2016 Poble-sec

 Diumenge (passat) vem acabar la temporada.

Pel camí del Poble-sec hi havia una altra mani indepe sobre la defensa de les institucions catalanes, la democràcia i la pretesa sobirania del poble català. Vaig passar per la plaça d'Espanya a un quart de dotze aproximadament i l'avinguda ja era plena. Però bé, deixem estar la política, no barregem coses ehem ehem.

Volia haver passat pel mercat de Sant Antoni però com que anava ja una mica massa tard vaig aparcar la bici davant la biblioteca Francesc Boix i vaig instal·lar-me en una terrassa a fer un cafè. La gent anava arribant i jo parlava breument de sardanes, que encara no les sé ballar ni crec que n'aprengui mai, però casualment estic llegint el llibre de Jordi Lara que parla de Julis Garretes i Peps Ventures i mira, ho tenia fresc. Això va venir perquè al mig del carrer de Blai uns iaios arrossegaven una sardana de cobla enllaunada que despertava més badalls dels que podíem suportar a aquelles hores de diumenge.

Foto dels Castellers del Poble-sec

Va passar una petita cercavila amb capgrossos i nans, ens vem aplegar tots plegats davant la biblioteca, vaig beure una coca-cola, que em notava deshidratat, i vinga, va, som-hi a acabar la temporada castellera d'una vegada.

El pla era tornar a fer 4de8 i 2de7. Ens acompanyaven molt amablement uns 7 o 10 castellers de Sant Feliu per tornar-nos el favor de Cornellà; amb aquestes camises prestades superàvem el topall mínim a partir del qual és diguem-ne segur fer el carro gros i, per tant, tot havia d'anar bé perquè els assajos havien anat raonablement bé. Havíem acabat de descartar el 3de8, perquè si l'haguéssim tirat a plaça ens hauria passat segurament el mateix que als de Sagrada Família, però en tot cas en una situació com aquesta potser podríem haver provat allò que se'n diu prova a plaça o castell desmuntat només per tastar-lo una mica a plaça. En fi, em sembla perfectament bé la decisió presa de tornar-lo a deixar a la nevera un any més, i aviam si la temporada vinent amb la nova Tècnica i la nova Junta hi ha més sort o vés a sapiguer què.

També havíem descartat el 9de7, fet que significa que si agafes els tres millors castells de la colla i els arrengleres i acares amb els de la temporada passada, hem baixat una mica el nivell: ara el tercer castell més valuós és el 3de7 per sota, que val 30 punts menys que el 9de7, pel que he vist a les graelles del @Castellistica. En fi, no deixa de ser una collonada com qualsevol altra.

Per variar, perquè hi han constants que són constants tota la vida, perquè si no no serien constants, érem tercers en l'ordre d'actuació. Algú de Tècnica em va dir que sortíem de 2de7 i així ho vaig escriure a Twitter, però al final, quan va ser el nostre torn, vem sortir de 4de8.

Foto: Cristòfol Casanovas

Pel mig van alçar castells els Bandarres i els Castellers de la Sagrada Família. Pel que fa als del Poble-sec, van aixecar una torre de set que d'entrada sembla que ha canviat respecte a les que recordo d'altres anys i que, en tot cas, no va pujar de la manera desmanyotadament segura que pujava abans. Ben altrament, va pujar així com més o menys encarcarada i, a la travessada, va perdre ràpidament les mides i va petar. La caiguda a plom va suposar una aturada d'una estoneta si fa no fa llarga.



En el torn dels Castellers de la Sagrada Família van portar un 4de8 que de bon començament es veia amb males mides i remenat. L'estructura es va anar defensant i, a la descarregada, va ser una feina d'allò que els pesats de les retransmissions de les teles locals no paren de dir "una defensa titànica" que "els ha fet patir de valent, al límit". El Beumala diria que hi va haver un ball de bastons i ganivetades però que al final —no sé quina collonada hi afegiria, suposo que l'experiència d'altres anys i que era el quart de l'any han portat a bon port un castell que en una altra avinentesa s'hauria esfondrat. També s'ha de dir que hi han colles que no posen taps a les pinyes o n'hi posen molt pocs i deixen uns forats enormes en forma de falca que hem d'omplir castellers d'altres colles.



O sigui que havia passat força estona (l'aturada de la llenya) i havíem vist una torre carregada i un carro gros bastant fet un bunyol. Sembla que aquestes coses no ens afecten gaire i vam anar tancant la pinya. Els segons van pujar i tot plegat feia la impressió que estava com una mica obert, o si més no això és el que van dictaminar segons i no sé si terços i apa, desmuntem la pinya i sant tornem-hi.


La segona pinya estava efectivament més tancada i les agulles, o si més no jo, estàvem més còmodes. Segons i terços van ser del mateix parer i van començar a refilar les gralles i es va anar bastint el castell amb molt bones mides i molta seguretat. Amb l'aleta el meu segon havia perdut una mica la posició i la descarregada va ser una mica treballada, però en general les sensacions van ser molt i molt bones, de castell molt apamat i "anostrat". El vem descarregar amb una mena d'eufòria arrauxada així una mica disbauxada.



En segona ronda els Bandarres, que la llenya els havia afectat d'alguna manera, encarrilaven la seva diada de tardor rebaixant pretensions amb el 5de7 i, en tercera ronda, el 4de7 amb agulla. Sembla que encara els resta una diada on podran portar-hi el 4de8 i el que tinguin en cartera.



Els Castellers de la Sagrada Família, per la seva banda, continuava amb l'actuació de màxims i portava a plaça el 3de8: no li havien fet mai l'aleta i només l'havien provat dos cops, segons em van dir a plaça, i diria que eren dos intents desmuntats. Davant dels nostres ulls es va alçar un tres que era un castell de cartes sota un huracà o un castell de focs de remenadisses i ventallades: és a dir, el van desmuntar amb els dosos que s'hi estaven col·locant o que tot just s'hi havien posat, un tres que en tot cas no tenia gaire futur com a castell edificat sobre terrenys pantanosos durant un terratrèmol.

