25 de juliol 2023

2023 Final del primer tram de temporada

 

2023 Festes de Santa Magdalena

No escric des de la diada de Lleida, que com deia aleshores costa de recordar una altra actuació amb tan poques camises, a més de la calor i el lloc on fèiem els castells. Doncs bé, han passat unes quantes actuacions, hem recuperat el 2de7 a plaça d'Osca i ja per acabar ens hi ha hagut això de Santa Magdalena, amb les eleccions pel mig i el merder del pilar de l'església.

FM de Vilassar i Sant Joan

Volia començar per Santa Magdalena i anar tirant enrere, però ho faré per l'ordre cronològic habitual. L'actuació següent de la de Lleida era el 25 de juny, ara fa tot just un mes, un diumenge a les set del vespre, un horari poc habitual, a Vilassar de Mar. Hi vem arribar força d'hora, vem fer un tomb pel poble, vem trobar per fi un paki i a la fi vem començar l'actuació de Festa Major, amb Capgrossos i Cornellà. Entràvem amb un pilar de 4 caminant, érem els tercers i fèiem 3de7 i 4de7, que evidentment no recordo gens. L'Ajuntament de Vilassar va penjar els vídeos dels castells i sembla que el 4 estava bastant obertot, però precisament al 4 estava de primeres laterals, que aquest any m'hi estan posant moltíssim, i des d'allà no veig mai res. D'altra banda, comparat amb Lleida i amb les actuacions anteriors, a Vilassar el públic ens va aplaudir moltíssim, la plaça era ben plena i semblava realment que fer castells pot agradar a la gent i tot. En tercera ronda havíem de portar el 2de6, però Capgrossos havia fet el 2de8f abans i Cornellà el 5de6; el cas és que pel que fos es va decidir canviar-lo pel 3de6 per sota, que tampoc no recordo gaire. Vem acabar amb un pilar de 5.

Dos dies abans havia estat la revetlla de Sant Joan; com sempre, fem el seguici de l'encesa de la foguera. Durant aquell seguici un munt de grallers i tabalers cargolins van sortir com de sota les pedres quan plou; com va dir l'Oriol al concert vermut de Santa Magdalena, arriba una nova fornada de músics de castells que fa molt de goig i que esperem que continuï creixent, perquè fa patxoca. D'altra banda, al sopar popular de la revetlla es va fer fora de males maneres el regidor de Vochs, que diu que el van agredir.

L'actuació de Vilassar va ser aquesta:
@capgrossos: P4cam, 3d8, 4d8, 2d8f, p5 al balcó, vano de 5
@CastCornella: P4cam, 3d7, 4d7, 5d6, p5
@Cargolins: P4cam, 3d7, 4d7, 3d6s, p5

 

Diada d'Estiu de Sants

Els assajos anaven una mica d'aquella manera i jo hi havia faltat tres dies seguits per raons diverses; la torre em semblava, en tot cas, que arribava una mica massa justa. Com sempre, a la Closca el sector més criticaire deia que era massa aventurat portar-la a Sants; jo, que soc dels bastant antics, i que ja aquella trempera temerària que tenia quan vaig entrar a la colla l'he perduda, i realment m'ho prenc tot amb molta més calma, era més aviat del parer que anava pels pèls per Sants, però entre que no havia anat gaire a assajos i que quan hi vaig no m'hi fixo gaire, doncs mira, que passés el que Jaume Barri volgués. L'actuació va ser aquesta:

@borinots: 4d8 3d8 2d7 2p5 4p4+idp4
@gausacs: 3d7 5d7 4d7 2p4 2p4
@Cargolins: 2d7 5d7 4d7a p5 2p4

Tornàvem a ser tercers però sortíem a totes, amb el 2de7. Era la primera torre en cinc anys i la vem descarregar amb una defensa de terços espectacular: fins a la carregada semblava que estava prou bé, la canalla pujava força a poc a poc, però a l'hora de descarregar acotxador i enxaneta van baixar pel mateix rengle, la torre es va obrir molt per terços, amb un cul enfora que feia patir, però al capdavall descarregada. Abans les torres ens petaven a la primera i aquesta deu ser la que més hem defensat, i de llarg. La veritat és que estàvem molt contents, ja podíem anar a dormir. Jo de fet no recordo res més de l'actuació, ja em miraré els vídeos per fer la revista; a més a més, a les dues pinyes següents estava de lateral, on no s'hi veu res. A les fotos el 5de7 i el 4de7 amb agulla semblen que estaven prou bé de mides, al pilar de 5 hi havia l'Alfons de segon, i dos pilarets i cercavila i festeta. Realment estàvem molt contents, però jo continuo una mica amb la desesma que deia fa un moment: abans hauria estat eufòric, aquest cop estava content i prou. No ho sé, potser m'he fet un trist i he perdut la il·lusió, ja veurem com continua això.


