2024 Sant Jordi

Aquest diumenge tornàvem a fer castells al poble, amb motiu de la diada de Sant Jordi. La idea era fer el primer 5de7 de l'any, afegint-lo al 4de7 amb agulla que havíem estrenat la setmana anterior a Cornellà. Avui ho faré al revés i posaré primer el resultat de l'actuació, cortesia dels Gausacs:

Castellers d'Esplugues: 2pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd4
Castellers de Sant Cugat: 2pd4, 5d7, 4d8, 2d7, pd5, 2pd4
Castellers de la Sagrada Família: 2pd4, id4d7a, 4d7a, 3d7, id4d7, 4d7, pd5, 2pd4
Castellers de Sant Feliu: pd4, id4d6, 3d6a, 3d6, id4d6, pd4

Buènut, podríem començar pel final, fent-ne la valoració: comparat amb l'any passat anem millor, perquè el primer 5de7 va trigar encara una mica més d'un mes, i a més a assaig les sensacions són més o menys bones, amb força gent els divendres, tenint en compte d'on veníem, i amb velles glòries que van apareixent de tant en tant i que està molt bé que tornin.

Pel que fa als castells, doncs la qüestió és que tenia molta son aquell diumenge, em van despertar a les 9 però després de rondar pel llit em vaig clapar fins a dos quarts de dotze tocats i, per tant, feia tard a la diada. Això d'avançar les hores de les actuacions jo encara no ho he processat, ja se sap que soc un prehistòric intolerant. El cas és que vaig arribar tot just quan estaven acabant de tancar el 5de7 i, per tant, vaig passar d'anar-hi a voltar —hi anava de primer lateral, em vaig venjar de la setmana passada, podríem dir— i el vaig poder mirar amb tranquil·litat. I la veritat és que el vaig veure prou bé, de mides per dalt em semblava una mica estrany, potser la rengla estirada o la torre enganxada a la rengla, ves a saber, en tot cas vaig poder-ne fer una foto, en la qual no es veu gaire això que he dit:

En la del Sergio no sé si es veu més bé, però és per l'altre cantó:

La de la Patri si fa no fa és des del meu angle:

En tot cas, com deia, em va semblar força sòlid i sense problemes gaire importants. És el primer de l'any, no el fèiem tan matiner des de... des del 2018, també per Sant Jordi a Esplugues. Aquell any vem fer l'últim 3de8, com volguent dir...

Sant Cugat també va fer el 5de7, amb més bones mides, diria, mentre que Sagrada Família i Sant Feliu van desmuntar els seus castells. Sent quatre colles el panorama s'albirava llarg i feixuc, però si més no no feia calor, per una vegada a la vida, i s'estava bé per la plaça. En aquests moments em sap greu no portar la càmera, perquè feia fotos a les altres colles en part per fer les cròniques, ara les hauria de fer amb el mòbil, però entre les 9 i les 10 que em vaig tornar a clapar al matí no em va carregar i el tenia sota mínims.

En segona ronda fèiem el 4de7 amb agulla, el qual... Doncs com de costum, de lateral no hi veig res, i no acostumem a fer la quarta ronda i per tant des que no soc agulla habitual em perdo la visió privilegiada que tenia per fer aquestes magnífiques cròniques. L'únic que puc dir és que des d'on jo estava vaig patir encara menys que la setmana anterior, que ja havia patit poc, i la sensació és que va ser oli en un llum.

Tot seguit els Gausacs tiraven el primer 4de8 de l'any, que feia enveja, quins malparits, tu. Pel que em deien l'any passat, de la feina que havien anat fent i tal, ja es nota que els ha provat.

Els de Safa repetien el 4de7a. En aquesta pinya m'hi vaig posar i la gausaca que tenia al costat anava dient que abaixéssim el cap, que tenia el cul molt enfora, que compte; la remor de la plaça tendia una mica a la cridòria, els nèrvits es palpaven... Bé, la foto del Sergio parla tota sola:

Sant Feliu també va descarregar el seu castell, el 3de6 amb agulla, i llavors ens tocava el 4de7 a seques, en el qual sí que vaig entrar a l'agulla i en el qual, doncs res, no hi vaig veure gaire res a destacar, realment va ser molt i molt plàcid. A la meva esquerra sentia alguns remucs i rondineigs, però molt poca cosa.