Foto: Cristòfol Casanovas

I ens tocava a nosaltres. Després d'un 4de8 molt solvent, el sisè de l'any, era l'hora del cinquè 2de7 més no sé quants de descarregats a assaig (n'he comptat 9 però potser n'he perdut el compte). Vaig entrar de vent petit i vaig tenir la sensació que no acabava d'estar tan còmoda la torre com d'altres d'enguany. Amb tot, va anar pujant, vaig anar sentint tremolors que baixaven de dalt i que s'esmorteïen plàcidament per la pinya, i en general vaig trobar que, si bé no era la millor torre que hem fet mai, el que és segur és que la fem amb molta tranquil·litat. I torno a dir que aquesta és la millor notícia d'aquesta temporada, a banda d'haver poder fet sis 4de8 amb el munt de canvis que hi han anat havent en tots els pisos durant aquest darrer any.



La vritat és que estàvem força contents. Per a mi ja havia acabat la temporada i vaig anar a fer una cervesa. Mentrestant, els Castellers de la Sagrada Família en repetició de la segona ronda feien un 3de7 per sota que no se'l van menjar amb patates perquè deuen tenir connexió directa amb l'Olimp. Després del 4de7a de Bandarres, els de la Sagrada Família tornaven a provar el 3de8. En aquest cas el déu olímpic els va tornar a assistir, però només fins a l'aleta: com el primer, va ser un recital de batzegades i rebregades que el tronc, en aquesta ocasió, va anar parant estrènuament, com si diguéssim. Hi havia un segon força assegut i tots els rengles tremolaven com fulles ventisses; el cap de colla esperonava la canalla, que sense un bri de por, o això sembla, es va encavalcar i hi va fer l'aleta. Tot just aixecava el braç l'estructura feia figa i, abans de poder fer una passa per sortir-ne, el castell va caure, tal com qualsevol hauria predit només de veure quarts col·locats. Vaig felicitar SaFa per Twitter per fer l'aleta al primer 3de8 i vaig anar a fer una altra cervesa, que una altra llenya tornava a tenir les ambulàncies ocupades.



I quan ens va tocar fèiem el 3de7 per sota, l'onzè de l'any. Feia de contrafort de la plena i la sensació era que va pujar tot molt compassat i sense cap problema, és a dir, un 3de7s molt tranquil, segurament el castell més tranquil del dia per nosaltres, malgrat que els altres dos també els havíem fet amb relativa facilitat.



Per plegar, vano de cinc i, finalment, tres pilars de quatre més.



Es deia a plaça (és un tema recurrent, com es pot comprovar) que el 3de8 carregat val una mica més que el 2de7 descarregat: no gaire més, però prou perquè SaFa fes millor actuació que nosaltres. En tot cas, si continuem amb l'estúpida polèmica de si cal comptar també els pilars o no, com que aquests verds no van fer el pilar de 5 i nosaltres sí, doncs blablabla. En resum, que després de la caiguda del 3de8 carregat suposo que no es veien amb cor de fer el pilar de 5, no recordo si em van dir que havien patit ells alguna baixa més o menys important o no, i així va ser el final:

@bandarres 2p4 2d7c 5d7 4d7a 2p5 3p4
@CastellersSAFA 3p4 4d8 id3d8 3de7s 3d8c 3p4
@cargolins 3p4 4d8 2d7 3d7s v5 3p4

En resum, nosaltres vam estar cantant com esperitats que «tot descarregat», que no vol dir només aquell dia, sinó també durant tota la temporada. Fora de dos pilars de 4 carregats, que no es tenen en compte, tots els castells que hem fet enguany a plaça els hem descarregat (n'hem desmuntat set més: dos 4de8, dos 5de7, dos 4de7a i un pilar de 5). En total són 95 castells, dels quals 12 de sis: enguany hem remuntat l'estadística d'aquests castells per dues raons: pels bolos comercials (encara ens en resta un, si no m'he perdut) i perquè a plaça hem fet de vegades castells de sis sense tantes reticències com altres anys. De fet, l'estadística que penjo avui, una setmana després de la diada del Poble-sec, diu això:

És el primer any sense llenyes que recordo, hauria de mirar l'estadística per veure si algun altre any ha passat això també.

Als nous de la colla els fem un qüestionari per la revista. Una pregunta típica és: "Com veus la colla l'any vinent" (o en el futur)? La meva resposta ara mateix seria "no en tinc ni puta idea". Només he sentit els mateixos rumors que la plebs sobre qui podria posar-se al capdavant de Junta i Tècnica l'any vinent, no sé si hem estat més gent o menys a assaig de mitjana (però la sensació és que hem justejat), no sé si les estratègies de creixement que es podrien fer es faran o s'han fet o han fracassat o no, no en sé gaire cosa perquè entre altres raons m'he despenjat moltíssim de la Junta aquest any i pel vinent tinc intenció de continuar si fa no fa igual. Enguany durant alguns mesos m'ha fet moltíssima mandra venir a assaig, altres mesos m'he engrescat més, altres vegades estava dormint la mona i fins i tot algun cop he estat allò que se'n diu engrescat com ans solia. Bé, no sé, no em posaré a criticar (ni per bé ni per mal) coses en què al cap i a la fi m'he mantingut al marge. Aquest any hem acabat molt bé, però sempre et quedes amb les ganes de molt més, i per l'any vinent ja veurem què passarà.

En fi, aquí acabo. Vem començar la temporada amb la polca d'Ours i al Poble-sec també la vem ballar. Vem dinar pel Poble-sec al marge de SaFa i Bandarres (jo vaig anar a menjar uns 'gyoza' perquè els havia vist casualment poc abans en una pel·lícula de Kiyoshi Kurosawa que em va semblar una puta merda) com a bons autistes i, en acabat, vem passar a saludar el Canito, que té la botiga de vins a la vora. Tot seguit vem desembarcar al local dels Bandarres, que començava la festeta amb un DJ. Es va anar allargant la tarda fins que va esdevenir vespre, i quan ja s'enfonsava dramàticament en la nit i decidien anar a sopar per algun lloc del Poble-sec jo vaig fer un capmàs de la meva pítima i vaig trobar assenyat deixar estar aquella tropa i tornar cap a casa, que el carrer de Sants fa pujada. Encara era oberta la Closca, on vaig parlar amb el Macis del Balmon i de llocs on menjar a Cornellà. Finalment sembla que la nit s'entenebria davant dels meus ulls i que tancaven la Closca; tornava a pujar a la bici d'alguna manera insòlita, l'aparcava sorprenentment bé davant de casa i pujava les escales camí del llit, que l'endemà havíem de treballar.

