2017 Diada de Tardor de Bandarres

 Ja hem acabat la temporada i ho hem fet repetint la nostra millor actuació, que és la clàssica de vuit, tot i que aquesta vegada sense pilar de cinc per acabar. Ha estat una temporada força estranya amb alts i baixos de camises a plaça i assaig i stranger things entre el setembre i el novembre de tota mena que no cal explicar ara. Al final hem redreçat un final de temporada que estava sent una mica trist i, de fet, entre Sant Just i el Poble-sec hem descarregat tres 4de8 i un 3de8, a més de fer el 2de7 a tot arreu. La sensació és que hi ha molta feina a fer per reviscolar com a mínim l'aspecte social de la colla, o si més no és la meva sensació, i que sense això ens faltarà gruix de colla per com a mínim mantenir els castells que tenim ara. La sensació d'anar perdent gent i embranzida i tot plegat es manté en el temps, però si més no hem acabat la temporada amb molt bones vibracions i ara aviam si els nous equips tècnic i directiu saben capgirar aquesta inèrcia.

Mentrestant jo m'havia despertat cap a les vuit del matí però estava bastant rebentat i no vaig sortir del llit fins passats dos quarts de dotze. Vaig anar ràpid a agafar la bici i vaig baixar tan corrents cap al Poble-sec com el putu trànsit de merda i alguna patrulla de policia em van permetre. En menys de vint minuts ja hi era, vaig obrir-me pas enmig de la gentada que omplia el carrer davant la biblioteca, hi vaig aparcar la bici i em vaig enfaixar, tot i que no hi havia gaire pressa perquè el ritme d'inici no era el més àgil, precisament. Vem enfilar els pilars de 4 i, com diu sempre la nostra alcaldessa, "vem donar inici" a la cosa, perquè dir "començar" li deu semblar massa col·loquial. Si tots els problemes lingüístics de l'alcaldessa es reduïssin aquestes collonades... En fi, tornem al tema: després dels pilarins vem donar principi a la Diada de Tardor dels Castellers del Poble-sec, amb els quals, per cert hem actuat enguany ni més ni menys que, atenció!, sis vegades: a Sants pel Triangular, a l'Aniversari de Sagrada Família, per Sant Jordi a Esplugues, al Poble-sec a la primavera, a Can Vidalet i un altre cop al Poble-sec, per tardor. Els Bandarres són una colla simpàtica amb la qual actuem sovint, però enguany potser n'hem fet un gra massa.



Els Castellers del Poble-sec feien el 4de7 amb agulla i aleshores era el nostre torn. Al postassaig de divendres fèiem la porra per veure amb quin castell sortiríem, i el meu pronòstic era que segur que no sortiríem de 4de8 perquè era el que havia anat pitjor a assaig, i si volíem sortir a assegurar potser la millor opció era sortir de torre i continuar amb el 3. Però no, m'errava completament i vem sortir de carro gros. Ja veus quines coses.



El quatre, que va pujar al segon peu, es va tancar força bé, tot i que jo a l'agulla tenia la sensació que potser podria perdre la meva posició. Va pujar força parat i amb bones mides, però un altre cop com l'altre vegada el meu rengle es va tòrcer: el baix i el segon demanaven ara no recordo si dreta o esquerra; el segon estava molt tort i el terç, per compensar, es va posar gairebé només a un peu i compensant cap al costat contrari, fent que tot plegat fos com les costes del Garraf. Però bé, la resta del castell estava bé i segons la foto sembla un 4de8 molt maco, malgrat que sembla que alguna quint a la primera remenada havia demanat que es desmuntés...



Les altres colles van anar fent, amb un 4de8 de Sagrada Família que també em va semblar prou solvent, i es tancava ronda, els Bandarres feien el 5de7 i patapam, ens tocava. L'estratègia era molt semblant a la de Santa Magdalena, anar pas a pas, i la passa següent era el 2de7, que com ja he dit tenim molt apamat: en les quatre darreres actuacions l'hem fet, és el sisè des de setembre i el desè de l'any i, des que el vam recuperar a Festa Major de l'any passat, i sense tenir en compte dos intents desmuntats, és la quinzena torre consecutiva descarregada. Amb la confiança que tenim amb aquest castell el tronc s'anava enfilant i, de cop, vaig notar moltes sotragades que baixaven fins als segons (normalment hi faig de vent petit). Després, preguntant, el Rai em va dir que era la pitjor que hem descarregat mai, tot i que després al vídeo no semblava tan malament. Com ja vaig dir en alguna crònica de fa poc, ara també podem defensar les torres, no com abans, quan a la primera batzegada petava tot.



I aleshores Sagrada Família també va portar el 2de7, que era el seu primer de l'any, i ja d'entrada es veia que allò no anava a l'hora: una ventallada va sacsejar tota la torre just abans de carregar-la, però encara la van aguantar fins a la sortida de canalla, que ja no van poder salvar. La llenya, que em van dir que no va tenir conseqüències greus, ens va deixar sense ambulàncies i amb la diada aturada durant més d'una hora. La Marina deia que no ens emborratxéssim abans del 3de8 i jo vaig treure triomfal una coca-cola de la butxaca, i a esperar.



L'actuació havia anat força ràpida, però aquesta aturada ens va portar fins més tard de les 14.30 i alguna gent ja havia anat desfilant. Per exemple, no tinc foto del 3de8 del nostre fotògraf habitual, per la qual cosa suposo que va fotre el camp. El tres va pujar al primer peu força rodonet i força ben quadrat. No sé què dir-ne: el vaig veure molt millor que el de Santa Magdalena, amb alguna remenada que en cap cas em va semblar gaire perillosa, a diferència de l'epilèpsia general de Santa Magda. Bé, estàvem molt contents, la vritat.



Per acabar vem fer tres pilars de 4, no sé per quina raó, però és estrany acabar una diada com aquesta sense pilar de 5.



La diada ens havia anat molt bé i anàvem a dinar amb els poblesequins al parc de les tres xumeneies. Hi havia escudella i tal i quan van desparar taules i tot plegat el DJ va començar punxant molt de coses que tendien a la merda de música aquella que em nego a escriure, però després va anar millorant i vem passar una bona estona fins a les nou, crec, que era l'hora fins la qual tenien permís.

Al començament ja he valorat una mica la temporada i ara em penso que no tinc ganes de tornar-hi. Bàsicament jo l'he vista molt irregular, amb els alts i baixos i amb moments molt perillosos de manca de camises, de ganes, d'una mena de projecte que no sigui el dia passa any empeny, amb alguns problemes interns i també externs i, en general, aquesta dificultat que jo en dic de "fes-te teva la colla" i implicar-s'hi de debò. Ja dic que no tinc ganes de criticar el que segurament ha tornat a ser la millor temporada de la colla, si més no per resultats —un 4de8 menys que l'any anterior però dos 3de8 i deu torres, per cinc de l'any passat; hem abandonat alguns castells, com l'únic 3de7s i només dos 7de7, etc.—, i ahir estava orgullós de portar la meva camisa allà a plaça i durant la festa, i tal, però bé, que tenim problemes estructurals que s'arrosseguen des de fa temps és bastant evident i ja veurem si es poden resoldre o no.

Aquí s'acaba aquesta temporada, fins l'any que ve. Ara a fer la puta revista, tancar alguns temes i ja veurem la nova Junta i Tècnica de l'any vinent. Pel que fa ahir, l'actuació completa va ser aquesta:

Castellers del Poble-sec 3pd4, 4d7a, 5d7, 3d7a, pd5
Castellers d'Esplugues 3pd4, 4d8, 2d7, 3d8, 3pd4
Castellers de la Sagrada Família 3pd4, 4d8, 2d7c, 3d7s, 3pd4
Castellers de Santa Coloma pd4, 3d6, 4d6, pd4

Els de Santa Coloma van renunciar al tercer castell suposo que perquè d'entrada ja no anaven gaire sobrats i l'espera els devia fer desistir. Passo les fotos que tinc controlades tot i que espero trobar-ne més:

Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157689843089015
Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157689470176454

De moment no n'he trobat més i dubto que en pugui trobar gaires d'aprofitables. Passo el vídeo resum de l'actuació, i llestos: http://www.xiptv.cat/dosos-amunt/capitol/diada-de-tardor-dels-castellers-del-poble-sec

Salut i castells i clàssica de vuit.

2017 Cròniques de la Trobada del Baix i de Terrassa

 Darrerament amb prou feines escric sobre les diades, o ho faig molt tard, o deixo les cròniques a la nevera i no les trec mai a taula. Miraré de rescatar la de la Trobada del Baix després d'escriure la de Terrassa la setmana passada.

A Terrassa arribàvem amb el que hem anat dient o comentant els darrers mesos: som poca gent a assaig i costa d'assajar els castells de vuit. L'assaig del divendres havia estat relativament bo, però a plaça havíem de ser pocs i el 4de8 no es veia clar.

Altres anys havia anat amb bici a Terrassa, però aquesta vegada ni m'ho plantejava. El Pèpins i el Pèsol sí que hi van anar, però per muntanya, els molt bèsties, fet que els va obligar a córrer molt per arribar a l'hora, fins i tot a velocitat de tren. Mentretant, a plaça ens aplegàvem els Castellers de Terrassa, els de Berga, Moixiganguers i nosaltres i esperàvem a començar. Fèiem uns pilarets de quatre amb el domàs de democràcia pels presos polítics, tocaven Els Segadors i algú de l'Ajuntament llegia un manifest. I ja podíem començar.



