, els nous que no conec i els antics que van venint sovint o de tant en tant o els que ja no poden venir però us recordo cada cop que em poso la camisa.

A la Closca vem menjar els pollastres del Kardona i vem anar xerrant de mil coses, i anava sentint cada cop que per les venes em torna a córrer sang blau elèctric. Vem parlar de jugar a botifarra i de fer les quartes rondes un altre cop, de la revista i de coses que es poden fer i que s'han de fer. Ja s'acaba aquesta temporada tan estranya, només resta una actuació i un possible bolo i unes possibles colònies. Des del 2004 que pul·lulo per la colla, mitja vida fent castells, i que sigui per molts anys més.

XXXII Diada de Cornellà:
@CastCornella: p4 5d7 7d7 3d7a p5
@Cargolins: 2p4 5d7 4d7a 3d7s p5
@CastellersSAFA: 2p4 3d7 4d7 5d6 2p4

Sé que Cornellà va fer més pilars de sortida o comiat, però jo ja era enfilant cap al poble. Aquí hi ha les fotos de la Lídia i les que vaig fer jo amb el mòbil.