Fotos del Manel (més les del mòbil i algunes altres): https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157675362415370/page1
Fotos de la Lourdes: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157675418453930

2016 Cornellà

 Torno a aquests llocs per tornar a escriure una chrònica després que he suat de fer la de Bunyuel i diria que també la de Sant Just.

Per què tanta desídia en aquests temes? Les respostes poden ser molt variades i certament no les aniré explicant, malgrat que poden ser prou evidents.

Així, després que féssim un altre 4de8 a Sant Just i que tornéssim cinc anys després a Bunyuel, ens posàvem la faixa un altre cop per baixar a la diada dels Castellers de Cornellà, que em passo mitja vida en aquesta ciutat.

El dia abans, com que no en teníem prou, també hi vam baixar, en aquest cas per fer pinya a Sant Feliu, que els faltava un castell per ser considerada per la CCCC colla de set; malauradament, l'intent els va quedar en llenya i no se'n van sortir. L'endemà actuaven a Esparreguera i la sort tampoc no els va acompanyar. Mentrestant, el nostre presi sortia de Cornellà aquell vespre amb un cop al cap i una vèrtebra xerricant.

Com que la vida és molt bonica i no me'n puc estar d'acompanyar els amichs de Cornellà, vaig passar pel seu local a donar la puta tabarra una estona més. Allà (o a plaça, tant és) va ser el Xavi de Cornellà (potser l'he rebatejat, pels noms sóc una nul·litat) que mi la va fotre a mi, de manera que va aconseguir una cosa que sembla estranya: em va fer emprenyar força. Jo defenso les meves collonades si cal, però no coses que no crec haver dit mai.



No em va caldre despertador per llevar-me l'endemà i apa, cap a Cornellà un altre cop. Vaig passar pel seu local un altre cop, que donaven la camisa d'honor a Tortell Poltrona, però hi havia massa cua per entrar i quan vaig ser arribat ja tothom en sortia. En xiroia cercavila travessàvem la Gavarra cap al Centre i pel camí vèiem un ratolí mort, una mena de soterrani ombrívol que sembla que fa de dependències de Ràdio Cornellà, una bici desballestada i la baluerna de l'església de Cornellà, que al final de veure-la cada dia li estic agafant carinyu, però costa una mica. Érem tercers i descartàvem el 4de8 per alguna raó que algú em devia dir però que ja no recordo (suposo que hi faltava algú important en algun lloc).



Així vèiem passar el 5de7 de Cornellà (en què vaig fer d'escaleta per a mitja colla) i el 4de8 de Xics i començàvem amb el 5de7. La plaça de l'Església de Cornellà (o Francesc Macià, o com es digui aquella plaça) té, com totes, una certa inclinació, fet que ajuntat al tema que jo feia de lateral interior de la torre (és a dir, que estic gairebé sol, només m'ajuda un vent) va contribuir a fer-me suar una mica més del que m'agradaria haver suat. Per la resta, a banda que la torre venia una mica cap a mi, sembla que vam fer un 5 més aviat tranquil, un altre, i aviam què més.



En segona ronda era l'hora del 2de7, un castell que al final sembla que hem apamat, i segurament això és la notícia més important de la temporada, perquè sembla que si tot va bé en podrem fer com llangonisses a partir de l'any vinent. A assaig n'havíem descarregada una altra (també m'he descomptat, al final, devia ser la vuitena de l'any a la Nau, potser) divendres, i a plaça, on un altre cop entro de vent petit, la sensació va ser de força tranquil·litat. Em va semblar que, en comparació d'altres vegades, els segons tremolaven més, i al vídeo la construcció no semblava tan maca com altres vegades, però és evident que li hem pres la mida i la tranquil·litat.



Amb el 4de8 descartat ens tocava fer el 3de7 aixecat per sota. És el desè de l'any, n'hem fet uns quants menys que l'any anterior, però tant se val. No sé exactament com va anar el castell: em va semblar que en tramitàvem un més, però potser no va anar tan bé com recordo.



Poc abans els Castellers de Cornellà n'havíem fet un, el primer de l'any i el primer en molts anys (segons la CCCC, el darrer 3de7s descarregat és del 2001; pel mig l'havien provat sense sort tres cops més). El d'ahir va fer patir una mica perquè va semblar que pujava molt lent i amb força rebregades, però ho van poder controlar i felicitats per a ells.



Què més dir? Vam fer un vano de 5 en què em vaig ficar a la pinya perquè, tot i que no acostumo a fer-ho, el vaig veure massa desguarnit de camises blaves. Per la seva banda Cornellà tornava a descarregar un pilar de 5 que han hagut de renovar, i els Xics també ho feien. En resum:

Final #DiadaLila
@CastCornella 5d7 3d7s 7d7 p5
@XicsGranollers 4d8 7d7 3d7 p5
#Castellers #Esplugues 5d7 2d7 3d7s v5

https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157676163816066



Sembla que per punts, que és molt important això, vam quedar pels pèls per davant de Xics, però en tot cas no he agafat la calculadora i em sua bastant la poctlla. La gràcia ahir era haver pogut portar-hi el 4de8 i, si tot hagués anat més bé, a veure si ens arribava el 3de8. No ho segueixo de prop però sembla que el 3de8 s'haurà de tornar a esperar un anyet més (si no canvia tot aquesta setmana i s'arrisquen a portar-lo al Poble-sec aquest diumenge). La veritat és que alguns teníem força ganes de portar el 4de8 ahir a Cornellà i és una mena de feina que també resta pendent.