Érem tercers i vem sortir de 4de8. Al final, segons l'assistència, no érem ni cent camises; és a dir, és el 4de8 amb menys gent que hem portat mai a plaça. L'ajuda de les altres colles era indispensable perquè no se'ns obrís com una magrana, com ens acostuma a passar a assaig. El castell estava prou bé de mides i va tirar amunt. Jo era a l'agulla i ja des del començament vaig veure algunes rebregades rares pel meu rengle; de fet, queia cap a la meva dreta i no hi havia gaire res a fer, perquè no teníem prou laterals que aguantessin per aquella banda, que a més feia baixada. El meu segon anava cap a la meva dreta, però el terç estava tort cap a l'altra banda. A més, hi havia el tremolí aquest constant que em semblava que era general però que potser només era del meu cantó. En tot cas, es va carregar i descarregar sense gaires perills i, amb tot, amb una certa comoditat. Mirant el vídeo, semblava maco i tot, i la gent a plaça deia que déu n'hi do, que veniu aquí i planteu tranquil·lament el 4de8. Suposem que el castell estava bé, malgrat que les sensacions del meu rengle no fossin gaire bones.



En segona ronda volíem fer el 2de7, però faltava un terç i mentre no arribava vem tirar el 5de7. Al meu lloc habitual de lateral interior de la descarregada de la torre, no vaig veure una puta merda, però la sensació era que no hi havia tant d'enrenou com altres vegades; al vídeo va semblar un cinc de tràmit i em sembla que algú em va confirmar que en comparació d'altres va anar molt bé.



El terç tocatardà era arribat, però la tècnica va decidir que pugés un altre terç al 2de7. Sembla que a banda d'algun petit problema de mides i de poctlles i la torre va anar bé; de vegades em sembla que els segons es belluguen molt, però després a l'hora de la vritat està tot molt apamat. Perfecte, doncs: la novena torre de l'any.



Acabàvem estranyament amb tres pilars de 4.



De les altres colles, no ho sé. Els Moixiganguers van fer la tripleta de 8 amb molta facilitat, els Castellers de Berga el 4 i 3 de 7 més un castell de sis, i els pasteleros no me'n recordo gaire, la veritat, potser la clàssica de vuit. Va ser una actuació amb força ajuda entre pinyes que va anar força ràpida malgrat que érem quatre colles i que nosaltres tanquem les pinyes a ritme de cargol.

Després d'això anàvem a la Closca a dinar, veure els castells, xerrar, etz. Fa uns dies que el comando botifarra està inactiu i vaig acabar jugant a allò que en diuen "el capitalista" o de mil maneres diferents. Al final vaig tenir sort i em vaig poder desempallegar d'una parella de tresos i... res, al final fins i tot vem passar una estona pel local de Cornellà, que havien acabat la temporada.

I ara, què? Doncs ara resta per fi només una setmana per acabar una temporada molt estranya. Se suposa que volem tornar a fer la clàssica de vuit. Ja veurem, perquè tot plegat és complicat.


I ara us enganxo la crònica de la Trobada del Baix:

La Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat. Un nom força llarch que a Twitter cadascú l'escurçava a la seva manera per fer hashtags. Jo feia anar #TrobadaBaix perquè és el més curt, però no hi havia cap colla que fes servir el mateix. Potser algun dia en alguna reunió de les que fan de tant en tant per pactar aquestes coses s'haurien d'aclarir. En tot cas, el desgavell en aquesta collonada és com l'exemple del desgavell que és aquesta diada castellera.

No volia començar criticant, però ja veus, ara estic de mala hòstia per la putaspanya i m'ha sortit així. En resum, érem relativament poca gent i l'assaig de dimarts previ a l'actuació per Tots Sants a Begues no va ser el millor del món, i em fotia una mandra immensa anar a la Trobada del Baix. De manera que a les 10.45 arribava a la Closca per agafar l'autocart i a les onze passades enfilàvem el camí amb més marrada de la història per acabar pujant els revolts de Begues. L'autocart intentava avançar els ciclistes i les motos ens avançaven jugant-se la vida i fèiem una cua bonica quan per fi vem arribar al poble. Feia molts anys, que jo recordi, que no trepitjava Begues; devia tenir uns dotze anys. I parlant de ciclistes, tres o quatre valents hi van anar des d'Esplugues. Fa temps que no agafo la bici per fer coses d'aquestes, i és molt improbable que vagi a Terrassa amb bici.

Vem arribar al lloc d'actuació molt justos de temps i se suposava que actuàvem en el primer grup (érem deu colles, diria, i s'aplegaven en tres grups diferents), però no sé què collons va passar que al final actuàvem en el tercer grup i, per tant, érem els últims de cada ronda. Teníem just l'speaker darrere nostre donant pel cul. Abans de començar, l'alcaldessa de Begues va dir no sé què i quan per fi va haver acabat va lliurar uns records a les colles. Que jo recordi, aquesta mena de records sempre es donen en acabar les actuacions, però en aquest cas era evident que l'alcaldessa venia a fer-se la foto, donar la cosa i fotre el camp esperitada. Aquesta mena d'actituds fan tan de mal d'ulls que no sé com encara les fan.

I se suposava que començava l'actuació. Aixecàvem dos pilars de quatre i algú m'informava que al final actuàvem en el tercer grup, així que anàvem a fer pinya als companys de Sant Feliu, que els teníem al costat. De les altres colles no en diré res per diverses raons: o era a la pinya i no vaig veure els castells, perquè no sé què van fer, perquè no les vaig veure o les vaig veure de lluny, perquè no sé en quin estat estan en la temporada, perquè no vull merders, etc. La Trobada, amb tantes colles de tantes coloraines, és distreta si tens ganes d'anar mirant i parlar amb la gent i tot plegat; com a "cosa", però, és bastant un avorriment, per dir-ho suau.

Quan ens va tocar per fi sortíem de 5de7. Com va anar? Ni puta ideia, per variar. Jo era al lateral interior de la descarregada de la torre i des d'allà dins només sents l'enrenou habitual dels nostres cincs. Em va semblar lent del cagar, també com sempre, però no em va semblar gaire remenat ni res per l'estil. Vaig preguntar els qui s'ho havien mirat de fora estant i em deien que molt bé. Doncs això, un altre 5de7, sembla que ben tranquil i sense gaires complicacions, i a esperar la segona ronda amb el 2de7.

La segona ronda em va oferir un altre canvi de programa, amb moltes colles que no actuaven alhora en els grups que els tocava. O potser ja havia començat abans, això. Vés a sapiguer, el desgavell era atabalador. Així podíem fer pinya a Sant Feliu i als Encantats de Begues amb més temps abans de tancar les nostres pinyes. Com que semblava que la ronda no acabaria mai, vaig sortir al carrer (actuàvem dins del pati d'una escola, tancats, aliens a la resta del poble) a mirar les paradetes i tal i tal, però em vaig encantar massa (deu ser cosa de Begues) i vaig tornar a entrar amb la pinya del nostre 2de7 que ja era tancada. Aleshores em podia quedar fora o tapar algun forat, que és el que vaig acabar fent. Com que era a la perifèria de la pinya, en un lateral, podia mirar de tant en tant cap amunt, i el que veia era una torre molt remenada. Sembla que un segon s'hi estrenava, o potser m'ho invento, i també sembla que era més de nèrvits que d'una altra cosa. El cas és que es va haver de defensar molt la torre però es va descarregar, amb el públic animant i aplaudint després de salvar la descarregada. A la crònica que vaig escriure pels Gausacs a Vilanova vaig escriure aixòs: "...els Bordegassos també portaven el 2de7. En aquest cas va començar a tremolar força aviat i es va haver de defensar moltíssim a la descarregada. La van controlar i almenys als espluguins ens van ensenyar que les torres treballades també es poden descarregar i no cal que es trenquin a la primera remenada." Bé, és evident que ara nosaltres també les sabem defensar. En tot cas, em sembla recordar que la dels Bordes estava bastant pitjor que la nostra.

Ja havíem fet el nostre millor castell i jo continuava pul·lulant com una ànima en pena per la plaça-escola-cleda, i decidia anar a fer la primera birra amb la xavalla que em quedava a la cartera, però com que havíem de voltar Sant Feliu i Begues i com que sembla que la tercera ronda va anar més ràpida que la segona, amb prou feines havia begut mig got que ja tancàvem pinya del 4de7 amb agulla. Malaurat castell, per cert. Feia de lateral del pilar del mig, com acostumava a fer sempre abans, i allà enclastat entre els baixos i les crosses i tot plegat, i amb el putu enrenou que hi ha sempre en els nostres putus castells, no tinc tampoc ni ideia de com va anar, però la sensació era de poca comoditat, si més no per allà baix. Pel que fa a mi, sembla que ara estic molt fort i el baix em va demanar que no apretés tant al segon. I res més, un altre 4 amb agulla.

Podríem dir que vem fer una actuació de tràmit, amb un 2de7 treballadet i tota la pesca. Podríem dir-ho. Jo no ho tinc clar. Estava tan avorrit de tot plegat que no en sé res. Després del nostre castell les colles que no havien fet tres castells tenien ronda de repetició, que em sembla que eren gairebé totes llevat de nosaltres —ara estic mirant la base de dades de la CCCC i sembla que tampoc no la van necessitar Matossers, Encantats, Carallots ni Sant Feliu. Els Castellers de l'Adroc —mira que hi han noms ràruts, al Baix Llobregat— ens demanaven ajuda per tancar un 3de6, em sembla —sí, així ho certifica la CCCC—, que van pujar al segon peu i que també van desmuntar. Resulta que nosaltres som els padrins de l'Adroc i que tot just comencen a caminar. Diria que en primera ronda van fer un castell amb aconxaneta. L'enxaneta del 3de6 que vaig veure era bastant gran, tot s'ha de dir.

Al final es van acabar les rondes de castells i tocaven les de pilars. Em van dir que faríem un vano de 5, però per continuar canviant de plans al final vem fer el pilar de 5 escarit perquè segons el putu speaker primer es farien els pilars de 5 i després els de 4. Que això signifiqui directament que no podríem fer el vano em sembla un 'non sequitur' de llibre, però bé, jo què collons sé de res. En tot cas, en ronda de pilars de 4 vem fer els dos pilarets que havien d'anar amb el vano, i llestos. Suposo que el que volien era fer pilars de 4 amb la resta de colles, i suposo que no tenien ganes d'inventar-se algun altre pilar a més dels del vano. Però jo no sé res.

