2024 Sant Jordi

Aquest diumenge tornàvem a fer castells al poble, amb motiu de la diada de Sant Jordi. La idea era fer el primer 5de7 de l'any, afegint-lo al 4de7 amb agulla que havíem estrenat la setmana anterior a Cornellà. Avui ho faré al revés i posaré primer el resultat de l'actuació, cortesia dels Gausacs:

Castellers d'Esplugues: 2pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd4
Castellers de Sant Cugat: 2pd4, 5d7, 4d8, 2d7, pd5, 2pd4
Castellers de la Sagrada Família: 2pd4, id4d7a, 4d7a, 3d7, id4d7, 4d7, pd5, 2pd4
Castellers de Sant Feliu: pd4, id4d6, 3d6a, 3d6, id4d6, pd4

Buènut, podríem començar pel final, fent-ne la valoració: comparat amb l'any passat anem millor, perquè el primer 5de7 va trigar encara una mica més d'un mes, i a més a assaig les sensacions són més o menys bones, amb força gent els divendres, tenint en compte d'on veníem, i amb velles glòries que van apareixent de tant en tant i que està molt bé que tornin.

Pel que fa als castells, doncs la qüestió és que tenia molta son aquell diumenge, em van despertar a les 9 però després de rondar pel llit em vaig clapar fins a dos quarts de dotze tocats i, per tant, feia tard a la diada. Això d'avançar les hores de les actuacions jo encara no ho he processat, ja se sap que soc un prehistòric intolerant. El cas és que vaig arribar tot just quan estaven acabant de tancar el 5de7 i, per tant, vaig passar d'anar-hi a voltar —hi anava de primer lateral, em vaig venjar de la setmana passada, podríem dir— i el vaig poder mirar amb tranquil·litat. I la veritat és que el vaig veure prou bé, de mides per dalt em semblava una mica estrany, potser la rengla estirada o la torre enganxada a la rengla, ves a saber, en tot cas vaig poder-ne fer una foto, en la qual no es veu gaire això que he dit:

En la del Sergio no sé si es veu més bé, però és per l'altre cantó:

La de la Patri si fa no fa és des del meu angle:

En tot cas, com deia, em va semblar força sòlid i sense problemes gaire importants. És el primer de l'any, no el fèiem tan matiner des de... des del 2018, també per Sant Jordi a Esplugues. Aquell any vem fer l'últim 3de8, com volguent dir...

Sant Cugat també va fer el 5de7, amb més bones mides, diria, mentre que Sagrada Família i Sant Feliu van desmuntar els seus castells. Sent quatre colles el panorama s'albirava llarg i feixuc, però si més no no feia calor, per una vegada a la vida, i s'estava bé per la plaça. En aquests moments em sap greu no portar la càmera, perquè feia fotos a les altres colles en part per fer les cròniques, ara les hauria de fer amb el mòbil, però entre les 9 i les 10 que em vaig tornar a clapar al matí no em va carregar i el tenia sota mínims.

En segona ronda fèiem el 4de7 amb agulla, el qual... Doncs com de costum, de lateral no hi veig res, i no acostumem a fer la quarta ronda i per tant des que no soc agulla habitual em perdo la visió privilegiada que tenia per fer aquestes magnífiques cròniques. L'únic que puc dir és que des d'on jo estava vaig patir encara menys que la setmana anterior, que ja havia patit poc, i la sensació és que va ser oli en un llum.

Tot seguit els Gausacs tiraven el primer 4de8 de l'any, que feia enveja, quins malparits, tu. Pel que em deien l'any passat, de la feina que havien anat fent i tal, ja es nota que els ha provat.

Els de Safa repetien el 4de7a. En aquesta pinya m'hi vaig posar i la gausaca que tenia al costat anava dient que abaixéssim el cap, que tenia el cul molt enfora, que compte; la remor de la plaça tendia una mica a la cridòria, els nèrvits es palpaven... Bé, la foto del Sergio parla tota sola:

Sant Feliu també va descarregar el seu castell, el 3de6 amb agulla, i llavors ens tocava el 4de7 a seques, en el qual sí que vaig entrar a l'agulla i en el qual, doncs res, no hi vaig veure gaire res a destacar, realment va ser molt i molt plàcid. A la meva esquerra sentia alguns remucs i rondineigs, però molt poca cosa.