I res més, per fi s'acaba aquesta temporada tan refotudament llarga, en què per primer cop he desconnectat de la Junta gairebé del tot des que m'hi vaig anar ficant fa més de deu anys. Una temporada força estranya per mi en diversos sentits que no crec que calguin explicar. I ara tocaria fer la revista, suposadament, però em fa massa mandra i no sé què faré.

Quan va acabar la diada vaig fer una birra amb gent d'ERC de Cornellà i, com que començava a fer fresqueta, al final vem dicidir fotre el camp. Amb la bici xino-xano vaig arribar a l'entrada de l'Institut Francesc Macià, on s'aplegaven cornellanencs per dinar i fer la seva festa. L'any passat m'hi vaig quedar i enguany no tenia gaires intencions de fer-ho, però m'hi vaig trobar l'Atance que sí que volia entrar-hi per fer unes cerveses. Malauradament, ens feien pagar 15 euros dinéssim o no dinéssim tant sí com no: quina manca de flexibilitat, per déu. En fi, que no volíem pagar 15 pàvuts i els vem deixar allà amb la seva festa tan tranquils, i cap a la Closca.

I a la Closca hi van passar dues coses destacables. La primera és que vem fer la partida de botifarra perfecta: 110 a 0, aproximadament. Els "ells" ens van regalar totes les manilles i asos i a més algunes errades gratuïtes, i tot plegat va acabar resultant en un Txus-Jep vencedors cum laude. Sobre aquest fet, afegiré que sí, normalment només parlo de botifarra quan guanyem nosaltres; quan perdem em descuido de recordar-ho. Això ho dic perquè el Gallo i el Rai són els encarregats de recordar-m'ho després a assaig. Ahir, però, ells no van jugar.



L'altra cosa a destacar és que el Barça va guanyar el Sevilla en una remuntada força maca. Quan vaig arribar a casa estava bastant fet caldo.

2016 Trobada del Baix

 Doncs un altre any ha passat la Trobada del Baix, que d'un temps ençà ha millorat molt el nivell. Recordo especialment lletja la Trobada que vem organitzar nosaltres fa tres anys, en què el reguitzell de colles noves i de colles petites que tot just intentaven aixecar el vol es va traduir en un munt d'intents desmuntats i llenyes per passar l'hivern. L'any següent a Sant Vicenç va anar molt millor, i l'any passat a Esparreguera també, però aquest any ha demostrat un nivell prou estable de castells de set i de seguretat inimaginable fa tan sols tres anys.

En resum, a Esplugues es van descarregar només 5 castells de set (3 nosaltres i 2 més Cornellà), més un intent desmuntat típic de Castelldefels i un altre de Cornellà. Totes les colles llevat de nosaltres van desmuntar algun castell. Ahir, en canvi, érem quatre colles més (un total de 12) i se'n van veure 15, de castells de set descarregats, per 7 colles diferents; fa 3 anys el millor castell va ser un 5de7 nostre, ara aquest castell va ser el més petit que hi hem fet i hi hem descarregat el 2de7, que feia més de deu anys que no es veia a la Trobada (Cornellà n'hi va fer la darrera l'any 2005). En fi, podria continuar vomitant numbrus però ja n'hi ha prou: només afegeixo que l'any amb el màxim nombre de colles de set va ser el 2000, i que enguany ha estat el rècord de colles a la Trobada (un més que l'any passat, que era el rècord). També hem compartit plaça per primer cop amb els Castellers del Prat i els Castellers de l'Adroc (aquests últims amb camisa blanca, que encara no s'han batejat).

Sobre altres qüestions prèvies, aprofito el que vaig escriure al web de castells: "És el tercer cop que els nostres fillols organitzen la Trobada: en la primera, el 2002, hi vam descarregar el nostre primer 4de7 amb agulla, que vam trigar sis anys a repetir. En la segona vegada, el 2008, hi vam descarregar el 5de7 i el 4de7a alhora: era el segon 4de7a de la colla (després del del 2002) i també el segon 5de7 (el primer l'havíem fet poc abans per la nostra festa major). Així doncs, és clar que les trobades del Baix a Sant Feliu ens porten sort, i aquesta vegada ha de continuar igual!"



El que vol dir això d'aquí dalt és que les altres dues vegades que havíem actuat a Sant feliu per la trobada van ser dues jornades històriques per a nosaltres. El 2002, un 1 de desembre gèlid hi vam descarregar el primer castell de set i mig de la colla, el 4de7 amb agulla, un castell mític que vèiem sempre a l'entrada de la Closca i que semblava que no el tornaríem a fer mai més, fins que va arribar el 2008 i el vem repetir, juntament amb el 5de7, que havíem estrenat poc abans per la nostra Festa Major. Si el 2002 era el nostre sostre, que semblava inassolible un altre cop, el 2008 va coincidir amb l'enlairament de la nostra colla: a partir d'aleshores els castells de set i mig es van fer habituals, vem anar ampliant repertori (el 2009 vem carregar el primer 2de7 de la colla, un fantasma que ha estat viu fins aquest anys) i, a més a més, va suposar a plaça l'escenificació del canvi de diguem-ne lideratge al Baix Llobregat: Cornellà sempre havia estat per damunt nostre i en aquella actuació del 2008 vem quedar per davant seu, una situació que s'ha mantingut fins avui.



Així doncs, el record de les Trobades del Baix a Sant Feliu eren immillorables per nosaltres, o sigui que ahir havia d'anar bé també. En clau col·lectiva, com ja he dit, ha estat la millor que s'ha vist mai; en clau individual, també ha estat la millor actuació que hem fet per la Trobada: als 5de7 i 3de7 per sota habituals hi hem portat per primera vegada el 2de7, un castell que com tothom sap tenia una trajectòria amb més pena que glòria des del primer de carregat el 2009: un munt d'anys de torres carregades, de llenya indiscriminada, d'intents desmuntats i pors i plors a canalla i a tronc, a més del tema de Montblanc i l'Arboç, que ens va destrossar. Ahir no va ser un dia històric com els altres dos per a nosaltres, però sí que va ser el que certifica, pel que sembla, que hem pres la mida definitivament al 2de7. Sembla, ara sí, que hem esvaït fantasmes: la tercera consecutiva descarregada (Festa Major, Concurs i Trobada) més almenys 5 més de descarregades a assaig (2 abans de FM, 2 abans de Concurs, 1 més aquesta setmana, si no vaig errat) demostren que hem normalitzat el castell. Per fi.