Aleshores la gent va començar a desfilar cap a casa, cap a la barra o cap al lloc on havíem de dinar, mentre a la pista de l'escola la gent ballava la gran polca d'Ours versicolor multicoloraina etc. A l'hora de dinar hi va haver un parell de problemes: hi havia molta cua per poder dinar i no hi havia vi ni alcohol a taula, només aigua. D'aquí se'n va derivar l'altre problema: una cua kilomètrica també al bar del poliesportiu on dinàvem. No els vull criticar gaire: els Encantats van fer el que van poguer, són una colla força nova i tenen els recursos que tenen. Però bé, una mica de vi a taula per fer passar l'espera s'hauria agraït. D'altra banda, el bart era molt cart.

Què en podem dir, de tot plegat? D'una banda, que amb prou feines m'assabento de com van els nostres castells, a banda de sensacions i percepcions esbiaixades. Vaja, com sempre. D'una altra banda, tampoc no puc dir gaire cosa de la resta de colles, perquè en general no m'hi vaig fixar gaire, i valorar les poques que en sé alguna cosa em sembla també avorrit i molt esbiaixat. En general la Trobada em va resultar feixuga i avorrida, tot i que al capdavall va anar força ràpida i a dos quarts de tres ja havíem acabat. El sistema de rondes conjuntes, malgrat casos estranys, va ajudar força a agilitzar el tema. Sobre intents i intents desmuntats, doncs em sembla que respecte a anys anteriors va augmentar el nombre d'intents desmuntats, però de llenyes en recordo molt poques: de fet, mirant la CCCC, l'únic intent és el pilar de 5 de Castelldefels, i d'intents desmuntats no n'hi ha tants —onze— i es reparteixen en cinc colles. Crec que va ser la segona ronda en què més castells es van desmuntar, que va ser en la qual vaig anar a voltar i vaig fer tard al nostre 2de7. Altres anys valorava el nivell de la comarca i animava les colles, fins i tot, a continuar progressant i tota la pesca. Ara mateix estic força avorrit i no m'he pres la molèstia de comprovar res. Només sé que Castelldefels està força bé, malgrat la llenya del pilar de 5, i que Sant Feliu van caure fa poc i tenen un parell de diades per poder fer un castell de set i ser considerats segons la CCCC com a "colla de set". Parlant de sets, comptant segons la CCCC, enguany hi van haver 4 colles que vam fer castells de set; hi faltaven Cornellà i Esparreguera, que també en fan. Som sis colles de set a la comarca (bé, nosaltres som de vuit, però ja ens entenem), un fet que es podria considerar positiu. Els Castellers del Prat van fer el primer 2de6 i els Encantats no sé si van fer la seva millor actuació, però el seu cinc de sis, que els hi feia pinya, va ser bastant interessant. Per la resta, doncs no ho sé, més val que deixi d'escriure.

Ara aviam si passo les dades de la CCCC a la nostra base de dades i continuo escrivint això.

Castellers d'Esplugues 2pd4, 5d7, 2d7, 4d7a, pd5, 2pd4
Encantats de Begues 2pd4, 2d6, 5d6, 4d6a, pd5, 2pd4
Colla Jove de l'Hospitalet pd4, id5d6, 2d6, 4d6a, 5d6, 2pd4
Matossers de Molins de Rei 2pd4, 3d7, 4d7, 2d6, pd5, 2pd4
Castellers de Castelldefels 2pd4, 5d7, id4d7a, 4d7a, 3d7, ipd5
Carallots de Sant Vicenç pd4, 4d7, 3d7, 2d6, pd5
Castellers de Gavà  pd4, id3d6, id3d6a, idpd5, pd4
Castellers del Prat de Llobregat 2pd4, 4d6a, 5d6, id2d6, 2d6, pd5, 2pd4
Castellers de l'Adroc pd4, 3d6acon, id3d6, id2d6, id3d6, pd4
Castellers de Sant Feliu pd4s, 4d6a, 4d6, 3d6, 2pd4

Les colles estan en un ordre aleatori, no respon a l'ordre d'actuació ni a res en concret. Ara podria actualitzar el document que tinc de les trobades del Baix per avaluar castells i nivell i tot plegat, però se'm fa tard i haig d'anar plegant.

2017 Sant Just

 Doncs torno per aquí per explicar una mica els castells.

Les cròniques de Festa Major d'Esplugues i la de Viladecans les tinc fetes o gairebé fetes però no les vaig publicar en el seu moment i ara em fa mandra revisar-ho, perquè si ja em costa de recordar el que hem fet l'endemà o l'endemà passat o poc després de l'actuació, fer-ho ben bé al cap d'un mes em resulta bastant complicat. O sigui que ja vorem.

La ressaca post Festa Major va ser forta: una setmana de descans, merders covats sobretot per la pancarta del Caufec i altres temes potllèmics i molt d'enrenou polític i social, amb referèndums, manifestacions i tota la merda que ens ve de la putaspanya. De manera que si ja havíem fet uns assajos més aviat tristos abans de Feta Major, el panorama posterior ha estat encara més galdós, i arribàvem a divendres passat amb tota la feina per fer i molts dubtes sobre el que podríem fer a Sant Just. Aquest assaig "porta un amic" també dista molt d'aquells assajos PUA amb moltes cares noves i sovint amb castellers d'altres colles donant-nos un cop de mà. Em feia la impressió que perdem pistonada en tots els àmbits possibles, però no tinc ganes d'embardissar-me per aquests trencacolls esquerps i feréstecs i tal i tal i ho deixaré estar per més endavant, potser, o potser no, vés a sapiguer. El cas és que l'assaig de divendres va anar francament bé i obria la possibilitat de tornar a fer el 4de8. La meva porra era que faríem, per aquest ordre, 2de7, id4de8, 7de7 i 5de7, perquè a Sant Just tenim un historial d'intents desmuntats esfereïdor, esbalaïdor, esborronador, espaventable, etc., i a més el portàvem una mica mancats d'assaig. Però és agradable equivocar-se de tant en tant.

De moment a la Closca vem fer l'Oktoberfest amb frankfurts i birres artesanals que a mi no em fan gaire el pes, i després hi va haver una altra partida de botifarra per oblidar. On sou, manilles i asos? És bastant lamentable, la vritat. No hi ha dret. Amb aquella desfeta deplorable tot contribuïa a fer pensar que el cap de setmana ens seria advers i nefast i tot plegat, però mira, no.

Va resultar que era diumenge i pujava a la bici cap a Can Ginestar a veure què fotíem. Ens anàvem aplegant xino-xano al pati de la masia i em va sorprendre que hi hagués força gent per veure'ns, perquè per alguna raó estranya l'Ajuntament de Sant Just va endarrerir una setmana la data de les Festes de Tardor i actuàvem al marge dels actes festius.



Fèiem els pilarets d'entrada i apa, 2de7 per obrir plaça. Torno a fer d'agulla a la torre, tal com ja vaig fer a la primera torre que ens vem posar per barret el 2009. Amb la miopia em costa bastant de veure els pisos superiors a assaig, amb la doble xarxa i una llum un pèl tèrbola, però a plaça ho veig força millor. I bé, què dir-ne, de la torre? Doncs no ho sé, des de dins la vaig veure força tranquil·la i al vídeo em va semblar que a la canalla li costava remuntar dosos, o una cosa així. En tot cas, el tronc i la pinya vem aturar qualsevol perill i apa, la setena torre de l'any.



En segona ronda continuàvem amb el pla lògic i portàvem el 4de8. Diria que va pujar al segon peu i, bastant bocabadat (metafòricament blabla), vaig veure'l molt bé de mides i sense gaires moviments. El castell es va carregar amb total suficiència i diria que només a la descarregada va patir alguna remenada per dalt. El castell també se'm va fer llarg però molt tranquil. Bé, no sé què més dir-ne, potser no és el millor 4de8 de la història, potser va perdre mides o vés a sapiguer què, però després dels problemes de les darreres setmanes, semblava un miracle que anés tan rodat. Suposo que ni és un miracle ni blabliblú, però hòstia, quines coses que passen de vegades.



Aleshores era el torn de la malastruga truita de set. Com que no l'assagem mai o gairebé mai sencera, i com que hi puja gent no tan habitual i tot plegat, i com que sempre acaba sent un galliner i gairebé sempre puja desquadrada (recordo que l'altre 7de7 de l'any va ser anormalment tranquil), doncs acostuma a ser un caos, un cafarnaüm i una barreja entre bàratre i una casa de putes. I aquest va ser el mateix desgavell que la tònica general. En aquest cas, a més, no vaig entendre el meu baix (hi feia d'agulla per tercer castell en aquella diada), que demanava dreta, però no vaig entendre què volia de la dreta i hi va haver un estira-i-arronsa intressant entre laterals i segon, que successivament apretaven i afluixaven i s'afegien al desori general del malaurat castell. En fi, al final ens vem entendre i la dreta va afluixar o apretar o el que fes al cas, i el castell es va descarregar, i que Leto se l'emmeni a les regions més arcanes de l'oblivió.

No sé ni jo el que m'empatollo.



Després d'això era el torn del vano de 5, i vano de 5 fet però amb un pilar de 4 que va caure. Enguany ens hem fotut un munt de pilarets pel cap o els hem desmuntat, i tot és molt ràrut.