Sant Cugat va fer una torre gairebé perfecta i Sagrada Família i Sant Feliu (quina mà de sants) el que he posat al començament. Sant Feliu va renunciar a l'última ronda, finalment, i va ser l'hora dels pilars i els pilarets de comiat. En el nostre de 5, pel que sembla aquest cop hi va haver un seguit de batzegades interessants, d'allò que diuen que s'ha de lluitar, si més no a pinya ho vem viure amb una certa tensió. I poca cosa més a afegir per aquesta banda.

No es veu la pinya però sí que sembla que estava tort. Eeeen tot cas, al final vem fer cap a la Closca i vem dinar amb les altres colles, a les quatre i no sé quant van començar els concerts i jo me'n vaig haver d'anar.

I això seria tot fins aquí. La sensació de la colla és que la temporada pot anar bé, però l'any passat també ho semblava i després del Dia de la Colla la cosa més que enlairar-se es va pansir. Aniran les coses millor aquest any? La trempera es mantindrà? O la flaccidesa tornarà? Això ho veurem en el pròxim capítol del Món d'en Beakman!

Aquí hi ha les nostres fotos. Aquí, les de l'Espada.

Els vídeos els han començat a penjar aquesta setmana, aviam quan arriben als d'aquest mes.

I també fan les cròniques, o una cosa semblant, a Esplugues Digital. En qualsevol cas, això no em servirà per fer la revista, és evident, esperava que expliquessin almenys una mica con naven les coses, emfí. Com a mínim a Instagram es veuen una mica els vídeos dels castells, i també van gravar les declaracions de l'Ana, que això sí que està molt bé.

I res més, salut i castells.

[I puta Espanya]

2024 Diada de Primavera de Cornellà

Dissabte a la tarda tornava a posar-me la camisa blava després d'alguns mesos; m'havia perdut el pilar d'homenatge al Pau Herbon i la primera actuació a Sant Andreu de la Barca, però no podia deixar escapar la nostra meravellosa visita a Cornellà.

Havia anat als últims cinc assajos i havia anat veient el panorama, que no és que sigui magnífic però mira, a l'assaig de divendres encara hi va haver prou gent i jo fins i tot vaig arribar-hi abans que l'Alba; és a dir, que m'hi vaig estar unes dues hores, que deu ser el meu rècord des de fa cinc anys pel cap baix. Vaig agafar la càmera de gravar i vaig fer cap a casa, que estava baldat.

I l'endemà ja era dissabte, 13 d'abril, i baixava per Sant Ildefons fins a la Torre de la Miranda. A la banda de mar, a sota, teníem el parc de Can Mercader i una estesa de polígons industrials arrossegant-se fins al mar; a l'oest, les baluernes gegantines de la ciutat satèl·lit. Érem a la primera meitat d'abril, però feia temperatura de juny i justament els blocs que ens havien de fer ombra eren uns deu pisos més baixos que els d'una mica més amunt i, per tant, ens tocava el sol. Vaig anar plantant la càmera de gravar mentre buscava algú que també em fes les fotos dels castells, però al final no hauria calgut perquè hi havia milers de fotògrafs i el tal Sergio ens ha passat els castells sencers. En tot cas, moltes gràcies a la Paula, que em va agafar totes les aletes, una crac.

Les colles ens anàvem aplegant al voltant de la torre; la gent intentava defugir el tram de vorera al sol on alçaríem les nostres torres particulars, però la llenca de sol era molt més ampla que la d'ombra, en aquella hora i indret, i no eren gaire afortunats en la seva comesa. Bé, eren dos quarts de sis tocats i vam anar tancant els pilars d'entrada les quatre colles presents, ço és, Cornellà, Sants, Esquerdats i nosaltres.