Sant Cugat va fer una torre gairebé perfecta i Sagrada Família i Sant Feliu (quina mà de sants) el que he posat al començament. Sant Feliu va renunciar a l'última ronda, finalment, i va ser l'hora dels pilars i els pilarets de comiat. En el nostre de 5, pel que sembla aquest cop hi va haver un seguit de batzegades interessants, d'allò que diuen que s'ha de lluitar, si més no a pinya ho vem viure amb una certa tensió. I poca cosa més a afegir per aquesta banda.

No es veu la pinya però sí que sembla que estava tort. Eeeen tot cas, al final vem fer cap a la Closca i vem dinar amb les altres colles, a les quatre i no sé quant van començar els concerts i jo me'n vaig haver d'anar.

I això seria tot fins aquí. La sensació de la colla és que la temporada pot anar bé, però l'any passat també ho semblava i després del Dia de la Colla la cosa més que enlairar-se es va pansir. Aniran les coses millor aquest any? La trempera es mantindrà? O la flaccidesa tornarà? Això ho veurem en el pròxim capítol del Món d'en Beakman!

Aquí hi ha les nostres fotos. Aquí, les de l'Espada.

Els vídeos els han començat a penjar aquesta setmana, aviam quan arriben als d'aquest mes.

I també fan les cròniques, o una cosa semblant, a Esplugues Digital. En qualsevol cas, això no em servirà per fer la revista, és evident, esperava que expliquessin almenys una mica con naven les coses, emfí. Com a mínim a Instagram es veuen una mica els vídeos dels castells, i també van gravar les declaracions de l'Ana, que això sí que està molt bé.

I res més, salut i castells.

[I puta Espanya]

2024 Diada de Primavera de Cornellà

Dissabte a la tarda tornava a posar-me la camisa blava després d'alguns mesos; m'havia perdut el pilar d'homenatge al Pau Herbon i la primera actuació a Sant Andreu de la Barca, però no podia deixar escapar la nostra meravellosa visita a Cornellà.

Havia anat als últims cinc assajos i havia anat veient el panorama, que no és que sigui magnífic però mira, a l'assaig de divendres encara hi va haver prou gent i jo fins i tot vaig arribar-hi abans que l'Alba; és a dir, que m'hi vaig estar unes dues hores, que deu ser el meu rècord des de fa cinc anys pel cap baix. Vaig agafar la càmera de gravar i vaig fer cap a casa, que estava baldat.

I l'endemà ja era dissabte, 13 d'abril, i baixava per Sant Ildefons fins a la Torre de la Miranda. A la banda de mar, a sota, teníem el parc de Can Mercader i una estesa de polígons industrials arrossegant-se fins al mar; a l'oest, les baluernes gegantines de la ciutat satèl·lit. Érem a la primera meitat d'abril, però feia temperatura de juny i justament els blocs que ens havien de fer ombra eren uns deu pisos més baixos que els d'una mica més amunt i, per tant, ens tocava el sol. Vaig anar plantant la càmera de gravar mentre buscava algú que també em fes les fotos dels castells, però al final no hauria calgut perquè hi havia milers de fotògrafs i el tal Sergio ens ha passat els castells sencers. En tot cas, moltes gràcies a la Paula, que em va agafar totes les aletes, una crac.

Les colles ens anàvem aplegant al voltant de la torre; la gent intentava defugir el tram de vorera al sol on alçaríem les nostres torres particulars, però la llenca de sol era molt més ampla que la d'ombra, en aquella hora i indret, i no eren gaire afortunats en la seva comesa. Bé, eren dos quarts de sis tocats i vam anar tancant els pilars d'entrada les quatre colles presents, ço és, Cornellà, Sants, Esquerdats i nosaltres.

Érem tercers i en primera ronda vam veure el 5de7 dels Castellers de Cornellà, que no va semblar especialment complicat, tot i que com que era el primer segur que tenia alguns nèrvits, però tampoc m'hi faig fixar tant. Després del 2de6 d'Esquerdats va ser el torn del nostre 3de7, on vaig entrar a l'agulla, com bé va capturar l'Espada:

No crec que entri a l'agulla gaire aquest any, però què hi farem. Ara sembla que només una agulla ha de cantar el castell en veu alta, quan tota la vida més o menys les tres o quatre agulles anàvem comentant el castell al nostre petit redol allà al pinyol. Novetats curioses que no van evitar que jo igualment expliqués una mica a l'equip del meu baix com anaven les coses, des de la meva miop perspectiva. I les coses van ser que, malgrat allò típic que es diu que no acabava d'anar còmode tot plegat (en aquest cas, el segon no tenia del tot ben posats els peus i el baix patia una mica, a banda d'altres minúcies), va anar prou bé, prou ben rodonet o quadradet, i apa, 3de7 al sarró.