I aquí podria posar fi a la chrònica dels dimonis, però continuaré una mica més. Altres anys ens convidaven a una birra, però enguany l'Ajuntament de Sant Just, a més de treure'ns d'enmig de les Festes de Tardor, tampoc no ens hi ha convidat (de fet, no sé exactament qui ens la pagava). Vem baixar cap a la Closca, que hi havia carn a la brasa i aquestes coses. El procés de cuinar-ho va ser una mica lent però al cap i a la fi ja era tot a taula, i mentrestant la Colla Vella feia la diada de la seva vida, mentre que a la Joves no li sortia res de dret. I després de dinar i de desparar taules i rentar atuells vem veure per fi els nostres castells. La cosa es va anar allargant, amb un escamot dansaire a la Closca, mentre es feia tard i tot plegat. I cap a dormir.

Aviam si acabem de redreçar aquest segon tram de temporada, que ha estat bastant fluix en general, amb una davallada d'assistència a assaig espectaculart per raons diverses que ja he dit que no em vaga de dir ara, i també amb unes partides de botifarra que comencen a ser preocupants. Sense asos ni manilles ni hi ha independència ni 3de8. Què passa amb les cartes? Estan marcades? Fan màgia i se'ns esmunyen? És preocupant, com ja he dit. I també hi ha el tema dels assajos fluixos i tot plegat, que aviam si espavilem i ens vénen els asos i les manilles. Salut i castells i... manilles, collons.

2017 Sant Mateu

Aquesta crònica no està repassada. Per a informació més fiable, llegiu la del web de cargolins, que també vaig escriure jo: http://www.cargolins.cat/content/festa-major-desplugues-2017

La Festa Major ha estat molt llarga i amb moltes giragonses i trencacolls. Una setmana després del primer dia de festes em disposo a intentar recordar alguns dels fets més destacats des de la meva perspectiva sectària, esbiaixada i demagògica, per a gaudi i gaubança de la penya.

Com dèiem, per a mi festes començaven el dimarts de la setmana passada. L'assaig va ser més aviat regolart i en acabat jugava el Barça, que va apallissar bastant no recordo quin equip. Havent sopat passava per la moscatellada, que per als de cultura populart és l'inici un dia abans de Festa Major. Enguany hi vaig arribar que ja no veia moscatell enlloc, però en canvi els músics no sé si eren més que altres anys però feien molta gresca i amb prou feines se sentia la veu. De manera que també amb prou feines papava llesca dels garrotins de després. En algun moment entre les dotze i la una aproximadament apareixia la poli municipal no sé per què exactament, suposo que per recordar que a la una havien de plegar, i el sector cupaire-radical, que estava representat conspícuament, treien una pancarta amb el 'Sí' de la CUP i entonaven joiosos càntics de desobediència, rebel·lió i sedició (bé, sedició exactament no). A causa d'això, suposo, els munipes van fotre el camp per la banda del Pou d'en Fèlix, però els van rellevar dues patrulles dels mossos per la banda de L'Avenç. Jo ja començava la retirada quan els mossos van anar a parlar-hi que on tenien la pancarta i no sé què més, però ja havia desaparegut i els mossos també van fotre el camp.

Com podeu veure, el primer dia ja hi va haver moviment i això que jo ara per ara només m'assabento de quatre coses espigolades. Podria parlar d'encartellades turbulentes, manifestacions, problemes logístics i altres coses, però això s'allargaria massa i ja dic que només sé el que em va arribant a batzegades. En tot cas, aquest clima tèrbol de festa major es va allargar durant la resta de la setmana amb el punt culminant de diumenge, que va ser bastant desastrós.

Dimecres era el dia del pregó, que comença al Brillas amb l'homenatge al roure per part de les entitats. Hi vem fer el pilar --on després de no sé quants pilars de quatre seguits sense entrar-hi, hi vaig fer d'agulla petita-- amb el licor de ginjoler de festa major regalant-nos les gargamelles, i va començar el seguici interminable camí de l'Ajuntament. Pel camí vem fer més pilarets fins al caminant davant l'Ajuntament. Aleshores era el pregó, amb un pregoner que era esportista de no sé què que suposo que ara viu a Esplugues, i com cada any hi va haver la mandanga habitual: escridassada a la regidora de torn (perquè l'alcaldessa no té collons de sortir), crits de no al Pla Caufec amb els renovats de volem votar i independència, més estelades que altres anys, un moment d'impàs que no sabíem què passava mentre una regidora crec que d'ICV volia penjar una pancarta grossa al balcó que al final va poder col·locar i que deia "Posarem les urnes i aturarem les màquines" --la pancarta va durar menys que una cançó de grindcore a la Closca--, les corrandes del Ferro Ferro, amb el Casellas i David Baigé de convidat, van començar a sonar per fi per eixorivir l'esvalotamenta general, i apa, deixeu-me mirar el programa per recordar què fèiem exactament després d'això. Sí, concerts de Grallioli i Vaderaig a les Tres Esplugues, que no recordo gaire.

Dijous era el dia tranquil enmig de la tempesta general i ben bé no hi havia res muntat. Abans d'anar cap a assaig al Brillas hi havia un concert d'una cantautora que es fa dir Pogo sobre mi Madre, que ja havia vist aquest any i que no em va agradar gaire. I l'assaig va ser també bastant desastrós, amb proves del quatre molt fluixes, amb més bones sensacions amb el tres i amb el 2de7 que se suposa que tenim per la mà. Més que les sensacions de magrana pansida que oferien les pinyes del 4, el pitjor va ser la manca de gent i la flaire general que no havíem fet prou feina a assaig per tenir prou garanties a plaça. En una altra colla potser amb uns assajos fluixos abans de festes poden descarregar les construccions a plaça, però a nosaltres sempre ens passa que aleshores ens entren tots els nèrvits del món i els fantasmes tornen a aparèixer.

Dijous més valia oblidar-lo i així passàvem a divendres. Crec que era aquí que teníem torn de barraca, i també després de molt de temps em vaig posar darrere la barra, i després va anar passant el temps fins al correfoc/crematasques de Boc de Biterna. Els de Boc feien no sé quants anys --eren al cartell oficial de festes de l'Ajuntament-- i es van currar un cercatasques llarguíssim de més de dues hores que va sortir del Brillas una mica més tard de les 22 h i va acabar més tard de les 24 h a l'Ajuntament. Va ser un correfoc bastant esbojarrat, com sempre, i alhora un espectacle que no vaig entendre o que no recordo. Bé, ara fent memòria recordo, cap al final, una mena de brega de garrotins entre Diables i Boc que em va semblar bastant... no sé, estrany, per dir-ho així. Però com a correfoc m'ho vaig passar molt bé. Després a les Tres Esplugues hi havia més barraques. Hi vem arribar que ja havien començat, amb un correfoc tan llarg, i dels grups en recordo el segon i el tercer, que eren una mica punkis i una mica més punkis. Una mica atabalat per tot plegat i quan ja havien acabat els concerts vaig tirar cap a casa que començava a estar mort.

El dissabte és un dia maco de festes, però poques vegades em llevo pels actes del matí, en què sobretot em fa gràcia el concert vermut. Vaig dinar a casa, vaig descansar una mica més i vaig tirar cap a la cercavila interminable que comença al Pou i acaba al Pou amb una marrada bèstia per tot el Gall i el Centre. Els Diables l'encapçalaven i devien ser ben bé a mil metres de nosaltres, que la tancàvem. A l'entrada del carrer de l'Avenç donaven licor de ginjoles i altres refrigeris i quan per fi vem arribar a la pista vermella, la Isabel Almató ja havia anat anunciant totes les colles que passaven per allà. Les colles de bastons --n'hi havia tres o quatre-- van fer els seus balls primer per rondes separades i després connjuntament, i al final per fi a nosaltres ens va tocar l'actuació.

La Prediada va ser a la mateixa pista vermella del Pou d'en Fèlix on havíem aterrat. Al començament hi havia força gent a causa de la inèrcia de tota la gent que mirava la cercavila de no moure's de lloc si no els empenys a fotre el camp (a sopar, per exemple). Actuàvem amb els Castellers de Gavà, que com tothom sap no són una de les colles més potents del món casteller; això, unit a la dispersió general de la nostra colla, els horaris estranys, la plaça enorme que s'anava buidant, les colles de diables que passaven per allà i tot plegat, va fer que l'actuació fos bastant lamentable.

Anàvem a aquelles hores i començàvem amb dos pilars de quatre. Com que fot molta mandra explicar l'actuació, deixaré que les dades parlin per si soles:

@Cargolins 2p4 4d7 5d7 id3d7 3p4

@CastellersGava p4 id3d6 3d6 p4

Què se'n pot dir, d'això? Primer, que dels castells al final n'estava tan fins als pebrots que ni els recordo. Al quatre hi vaig entrar d'agulla i haig de fer molta memòria per recordar-ne alguna cosa. Al 5de7 feia com de costum de lateral interior de la torre i el sentiment de bellugamenta era incessant. Al 3de7, que també hi anava d'agulla, diria que no li passava gaire res que fos gaire greu, però amb el cansament i l'avorriment i suposo que la desconfiança, el van fer tirar avall amb dosos col·locats i una mica inopinadament. Sembla que tothom n'estava fins als ous i es van estimar més sortir de plaça amb dos castells i prou. Pel que fa a Gavà, bé, diguem que haurien de ser més gent per anar per les places.

Després d'això hi ha el sopar de colles que no sé si abans era de bastoners i prou. Jo fa molts anys que hi anava per al concert folki que fan en acabat. Enguany han canviat el grup i no em van agradar tant com altres anys. Hi va haver els garrotins del final força aigualits en esguard d'altres que recordo. Vés a saber quin hora era, i tenia dues opcions: pujar a barraques, on l'únic grup que coneixia era A Contrablues, o baixar als punkis de les Tres Esplugues, on els coneixia a tots massa. Quan vaig arribar als punkis estava acabant Dilemia. Després tocava, oh sorpresa, Kancer de Sida. Finalment, Blietzkrieg FM, que fan versions punks. Va ser aleshores que vaig pujar a casa. Sobre aquest nou escenari, anomenat Esplurock, hi tinc gaire opinió, però sembla que ha aixecat alguna polseguera amb els de Festes Populars, que organitzen les barraques. En fi, com que ja dic que m'arriben les coses a pessics, qui en tingui ganes que se n'informi per un altre canal. També he sentit que... bé, tant és.

