Doncs dijous l'assaig va anar força bé. S'havien centrat esforços en el fet que vinguessin castellers antics i d'altres colles per evitar el galliner dels "porta un amic". S'hi volia anar amb tranquil·litat, fent proves bones netes i de pinya, perquè se suposava que "la feina ja estava feta" i que només calia polir detalls (per exemple, alguna pinya bona del 9...) i agafar confiança.
Vem fer birres en acabat i vem passar per la moscatellada. Al final la nit es va allargar una mica...
L'endemà era el dia del pregó. Hi vaig arribar sense presses, la gent es va anar aplegant al Brillas, es va fer l'homenatge al roure pels "qui ens han deixat" i vem anar fent cap a l'Ajuntament, amb algun castellet pel camí i alguns pilars.
Hi pujava gent poc habitual, as usual:
Or like that:
El pregoner enguany era en Fanguet, un personatge de ficció que apareix la nit de Reis, i no sé, tot plegat força estrany, típic d'aquest poble esfotrassat. I aleshores el Ferro Ferro amb en Marcel Casellas i en Quico Pi de la Serra.
Enguany ningú no va treure l'estelada al balcó perquè troben que és fer el notes i aquestes coses. Vem sortir en crematasques a ritme cargolí fins a la zona on tocava Káncer de Sida.
Sé que és un grup que no agrada en general. Fan un punk que bruteja una mica i tenen unes lletres de les que tendeixen al nihilisme rebentaire. Bé, a mi m'agraden força, què hi farem. Després molta gent que bescanta grupets així de punk adoren merdes fastigoses pensades per a subnormals comatosos, com Txarango et caetera.
I vem pul·lular un altre cop força estona per llà, i es va fer tard, a les 6 tancaven barraques i vem començar a desfilar. La colla tenia torn de barraca, com a gran dada i com és habitual.
L'endemà era dissabte, dia de Prediada. Em vaig haver de perdre els actes del matí i vaig acabar passant-hi a l'hora que sortia la cercavila des de la biblioteca cap al Brillas. Vem fer pilarets pel camí, un dels quals davant els iaios de la Fèlix Llobet, vem saludar gent antiga que feia acte d'aparició i ens vem instal·lar als jardins del casal cultural per principiar l'esdeveniment, acompanyats amb els Xiqüelos del Delta.
I què direm de la Prediada? D'entrada, com sempre, que se n'hauria de dir "Actuació de Vigílies", o "Vigílies de Festa Major" ("Vigílies" a seques ja va bé), com diuen a la immensa majoria de poblacions de Cathalunya. Com tothom sap, és una actuació poc agraïda, amb molt d'enrenou, un correfoc infantil que hi passa, la barraca sovint amb música esbotzatimpans i moltes altres distraccions, com venedors de globus. Per això ja fa temps que ens la prenem amb força calma i hi convidem només una colla, per fer més via.
Començàvem amb el 4de7, que va pujar una mica desquadrat i va començar a remenar. Amb acotxador col·locat o col·locant-se, no se sap què va passar que no es va veure clar i es va tirar avall. Des de l'agulla semblava per descarregar, però ja se sap que aquest castell sempre el desmuntem amb Xiqüelos.
En repetició va anar amunt i avall i descarregat. Ja no recordo gaire com va anar, la veritat, en recordo la remor i alguna remenadissa, i fressa i bellugueig, però res, despatxat.
En segona ronda enfilàvem el 5de7, que enguany estem fent com botifarres: era el dissetè. En aquest castell, com de costum, vaig entrar de lateral interior per la carregada de la torre i, com és costum, no en vaig veure res. Només recordo que el castell venia cap a la meva banda, però jo aquell dia estava força atrotinat pels dos dies anteriors i amb prou feines em servava dret jo mateix.
En tercera ronda enxufàvem el 3de7, que la meva bella memòria remembra com dit i fet i a passar cap al pilar de 5 de comiat. Per acabar, un pilar de 4 de la canalla, amb folre, que vaig esguardar de fora estant car havia hagut ops d'orxegar el glop d'aiga adés begut. I és que en Jep no està fet per nedar.
El Joan ens va convocar en un racó dels jardins per dir-nos que l'endemà blablabla (és a dir, vaig deixar d'escoltar-lo quan vaig veure que ens deia el mateix que a assaig). Pel que fa als Xiqüelos, van fer castells de 6 de vegades una mica aixins desmanegats però en general sense perill.
Com que veia que no em trobava gaire bé vaig sortir volant del Brillas i vaig mirar de descansar una mica a casa: em vaig clapar de seguida. Cap a mitjanit em vaig despertar, vaig menjar alguna cosa i vaig trescar feliçment cap al carrer de les Piles, a tocar de l'Isidre Martí, on hi havia el concert folk del sopar dels Bastoners, que sempre hi vaig i no me'l volia perdre. En el primer ball vaig estar a punt de trallar, però al final vaig anar bevent aigua i, quan ens van informar que calia escurar el barril de cervesa, vaig fer de freixura cor i vaig servir-me un parell de gots de birra.