Érem tercers i en primera ronda vam veure el 5de7 dels Castellers de Cornellà, que no va semblar especialment complicat, tot i que com que era el primer segur que tenia alguns nèrvits, però tampoc m'hi faig fixar tant. Després del 2de6 d'Esquerdats va ser el torn del nostre 3de7, on vaig entrar a l'agulla, com bé va capturar l'Espada:

No crec que entri a l'agulla gaire aquest any, però què hi farem. Ara sembla que només una agulla ha de cantar el castell en veu alta, quan tota la vida més o menys les tres o quatre agulles anàvem comentant el castell al nostre petit redol allà al pinyol. Novetats curioses que no van evitar que jo igualment expliqués una mica a l'equip del meu baix com anaven les coses, des de la meva miop perspectiva. I les coses van ser que, malgrat allò típic que es diu que no acabava d'anar còmode tot plegat (en aquest cas, el segon no tenia del tot ben posats els peus i el baix patia una mica, a banda d'altres minúcies), va anar prou bé, prou ben rodonet o quadradet, i apa, 3de7 al sarró.

Tot seguit, els Borinots descarregaven el 2de7, que com es pot veure encara quedava completament al sol:

No seria així a la ronda següent, que encetaven els liles amb el seu 4de7, una mica boterut de la meva posició estant, mentre que el dels Esquerdats, segons el meu parer, va ser més aviat trontolladís, però el van poder descarregar. La foto és una mica fosca però no tenia ganes d'editar-la:

En el nostre cas, com que tornava a les posicions des d'on no veig res, tampoc no puc opinar gaire cosa, i com que els vídeos sempre triguen una setmana pel cap baix, no esperaré a Sant Jordi per veure'l, o sigui que diré el que vaig sentir des de la posició de primer lateral del 4de7 amb agulla, el nostre primer de l'any. D'entrada, el que vaig sentir va ser emprenyamenta, perquè el que havia de ser primeres lateral no havia arribat encara i em va tocar passar a davant. Després, sembla que vaig entrar una mica massa o més que l'altre lateral, i la cosa se n'anava cap a l'altra banda, millor per mi al capdavall, que havia de fer menys força. En tot cas, em costava d'arribar a la cuixa del segon, tot i que no vaig patir gens; després ja amb tot descarregat em deia el segon que fins i tot hi havia hagut un moment que la meva banda va fer massa força, però no crec que fos cosa meva, perquè jo tota l'estona havia estat fent el mateix... Bé, les memòries d'un primeres laterals en un 4de7a no crec que siguin el més interessant de llegir a la vida, us deixo la foto del castell a mig descarregar i apa.

Com es pot veure, el regne de les ombres avançava a poc a poc i començava a cobrir les nostres torres; la de la Miranda encara refulgia al sol, com podeu comprovar en el castell següent, el 9de7 de Sants:

Aquí ja es veu com les ombres començaven a grimpar per la torre i com cobrien més de la meitat del castell borinot. El van fer amb una sola enxaneta i cap dels tres poms va començar a baixar fins que no va fer la tercera aleta, és a dir, es va fer força llarg, però és un castell que no sovinteja a plaça i em va fer gràcia veure'l. El tronc va aguantar molt bé i l'enxaneta en algun moment vaig veure que feia cara de remugar aviam quan s'acaba això, però en general va estar molt bé.

I ja entràvem en la tercera ronda. Cornellà feia l'altre castell bàsic de set, Esquerdats un 5de6 i nosaltres ens preparàvem per fer el 4de7, on vaig poder fer de segones lateral en aquesta ocasió i des d'on no vaig veure res, però pel que em diuen tampoc és que hi hagués gaire cosa a destacar (tampoc vaig preguntar res). Aquí el teniu:

La Paula em va caçar totes les aletes, aquí en tot cas està al darrere. També tenim les fotos del Sergio, penjades al mateix lloc:

Doncs res, aleshores Sants feia el 4de7, que com sempre es diu apunta un pis més, etc., i era l'hora dels pilars, en què si no vaig errat nosaltres i Cornellà vam descarregar el de 5, Esquerdats el va carregar —ja havia sortit l'enxaneta i només els faltava una mica més, però ja havien estat patint molt d'entrada— i Sants va fer un vano de 5. Hi poso només el nostre:

En els pilars de 4 de comiat, la Vane va tornar a pujar a un castell nostre, després d'uns 15 anys fora de la colla. Jo soc dels pocs que la conec de llavors; de les velles glòries en queden poques, tot i que per Cornellà va passar a saludar fins i tot en Jaume I el Barbut, aviam si és veritat que torna a assaig.