I arribava el gran dia, el de la diada de Festa Major. Venien els increïbles i fabulosos Castellers de Vilafranca i els Capgrossos de Mataró. S'ensumava una diada d'allò més grossa, mai vista a Esplugues, fins i tot l'Ajuntament va afluixar la mosca i va tancar sencera la carretera. Per a més expectació, la Xarxa emetia la nostra diada en directe per a totes les teles locals de Cathalunya. Vilafranca havia anunciat gamma extra, nosaltres podríem repetir la clàssica de vuit, Capgrossos sempre compleix l'expedient a casa nostra... Patapam!:

@cargolins id2d7 2d7 id3d8 5d7 id4d8 v5

@capgrossos 5d8 4d9f 3d9f p6 4p4

@verds 3d9f id4d9f 4d9f 3d8a p7f 5p4

Van passar tantes coses al voltant de la nostra actuació que m'hi podria estar tota la tarda. En fi, començarem amb l'esmorzar de forquilla i ganivet que diria que feien a la Closca després de les matinades. Jo em vaig despertar precisament cap a les 10 i vaig estar fent el ronso al llit, em vaig dutxar i vaig anar directament a l'Ajuntament, on la cercavila típica anava arribant. En aquell moment vem fer el pilar amb el domàs de democràcia, que suposo que ja devia començar a general mala maror entre alguns.

Aleshores continuaven passant coses estranyes. Ja sabíem que els Verds farien tard perquè també volien fer el pilar per la democràcia a la concentració del seu poble. D'altra banda, apareixia una pancarta que anunciava la nostra diada amb publicitat del Pla Caufec (del centre comercial que estan construint ara mateix). Suposo que els devien pagar una part del que cobra Vilafranca. Sembla que els Diables, que ens encapçalen la comitiva per entrar a plaça, van decidir fotre el camp, mentre gent de la nostra colla es conxorxava per despenjar la pancarta, que van fer al cap de poc.

Quan va arribar Vilafranca vem fer els pilars d'entrada; segons el meu mòbil, eren les 12.06 h; és a dir, que Vilafranca va arribar raonablement a l'hora. I a partir d'aquí parlar dels nostres castells se'm fa molt avorrit. La intenció era fer el mateix que per Santa Magdalena en el mateix ordre, i per tant sortíem de 2de7, que no té cap problema en principi. Me'l vaig poder mirar i no semblava que tingués més problemes que altres torres que hem descarregat, però amb acotxador col·locant-se sembla que l'enxaneta no va voler pujar no sé per quina raó.

Doncs ja hi tornem a ser, pensava en un racó cagant-me en tots els déus morts, vius i per néixer. Aquesta vegada també em vaig ficar en la major part de les pinyes de les altres colles i no puc dir-ne res: Capgrossos van fer el 5de8 i Vilafranca el 3de9f. I tocava la segona ronda, on repetíem la torre. Aquesta torre no sé si pujava millor o pitjor que l'altra, però sí que em fa l'efecte que va remenar una mica a la descarregada, però no ho sé. El cas és que ja la teníem un altre cop, però també el cas era que no hi havia gaires bones sensacions a plaça. I aleshores va córrer la brama que la canalla no volia fer el 4de8, o una cosa així vaig sentir, o potser ho he somniat.

La qüestió és que fèiem el tres abans que el quatre. El tres havia anat millor a assaig i potser era més lògic, o vés a saber. No recordo ni fins on va pujar, ni si va remenar ni res; miraré d'informar-me'n abans de penjar aquesta crònica. Ara mateix a la millor foto que tinc no hi ha ni quints col·locats, i el record és que el vam desmuntar de seguida.

Doncs amb el desastre culminant-se canviàvem de castell i provàvem el 5de7, en el qual, per comptes de fer de lateral interior de la carregada de la torre, ho vaig fer de la descarregada, però en tot cas és un lloc on no s'hi veu res i n'estava tant fins la poctlla que no vaig fer l'esforç per informar-me'n.

Després vano de cinc amb un pilar de 4 carregat i més pilars de quatre amb algun de carregat --i mirant d'esquena a l'Ajuntament, fet que va tornar a generar controvèrsia que després de tot això fa mandra d'explicar-- i el pilar rebentabalcons, que també va generar controvèrsia, en aquest cas en sentit oposat a l'anterior (si els dónes l'esquena, després no hi pugis, però vés a saber). El tema polític també estava calent a plaça i quan sortia l'alcaldessa l'escridassaven i en altres moment es cridaven consignes del que vulgueu imaginar.

Una diada bastant emmerdada. I això que, com ja dic, no en sé ni la meitat.

I anàvem cap a la Closca amb el regust de merda de la diada. En conseqüència, l'ambient festiu era escàs en comparació d'altres anys. Hi havia paella per dinar i havent dinat vem jugar a botifarra. La primera partida la vem guanyar bastant clarament, però la segona va ser una desfeta horrible, i és que una era plena de manilles i asos i l'altra eren sets i vuits i cartes que no lliguen, que deien.

Després d'això vem anar fent i vem passar per Dr Prats, i després vaig passar per una cosa que en diuen Duendes con Arte, a Can Vidalet, que encara no hi havia anat cap any i, efectivament, l'ambient no em va agradar gens. Com que estava força cansat vaig decidir que probablement era hora d'anar a dormir.

[Aleshores he vist que Hisenda ha blocat els comptes de la Coordinadora de Colles Castelleres, fet que a mi em sembla aberrant. Diuen que els tenen blocats des del dia 20. En general la major part de les colles han participat en actes obertament independentistes, com la mani de l'Onze de Setembre, i per exemple Vilafranca va desplegar estelades aquest mateix diumenge a la nostra diada sense que ningú no els ho demanés. Si no totes, la immensa majoria està adheria al Pacte pel Dret a Decidir o del Referèndum i també la gran majoria ha desplegat domasos com el de "Democràcia", que nosaltres també hem desplegat, a més d'haver emès els nostres comunicats respectius en contra de les agressions a les institucions catalanes i en defensa de la democràcia. És a dir, suposo que per a l'Estat les colles som també terroristes tumultuaris i proetarres. No sé com acabarà això, però atacar entitats sense ànim de lucre i amb l'únic objectiu de promoure el fet casteller i la cultura catalana em sembla demencial. En fi, que se'n vagin a la merda.]

2017 Dia de la Colla

 Dissabte passat hi havia el que hom anomena "Dia de la Colla", jornada en què es fan diverses activitats obertes al poble i tota la pesca. Però anem més enrere i parlem de l'Onze de Setembre, per anar escalfant els ànims.

Aquest era el segon any consecutiu que no actuàvem per la Diada i al final d'alguna manera es va decidir participar amb un pilaret als actes institucionals que organitza l'Ajuntament. Val a dir que nosaltres no hi anàvem mai i a tot estirar hi fèiem l'ofrena floral. És un acte sense suc ni bruc i bàsicament folklòric, al qual, com a partits polítics, només hi van oficialment el PSC i el que era CDC abans, de manera que potser també es podria considerar un acte partidista. D'entitats hi havia l'Esbart i els Bastoners, i nosaltres com a convidats de darrera hora, a més d'una coral d'Esplugues. Vem fer el nostre pilaret sense bandera perquè només hi havia la meva estelada i no ens fotéssim en merders, i apa, una sardana i aviam què havia de dir l'alcaldessa. I l'alcaldessa, en algun moment, devia ficar-se tota sola en un merder —jo no l'escoltava—, perquè el sector diguem-ne democràtic la va escridassar i li va demanar que "volem votar". Això la va fer emprenyar i va demanar respecte i coses d'aquestes. En fi, vem cantar Els Segadors quan va callar d'una puta vegada i cap a fer el vermut. La mani va anar molt bé, amb la major part de colles de tot arreu donant-hi suport, i res, es va fer de nit i cap a casa i aviam què passa aquestes dues setmanes.



Dimarts jugava el Barça i divendres vaig tornar a assaig, que va anar relativament bé però ja vorem què podrem fer per Festa Major. Encara resta tota aquesta setmana... La prova de folre de 2de8 va anar força bé, parlant d'altres temes.



I arribava dissabte amb tot d'activitats preparades durant tot el dia i un munt de gent apuntada que col·laborava en l'organització. Jo em vaig llevar cap a migdia i vaig decidir dinar a casa i a les quatre vaig anar a veure el Barça i em vaig perdre la xerrada del Martí de Saballuts sobre folres. Vaig aterrar a la pista vermella del Pou d'en Fèlix i era hora de fer castells amb Sabadell i Sants.



No sé si es desprèn o no del que he escrit fins ara, però no estava gaire engrescat per fer castells, però bé, em vaig enfaixar i a veure-les venir. De l'assaig de divendres i abans que ens ho diguessin, jo sospitava que faríem 5de7, 7de7 i probablement 2de7, i aquest "probablement" no és perquè el castell tingués cap problema, sinó per raons que no em ve de gust explicar. Érem sorprenentment segons en l'ordre d'actuació —suposo que faltava algú per arribar— i, després dels pilarets d'entrada, sortíem efectivament de 5de7.



En el cinc, per alguna raó estranya —crec que em van dir que encara hi ha escassetat d'agulles— vaig entrar-hi d'agulla. Era a la buida del tres i entre l'enrenou habitual es tancava la pinya i pujaven els segons i cap amunt. No el recordo gaire, la veritat: crec que va ser aquest en què el meu segon carregava més d'una banda al baix, però en general la impressió és que es va fer sense gaires més problemes. A les fotos el tres sembla obert sobretot per dalt, però des de dins el record és que va ser un altre 5de7 més; segons les estadístiques, el vuitè de l'any.