O sigui que arribàvem a la plaça de Lluís Companys de Sant Feliu amb possibilitats de 4de8 i 2de7, però una baixa de darrera hora (sembla que l'Anna estava vomitant pels racons) va acabar de descartar el carro gros, que a assaig havia anat força bé però que tenia el handicap que anava massa just de pinya i que ja hi havia un canvi respecte al del Concurs de fa setmana i mitja. El 2de7 semblava un castell segur; el volien tirar en ronda en solitari i, per això, vem sortir de 5de7.

Sobre les "baixes de darrera hora" cal afegir-ne una altra: vaig apagar el despertador quan va sonar per anar a la feina (ahir era festiu malgrat tot) i no el vaig tornar a posar a una hora lògica (a les 11, per exemple): aquest fet va fer que arribés tard a l'actuació i que em perdés, per exemple, el 5de7.



Quan vaig arribar a plaça vaig demanar com havia anat i em van dir que de puta mare. Mirant el vídeo sembla, efectivament, que estava de puta mare, amb bones mides i sense cap problema destacable. A les fotos sembla una puta postal (f. d'Àlex Tarroja):



També per l'altre cantó:



En resum, que havíem començat bé i també havíem fet el que ara es diu que s'ha de fer: una tirallonga de 5de7 per anar assajant el tronc del 3de8, que enguany torna a sonar fort per a final de temporada i es preveu que pot arribar per les actuacions de Cornellà o Poble-sec i que ens fa trempar d'allò més. Si podem fer la tripleta enguany jo ja em retiro.



La segona ronda era la que actuàvem en solitari, pel que em diuen, i va ser l'hora del 2de7, que s'havia convertit en el castell del dia: el tercer consecutiu a plaça i el sostre de la Trobada, un castell que no es veia des de feia onze anys en aquesta actuació. El castell va pujar a la primera, amb molta tranquil·litat (la tranquil·litat que dóna fer-la cada dia a assaig i les dues anteriors completades a plaça), va pujar fineta i sòlida, la canalla no va dubtar com altres vegades (potser l'enxaneta s'entreté una mica massa a dosos), es va travessar i es va descarregar amb facilitat sorprenent. És sorprenent que ens costés tant un castell que ara sembla apamat, un més del repertori. Suposo que ahir va ser el dia que definitivament vem esboirar els fantasmes de la torre.



Mentrestant s'havia posat a ploure: un plugim suau mullava el terra, els Carallots decidien no continuar fent castells sota la pluja i tot anava rodant xino-xano fins que ens va tocar fer el 3de7 per sota, que aquesta vegada, a diferència del del Concurs, va pujar molt ben compassat, a bon ritme i amb bones mides, tot i l'embolic de l'enxaneta en remuntar dosos: el dia ens sortia ben rodó.



Per acabar, dos pilarets de quatre.



L'actuació completa:

XXII Trobada del Baix (Sant Feliu de Llobregat)
Castellers d'Esplugues 5d7, 2d7, 3d7s, 2pd4
Castellers de Sant Feliu 4d7, 3d7, 5d6, 2pd4
Castellers de l'Adroc pd4
Colla Jove de l'Hospitalet 5d6, id2d6, 3d6a, 4d6, pd4
Encantats de Begues 3d6a, 3d6, 2d6, pd4
Castellers de Castelldefels id4d7, 4d7, id3d7, 3d7, pd4
Castellers de Cornellà  5d7, 7d7, 3d7, 2pd4
Castellers d'Esparreguera 4d7, 3d7, 5d6, 2pd4
Castellers de Gavà 3d6, 3d6a, 4d6, pd4
Matossers de Molins de Rei 3d7, 4d7, 2d6, 2pd4
Castellers del Prat de Llobregat 3d6, 3d6a, 4d6a, pd4
Carallots de Sant Vicenç i4d7a, 3d7

De tot això, destaco la gran actuació de Sant Feliu, que estan fent castells de set un altre cop amb bones sensacions, el pilaret de 4 de l'Adroc, que és el primer cop que els veig a plaça; els bons castells de Cornellà, que també estan en progressió positiva, pel que sembla, i que tot i que no ho sembli vull que estiguin com més bé, millor; i els Castellers del Prat, que he vist per primer cop amb camisa i van fer un paper prou digne.

Fotos localitzades:
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157673844075051
Maria Vicens: https://www.facebook.com/ma.v.gar/media_set?set=a.10210649668220210.1073741842.1303026073&type=3&pnref=story

Durant els pilars ja plovia força i vem anar enfilant cap a una pista coberta al carrer de la Riera de la Salut. Allà fèiem cua per un plat de macarrons; el col·lapse era monumental i vaig decidir anar a dinar a una mena de bar d'un carrer del costat. Quan vaig tornar encara hi havia cua pel dinar i vem anar xerrant amb tot déu que volia xerrar. Al final sembla que la gent ja havia dinat, van desparar les taules i va pujar en Jaume Barri a l'escenari, on va fer ballar tothom que va volguer en parelles sense condicions de sexe o gènere (ni raça, nacionalitat, partit polític o llengua, etc.) i rotllanes gegants van ballar en xiroia gaubança.



En fi, que res més. Tenim vora d'un mes per preparar el 3de8 i continuar rodant el 2de7 i el 4de8. Tenim la sortida a Bunyel d'aquí no res i un final de temporada molt interessant. Esperem que tot vagi bé, tan bé com sigui possible, i fins demà, que hi ha assaig.

2016 Concurs de Tarragona

 Un any més ha passat el Concurs, aquesta mena de biennal castellera que és com les campanyes electorals, que se'n parla constantment sempre i marca els tempos de les colles tant en any de Concurs com no, amb l'ombra de les puntuacions i les classificacions que s'estén ominosament en totes les actuacions, sobretot les més importants, i que encomana una manera d'entendre els castells —ultracompetitiva per guanyar el rival— a tot el món casteller, al públic que no ha fet mai cap pinya i als mitjans nacionals i internacionals, que ho deuen veure una mena de lliga amb un dia puntual de competició (com un play-off d'una jornada) i una fase regular d'uns dos anys. Tot molt boig, foll i lotcu. I puta Beumala.

