Aquesta setmana han estat festes de Sant Just.
A Sant Just fa alguns anys que hi nem i és un poble germà amb el qual tenim molta relació per vincles diversos. Per exemple, ens diem «cargolins» per culpa seva, segons diu la llegenda populart (informació sobre aquest malnom: http://www.cargolins.cat/la-colla#cargolins). Aquest any no he anat als concerts ni a res de la festa de Sant Just perquè havia estat pescant truites per l'Ebre; per exemple, aquí hi ha una foto de Flix.
La visió cap a Ascó és una mica depriment, la vritat.
Com que venia en Renfe (que només triga dues hores i mitja de Móra a Sants amb un retard mitjà de 15 minuts; ahir, només de 8) i vaig haver de passar per casa per agafar els trastos de castells i carregar una mica la càmera, em vaig perdre la xiroia cercavila que escomençava al Parador i peria a Can Ginestar, on actuem. Vaig ésser-hi arribat a les 11.45 i ens vem disposar a començar la cosa.
Els tres pilarets d'entrada van donar pas al 4de8.
Per Sant Just acostumem a desmuntar el 4de8: el 2013 dues vegades; l'any passat va pujar després d'un altre de desmuntat i al tercer peu molt desmanegat (possiblement és el 4de8 més atrotinat que hem descarregat) i enguany no podia ser diferent, perquè els catalans som gent de tradicions i ens agrada fer les coses així com cal.
Així que fidels a la tradició vem enfilar el 4de8 en primera ronda, que va pujar desmanyotat i tremolós, tot i que semblava que es podia defensar. Un rengle estava com massa entrat, o entregirat, tot plegat era una olla de grills i, finalment, amb dosos col·locats, hom decidí assenyadament de fer baixar la cosa.
La meva opinió era, aleshores, que estava per desmuntar, tot i que potser esfetgegant-nos com l'any passat l'hauríem pogut completar. La Gemma comentava que, com que a l'assaig de divendres no havíem posat dosos a la pinya —que sembla una condició sine qua non per fer el 4de8 a plaça—, doncs l'havíem hagut de fer a Can Ginestar.
Els Moixiganguers, per la seva banda, ens ensenyaven tot seguit com es descarrega el 4de8, que també van haver de defensar.
En repetició, per evitar suposo la parida dels peus desmuntats de l'any passat, vem decidir posar una mica més de seny encara i ajornar el carro gros per a la segona ronda, una decisió que vaig trobar encertada. Vem pujar un 3de7 per sota en què vaig tornar a entrar de contrafort. La sensació va ser que el vem fer força bé; les sàvies paraules d'en Joan Pujadas van fer efecte i, per comptes de fer un tres de set per sota horrible i desastrós, en vem fer un de bonic i esvelt. Alabat sia Jaume Barri, onzè 3de7s al sarró.
En segona ronda, per tant, tornàvem amb el 4de8. Els mots del Pujo encara ressonaven dringadissos per les orelles dels benaurats cargolins, que, un cop per fi es va tancar la pinya, van veure com s'enfilava un carro gros puixant i magnificent que, en tot cas, va començar a tenir alguns problemets de no res amb els dosos col·locats. L'estructura va començar a remenar-se una mica, les mides es van començar a perdre una mica i tot plegat era una mica incòmode. Una aleta bonica va esgarrapar el cel santjustenc amb la refiladissa de les gralles, que va sonar com música celestial o la 3a de Beethoven, que segons Carson MacCullers blablabla.
El castell el vem haver de defensar una mica a la descarregada però, malgrat tota la pesca, va semblar que no corria gaire perill en tota l'estona. Com que ja és el quart descarregat de l'any —més un de carregat i sis intents desmuntats— sembla que estem arribant al punt aquell de confiança de poder defensar un castell que no sempre ha d'anar bé. Encara se'ns obre com una magrana si no tenim prou pinya pròpia, i si els assajos no van bé a plaça el castell se'n ressent d'allò més, i tot això que se'n pot dir, però bé: cada cop el tenim més apamat i els numbrus així ho certifiquen. Ens resten dues diades, Igualada i Sant Cugat, on pretenem repetir-lo —pel cap baix, a Igualada— i, fins i tot, si anessin excepcionalment bé els assaigs, podríem provar el 3de8 —però sembla que això té més numbrus d'acabar passant la temporada vinent. En definitiva: som colla de vuit, al·leluia, lloat sia Jaume Barri.
En aquesta foto de l'Humbert encara sembla que el castell estigués més o menys bé (és que l'Humbert és un artista), en aquesta es veu més rarot:
Hi va haver una certa eufòria:
Ja havíem fet els deures i només ens restava la cosa aquesta del 7de7, que em diuen per l'orellera™ que era el quart de l'any. L'any passat també l'havíem desmuntat a Sant Just, i sembla que i havia una certa conya amb aquest tema. En tot cas era l'hora de tornar a tastar la maleïda Truita de Ceps, que va pujar molt malament, molt desquadrada, amb molts crits i xiscles procedents de tot arreu, amb els terços capolant els segons en una meravellosa i esplendorosa ballaruga —«les truites Esplugues les fa amb ballarugues»—, soberga, superba, insuperable sardana de set pisos oblongs, boteruts i cridaners.
Havíem fet un poema, i el Joan se'l mirava amb aquests ulls blaus emanant serenor conhortadora al castell, que havia bregat abans de ser expugnat.
Amb això ja pràcticament havíem enllestit. El meu mòbil feia figa i vaig trobar un endoll dins de CanGi per poder continuar piulant el resultat de l'actuació, que va ser aquest:
#SantJust final
#castellers #esplugues 3p4 id4d8 3d7s 4d8 7d7 2p5 4p4
@moixiganguers 2p4 4d8 5d7 3d7 p5
@CDTerrassa p4 4d7a 5d7 3d7 p5
Dels pilars, ni fava, els vaig veure més o menys bé. Pel que fa als 4 del final, doncs igual, visca tot. Una diada de Sant Just per emmarcar, una de les millors del nostre historial, cervesa habitual a la paradeta de la plaça de l'Ajuntament i cap avall a la Closca, on havíem de celebrar que la CCCC ens considera oficialment colla de 8.
La Marta feia trampa a la pinya dels pilars.
De les altres colles, doncs no hi ha gaire res a dir. Els Moixiganguers, després del 4de8, que no va ser el millor del món però que sí que va anar més bé que el nostre, van descarregar el 5de7 i un 3de7 suposo que per quan tornin a fer el 3de8. Només els resta la seva diada, la setmana vinent, on nosaltres, si tot anés molt bé, potser provaríem el 3.
Els Castellers de Terrassa eren relativament pocs i no van passar de fer el que diu aquí dalt, sense gaires problemes.
I res més, dues diades, les fotos que ara s'acaben de penjar, i visca Jaume Barri.
Josep/Anna C.: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157658032093984
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157659943261959
Humbert: https://www.flickr.com/photos/132255549@N08/sets/72157657988831374
Sílvia: https://www.facebook.com/silvia.lozanogarcia.7/media_set?set=a.10208122505649267.1073741877.1499291512&type=3