Després d'això tocava la truita de set, on vaig tornar a entrar d'agulla pel tres, aquella posició tota esclafada entre les mans de darrere, el baix i les crosses. Des d'aquest indret privilegiat vaig contemplar una truita força tranquil·la i parada, sense gaires esvalotamentes, és a dir, una raresa que fins i tot semblava bona de mides. Ja veus quins miracles ens esperen més insospitats. D'altra banda, era el primer 7de7 de l'any. Tampoc no és que el demanéssim a crits, però apa, ja el tenim, "novetat al Baròmetre casteller" suposo que diria el sonat aquell.



Com que no pregunto gaires coses darrerament no sé per què vem deixar el 2de7 pel final. Estava feliçment de quart lateral lluny dels perills claustrofòbics del nucli del castell, però el que hi havia d'haver darrere meu es va fer fonedís sense dir ni ase ni bèstia i al seu lloc se'm va fotre un gegant de Sabadell, que vaig convidar amablement a passar davant meu. Protegit per les seves espatlles vaig mirar alguna vegada cap amunt i vaig veure una torre molt tranquil·la que, sense més dades, només puc dir que és la desena consecutiva des de Sant Mateu de l'any passat; és a dir, ja n'hem fet tantes, cinc, com al 2016.



Després fèiem el pilaret de cinc i encabat una prova de folre a plaça. Les proves a plaça són una cosa que no m'ha agradat mai, però mira, si mai volem fer el 2de8f poder és el que toca. Ens van tornar a ajudar a fer la prova bàsicament els Saballuts, que són molt bona gent. Les sensacions generals no van ser tan bones com les d'assaig de divendres, malgrat l'ajuda de Sabadell, i ja veurem si la feina d'enguany es materialitza abans que torni a tenir grenyes.

Sobre l'actuació completa, va ser aquesta:
Castellers de Sants 2pd4, 3d8, 2d8f, 4d8, v5
Castellers d'Esplugues 3pd4, 5d7, 7d7, 2d7, pd5
Castellers de Sabadell 2pd4, 3d8, 2d7, 4d8, pd5

Com es pot veure, els Borinots van fer la tripleta de vuit, i els Saballuts, la clàssica. Suposo que són els nostres objectius a curt i a mitjà termini: repetir la clàssica per Sant Mateu si tot va bé i estrenar la tripleta quan el folre aguanti la torre en un futur indeterminat que esperem que no sigui gaire llunyà. I una altra cosa curiosa, i és que aquesta actuació que per mi és una mica grisa i sense pena ni glòria, és de fet la tercera millor que hem fet enguany segons no sé quina puta taula de puntuacions del Concurs de Tarragona. Les altres dues han estat les que han vist els dos únics 4de8 d'aquesta temporada fins al moment. Res, que m'ha fet gràcia veure-ho.

Sobre les fotos:
—Manel + mòbil: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157686835569443

Era l'hora de sopar i els intrèpids i estrenus cargolins paraven taula i cuinaven botifarres mentre jo feia una birra al paki de baix i deliberava si menjava un durum o un entrepà de botifarra. Va guanyar botifarra i al final en algun moment va tocar Arkadia Sound. Hi havia força ambient però com que no he estat a l'organització no sé si s'han acomplert expectatives. Després hi havia La Mulata, i en un moment no gaire tardà de la nit vaig desaparèixer.

I això va ser el meu Dia de la Colla, que més aviat va ser un tarda-vespre, just a una setmana de Festa Major, amb els totpoderosos i puixants Castellers de Vilafranca que ens meravellaran amb els seus gamma extra espectaculars i el repertori magnificent de gegantines torres humanes, i amb els Capgrossos de Mataró, que també ho fan molt bé i des de fa uns quatre o cinc anys ens fan castells de 9 a la nostra plaça, per la qual cosa almenys jo els estic agraït. Demà dimarts assaig, dimecres pregó, dijous assaig especial i a partir de divendres gresca nonstop.

Apa, salut i castells.

2017 Diada del Mercat del Clot

 Doncs au, tornarem a fer la crònica castellera de la cosa.

No he escrit res de la sortida a Laudio perquè va ser tot un merder de cercaviles, castells, garagardoa, txosnak i tota la pesca. Havia passat també per l'Aste Nagusia de Bilbo i ja vaig arribar a Laudio bastant fet caldo. Per la revista ja buscarem algú que tingui ganes de parlar del tema.



La setmana passada, tot just tornats d'Euskadi, vem començar assajos. Dimarts vaig allargar les vacances i divendres, que ja era setembre, vaig tornar a la Nau. Hi ha escassedat d'agulles i al pou del castell hi tenia companyia inusual. Tot i que no érem gaire pinya la prova de folre no va anar malament i aviam si va agafant forma. El «folrem Sant Just» sembla poc probable però vés a saber. Obrien la Closca després d'assaig per sopar i per jugar a botifarra, en què els fats ens van tornar a ser adversos. A més, cal dir que jo no tenia la nit més inspirada, divendres. Així i tot, vem arribar al final empatats a 48, però la darrera mà va ser desastrosa i dissortada i ens va enfonsar en la misèria.

De manera que sortia el sol dissabte i teníem junta multitudinària, però em vaig llevar massa tard i vaig anar directe al Clot, on actuàvem amb els Castellers de Barcelona. No em sona que hàgim actuat mai a la plaça del Mercat del Clot, o sigui que podríem dir que vem estrenar plaça nova per a nosaltres. Hi havia cercavila des del local de Barcelona, però jo me'ls vaig esperar fent una coca-cola i menjant alguna cosa (ja veus com ens hem de veure). Va arribar tot déu i apa, a enfaixar-se un altre cop.



Era una actuació d'aquelles de treure's la son de les orelles després de vacances i no érem gaires camises a plaça, i així ens vem prendre la cosa amb tranquil·litat. Vem sortir de 3de7, que va ser el 3de7 més parat i aturat i sense cap mena de res que recordo, tot i que segurament en devem haver fet algun altre com aquest. Des de l'agulla me'l mirava amb avorriment i tot, després de les emocions del 3de8 de Santa Magadalena. El castell estava com una roca tot i que l'acotxadora va pujar molt a poc a poc i el va alentir bastant. Doncs res, un altre 3de7 i a fer una altra cosa.



L'altra cosa era el 4de7 i també va pujar completament parat i sense cap problema, malgrat que la sensació és que segurament no era tan petri com l'anterior, però sí tan avorrit com el 3. Hi havia com a mínim molts canvis a la pinya, amb gent poc habitual a tot arreu, però no es va notar gaire o gens.



En tercera ronda sortia de l'agulla i em fotia de lateral interior del 5de6, que és la meva posició habitual als cincs i també és un lloc on costa de saber com va el castell. La sensació de galliner es va mantenir i l'estructura es va completar també sense cap problema.



Per acabar, el pilarot de cinc.



Pel que fa als de Barcelona, no acostumo a parlar de les altres colles perquè ja estic bastant curat d'espants i això de les camises d'onze vares sona bastant arnat i resclosit. La sensació que em van fer, sense parlar amb ningú de Barcelona, és que també anaven a mig gas i que els va servir per agafar rodatge i embranzida per més endavant. També hi ha la chronica del Tete de Barcelona que potser aclareix detalls tècnics i altres qüestions que jo ignorava:
https://tetecdb.wordpress.com/2017/09/02/sant-tornem-hi-2092017/

L'actuació completa va ser aquesta:
Castellers de Barcelona 2pd4, 3d7s, 2d7, 4d7, 2pd4
Castellers d'Esplugues 2pd4, 3d7, 4d7, 5d6, pd5

Fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157688083084286
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157688548203705

Els Castellers de Barcelona ens convidaven a un entrepà de botifarra a la mateixa plaça. Alguns se la van menjar allà, i d'altres, com que era d'hora, se la van cruspir a la Closca o on fos. Vaig mirar de trascolar una birra, vaig pujar a la bici i vaig desfer el camí diagonal amunt fins al parc de Cervantes, on fent la pujada vaig notar que aquest istiu m'ha destruït bastant. Van posar el partit d'Espanya-Itàlia, però els italians devien estar dormint. A la mitja part vem posar els vídeos dels castells, que van generar una expectació colossal, i no gaire tard vem tancar.

Ara tenim aquesta setmana lliure, en què no fotrem una puta merda per l'Onze de Setembre com a colla de merda que som, i anar fent cap a l'invent del dia de la colla la setmana vinent i festa major l'altra. Pel que he sentit, ja veurem què podem portar per Sant Mateu, però mentrestant suposo que caldrà anar a assaig i aviam què construïm.

Salut, castells i que les partides de botifarra us siguin propícies llevat de quan jugueu contra mi.

2017 Santa Magdalena

 [Vaig escriure això el dilluns de després de l'actuació, però fins ara no l'he pogut revisar, posar-hi fotos, etc.]

Costa de començar a parlar d'una diada com la d'ahir, no sé ni per on començar, o sigui que podria començar pel començament i parlar de la Professó del Ferro i del seguici de Santa Magdalena i tot plegat, però suposo que el començament real és l'assaig de dijous —vem assajar dijous perquè divendres eren festes, esclar...

I és que dijous vem fer si no el millor assaig de la nostra història, sí un dels millors, on sobretot vem passar net el 3de7 sencer i amb pinya el 3de8 fins a acotxador. Amb aquestes proves semblava definitiu que si tot anava bé diumenge el primer intent de 3de8 seria una realitat. Hi havia força gent a assaig i alguns membres d'altres colles, sobretot del Baix, ens van donar un cop de mà, la qual cosa agraïm des d'aquest racó.



Collons, només de pensar que faríem per fi la puta clàssica de vuit, després de tants anys d'anar-hi al radera, em feia trempar amb priapisme pertorbador. (No mireu el vídeo si sou epilèptics...)




