Llegint els correus interns d'Arreplegats (els castellers rivals de Ganàpies), fa uns dies que estic reflexionant sobre uns aspectes de les colles castelleres. Es tracta de com estructurar o orientar la colla: si des del vessant social, o si de l'estrictament casteller.
Ganàpies és una Colla que des del seu inici s'ha definit per ser un aplec d'amiguets que a més fan castells. S'ha potenciat el vessant lúdic i festiu i no s'ha preocupat gaire per si els castells duien aconxaneta o si només eren de cinc pisos. Quan jo vaig entrar-hi anava així, però amb el temps ha anat donant més importància als castells, tot i que l'essència prístina encara roman, malgrat cada cop més perfumada amb la suor de l'esforç casteller.
Els Arreplegats han estat la versió ultracompetitiva i castellera de les colles universitàries. Si Ganàpies fou, en algun moment, una caricatura de les colles xirucaires del nord, Arreplegats es troba al cantó oposat, recollint la tradició sobretot de Vilafranca: van del mateix color i sempre han tingut molts castellers d'aquella zona. La seva teoria és que el que uneix la gent en una colla és l'objectiu del castell, perquè per fer un esplai ja hi ha moltes altres menes d'associacions. Cal estructurar el col·lectiu al voltant d'aquesta fita, cada dia més elevada, i cohesionar amb aquests valors i actituds. D'aquí, en sorgeix també l'amistat i companyonia.
Vist en perspectiva, l'opció arreplegada dóna millors resultats. Caldria, però, observar altres variables, com ara que ells tenen un mercat de castellers potencials molt més nombrós, i que gaudeixen de l'efecte crida: en ser més grans, algú que dubta acaba anant als verds. Potenciar el vessant casteller crea major cultura castellera i fixa uns objectius clars que poden fàcilment engrescar la gent. Potenciar l'àmbit lúdic i social pot atreure més gent no castellera i establir lligams personals més forts, però pot fer que els que volen fer castells se n'atipin, o que els que no es troben bé en el col·lectiu, marxin abans.
Els Castellers d'Esplugues som una mena de barreja. En haver poca cultura castellera en la nostra colla, la majoria de gent que hi ha hi és per l'ambient i perquè s'ho passen bé. Però és evident que el nostre primer objectiu és fer castells i crèixer. Quan escric l'editorial de la revista d'Esplugues, poso èmfasi en l'àmbit casteller; quan escric el de Ganàpies, parlo sobretot de sexe i drogues.
En una entrevista que vaig fer per la revista d'Esplugues, el secretari em va dir que la forma perquè hi entri més gent és el boca-orella i l'aspecte social. Ara penso que una forma per aconseguir que la gent s'hi quedi és fomentar la cultura castellera, la competitivitat i l'autosuperació. Quan he vist en diverses ocasions el 4de7a d'Arreplegats, sempre m'ha fet vergonya que Esplugues no el pugui fer. Doncs la gent hauria d'adonar-se que l'hem d'assolir ja, hauria de tenir orgull casteller i necessitat de superar-se. I etcètera.