De fet, tant se val què en digui jo, del Concurs: la tarda de dissabte en si, a banda de tot el merder que suposa el "certamen", és molt maca, més o menys tots ens donem un cop de mà, pots veure com els de Sant Cugat ho peten™ a l'altra banda de la plaça i com els de Berga fan el primer 4de8: el vaig veure a fora de la plaça fent una birra i em vaig cagar en déu quan van caure. I si et quedes de festa a la nit, l'endemà més festa castellera, amb més hòsties i escridassades i xiulets.

O sigui que res, dono per fet que no convenceré ningú que el Concurs així tal com està plantejat genera una imatge molt distorsionada del que és el fet casteller, una imatge que acaba esdevenint una realitat quotidiana, i com que les coses bones que té sembla que compensen les dolentes, doncs que així sigui i adéu-siau. Que ens llencin cacauets des de la grada.



De manera que pujàvem a l'autocart i fèiem via cap a Tarragona. Enguany per motius que no vénen al cas (hola accent diacrític) no hem fet gaire campanya pel Concurs: una de les coses d'aquest invent és que la majoria de colles s'associen amb colles que no actuen el seu dia (dissabte o diumenge o Torredembarra) i busquen camises o samarretes "prestades" de sota les pedres. Per exemple, m'he anat menjant tota la campanya dels Moixiganguers, que devien ser uns 300 a la plaça de braus. Nosaltres hem fet una campanya pràcticament inexistent i això s'ha traduït en només dos autocars i uns 140-160 castellers a plaça, que és el mínim per poder-nos plantejar amb garanties el 4de8. De fet, si no hagués estat per Moixiganguers i per Bordegassos, no sé si l'hauríem pogut tirar a plaça. Això de les "campanyes" per captar "camises" és igual que les campanyes electorals: s'activa de manera forta aproximadament un mes abans del dia del Concurs però és més o menys permanent durant la resta de temps (de fet, tothom sap que els castellers som una puta secta).



A assaig les coses van anar si fa no fa com acostumen a anar en aquesta colla blau electricista: la setmana de després de festa major va ser un desert, l'actuació a Cervera va ser lamantapla amb poca assistència, i ens plantàvem en la del Concurs amb aires d'incertesa sense saber què podríem fer. Sembla que vem haver de fer alguns canvis al 4de8 respecte a festes i en vista de les expectatives de poca gent a assaig i plaça, estaven espantats els manaires perquè s'ho veien molt pelut. Pel que fa al 2de7, l'havíem descarregat dos cops a assaig abans de festa major i el principal dubte era si D'UNA PUTA VEGADA ENS TRAURÍEM EL PUTU FANTASMA DE MERDA DE LA TORRE, que només havíem descarregat un cop a plaça fa dos anys. Durant la setmana, davant la meva pregona i insondable sorpresa, el vem tornar a descarregar dues vegades més. Ara sembla que és normal que les colles descarreguin sencer aquest castell sencer a assaig abans de portar-lo a plaça; jo no ho sabia, però el que és evident és que ens ha anat de puta mare sobretot pel problema que teníem sempre quan l'enxaneta travessava el pom de dalt, que entre naps i cols la primera estrebada ens esberlava la construcció. Però res, que jo no en tinc ni ideia, parleu amb algú altre si en voleu saber més. El cas és que ara tenim 5 o 6 torres descarregades a assaig, i amb la del Concurs, 3 a plaça.



Tot això és la prèvia del coi de Concurs, i si en tingués més ganes més en parlaria, però no és el cas. Resulta, doncs, que dissabte a quarts de dues ens aplegàvem a la Closca per pujar als dos autocarts i anar-hi nant. Feia temps que no passava pel peatge de Martorell. El mar Mediterrani encara és on era el darrer cop que el vaig mirar per la zona del Baix Penedès quan hi passava amb els trens de merda de la Renfe camí del Far West. Vinyes verdes vora el mar, Torredembarra i apa, Tarragona un altre cop. Recordo una tarda plujosa fent una birra sota el porxo d'un bar de la plaça de la Catedral com un dia especialment bonic i radiant, malgrat la pluja. Tarragona és refotudament bonica però alhora és refotudament lletja, segons per quin carrer voltes: a la mateixa Rambla Nova, on ens van deixar els autocarts, al costat de l'edifici vagament modernista d'Antoni Pujol "la Casa de la Punxa", hi ha un bloc horrorós de vidre i formigó que s'alça per damunt de tota la resta. Que res, que Tarragona esborrona i enamora alhora (vaja, igual que el Concurs, que és una puta merda i és magnífic alhora).



Anàvem xino-xano en xiroia cercavila suposo que pel carrer de Cristòfor Colom, que diuen que era un fill de puta o no cathalà o no, i mentre escuràvem una cervesa fèiem cua per entrar. Enguany escorcollaven lleument en l'entrada a plaça, però no gaire, la vritat, i ben bé hi podies entrar el que volguessis. Nosaltres actuàvem en la primera ronda conjunta, i com que no havíem de fer cap castell superior al 4de8 havíem d'anar per feina, enfaixar-nos i estar concentrats per fer el castell. En tot cas, trigaven tant a entrar les colles que vaig anar fer un tomb pel mig de la plaça, vaig saludar els berguedans i vaig anar travessant colles diverses, com la Jove de Barcelona, fins a la nostra pinya quan van sonar "Els Segadors" per megafonia, que vaig anar cantant mentre esquivava castellers. I res, l'speaker dels collons va dir el que havíem de fer les colles i quan va pronunciar allò que ja podíem tancar pinya, vem tancar pinya i cap amunt, que només tenim cinc minuts. Els Moixiganguers en massa ens van ajudar a tancar cordons, i els Bordegassos també per l'altre costat, les agulles estàvem molt còmodes i apa, els segons que ho van veure bé i va anar enfilant el castell amb una facilitat sorprenent que jo no esperava. Els assajos havien anat bé però tampoc havien anat espectacularment, anàvem un pèl justos de camises pròpies i amb el record del primer 4de8 al Concurs, fa 4 anys, que és funest, malgrat que fa dos anys el vem descarregar.