Tot seguit, els Borinots descarregaven el 2de7, que com es pot veure encara quedava completament al sol:

No seria així a la ronda següent, que encetaven els liles amb el seu 4de7, una mica boterut de la meva posició estant, mentre que el dels Esquerdats, segons el meu parer, va ser més aviat trontolladís, però el van poder descarregar. La foto és una mica fosca però no tenia ganes d'editar-la:

En el nostre cas, com que tornava a les posicions des d'on no veig res, tampoc no puc opinar gaire cosa, i com que els vídeos sempre triguen una setmana pel cap baix, no esperaré a Sant Jordi per veure'l, o sigui que diré el que vaig sentir des de la posició de primer lateral del 4de7 amb agulla, el nostre primer de l'any. D'entrada, el que vaig sentir va ser emprenyamenta, perquè el que havia de ser primeres lateral no havia arribat encara i em va tocar passar a davant. Després, sembla que vaig entrar una mica massa o més que l'altre lateral, i la cosa se n'anava cap a l'altra banda, millor per mi al capdavall, que havia de fer menys força. En tot cas, em costava d'arribar a la cuixa del segon, tot i que no vaig patir gens; després ja amb tot descarregat em deia el segon que fins i tot hi havia hagut un moment que la meva banda va fer massa força, però no crec que fos cosa meva, perquè jo tota l'estona havia estat fent el mateix... Bé, les memòries d'un primeres laterals en un 4de7a no crec que siguin el més interessant de llegir a la vida, us deixo la foto del castell a mig descarregar i apa.

Com es pot veure, el regne de les ombres avançava a poc a poc i començava a cobrir les nostres torres; la de la Miranda encara refulgia al sol, com podeu comprovar en el castell següent, el 9de7 de Sants:

Aquí ja es veu com les ombres començaven a grimpar per la torre i com cobrien més de la meitat del castell borinot. El van fer amb una sola enxaneta i cap dels tres poms va començar a baixar fins que no va fer la tercera aleta, és a dir, es va fer força llarg, però és un castell que no sovinteja a plaça i em va fer gràcia veure'l. El tronc va aguantar molt bé i l'enxaneta en algun moment vaig veure que feia cara de remugar aviam quan s'acaba això, però en general va estar molt bé.

I ja entràvem en la tercera ronda. Cornellà feia l'altre castell bàsic de set, Esquerdats un 5de6 i nosaltres ens preparàvem per fer el 4de7, on vaig poder fer de segones lateral en aquesta ocasió i des d'on no vaig veure res, però pel que em diuen tampoc és que hi hagués gaire cosa a destacar (tampoc vaig preguntar res). Aquí el teniu:

La Paula em va caçar totes les aletes, aquí en tot cas està al darrere. També tenim les fotos del Sergio, penjades al mateix lloc:

Doncs res, aleshores Sants feia el 4de7, que com sempre es diu apunta un pis més, etc., i era l'hora dels pilars, en què si no vaig errat nosaltres i Cornellà vam descarregar el de 5, Esquerdats el va carregar —ja havia sortit l'enxaneta i només els faltava una mica més, però ja havien estat patint molt d'entrada— i Sants va fer un vano de 5. Hi poso només el nostre:

En els pilars de 4 de comiat, la Vane va tornar a pujar a un castell nostre, després d'uns 15 anys fora de la colla. Jo soc dels pocs que la conec de llavors; de les velles glòries en queden poques, tot i que per Cornellà va passar a saludar fins i tot en Jaume I el Barbut, aviam si és veritat que torna a assaig.