El bonic concert de folk va finir i vem passar per barraques, desobeint com cada any les admonicions del cap de colla de torn, que sempre ens insta a colgar-nos d'hora. Allà vem estar mirant la cosa, em van recordar coses de la nit de dijous que més val metre en oblivió i al capdavall va aparèixer un nano d'ERC que fa anys que volta, que anava massa trempat i que em va mantenir despert fins a les 9 del matí: és el primer any que vaig a matinades.
A l'altura de la Plana, a les nou tocades, vaig decidir que potser seria bona idea mirar de dormir una estona i em vaig posar el despertador a les 11.30. Cinc minuts abans no sonés em vaig llevar, em vaig inocular tres cafès i vaig desfilar cap a l'Ajuntament, que ja ens tocava.
Diria que és el primer any en alguns enrere que no hem superat l'actuació de Diada de Festa Major anterior: enguany hem descarregat 4de8, 3de7s i l'andròmina del 9de7, que està clarament per sota de 4de8, 2de7 i 3de7s. Au, va, les ordenaré per nivell, amb el castell més gros en negreta i el castell segon, en cursiva:
1a, 2014: pd4, 4d8, id2d7, 2d7, 3d7s, vano5, 2pd4
2a, 2015: pd4cam, 4d8, 9d7, 3d7s, 2pd4+2pd5, 2pd4
3a, 2013: pd4, 7d7, 4d8, 3d7s, 2pd5, 2pd4balcó
4a, 2012: pd4cam, pd4, 4d8, 7d7, 5d7, 2pd4+2pd5, 2pd4
5a, 2010: Pde4, 5de7, 3de7s, 4de7a, vano5, 2Pde4 balcó
6a, 2011: Pd4cam, Pd4dol, 5d7, 4d7a, 3d7a, vano5, Pd4balcó
6a, 2009: 5de7, 4de7a, 3de7a, Pde5, 3Pde4balcó
8a, 2008: Pde4, 3de7, 5de7, 4de7, Pde4, 3Pde4
--, 2007: 3de7, id4de7, 4de7, i4de7a, 2de6, 3Pde4
Així, el darrer cop que passava això va ser el 2011, per raons de força major. En fi, que tant és. També és interessant mirar aquests anys i veure quin castell era la "novetat":
2015: primer 9de7
2014: primer 2de7 descarregat
2013: res, només millor diada històrica
2012: primers 4de8 i 7de7
2011: res, diada de circumstàncies
2010: primer 3de7s
2009: primer 3de7a
2008: primer 5de7
En fi, que només volia ordenar això, tampoc no ve d'aquí. El que sí que és segur és que va ser la FM amb més camises pròpies: 186 "útils". I daixò.
Pel que fa a la torre, aquest castell ha estat planant com un fantasma (com sempre, vaja) fins a darrera hora de la diada de diumenge, i si no s'ha fet ha estat... bé, pel de sempre, qüestió de confiança, d'acabar de polir-la i fer-la més fineta i àgil, de resoldre problemes... És possible que la fem enguany? Jo crec que justejava una mica per la Diada, però que es podria haver descarregada perquè l'hem passada sencera neta alguns cops i les proves amb pinya no anaven malament (potser no anaven perfectes, però bé).
Havia sentit que deien que no parléssim d'aquest 2de7 però, com és costum, faig el que em don la puta gana.
Començàvem de 4de8, que era l'inici pel qual tothom apostava. L'havíem desmuntat un piló de vegades seguides aquest any (5), l'havíem descarregat un cop i carregat un altre, els assajos havien estat bons i tot indicava que si no passava res d'estrany estava al nostre abast. Va pujar força bé de mides, potser una miqueta desmanegat, i es va carregar molt ferm; a la descarregada els petits desarranjaments es van desarranjar més i es va remenar una mica, un moviment que es va aturar perfectament i que ens va permetre de descarregar el castell sense gaires problemes. Un 4 força maco i a pensar en el 9.
Del 9de7 se n'havia parlat des de feia força temps, almenys que jo recordi des de la primera temporada del Lluís, però es veia molt difícil perquè calia molta gent de tronc i també molts elements a pinya que sovint no teníem, com ara totes les crosses necessàries i mil impediments més. Enguany es va presentar com a objectiu possible i sembla que es va començar a preparar des de bon començament de temporada, rodant gent nova o inhabitual en totes les posicions necessàries i fent algunes proves de pinya "per parts" en alguns assajos. Aquest setembre hem fet dues proves de 9 a plaça (anatema) i algunes per parts i dues de senceres (que jo recordi, he faltat a alguns assajos). En fi, semblava que la pinya estava una mica verda, però el tronc havia anat passant sencer de sis algunes vegades, i semblava que si la pinya l'agafava bé es podria fer sense moltes complicacions, només algunes, les derivades del fet que el castell dura tres quarts d'hora i que per consegüent es desquadra i coses per l'istil.