Actuació a Sant Vicenç dels Horts

Després de dues actuacions maques, a la tarda, amb places plenes on ens aplaudien com si féssim el 3 de 10, tornàvem al desert de les places buides sota el sol que crema com napalm; vem sortir a un article de no sé qui mitjà, fins i tot, per aquesta raó. L'actuació és aquesta, del diumenge 16 de juliol al migdia:

@cargolins: 2p4 3d7 4d7 3d6s p5
@escaldats: 2p4 2d6 4d6 3d6a p4
@carallots: 2p4 3d6 id2d6 id4d6 id4d6 p4

Érem primers, sorprenentment, i començàvem amb una cercavila des de l'església fins a l'Ajuntament. Jo hi havia anat amb bici per una indisposició del meu xofer. Feia uns quants mesos que no l'agafava i si més no feia núvol i un ambient agradable pel camí, però en arribar a la plaça ja era un infern. Per anar caldejant l'ambient, les colles fèiem per separat els pilars d'entrada, en comptes de fer-los alhora, perquè així l'speaker podia anar-nos presentant tranquil·lament, que no hi havia pressa, total no teníem ningú que ens mirés.

En els tres castells vaig fer d'agulla, però tampoc no els recordo gaire, per això haig de fer les cròniques la mateixa setmana. No ho sé, diria que a banda de lents, i que en el 4 el meu baix patia una mica perquè el castell no és que fos el més maco del món, doncs no van tenir cap mena més de transcendència. Crec que en el segon els grallers es van equivocar i van tocar l'aleta abans d'hora, quan pujava l'acotxadora; això va fer que el petit desgavell que hi havia pel meu rengle s'esgavellés una mica més. Van deixar de tocar l'aleta i al cap d'un moment van tornar a tocar-la, quan ja enfilava l'enxaneta, coses que passen. El 3de6 per sota tampoc no el recordo de cap manera. El cas és que, si mireu el resultat de l'actuació, no es pot pas dir que els Carallots estiguin en el seu millor moment, i entre intents desmuntats i tot plegat, nosaltres ja havíem acabat i encara faltaven tres castells per fer. Vem haver de passar la calor sota un arbre amb una mica de suc d'ordi fermentat ben fresc. Fèiem el pilar, la foto de família de les tres colles, ens convidaven a un pica-pica, jo trobava un cotxe que em portés a Esplugues i aleshores hi va haver una reunió de Junta ràpida a la Closca que no va ser tan ràpida, i que tampoc és que fos gaire nombrosa. Jo hi era per recordar vells temps, m'agrada de tant en tant passar-hi i veure com van les coses; amb el tema de les eleccions tot estava una mica estrany. Diria que també es va parlar de signar un manifest de la Coordinadora que deia una cosa com que no estàvem d'acord amb l'extrema dreta i que els convidaríem a anar-se'n dels espais on fóssim, o una cosa per l'estil, podeu trobar el manifest fàcilment —no voldria equivocar-me i no he trobat l'acta d'aquella junta enlloc ni la convocatòria, però vaja. A Junta va semblar un text que podia signar tothom, i apa.

 

Santa Magdalena

I arribava la festa major petita, la més bonica, on hi ha més germanor entre colles i ens ho passem més bé, o és si més no la que més m'agrada a mi. Els assajos no és que haguessin acabat d'anar bé; de fet, en el de dimarts ens va caure un tres per sota i una torre gairebé seguits, que van tenir conseqüències diverses: algun lesionat i alguna por de canalla i més nèrvits. Per les eleccions també teníem castellers a les meses electorals, havíem d'actuar al mig de la rambla del Carme, que és un lloc horrible, i fer la festa posterior a la Nau, perquè no podíem fer xerinola al costat d'un col·legi electoral.

El divendres era la Processó del Ferro; l'any passat ens va caure tres cops el pilar, després de la pandèmia i tot plegat, però enguany ha anat molt millor: diuen que han tret el contrafort i el pilar camina molt més ràpid, i de fet costa fer-se espai amb el públic darrere i no podia fer fotos. Pel que fa a les fotos, em penso que deixaré de fer-ne: tenim moltíssims fotògrafs i jo no en sé gaire, i ara no té sentit que m'hi posi. L'únic que hi guanyo és tenir la foto de seguida al mòbil per xarxes, però ja és ben poca cosa, i crec que també m'he cansat de Twitter o X o la puta merda que se'n digui ara.