El cas és que divendres al matí anava pesant figues a la fenya i esperant que arribés la tarda per començar la gresca. La Professó del Ferro enguany va tenir algunes variacions intressants. El trajecte entre el Brillas i el nostre pilar a la cruïlla del carrer de Montserrat continua sent molt lent i molt alcohòlic, fet que no agrada gaire a sectors puritans. Vem fer el pilar com sempre, sense tornar-lo a aixecar entre les dues bigues però sí després, fet que no agrada gaire al Rai. Les gralles toquen a la tarima de davant l'església i, per tant, pel camí anem a so de gralles des dels bafles del recorregut, un fet que és una mica estrany. Els diables van cremar a dalt de tot i enguany els grallers de la tarima van tocar amb acompanyats amb el so característic electrònic d'en Marcel Casellas. La qüestió és que van aconseguir que moltes més entitats s'hi involucressin i que ballessin, per exemple, els gegants (i molt bé, a més a més) i l'Esbart. A mi em va posar molt catxondo, i és que aquestes festes han tingut molt de tremp. En fi, després hi va haver el sopar habitual i l'orquestra Allioli, que van tornar a tocar el "No hay tregua", que va ser corejat pel sector esquerrano-cupaire-terrorista amb molta trempera. (Val a dir que durant les festes de Cornellà també va sonar al Toc de Corn i ningú no va fer la tornada de resposta després del "gatillo", circumstància que em va semblar molt decebedora.)



El dia de Santa Magdalena no va ser tan excepcional i va seguir un ritme força semblant al d'altres anys. No em vaig poder llevar pel concert vermut i vaig dinar a casa; vaig passar a l'hora del "campionat" de botifarra i enguany no tenien ni baralles de cartes i vaig haver d'anar al xino a comprar-ne un parell. Sobre el resultat de la partida, la parella habitual Rai-Gallo aquesta vegada va guanyar la meva parella (el Marquès i jo, tot i que normalment jugo amb el Txus). La partida va ser força lamentable i no cal donar-hi més importància. En tot cas, si la darrera contrada m'hagués sortit bé hauríem guanyat esplèndidament (la nostra desfeta va ser implacable i inapel·lable, però).



Després va començar la cercavila habitual amb un munt de pilarets de quatre, amb un de desmuntat davant de les Moreres, el pilar caminant amb passadís inclòs que ens fan els Diables i el tradicional pilar caminant de dins l'església. Aquest cop no portava samarreta satànica perquè no hi vaig pensar. A fora els Diables van fer els versots, que d'una banda es van dedicar a riure's de la castellanització dels senyals de trànsit de Cs i PSC, i d'una altra van anar esquitxant totes les colles. A la nostra presidenta li van donar em sembla que genolleres per quan el PSC ens faci passar per l'adreçador (o una cosa per l'estil). També diria que van elogiar els Geganters per la ballada del dia abans, i res, una mica el mateix de sempre però amb més bon rotllo entre tots plegats. Sortia el correbars en direcció a les Tres Esplugues, però jo a mig correbars ja no podia amb la meva ànima i vaig passar a clapar a casa.



I apa, ara sí, ja érem diumenge i tocava fer-la grossa. Tot i que em vaig despertar cap a les 10 vaig decidir continuar al llit, de manera que quan vaig obrir els ulls ja eren les 11.40 i calia córrer cap a plaça. Hi havia hagut matinades, que van acabar al nostre local amb un esmorzar de forquilla i ganivet, mentre que la cercavila d'entrada a plaça diria que es va fer des de Can Tinturé cap al Brillas, amb la cremadissa dels Diables encapçalant la comitiva i tota la pesca.



Fèiem els pilarets d'entrada i era moment d'anar per feina. Dijous vaig arribar tard a assaig perquè estava a la puta feina i no vaig veure les proves de torre. En tot cas, la teníem més que assajada i ja l'havíem descarregada 3 cops enguany. No vaig veure el castell i al vídeo no sembla que hi hagués gaires problemes, des del vent petit em va semblar que tremolava més que altres vegades però totes les opinions són del parer que va ser un castell molt còmode, i si hi havia tremolors es van poder aturar, la pinya era molt sòlida i des del meu punt de vista va anar de puta mare.



Comentàvem que és curiós com ha canviat la colla en vora d'un any: ara fa un any encara teníem les fantasmes de la puta torre i ara és el castell que triem per obrir plaça i per agafar tranquil·litat. Des de la que vem descarregar per Sant Mateu l'any passat fins a la d'aquesta Santa Magdalena —que correspon gairebé a un any sencer— n'hem descarregat ja nou i només n'hem desmuntat una altra —per problemes derivats per una llenya anterior i no pel castell en si mateix. És a dir, cinc del segon tram de l'any passat i quatre del primer tram d'enguany i per fi un castell normal, d'una puta vegada. Un canvi abismal que amb la trempera general de tot plegat acosta molt més la possibilitat de fer folres.



Pel que fa al 4de8, no sé si estem millor o pitjor que l'any passat: en tenim igualment dos de descarregats, però enguany hem fet llenya amb un 4de8, al Poble-sec. Hem tingut un primer tram de temporada força irregular tant a plaça com a assaig i segurament això ens ha impedit assajar-lo i portar-lo amb garanties més sovint. Bé, el d'aquest diumenge, si no em falla la memòria, va pujar al segon peu i amb unes mides relativament bones, però la meva sensació és que va anar perdent mides i que el vem haver de defensar una mica. No em va fer cap sensació de perill greu, només un 4 una mica treballat, però aquí els qui haurien de parlar més són els de tronc. Des de la pinya en tot cas no vaig treballar tant ni de bon tros com el de Sants, un castell que tothom deia que estava controlat però que jo me'l vaig veure per barret molt seriosament.



O sigui que ja teníem el que era segur que volíem provar, però tothom sabia què era el que tocava si tot havia anat rodat. La pinya del 3de8 es va tancar molt bé, hi havia molta concentració, els segons i els terços ho van veure bé a la primera i cap amunt. Feia moltíssim que no sentia el rau-rau aquell de quan estàs provant un castell nou i de quan saps que pots fer història. Sembla que per nèrvits o per la raó que fos, amb dosos col·locats i la canalla petita enfilant-se va començar la remenada general sobretot pels pisos de dalt; malgrat que tenia bones mides, les sacsejades feien que els rengles s'estiressin i s'arronsessin i que en alguna foto el 3 es vegi boterut. Sembla que l'enxaneta o l'acotxadora va tenir problemes per remuntar, i no sé si és en aquest o en el 4 que algú va pujar plorant. El putu moment màgic de quan fas la primera aleta al castell que durant tant de temps només eren somnis i anhels i ara és una realitat viva. Estar d'agulla i mirar amunt i veure el castell travessant-se és una sensació increïble que crec que només va superar la primera aleta al 4de8, per tot el que va suposar aquell castell. Vaig mirar amunt i el que vaig veure, a més de la travessada del castell, que va durar una eternitat, van ser unes batzegades molt bèsties amb dosos baixant. Per això vaig acotar el cap força ràpidament, perquè feia una mica de por. El tronc i la pinya vem haver de lluitar de valent, el Macis cridava que d'aquí no salta ni dios, tot déu aguantava el castell; la canalla petita va baixar amb un pet al cul però els dosos van trigar més, i quan quints van començar a baixar ja es veia una realitat. Els terços més aviat es van llençar a la pinya en comptes de baixar enmig de l'eufòria del primer 3de8, per fi. Quines putes ganes que en teníem, quina felicitat.



Suposo que amb cada castell nou hi han hagut sensacions semblants. Jo fa tretze anys que sóc a la colla i he tingut la sort de viure l'estrena de la major part dels castells de 7 de la colla, a més de la "reestrena" del 4de7 amb agulla. Al nostre web es pot veure com entre el 2007 i el 2012 vem estrenar la major part de castells importants; el 2014 vem descarregar per fi el 2de7 i el 2015 primer i únic 9de7 de la colla. A partir del 2012 els castells nous van començar a escassejar i era evident que el pas següent i lògic era el 3de8. Parlem de fa cinc anys. Pel camí cada any hem descarregat més 4de8 i hem aconseguit normalitzar la torre, però si més no per a mi la sensació d'estancament era molt evident. Fins i tot havíem repetit la nostra millor diada de la història cinc o sis cops, la darrera vegada enguany a Sants (4de8, 2de7, 3de7s).

Ara el pas següent i lògic és el 2de8f. Per primer any estem assajant de manera més o menys sistemàtica els folres i per primer cop a la història tenim un 2de7 solvent. Espero que no hagin de passar cinc anys més per poder viure el següent "moment històric" de la colla. De clàssica de vuit a tripleta de vuit... ["Ahir" dimarts parlàvem a la festa d'aniversari de l'Eulàlia que hem d'engegar la campanya "folrem Sant Just", i és que la trempera és bastant general.]



L'eufòria no s'apagava i jo anava a fer la primera birra de celebració. Mentrestant, fèiem el vano de 5 després cinc pilars de 4 i enfilàvem cap a la Closca, que hi havia barra lliure per celebrar-ho. L'actuació completa va ser aquesta:

Castellers d'Esplugues: 3pd4, 2d7, 4d8, 3d8, vano5, 5pd4
Castellers de Cornellà:  pd4, 3d7, 4d7, 3d6s, 2pd4
Castellers de Sant Feliu: pd4, 2d6, id3d7, 3d7, 4d6, 2pd4

Per fotos:

• Divendres, professó del Ferro
• Dissabte, Santa Magdalena
• Diumenge, Memorial David Carreras (Manel)
• Diumenge, Memorial David Carreras (Lourdes)
• Festes de Santa Magdalena (Lluís Tarrés)
• Altres fotos

Durant la Professó del Ferro vaig cometre l'error de gravar el vídeo que la Nancy va penjar a Facebook diumenge:
https://www.facebook.com/CastellersEsplugues/videos/1634504289907733/

Les meves grenyes tenien poques hores de vida, potser minuts, o fins i tot este puede ser tu último segundo.