La veritat és que no sé editar fotos, però aquestes dues eren massa fosques i les he hagut de passar per Fotoxof. Doncs res, què més podríem dir de tot plegat? No tinc gens de ganes de fer numbrus, em refio del que diu el Rai malgrat que hi pugui haver alguna petita discrepància: va ser la primera vegada que els Castellers de Cornellà ens guanyaven per punts des de la Trobada del Baix de Sant Feliu del 19 d'octubre del 2008; és a dir, més de 15 anys estant per sobre cada any dels companys liles. D'això ja en vaig parlar a propòsit de la Trobada del Baix de Cornellà de l'any passat, en què ens van carregar el 4de8 a la cara, però aleshores per punts encara vem guanyar nosaltres. Miratge passatger i fugisser, el primer cop que ens hem trobat a plaça després d'allò ja ens han passat al davant. I si no canvien molt les coses, aquesta tendència s'anirà eixamplant, si ells continuen amb la trempera i nosaltres no prenem mai embranzida, però què hi farem, tampoc soc jo la persona més motivada de la vida. L'octubre passat en vaig sortir bastant emprenyat, aquest dissabte força resignat, i fent el got al local dels Castellers de Cornellà no podien amagar el somriure d'orella a orella, els malparits. En fi, només puc felicitar-los, i apa, aviam com va la temporada.

I res més, vem anar plegant, vem fer cap al local dels Castellers de Cornellà, vem sopar i vem ballar i jo vaig inventar-me que havia de recollir declaracions d'altres colles sobre la seva actuació per Esplugues Digital. Voleu saber què van dir? Doncs ho teniu negre, perquè per alguna raó l'enregistrador del telèfon només em va desar la meitat de llurs declaracions, però transcriuré igualment fins on les tinc, que per alguna cosa vaig fer el paperina.

Ignasi G., cap de colla dels Castellers de Cornellà: «Els Castellers de Cornellà hem fet una diada, la primera aquí al poble, a l'abril, sempre una mica abans de la important, la Jordiada per Sant Jordi, que serà la setmana que ve [aquesta setmana]. Hem preparat castells de 7, vam començar la temporada al Poble-sec amb dos castells de 7. Ens vam plantejar en la següent portar tres castells de 7; vam portar-hi el 4de7a i ja vam ajuntar tres castells de 7 a Castelldefels. I la intenció és anar...», i aquí es va tallar. En resum, deia que per la Jordiada volen fer 5de7 i 4de7a i un altre castell de set.

Aida C., cocap de colla dels Esquerdats: «Valorem la diada positivament, perquè al final hem ajuntat la torre de 6, el 4de7 i el 5de6, que només ho havíem fet un cop fins ara, i estem supercontentes per aquesta part. El pilar de 5 ens ha sortit carregat, a vegades passa, però estem molt contentes de la diada, i ara encarem el tram com a ascendent, sent encara una mica més exigents, tenim un 3de7 que està allà fent...», i aquí es va tallar. No recordo què més em va dir.

Jordi F., cap de pinyes de Sants: «Contents pel 9de7, portàvem treballant-lo un temps, és una estructura que pot donar molt de joc, tant a posicions de tronc com a pinya, també, perquè tothom hi té una posició important. És un castell que volem anar rodant, les sensacions són molt bones, i veurem fins a on arriba», i aquí es va tallar, sap greu.

Això molaria fer-ho en format periodístic, inserint-ho enmig de la crònica i tot plegat, però això no té res de periodístic. Suposo que no passa res per posar el seu nom aquí, però bé, no escric el cognom sencer per si de cas.

I en resum, l'actuació va ser aquesta:

Castellers de Cornellà: 2pde4, 5de7, 4de7, 3de7, pde5, 2pde4
Esquerdats de l'Esquerra de l'Eixample: pd4?, 2de6, 4de7, 5de6, pde5c, 2pd4
Castellers d'Esplugues: 2de4, 3de7, 4de7a, 4de7, pde5, 2pde4
Castellers de Sants: 2de4, 2de7, 9de7, 4de7, vano5

No puc assegurar tots els pilars i pilarons perquè no vaig portar Twitter durant l'actuació i no m'hi vaig fixar, i les fotos no ho recullen tot i hi ha colles que no diuen res. I, per acabar, resulta que a la nostra colla ha entrat una tal Dio que no coneix el déu del metall, stand up and shout!

Fotos que hi ha ara per ara:

—Aquí, les de la meva càmera (Paula i Josep) i també les dels castells del Sergio.
—Aquí, les de la Patri.
—Aquí, les de l'Espada.

Els vídeos de l'actuació, quan apareguin seran al canal habitual de la colla. 

Salut i castells.