2023 Badia del Vallès

Un dissabte 22 d'abril cap al migdia, a la bella vila de Badia del Vallès, ens enfaixàvem els cargolins per fer l'actuació de Sant Jordi amb Saballuts i Capgirats. No érem gaires camises i teníem bona part de la canalla en uns actes de l'escola Lola Anglada. És a dir, tot apuntava a una actuació meravellosa.

Normalment aquesta actuació a Badia la fem el diumenge a les 12, suposem que el canvi de dia va ser perquè diumenge era Sant Jordi. En tot cas, vaig obrir la bossa, vaig treure la faixa i els pantalons blancs, vaig mirar per sota de la càmera de retratar i no apareixia la camisa: amb les preses per anar cap a l'autocar em vaig descuidar d'agafar-la. Però no passa res, anar ben uniformat està sobrevalorat.

El que no està sobrevalorat és el pilar d'entrada, en el qual el nostre únic i veritable Badia va pujar-hi a segons. Bé, un pilar de 4 dels de tota la vida. En primera ronda portàvem el 3de7. Ja es veu amb la foto de la Lídia que no teníem una pinya gaire esponerosa:

I què direm del 3de7? Doncs no ho sé, poca cosa, hi vaig tornar a entrar d'agulla i vaig veure el castell prou tranquil. Sembla que de mides tampoc acabava d'estar del tot bé però n'hem fet de molt pitjors, en definitiva fer cròniques d'actuacions amb tan poc suc és bastant complicat i hauria de fer el que feia abans, d'apuntar-me detallets tontos per donar-hi una mica de color.

En resum, que no acabava d'estar còmode però que no va patir especialment, i segurament va anar una mica lent, però ja és normal perquè anem rodant la canalla. D'altra banda, ja es veu que la diada no era especialment trepidant.

En segona ronda fèiem el 2de6, que vaig seguir per la retransmissió de l'Adalid, que hi fa d'agulla normalment; no en vaig veure res, com acostumava a dir abans, pregunteu a algú de tronc o de la tècnica com va anar, jo ni fava.

Per no adormir-se del tot, calia fer saltirons i coses per l'estil per mantenir-se despert.

La Lídia estava en mode franctirador...

En tercera ronda fèiem un magnífic 4de6, que vem quadrar dues vegades perquè el primer peu semblava una mica obert. Aviam si li anem prenent la mida. En tot cas, el 4de6 doncs què voleu que us digui, va pujar i va baixar i ja havíem acabat rondes de castells.

En pilars miro de quedar-me fora per fer fotos, però en aquest cas érem molt pocs i hi vaig entrar a fer una mica de gruix. O sigui que del pilar tampoc en sé gaire cosa, el poc que vaig veure el vaig veure bé.

I això va ser la meravellosa actuació. No sé si hi va haver estrenes, potser de canalla sí, en fi, que estava jugant el Barça femení contra el Chelsea, ja m'explicaràs quines hores són aquestes també de jugar un partit de Champions, el món està boig. Resulta que la Hansen havia marcat un golàs en el minut 3, el vaig veure a l'autocar. En tot cas, vem remullar el Badia, que jugava a casa...

I un cop a la Closca, vem posar el partit, vem menjar els pollastres del Kardona, vem fer jocs de taula... Al final vaig decidir anar a veure el meu grup, Santacreu:

I l'endemà sí que era Sant Jordi i l'Ajuntament ens feia fer alguna cosa per la diada, segons el conveni i no sé què més. En tot cas, érem menys que el dia anterior i vem fer pilar de 4, 3de6 i un altre pilaret. I bé, el dia es va ramificar una mica: vem fer el vermut, vaig anar a veure el Barça, vaig anar a plaça per si em necessitaven per tancar la paradeta, però sempre passa que acaba sortint gent de sota les pedres, i jo finalment vaig anar fent cap a casa, que ja anava sent hora.