No sé si ja havia penjat aquesta cançó abans. El cas és que em van rapar un altre cop, com cinc anys abans amb el primer 4de8. I res: hi va haver dinar d'arròs negre, hi va haver cabaret artístic i hi va haver una tempesta de collons que ens va obligar a fer un dancing in the rain o a arredossar-nos dins la nostra Closca dels nostres amors. Hi va haver garrotins i bastants diables van venir a fer-nos companyia i es van afegir als garrotins: que vinguessin a celebrar-ho amb nosaltres és una altra mostra del bon rotllo entre entitats aquesta Santa Magdalena. Hi va haver la companyia sobretot d'alguns castellers de Cornellà al començament. Hi va haver força gresca i molta festa i molta alegria. Abans teníem més dies històrics que el Prutsés™, però ara no sovintegen tant. Benvinguda, clàssica de vuit, et volem veure més sovint.

Ahir a la Closca estava completament afònic dels dies de festa i de cridar com un fill de puta amb el 3de8. Sense veu, sense grenyes i sense dignitat, i amb una alegria immensa com el nostre 3de8 gegant. Diuen que només han descarregat el 3de8 a la primera els Castellers de Terrassa i els Bandarres, i que només aquests últims han descarregat també a la primera el 4de8, com nosaltres. El primer 3de8 no és una cosa fàcil. Ahir tothom a plaça deia que se li havien posat els pèls de punta, que estaven amb l'ai al cor, que els havíem fet patir i feliços alhora... Hòstia puta, val tant la pena fer castells per moments com aquests... Uf, em m'entra plorera de pensar-hi. Gràcies per tant, colla.

[Ara rellegit és bastant monyes però ho deixo com estava. Salut i folrem Sant Just.]

2017 Diada d'Estiu de Sants

 Dissabte tornàvem a la plaça d'Osca de Sants, on actuem des del 2014, i sembla que cada cop ens va millor: el primer any fèiem el 4de7a com a millor castell, l'any següent desmuntàvem dos cops el 4de8, l'any passat el descarregàvem i enguany hi hem afegit el 2de7. De fet, és complicat que ara per ara ho puguem fer millor que aquest dissabte, perquè 4de8, 2de7 i 3de7 aixecat per sota representen la nostra millor actuació, que segons les dades hem repetit quatre cops més: per Sant Mateu del 2014, amb el primer 2de7 descarregat a plaça, i el 2016 també per Sant Mateu a més del Concurs i al Poble-sec per acabar temporada.

És a dir, la nostra millor actuació històrica comencem a fer-la una mica cada dos per tres, quan podem ajuntar una torre que més o menys ja tenim apamada amb el 4de8. Diuen que per fer el 4de8 necessitem per anar bé com a mínim 120 camises, la qual cosa significa blablabla.

Els assajos havien anat relativament bé, tot i que les pinyes de 4de8 anaven una mica tortes i el 2de7 no el vem descarregar sencer. Les proves netes de 2, 3 i 4 havien anat bé, i també les aixecades del 3 per sota. L'assaig de dimarts també havia estat bo, i semblava que si érem prous a plaça d'Osca ho podríem portar tot. De manera que vem passar el vespre-nit a la Closca i encabat vem anar a dormir per estar frescos l'endemà...

I l'endemà, com que tinc un quart d'hora baixant amb bici des de casa fins a Sants, no vaig sortir de casa ben bé fins tres quarts de sis. A plaça em van tornar a dir que aviam si arribo algun putu dia a l'hora de convocatòria (no hi trobo gaire sentit, arribant-hi a les sis ja em vaig haver d'esperar com a mínim mitja hora), vaig saludar el Sergi, que ha tornat per aquests rodals, i al final em vaig enfaixar. No vaig trobar l'Ibra, que és qui em fa les fotos, o sigui que vaig aprofitar que tenia el Sergi perquè me les fes ell i es recordés de quan pul·lulava per l'equip de comunicació. I després del 3de9f dels Borinots nosaltres vem començar a tancar tranquil·lament el 2de7. A mi m'havien posat de primer diagonal; les experiències en aquesta zona per mi són força claustrofòbiques i quan ja em veia esclafat i enterrat sota un munt de braços, vaig esmunyir-me per la meva esquerra fent camí per la pinya compacta i apa, a fer l'escaleta al rengle de mans, que més val que em trepitgin que no pas que m'entombin.



O sigui que vaig prendre el caminet de l'esquerra i em vaig poder mirar la torre de fora estant fent l'aranya. Tot plegat es va tancar amb calma i suavitat per tal de formar una puta roca que va veure o no com el tronc de la torre anava pujant amb calma i estabilitat. Per una vegada que tenia vistes al tronc, em va semblar que a la descarregada hi havia massa brandamenta per terços i quarts, però mirat al vídeo no m'ho sembla pas, sinó que estava molt ferma i tranquil·la. En fi, tercera torre de la temporada, amb tota la calma, les coses han canviat força.



Com que les coses anaven bé i al final érem prou camises i a més sobretot Sants ens acabava de tancar les pinyes perquè fossin prou resistents a diferència del que ens passa a assaig, doncs era el torn del 4de8. Diuen els de tronc que a plaça els castells sempre van pitjor que a assaig, però pel que fa a pinyes sovint passa tot el contrari, perquè les altres colles ens ajuden a afermar el pinyol. Des de l'agulla em va semblar ben quadrat i compacte, va pujar al primer peu amb decisió i amb decisió es va coronar, tot i que l'últim que havíem provat ens va caure, fa poc més d'un mes al Poble-sec. A la descarregada es va començar a bellugar una mica, i amb dosos baixant, per alguna raó, el meu segon es va començar a agenollar, sobretot de la cama esquerra. Amb quints encara a dalt em veia tot el pes del castell a sobre i no sabia si ho podríem aguantar, jo o ell o qui fos. No ho sé, vaig patir molt i em pensava realment que em cauria al damunt; els companys que tenia al voltant em deien que aguantés i que tu pots i tot plegat, i un cop descarregat em comentaven que en vaig sortir blanc (com a la torre, quin dia...). En tot cas, després vaig preguntar al segon com ho havia vist i em va dir que bé, que estava tot controlat. Ja pot ser, però jo per si de cas em cago en déu i sa puta mare.



Des de l'angle invers tampoc no sembla que hi hagués cap problema mínimament greu i al vídeo surt molt maco, o sigui que reconec que potser va ser un malson individual i que començo a tenir delírium tremens.



Després d'això podíem tornar a fer per cinquè cop la millor actuació de la nostra història, i al final sembla que tothom es va convèncer que si tot va rodat doncs acabem-ho de fer rutllar. Jo havia anat veient més o menys bé el 3de7 per sota a assaig, tot i que em diuen que havia tingut molts problemes. Dissabte era el dia i va anar pujant força bé, quan hi vaig entrar d'agulla vaig veure que el meu rengle anava molt bé, no sé si tan bé com els altres dos, si més no jo el vaig veure força plàcid.



Per acabar fèiem un vano de 5. Sembla que érem força justos pel vano i potser per això es va esperar a fer-lo pujar que acabessin els seus pilars els Borinots.



Podríem dir amb una mica d'immodèstia que així va anar la Diada d'Estiu de Sants. La veritat és que segur que va anar d'alguna altra manera, perquè cada cop més ho veig tot des d'una perspectiva més parcial i caòtica: no sé ni com vaig acabar sortint esblaimat de dos castells que en general van anar de puta mare. Encara em fan mal les cames d'intentar aguantar el 4de8; si estava tan controlat potser el podria haver deixat fer tot sol. Pel que fa a la valoració de la diada, realment va ser molt bona: vem estrenar el 4de8 i també el 3de7 per sota, vem tornar a fer el 2de7 i a més sembla que tot plegat sense gaires complicacions, malgrat els nèrvits que hi pogués haver. Fins i tot els assajos van bé i el 3de8 sembla que sigui a tocar. Hem fet un 4de8 molt maco i hem repetit la millor actuació abans de vacances. La torre sembla també que ja és un castell més del repertori, sense cap fantasma enlloc. Vaja, tot sembla molt maco, per això aviam si és veritat i continuem avançant. I si no, sempre podrem ballar la Polca d'Ours.

I de cop i volta la txaranga va començar a tocar al mig de la plaça d'Osca i van anar voltant-hi una estona. La banda era una mica avorrida i no sabies quan es pansia i quan reviscolava ni per on es feia fonedissa. El correbars d'aquesta manera va anar podríem dir que avançant pels carrers de Sants fins al parc de l'Espanya Industrial, on tenen el Casal Independentista, on vaig poder pixar, i després va enfilar escales amunt fins a la plaça de l'Estació, on buscant una cervesa em vaig ficar on repartien les botifarres per sopar. Vem estar una estona llarga allà, escoltant un grup de rumba que em produïa borradura™. Després, de manera bastant il·lògica, vaig passar per Can Batlló, però no hi vaig durar gaire i apa siau, que la tornada fa pujada.

Això és tot. Ara una setmana sense castells i després a Igualada, que si tot va bé veurà un altre 2de7 blau elèctric. Ho sabrem d'aquí dues setmanes, ara aviam si la gent no s'adorm a la palla™ i continua venint a assaig. Apa, salut i merda.

Els castells:

@borinots 3d9f 4d9f 5d7 2p5+2p4
@cargolins 2d7 4d8 3d7s v5
@XicsGranollers 3d7 5d7 4d7 2p4

Fa gràcia perquè algú va dir que per comptes del 3de7s havíem fet el 3de8 i ara alguns mitjans es pensen que ja hem descarregat la primera clàssica de vuit. El 3de8 tal com està ara podria arribar per Santa Magdalena, tot i que fins fa poc l'opció més probable era Sant Mateu. Ja vorem.

El vídeo:



Les fotos:

Manel/mòbil: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157683026488993
Lourdes: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682932377604


El comiat.