A plaça evidentment el vem tirar a la primera. Sembla que estava raonablement ben quadrat. Com que sabia que havia de durar mitja vida, em vaig dedicar a aguantar la cuixa del meu segon (com al cinc, anava de lateral interior de la torre) i, quan veia que brandava una mica massa, estrenyia amb més força. El castell el fem amb una sola enxaneta perquè, pel que sembla, de canalla per a aquesta andròmina també anem escassos, i aquest fet contribuïa a fer-lo encara més llarg: amb tot, segons els puristes, millor amb una de sola. La tercera aleta:
Aquest castell té una certa diferència amb els castells "nous" anteriors: 5de7, 3de7s, el 2de7 descarregat de l'any passat, fins i tot el 7de7... Si més no, per a mi la gran diferència és que aquest castell no em motivava gaire gens: m'agrada una mica més que el 7de7, serveix per rodar molta gent i perquè molta pinya toqui cuixa, però en general no deixa de ser un invent de circ lleig que serveix d'excusa mentre no arriben les coses importants, com el 2de7, pensar en el 3de8, etc. Era important segurament fer-lo perquè demostra la potència de la colla, però fora d'això, si aquesta potència no es materialitza en castells més importants (com ha passat, per exemple, amb Moixiganguers), doncs aquest 9de7 es pot confitar una mica. Si la qüestió és empescar-se una andròmina, el següent pas seria provar la marieta aquella, el 5de7 amb agulla, de què se'n va parlar també amb el Lluís.
En fi, va ser en aquest moment que hi va haver el gabinet de crisi i es va acabar descartant el 2de7. Vem portar a plaça la bala de la recambra, el 3de7 per sota. Com que he faltat a alguns assajos i ara em foten de tercer aixecador, aprofito per desaparèixer de la pinya i fer fotos. El castell de fora estant va pujar millor que el del Poblenou, però també hi va haver una rebregada important en la darrera aixecada, amb un plegament d'Aleix menys esfereïdor que l'anterior. En resum, un 3de7 per sota una mica remenat però força més controlat que l'anterior. Ja és el novè que fem enguany, el nostre rècord (el màxim eren els 7 de l'any de Buñuel) i potser caldria veure si batrem el registre màxim de qualsevol colla de la història històrica.
Encara anava amb l'estómac regirat i havia estat patint al 9de7; tot i que havia begut molt poc el dia abans, gairebé no havia dormit i estava molt cansat de tota la resta de la setmana. Començava a arrossegar-me com un parrac per la plaça; vaig fer fotos al vano amb dos pilars de 5 que vem fer per plegar (un altre cop d'esquena a l'Ajuntament) i vaig veure els rebentabalcons, i aleshores vaig fer disquisicions sobre si havia d'anar al local o passar a dormir.
Pel que fa a les altres dues colles, doncs Sants va tornar a fer la nostra plaça de 9, des que el 2011 Minyons hi fes el primer 3de9f, aquest cop només carregat, després que uns moviments que pujaven del folre acabessin esberlant-lo. També van desmuntar un 4de9f que va semblar molt tendre i que es va desmuntar molt aviat, i això malgrat que ja n'han descarregat dos enguany. La resta de castells, de 8, van ser força tranquils, igual que Capgrossos, llevat d'alguna cosa. Al nostre web hi ha més info d'això: http://www.cargolins.cat/content/descarreguem-el-primer-9de7
Et voilà:
I vaig passar per la Closca, on vaig aprofitar la barra lliure per fer cocacoles, perquè no tenia esma de fer res més. Feia goig tornar a veure castellers mig retirats o jubilats del tot campant per llà i comentant els castells o el que fos. També hi va haver una representació de diverses colles: Sants i Capgrossos, i també Sant Feliu i l'Aureli de Gràcia. El Macià estava fet caldo i a l'hora de dinar vaig comptar que li havien fet 4 o 5 fotos, allà tirat en un racó clapant. Vem dinar, vem veure els castells, la gent va abraçar la disbauxa de seguida, vem fer una botifarra, feien titius a l'altra banda i després garrotins, i van posar a traïció un partit de bàsquet de la selecció del Regne d'Espanya, i després per fi el partit del Barça, i després va anar passant l'estona i vaig passar-me a la birra, i hi vaig estar una estona fins que es va fer tard i ens van tancar la barraca.
En conclusió? Doncs poca cosa, la vritat. Ahir estava pensant a deixar la colla una temporada o anar només a les diades o a algun assaig. Després de deixar la responsabilitat al capdavant de comunicació potser podria acabar d'agafar vacances. És el primer cop que recordi que per Festa Major estigui força indiferent a la resta de l'alegria de la colla, i anava completament serè veient tothom regalimant gintònics per les orelles, i la perspectiva és que potser necessito un descans.
Tota la informació, al nostre web:
http://www.cargolins.cat/content/descarreguem-el-primer-9de7