En resum, que el pilar va anar molt bé i rapidet i va ser molt emocionant, un cop a plaça vem fer-lo voltar dues vegades, va ser molt bonic. Tot seguit hi havia el house aborigen, el sopar i l'orquestra All i Oli, que ja els trobava a faltar. A les dues s'acabava i vaig baixar a descansar, que estava fet un parrac.

El dissabte hi havia concert vermut, que va començar una hora tard però que va demostrar que els nostres músics pugen de nivell molt ràpidament. A la tarda hi havia tot el tema del seguici i ofrena a Santa Magdalena. Vem fer menys pilars que de costum, sembla que perquè si no el seguici s'allarga massa, i ens vem saltar el del mig de la carretera, que és una cosa de plànyer. Vem fer el del passadís dels Diables i jo vaig colar-me dins de l'església fins a l'altar, com faig cada any, per fer la foto al pilar des d'allà. Som els últims sempre, per raons històriques i de protocol, i el cas és que el temps passava i no entràvem. No sé què es pot dir i què no, però suposo que sí que es pot dir que al final la Coordinadora d'Entitats, amb el nostre cap de colla al capdavant, va convidar el regidor de Vochs a marxar, tal com deia el comunicat que havíem signat. Quan sortia de l'església hi va haver l'escridassada i les llaunes i tot plegat. Esperava que el nou comunicat de la colla, que hem publicat fa una estona, aclariria una mica la successió dels fets, però només diu que estem en contra de la violència, és a dir, que no diu res, i jo tampoc diré res més ara per ara perquè no tinc més ganes de merders.

El cas és que no vem fer el pilar allà dins, sinó a fora, un cop el de Vochs havia desaparegut del mapa, i després hi va haver els versots de Diables, que enguany van ser molt suaus, entre que era jornada de reflexió i altres circumstàncies. Vaig baixar als concerts punkis una estona, vaig xerrar amb mons pares i em van esborrar un tuit que buènut, i vaig pujar a les barraques i jo què sé, l'ambient estava realment enrarit.

L'endemà era l'actuació de Santa Magdalena – Memorial David Carreras, en un lloc poc agraït amb molta calor, i amb Cornellà i Esparreguera. El 3de7 per sota ja s'havia descartat i vem fer això:

@Cargolins: p4+ip4, 5d7, 4d7a, 4d7, p5, 2p4
@collabordeus: 2p4, 3d7, 3d6s, 4d6, 2p4
@CastCornella: p4, 3d7, 4d7, 5d6, p5s, p4

Si ja es pot veure que en les últimes diades no havia estat gaire pels castells, diumenge passat encara menys. En els dos primers feia de primeres lateral, ho vaig passar malament sobretot en el 4de7a, que em costava molt fer força i després quan van tancar, em vaig sentir ofegat pel bosc de braços. En el 4 del final estava d'agulla, i també tenia el cap a can Pistraus; en tot cas, pel que recordo, el segon estava una mica tort, li vaig dir que es redrecés i va fer la típica trepitjada de raïm que tant agrada als baixos. En definitiva, que el vem descarregar, i apa. Vem acabar amb un altre pilar de 5 i dos pilars de 4 en què el que havia quedat carregat, de la Charo, ara es va descarregar, tot i que també la vaig veure una mica tirada endavant.

Vaig anar a votar, vaig dinar a casa i vaig anar cap a la Nau. El tema del dia era el que havia passat el vespre anterior a l'església. Podria donar la meva opinió o la meva versió, el que ha passat sempre que ens hem ficat en alguna cosa semblant a política, etc. Aquestes setmanes m'he adonat que realment no és que estigui desconnectat de la colla, és que a més no m'interessa gaire. Vull dir, que com és que es va signar un manifest més o menys antifeixista —o contra l'extrema dreta— com aquell qui res, o les crítiques eternes dels de sempre, o allò que passa que es decideix una cosa i se'n fa una altra, de tot això n'he vist un tastet aquest primer tram de temporada, després d'uns quatre anys bastant desconnectat, i la mandra que m'ha fotut tot això, amb la parida del tuit esborrat, doncs potser que m'apunti a un club de petanca. Al final se m'ha concentrat en poc temps —posem aquest darrer mes, des del desert de Lleida a l'èxit de Sants i la polseguera de Santa Magdalena— tot el que havia viscut en els gairebé 15 anys anteriors —del 2004 fins al final del 2019, abans de la pandèmia—, que ha acabat amb aquest mal regust i també amb un cert avorriment, tant d'anar a assaig, com de veure que sempre s'emprenya tothom per tot —i jo també, suposo, o sigui que ja veurem què faig, perquè no venia a castells per emprenyar-me.

Apa, fins setembre, i puta Espanya sempre.