Una altra perspectiva més elevada:



La pinya anava del groc al morat passant pel blau electricista del mig.



I una mica de fer el mico:



El 4de8 va anar tan bé que jo flipava mandonguilles. Vaig estar esperant que fos el torn dels Moixiganguers per tornar-los el favor de la pinya: van descarregar el 2de8f, no el vaig veure gaire però va semblar molt tranquil. I un cop el 2de8f fet, vaig sortir a prendre l'aire a l'exterior de la TAP i, amb una cervesa a la mà, vaig mirar a la tele gegant els castells de la segona tongada conjunta de la primera ronda. Diria que aquí vaig trobar l'Urpi Azu que no podia entrar a plaça perquè la Susa no el sortia a buscar, o sigui que al final vaig acabar entrant amb ell passant els dos filtres de seguretat com aquell qui res.



L'espectacle continuava quan vaig tornar a trepitjar l'arena i va continuar continuant un temps fins que no va ser l'hora d'enlairar cap als núvols el nostre castell, el 2de7, que ja he explicat una mica més amunt. Amb la confiança d'haver-ne completat ja cinc aquesta temporada (1 a plaça i 4 més a assaig) es tancava una pinya molt sòlida i professional, en la qual he recuperat la meva posició habitual de vent petit. Les altres colles ens voltaven força, els segons estaven còmodes, els terços que ho veien bé, van sonar gralles i xino-xano es va carregar i igualment es va descarregar. Les torres em semblen sempre que van molt lentes, la crònica del nostre web diu que hi van haver alguns dubtes; bé, en tot cas enguany sembla que tot s'aguanta molt bé i quan ja era tot fora llevat dels segons ja estava celebrant la puta torre amb ràbia continguda tants anys, amb tants problemes i merdes infinites que ens ha fet passar. Li haurem pres la mida, per fi? Ens passarà allò que tants cops ens hem sentit dir, "que quan descarregareu la primera totes les següents ja vindran soles"? En tot cas, a Tarragona vaig esgaripar un munt de mala hòstia acumulada durant molts anys.



Després d'això em vaig desenfaixar i vaig tornar a sortir al carrer, sol solet a fer una birra barata mentre a la pantalla unes colles queien i d'altres no. Em va fer molta ràbia veure caure el 4de8 de Berga, però què hi farem, ànimus.



Quan vaig tornar a entrar vaig anar pul·lulant i xerrant amb aquest i aquell i, quan ens va tornar a tocar, com que em quedava fora del 3de7 per sota, en vaig fer la foto. El vaig veure pujar més o menys bé, però al final sembla que les aixecades no van acabar d'anar a l'hora, però al capdavall es va aturar i descarregar en plena joia joiosa.



Ja havíem acabat, tot i que restava el pilar del final (sense pilar no es cobra), i encara faltava bona part dels castells de la tercera ronda i les dues de repetició o millora o com collons en vulguin dir aquesta terregada, o sigui que vem tenir molt de temps per discutir de castells, de la colla, del Concurs, de les altres colles, de l'ajuda de Moixis, del preu de les cerveses i de tot el que et dongui la puta gana. Molt contents d'haver tornat a igualar la nostra millor actuació, però sobretot d'haver descarregat la segona torre consecutiva a plaça (més les quatre d'assaig, amb xarxa), que això sí que és històric, fèiem pinya o fèiem birres o la fèiem petar fins que poguéssim fer el pilaret. El vem fer i fins d'aquí dos anys, Tarragona, que ara diria que ja no se m'hi ha perdut res.



Què més dir? Poca cosa més, crec que ja n'he parlat prou. Hi han moltes més fotos que he trobat per internet, però enllaçar-les totes em sembla un maldecap perquè, a més a més, per trobar-hi els nostres castells cal remenar-hi força. Mentre no en trobo més, hi deixo les de la Nancy i les del Manel:

https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157671239353214/page1
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157673403243282/page1

El resultat complet de dissabte és una sopa de numbrus que no crec que interessi a ningú. Torno a felicitar Sant Cugat i els Moixiganguers per les immenses actuacions que veu fer, fills de puta, i els de Berga pel primer 4de8, malaparits. Per la resta, salut, castells i putu Concurs de Tarragona.

2016 FM Cervera

 Una setmana més tard de la diada de Festa Major ens tornàvem a posar la camisa per anar a fer castells a Cervera, un puestu que no havíem visitat encara fora d'Akelarres (que segons els diccionaris en bell cathalanesch s'hauria de dir "sabat", mot agut) i universitats variades. De fet, només recordo haver-hi anat per fer-hi un cafè després d'una Fira de Tàrrega fa alguns anys. Cervera venint per l'autopista o autovia o com us dongui la gana de dir (és molt important sobretot si vas cap a Lleida, per no haver de pagar un peatge inútil), venint de Barcelona, és diguem-ne força impressionant, amb l'església o catedral imponent en un penyal que senyoreja amb aires filipescos les planes de secà de la rodalia.

O sigui que apareixíem a la capital de la Segarra per veure què havíem de fer. Jo no en tenia ni puta ideia perquè no havia anat ni a assaig de dimarts ni de divendres, però les flaires indicaven que era un programa de mínims. En realitat, una actuació després de Festa Major un diumenge a la tarda per allà al mig del 'far west' no és la millor pensada per engrescar la patuleia a fer castells.

En aquest sentit, es va dir a principis d'any en una Junta (quan encara anava a juntes) quan es tancava el calendari, que es deixava estar la setmana de l'Onze de Setembre d'abans de festes per aquesta setmana de després perquè així podríem lluitar contra la davallada ressacosa habitual de després de festes. La realitat és que aquesta davallada s'ha tornat a donar d'una manera semblant a la d'altres anys (bé, si més no a plaça, dimarts no hi havia gaire gent i divendres no ho sé, però no sembla que fos multitudinari). D'altra banda, aquesta decisió em va emprenyar perquè deixàvem de fer absolutament res per l'Onze de Setembre. Finalment, sembla que d'entrada a Cervera hi havia d'actuar Sabadell, que hauria contribuït a fer una diada més potent, però devien veure que l'actuació seria feixuga com un ramat de vaques mortes i van declinar anar-hi (segurament han dit que per alguna excusa no hi podien anar). Així doncs... Però aviam, prou, qui en vulgui saber més que pregunti a algú altre o que em convidi a una birra.