En resum, dissabte va anar així:

@saballuts: 2pd4, 3d7, 4d7, 5d6, pd5, 2pd4, pd4 al balcó
@cargolins: pd4, 3d7, 2d6, 4d6, pd5
@capgirats: pd4, 3d6, 3d7a, 4d6, pd4

Hi ha moltes fotos: Lídia i Josep (Cargolins), Concepció Ventura i Alexandre Gieseken (Saballuts) i Capgirats. Les fotos de diumenge, de la Lídia i l'Ajuntament d'Esplugues.

Per cert, que la Concepció Ventura em va fer una foto fent d'agulla i no sé si me n'havien fet mai des d'aquesta perspectiva i m'ha fet gràcia.

Potser podríem fer un resum d'aquest cap de setmana tan interessant. Però de moment, no ho sé, l'únic que em passa pel cap és que dissabte vem estar a punt de tornar a jugar a botifarra i sembla que pot ser que hi tornem a jugar algun dia.

Salut i castells i putaspanya empertostemps.

2013 Vilanova i la Geltrú

Amb uns dies de retard escric la chronica de Vilanova dels Castellers d'Esplugues amb Bordegassos, Arboç i Esparreguera. No es pot dir que fos la millor actuació del món, ni que estigui mínimament inspirat, o sigui que no cal esperar gaire cosa d'això.

És que quina mandra. En fi, que per coses de la vida estic tornant a assaig (i a junta, fins i tot, i així començo també a assabentar-me dels típics merders habituals), però divendres sortia de la Nau sense tenir gaire clar què faríem, perquè per assaig i per camises som el que som ara per ara. Diumenge vem fer el que semblava més lògic, els bàsics de 7 i el 3de6 per sota; em deien que amb algunes mans altes més —dues o tres o quatre— podríem haver fet el 4de7 amb agulla. Vull dir que tampoc podem fer meravelles ara mateix, ja veurem com avança la història cargolina.



De moment a Vilanova érem quatre colles, fèiem dos pilars de 4 d'entrada i érem quarts en l'ordre d'actuació. Actuàvem a la plaça Charlie Rivel, que és la típica plaça on quan hi peta el sol, hi peta de debò, però per sort encara som a l'abril i el temps és mig agradable. Semblava la típica actuació d'anar rodant castells i castellers, el que s'acostuma a dir, és probable que ho estiguem fent, però en el tema de qui puja o deixa de pujar encara estic molt i molt desconnectat. Tant se val tot plegat, diguem que Bordegassos feia el 3de7, Esparreguera un 4de7, l'Arboç un 3de6 i nosaltres provàvem el 3de7. Vaig entrar d'agulla a tots tres castells, com en els vells temps, que és la posició a la pinya que més m'agrada, com sap tothom. Vaig arribar una mica tard a la pinya perquè estava repartint la càmera de retratar —que, per cert, la Nina em va fer unes fotos estupendes.



D'allà dins estant el castell no em va semblar malament, una mica lent, el meu baix estava una mica incòmode, s'havien d'anar fent petites correccions, i en general no hi vaig veure cap problema estructural important, però ves a saber.



En segona ronda sembla que la cosa se'ns alentia: els Bordegassos desmuntaven un 4de7 amb agulla que semblava que estava bé i en la mateixa ronda el descarregaven amb evidents problemes per dalt, semblava molt insegur, però al cap i a la fi el van acabar descarregant una mica amb l'ai al cor. Esparreguera feia el 3de7 i l'Arboç el 3de6a. Aleshores nosaltres tancàvem un peu de 4de7 que estava obertíssim i que vam haver de baixar. Vam tornar-hi tot seguit i, malgrat que estava més tancat, continuava obert; jo ja veia que faria el clàssic rectangle romboidal perquè havien començat a sonar les gralles i jo ja tocava les espatlles de l'agulla que tenia al darrere. Sembla que el rengle de la meva esquerra es va obrir força; des de dins, tot i que es veia lletjot i lent, tampoc semblava una cosa tan catastròfica, però bé, n'hem fet de millors. En acabat discutíem les agulles com hem d'entrar perquè això no passi, vaig parlar amb el Txus sobre la manera com ho fèiem abans, temps era temps, quan assajàvem els primers 4de8 i ens passava el mateix que ara, etc. Això pel que fa a les meves sensacions a l'agulla, les sensacions a tronc sembla que tampoc eren especialment còmodes. A la foto no sembla el castell més esvelt de l'univers. En tot cas, en aquesta foto que ens van fer els Bordegassos es veu prou bé:



I en les de la Lídia i la Nina, tampoc sembla que estigui especialment estiregassat o destarotat.





