2023 Terrassa

Diumenge passat tornàvem a Terrassa, a les festes del barri de Ca n'Aurell, on no em sona que hi haguem actuat mai abans, amb els Castellers de la ciutat i els Tirallongues de Manresa. No havia anat a assaig divendres perquè hi havia una cosa del Gelade d'Esplugues, una mena de xerrada amb passada de fotos de l'expedició al Mont Blanc, 50 anys després; mon pare hi va pujar i va ser divertit sentir batalletes d'aquella època i saber que mon pare ja era un viciós de fer fotos, igual que jo quan vaig entrar a la colla, quines coses s'aprenen.

També va ser molt interessanta l'actuació que havíem de fer a Terrassa: un altre cop tres castells de set, amb estrenes i un pilar de cinc amb un canvi respecte a l'habitual. Oh, que bé. L'actuació costava que engegués perquè, tot just hi vem arribar, es van posar a ballar sardanes, amb representació cargolina àdhuc.

Fèiem els pilarets d'entrada i començava la cosa.

Érem segons i començàvem amb el 4de7, que ara tanquem força més i hi entrem les agulles alhora, com en els bons temps. Els bons temps queden lluny, l'altre dia llegia un article del Bardaler sobre els Gausacs, hi deia que abans de la pandèmia ja anaven de baixa i que després els ha costat recuperar-se i que molta gent se'n cansa o es queda pel camí, si fa no fa. Bé, suposo que és una cosa que ens ha passat a la majoria de colles, en el nostre cas, esclar, com més petita és la colla, més es nota. Això ho pensava perquè un de Minyons que hi havia per la plaça deia que érem molt pocs; bé, encara rai, que érem més de 70.

El quatre diria que quan ja estava mig quadrat el van fer girar com una sardana, feia temps que no ho veia, un bell homenatge a les sardanes del començament. O potser va ser amb el 4 amb agulla de després, no ho sé. I què us diré d'aquest castell? Doncs poca cosa, va tornar a pujar molt a poc a poc, cosa que fa que es vagin perdent mides o que cada cop sigui més incòmode; per la meva banda no es veia el més maco de la història, però tampoc especialment desmanegat.

En segona ronda era el torn del 4de7 amb agulla, diria que el segon de l'any. En el primer que havíem fet els laterals del pilar al mig no sabíem exactament quan entrar, i en aquest, tot i que n'havíem parlat, tampoc em vaig assabentar de quan ho havia de fer. Allà dins no s'hi veu ni l'esborrany d'un borrall de borrissol, o sigui que només puc parlar de les sensacions que sentia: i és que entre que diria que jo vaig entrar tard i que em fa mal el braç esquerre per coses de la vida, i que vaig sentir informacions contradictòries (que se n'anava cap a l'altra banda, però el segon deia que no em notava), doncs ho vaig viure una mica com un minidrama. Però bé, es va aturar la remenada del pilar, com a mínim, i descarregat. Aquí es veu el pilaret radiant a plaça:

I res, després d'això, era el torn del 3de7, que s'hi estrenava canalla, diria, i que per variar va anar a ritme de cargolí. La foto tampoc no en fa justícia:

Amb la meva càmera van fer la foto del pom de dalt, que devia ser on hi havia novetats:

I per acabar, el pilar de cinc amb la Marina que s'hi reestrenava, pel que sembla:

O potser les novetats de canalla van ser als pilars de comiat, jo amb aquestes coses sempre m'hi perdo. Per cert, que mentre nosaltres descarregàvem el de cinc, es va sentir un xof estrany, i és que Tirallongues, allà al fons, només el van carregar.

Una altra qüestió és que vem fer tots els pilars al revés de les altres colles, és una cosa que no sé si ens ho hauríem de fer mirar.

Després d'això vem enfilar cap a l'autocart. Ha entrat a la colla un noi que em feia d'entrenador de bàsquet quan jo devia tenir 14 o 15 anys, vem parlar una estona. A la Closca, per fi, mentre arribava el dinar, vèiem com guanyava l'Espanyol, que al final s'acabarà salvant, i després com el club d'hoquei de Sant Just pujava a la primera divisió d'aquest esport. Una tarda nefasta, en efecte. Si més no, vem descobrir que el Badia sap jugar a botifarra, jo aviso que si no fem cap partida abans de Santa Magadalena deixo la colla. I la tarda es va fer vespre i la nit ja anava traient el nas quan els últims vem tancar la Closca.

Aquesta setmana és la Diada del Local, que pren el relleu del Dia de la Colla, aviam si hi portem el 3 per sota, si no ens plou i si els déus del cargols ens són favorables. Mentrestant, l'actuació de Terrassa va ser aquesta:

Festa Major de Ca n'Aurell
@CDTerrassa: 2p4, 4d7, id4d7p, 4d7p, 3d7, p5, 3p4
@Cargolins: 2p4, 4d7, 4d7p, 3d7, p5, 2p4
@Tirallongues: p4, 3d7, 4d7, 3d6s, p5c, p4 

Pel que fa a les fotos, sembla que hauré de controlar més la meva càmera el proper dia. Aquí i aquí en teniu.