Si haguéssim acabat actuant amb els Picapolls, hauríem estrenat colla per compartir plaça, però al final han acabat venint de manera força inopinada els amichs dels Tirallongues, amb qui no actuem gaire. Així que deixant enrere les tempestes que rodolaven Francolí avall camí de Collserola aparcàvem a la plaça Major de Cervera i cercàvem àvidament ambaixades pakistaneses. Suposem que els pakis devien ser lluny de la plaça Major o que a Cervera no n'hi han, però ningú no en va trobar i tothom en fou marrit i despagat.

A les sis de la tarda sembla que ja hi era la major part de la parròquia, incloent-hi el mossèn de l'església, que xerrava amb feligresos a peu de plaça, i ens aplegàvem joiosos per elevar nous temples cap al cel. D'entrada, els pilarets de quatre, i apa, continuem.

Érem segons en l'ordre d'actuació i començàvem amb un tres de set que de fet no vaig veure patir gaire, per la meva banda estava tranquil i apa, adéu-siau, un altre. No sé si pujava canalla nova o una cosa així, en vaig sentir algunes remors però no vaig demanar-ho.

Tot seguit provàvem el quatre de set, que no hi havia cap raó perquè anés gaire malament. No érem molts però no érem tan pocs, tampoc, malgrat tot. O sigui que em vaig fotre en la meva banda, un altre cop a l'agulla d'esquena a l'Ajuntament, i vaig veure la cara de pomes agres de l'Antonio, que veia que tenia un lateral que no li agrada. Es va posar el Gallo damunt del galliner i apa, terços amunt i aviam si callava el xivarri. Però bé, no va callar gaire, perquè aviat el 4de7 va transmutar els seus propis valors i es va convertir en un superbunyol que es rebregava una mica pertot. Bé, aquesta era la percepció des de dins, que de fora estant no sempre és la mateixa. Per la meva banda sembla que el meu segon estava més lluny o més a prop que el de la seva esquerra, i d'altra banda el lateral que l'Antonio deia que faria figa feia molta figa (i per la seva banda la plaça feia baixada, a més). Això feia que demanessin que la dreta no fotés absolutament res, però en algun moment el segon necessitava mans de la dreta, després em demanava el segon que li fes força amunt als jonolls, i bé, més crits d'esquerra i més polles amb vinagre. En resum, que va semblar en algun moment que fins i tot perillava, però només devia ser una sensació momentània, malgrat la remenada general d'ous d'aquell galliner.

Així que anava al bart que lamentablement només venia una mena de voll de santmiquel i anava penjant fotos i collonades, i mentrestant les altres colles feien lu seu i jo em disposava a entrar de lateral interior de la torre d'un 5de6, esdeveniment doblement lamentable perquè la posició a la pinya és poc agraïda i perquè un 5de6 sempre ha estat un castell molt lleig, dels que són més amples que alts, lamentablement oblongs. Si més no, per la meva torre feia de segon el Masche, que no sé si havia fet de segon en algun castell, així que li vaig fer una abraçada per dir-li que el deixaria caure cap a la meva banda. En tot cas, quan va començar a fer la moto el vaig aferrar més fort i més cap amunt perquè el baix no patís, pobret, i mentrestant algú deia que el 5de6 era una postal i descarregàvem el castell. Un 5de6 de postal és un oxímoron, per cert.

Per plegar, dos pilarets de 4 més per tancar el cercle (2 – 3+2-5 – 2) i res, una cervesa a Cervera i els balls habituals, en què el Pujo em va engalipar perquè ballés la Polka (anatema). I apa, cap a l'autocar, que s'acostaven les tempestes que havíem pogut eludir fins aleshores. Segons el radar, ens trobàvem enmig de les banyes d'un crusant de xàfecs, amb ruixat de llamps i trons a dreta i esquerra. L'autocar avançava una mica més ràpid que el crusant, de manera que el vem acabar encalçant per algun lloc de l'Anoia, on començaven els embussos: entre Igualada i Esparreguera, uns 9 km. Vem avançar a pas de retencions per l'autovia o autopista o com en vulgueu dir fins que vem ser a Esplugues, on sembla que no havia plogut gaire, i apa, a sopar a casa.

Per acabar, avui hi han hagut dues coses que em fan molta mandra dels castells. La primera és el concurs en general i moltes coses de les que implica, i és que al final els castells pels castells vistos per una pantalla amb un comentarista estúpid són exactament igual que el futbol. La segona hi té algun lligam, i és la publicitat sense solta ni volta a l'estil del Barça, que tant se val què collons anunciï. El patrocini de la Damm pot ser discutible perquè tenen arrels franquistes (com tantes d'altres) i han defraudat hisenda, però la seva àrea d'activitat econòmica no consisteix explícitament a treure la gent del teu putu barri per ficar-hi guiris, ni a finançar l'Estat Islàmic (però bé, en realitat no tinc ni puta ideia del que ha passat, com diuen, i tothom ens hem acabat venent per merdes igual de grosses en algun moment). Algun dia el món casteller s'esfondrarà d'un èxit que l'està començant a engolir, o potser no, però què collons importa.

Apa, a la merda.

De fotos només en tinc les del meu mòbil, ja n'apareixeran d'altres:

https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157673163113612

Final #fmcervera

@margeners p4 3d7 id4d7 4d7 5d6 p4s

#castellers #Esplugues 2p4 3d7 4d7 5d6 2p4

@Tirallongues 2p4 3d7 4d6a 3d6a p5

[Per cert, avui he sentit el Txus dir [Sirák] al cognom 'Cirach', per fi, després de no sé si quatre anys de fer de cap de pinya ^^]