Tampoc es pot dir que es vegi especialmenet bonic. Després d'això vaig pensar que potser tocava anar al sortidor. L'actuació s'esllanguia, es deixatava, lànguida i avorrida, i nosaltres havíem de fer el 3de6s després del 4de7 de bordes, 5de6 de bordeus i 4de6 d'arbocencs. El nostre castell no em va semblar el que ha pujat més compassadament i alhora, més aviat em va semblar un turonet de cartes trontolladís, però bé, també el vem descarregar.



Era l'hora dels pilars de comiat, però ja se sap que la teva plaça te la folles com vols, i Bordegassos van decidir que era el moment de follar-se-la pel davant i pel darrere. Primer van fer un 7de6 en quarta ronda, que ja m'explicaràs, entenc que perquè hi pugés més gent i preparar el 7de7, perquè suposem que això a assaig no ho poden fer, i tot seguit, en comptes de fer els pilars de 5 alhora, van decidir que Esparreguera fes el seu en solitari perquè era per sota i el volien veure. Al capdavall, l'actuació havia estat relativament ràpida i no feia una calor espaventable i mira, hi havia el sortidor allà al costat. Per al nostre pilar de 5 em vaig quedar fora i vaig poder fer fotos de com el giràvem:



La Lídia en va fer per davant:



I Esparreguera per l'altre costat, però no me'l deixen inserir aquí sense violar drets d'autor. Com que els bordeus havien fet ja el seu pilar de 5 en solitari, en va poder fer dos més de 4 també aixecats per sota mentre els altres fèiem les nostres merdes. I res, l'actuació completa va ser aquesta:

@bordegassos: p4dol 2p4 3d7 id4d7a 4d7a 4d7 7d6 p5
@collabordeus: 2p4 4d7 3d7 5d6 p5s 2p4s
@Minyonsdelarboc: p4 3d6 3d6a 4d6 p4
@Cargolins: 2p4 3d7 4d7 3d6s p5

Les fotos: Lídia, Josep i Nina, Bordegassos i Esparreguera.

I en acabat vem voltar una mica i vem pujar a l'autocar cap a la Closca, on vem dinar, vem veure la grisor del Barça i la blavor elèctrica dels nostres castells a la Quarta Ronda, però l'ambient es va esvair ràpidament i vem fer un pensament i vem fer-nos fonedissos força aviat.

Doncs res, si a final de la temporada passada veia que tornava a haver-hi xup-xup, ara em fa la sensació aquesta d'esfumament estantís que ben segur és a causa que feia molt de temps que no començava una temporada venint més o menys assíduament i el record que en tinc és de quan tot anava bé i res no feia mal i se'ns feia fosc jugant partides de botifarra a la Closca. Suposo que és un record que puc arxivar en els moments bonics de la colla que, en cas que tornin, ara per ara sembla que no tenen pressa per tornar.

Apa, salut i castells.

2023 Diumenge de Rams a Sants

Abans de res, han crackejat el servidor on penjava les chroniques. En aquest bloch havia fet una mena de back up fins al 2014; si tinc temps, miraré de recuperar les chroniques que falten i les afegiré en aquest puestu.