I apa, salut i castells.

2023 Esparreguera

Uns quants dies després escric alguna cosa de la diada a Esparreguera perquè quedi escrit, però tampoc és que hi hagi gaire cosa a dir.

Érem molt poques camises, hi havia hagut sis o set baixes de darrera hora, era el Dia de la Mare i a més volia ploure; sempre que anem a Esparreguera els núvols ens amenacen. El viatge amb autocar va ser tranquil i ràpid i vem anar fent temps a plaça fins que vem alçar els pilars i apa, hora de començar.

Els pilars eren molt macos però més encara el 3de7 de després de l'intent desmuntat d'Esparreguera, un 4de7a que no semblava tan malament però tampoc tan bé. En tot cas, el nostre 3de7 el vem tancar tancadet, que és com m'agraden, i les agulles estàvem prou bé, ara per fi entrem com toca, tot i que al final un rengle, ara no sé quin, es va estirar una mica, diria que la buida.

Les fotos dels nostres castells amb la meva càmera les va fer el Javi, que veig que me les fa molt bé, i aquí sembla que era la buida la que s'obria, no me'n recordo. A la de la Lídia es veu més destarotat, però no ho sé, a dins del castell tot va semblar molt tranquil, només una mica remenat a la baixada, sense cap problema especial, regat per un plugim molt suau:

En repetició hi tornaven els bordeus, que descarregaven un 4de7a bastant tremolós que van haver de defensar una mica:

Tot seguit els Matossers feien el 3de6 i Esparreguera hi tornava amb el 3de7a... No havíem fet ni una ronda i ja havia passat una hora, semblava que tot es faria etern, però no, després d'això les coses van començar a anar sobre rodes i a més la pluja va escampar del tot. Esparreguera descarregava el 3de7a, també una mica d'aquella manera, i aleshores nosaltres portàvem el 5de6:

En aquest castell hi tornava d'agulla i la veritat és que bé, no recordo que hi hagués problemes greus més enllà que era un galliner; el meu baix, l'Antonio, va acabar cridant que aviam si es feia una mica de silenci. El que acostuma a passar en pinyes del cinc, però quan és el 5de6 doncs mira, fa una mica de vergonya anar per les places així.

Matossers continuava fent castells de sis i Esparreguera un 4de7, em va semblar que cap castell bordeus acabava de fer-se de la manera més còmode possible. Nosaltres, per la nostra banda, descarregàvem aquest 4de6a d'aquí dalt en què estava de primeres lateral i, per tant, no en vaig veure res, suposo que no va donar gaires problemes, però a les fotos ja d'entrada no sembla especialment bonic —si és que és possible que un artefacte bonyegut com aquest pugui ser bonic d'alguna manera. En concret, he vist els segons en posicions poc agraïdes per a llurs respectives esquenes.

 

 

Després d'això Esparreguera feia un vano de 5 sencer aixecat per sota, que és una cosa força espectacular de veure, tot s'ha de dir, amb una baixada del segon del pilar de 5 força divertida.

Nosaltres no estàvem ni per pilars de cinc i en vem tirar dos de quatre més:

I això va ser tot pel que fa a la diada. Aleshores la majoria de camises blaves van enfilar cap a la Closca, però un reduït escamot d'irreductibles cargolins ens vem quedar a Esparreguera per fer germanor amb els esparreguerins i els matossers que s'hi van quedar. Hi vem dinar de paella de càtering, cosa que es nota, també en el preu, hi va haver jocs, amb el Miquel Àngel robant cadires a la canalla d'altres colles, com ha de ser, a mi em representava, i un joc de menjar flams, i després hi van posar música punxada d'un DJ. Jo vaig aconseguir colar 30 segons de Vidres a la Sang, quan vaig entrar a la colla ja ho vaig fer en un Sant Joan, amb mitja colla agafant-me perquè no tornés a posar el CD (abans anava amb CDs la cosa), i aquest cop ha estat Esparreguera els que m'han patit. Ja veurem qui serà la víctima següent.

I poca cosa més, els vents no sé si bufen a favor o en contra de la colla. Si ho comparem amb fa un any, jo no venia; sembla que ara mateix, després d'un començament prometedor, no acabem d'engegar, a banda de castellers que es van rodant. Ara comença, podríem dir, la segona part del primer tram, aviam si ens posem les piles. O no, no ho sé. Jo feia uns quants anys, uns quatre o cinc, que no venia regularment a assaig i diades, ja anirem informant.

L'actuació completa de la Diada dels Castellers d'Esparreguera va ser aquesta:

Esparreguera: 2p4 id4d7a 4d7a 3d7a 4d7 v5s, 2p4
Cargolins: 2p4 3d7 5d6 4d6a 2p4
Matossers: p4 3d6 3d6a 4d6 p4

I les fotos de la diada: Lídia i Josep.

I apa, salut i castells.