Dit això, tampoc no tinc gaire cosa a dir de la diada de diumenge. L'any passat encara vivia a Gràcia i no hi vaig anar, i en comptes d'això vaig mirar la que feien a la plaça Revolució de la vila. Enguany sí que m'he vestit de blau elèctric, i fins i tot havia anat a l'assaig de divendres, vejats miracle. Com que havia estat força desconnectat durant l'interregne de Gràcia, hi ha coses que encara no he paït, com ara que les actuacions comencin a les 11.30. Puc entendre les raons generals per començar abans, però diria que comprenc millor la postura contrària: els que van a missa de Diumenge de Rams no ens veuen! Si vas per feina, acabes de pressa i la gent no se'n va —de fet, vem acabar a la una! A l'abril, no fa tanta calor —més aviat el dia era molt agradable i a l'ombra al matí encara feia fresqueta! On s'és vist, aquest tarannà hippiós de les colles del nord d'actuar a l'hora que els hi surt de la fava! Si surts divendres, actues amb mitja hora menys de son —i això afecta negativament el rendiment de les castelleres i els castellers! Bé, tot són excuses de mal pagador perquè donava voltes al llit mig despert i quan vaig decidir obrir els ulls eren les 11.30 i havia de córrer cap a plaça. Tot just arribava i sentia una bella melodia de gralles; corrents, vaig plantar-me a plaça per comprovar que eren les nostres, i tot seguit veia com coronàvem el nostre primer castell, el 3de7, que vist amb les presses i fent la foto amb el mòbil, tampoc no m'hi vaig fixar gaire.

   

Les colles no havíem fet pilars d'entrada i nosaltres érem els tercers en l'ordre d'actuació, i així i tot, a les 12.13 si fa no fa que jo havia arribat, ja s'havia acabat la primera ronda. Certament, molt de pressa, es nota que els Borinots es delien per les promeses dionisíaques de la calçotada i la festa posterior. Pel que fa a nosaltres, que érem força pocs —darrerament no actuàvem mai per Setmana Santa—, per no estirar més el braç que la màniga, completàvem repertori amb dos castells de sis. Després del 7de7 dels Borinots i un intent desmuntat de 3de7 de Sitges, portàvem un magnífic 3de6 aixecat per sota en el qual vaig entrar d'agulla i que bé, no en recordo gaire cosa, diria que no va tenir cap problema destacable als meus ulls de miop.

   

Sitges descarregava, aquest cop sí, el 3de7; Borinots feia un 4de7; Sitges hi tornava amb el 5de6, i aleshores nosaltres tancàvem rondes amb el 4de6 amb l'agulla, que bé, és un castell que no ens sol donar cap problema, que és força lleig i en el qual pel que sembla no sabem quan hem d'agafar al pilar. Abans això ho cantava el Txus o l'Andro o alguna mà alta, diumenge va ser un petit desgavell, però bé, era un pilar de quatre que s'aguantava sol.

   

Per tancar sí que vem fer pilars: nosaltres, dos de quatre, un dels quals aixecat per sota; Borinots, un vano; Sitges, dos de quatre normals. No era ni un quart de dues i ja havíem plegat, deu ser la diada de diumenge que hem enllestit més tost, o si més no en recordo cap de més rabent.

   

Les colles van fer les ballarugues consuetudinàries i nosaltres l'expedició a l'ambaixada pakistanesa. Aleshores els Borinots feien la seva calçotada, com hem esmentat més amunt, però pel que sembla nosaltres som tan rancis com sempre i vem anar a pul·lular per una plaça de la vora del carrer Galileu. Mentre el sol començava a picar i la gent es posava crema solar, santsencs i sitgetans la feien petar per allà prop. Finalment, vem aterrar al lloc de la festa, al costat de les cotxeres de Sants.

   

I res més, fins aquí el primer tram del primer tram de la temporada 2023, que de moment fa bona flaire, però tot dependrà del que depèn sempre i ves a saber com anirà.

L'actuació completa (aquest cop no la vaig posar a Twitter perquè vaig fer tard) va ser la següent:

Castellers de Sants: 7de7, 5de7, 4de7, vano5 

Jove de Sitges: 4de7, id3de7, 3de7, 5de6, 2pde4 

Cargolins: 3de7, 3de6s, 4de6a, pde4+pde4s 

Fotos de la Lídia i de la meva càmera. Aviam si en netejo l'objectiu, que el mòbil ara me'n fa de més bones.

I apa, salut i castells!