La veritat és que no sé editar fotos, però aquestes dues eren massa fosques i les he hagut de passar per Fotoxof. Doncs res, què més podríem dir de tot plegat? No tinc gens de ganes de fer numbrus, em refio del que diu el Rai malgrat que hi pugui haver alguna petita discrepància: va ser la primera vegada que els Castellers de Cornellà ens guanyaven per punts des de la Trobada del Baix de Sant Feliu del 19 d'octubre del 2008; és a dir, més de 15 anys estant per sobre cada any dels companys liles. D'això ja en vaig parlar a propòsit de la Trobada del Baix de Cornellà de l'any passat, en què ens van carregar el 4de8 a la cara, però aleshores per punts encara vem guanyar nosaltres. Miratge passatger i fugisser, el primer cop que ens hem trobat a plaça després d'allò ja ens han passat al davant. I si no canvien molt les coses, aquesta tendència s'anirà eixamplant, si ells continuen amb la trempera i nosaltres no prenem mai embranzida, però què hi farem, tampoc soc jo la persona més motivada de la vida. L'octubre passat en vaig sortir bastant emprenyat, aquest dissabte força resignat, i fent el got al local dels Castellers de Cornellà no podien amagar el somriure d'orella a orella, els malparits. En fi, només puc felicitar-los, i apa, aviam com va la temporada.

I res més, vem anar plegant, vem fer cap al local dels Castellers de Cornellà, vem sopar i vem ballar i jo vaig inventar-me que havia de recollir declaracions d'altres colles sobre la seva actuació per Esplugues Digital. Voleu saber què van dir? Doncs ho teniu negre, perquè per alguna raó l'enregistrador del telèfon només em va desar la meitat de llurs declaracions, però transcriuré igualment fins on les tinc, que per alguna cosa vaig fer el paperina.

Ignasi G., cap de colla dels Castellers de Cornellà: «Els Castellers de Cornellà hem fet una diada, la primera aquí al poble, a l'abril, sempre una mica abans de la important, la Jordiada per Sant Jordi, que serà la setmana que ve [aquesta setmana]. Hem preparat castells de 7, vam començar la temporada al Poble-sec amb dos castells de 7. Ens vam plantejar en la següent portar tres castells de 7; vam portar-hi el 4de7a i ja vam ajuntar tres castells de 7 a Castelldefels. I la intenció és anar...», i aquí es va tallar. En resum, deia que per la Jordiada volen fer 5de7 i 4de7a i un altre castell de set.

Aida C., cocap de colla dels Esquerdats: «Valorem la diada positivament, perquè al final hem ajuntat la torre de 6, el 4de7 i el 5de6, que només ho havíem fet un cop fins ara, i estem supercontentes per aquesta part. El pilar de 5 ens ha sortit carregat, a vegades passa, però estem molt contentes de la diada, i ara encarem el tram com a ascendent, sent encara una mica més exigents, tenim un 3de7 que està allà fent...», i aquí es va tallar. No recordo què més em va dir.

Jordi F., cap de pinyes de Sants: «Contents pel 9de7, portàvem treballant-lo un temps, és una estructura que pot donar molt de joc, tant a posicions de tronc com a pinya, també, perquè tothom hi té una posició important. És un castell que volem anar rodant, les sensacions són molt bones, i veurem fins a on arriba», i aquí es va tallar, sap greu.

Això molaria fer-ho en format periodístic, inserint-ho enmig de la crònica i tot plegat, però això no té res de periodístic. Suposo que no passa res per posar el seu nom aquí, però bé, no escric el cognom sencer per si de cas.

I en resum, l'actuació va ser aquesta:

Castellers de Cornellà: 2pde4, 5de7, 4de7, 3de7, pde5, 2pde4
Esquerdats de l'Esquerra de l'Eixample: pd4?, 2de6, 4de7, 5de6, pde5c, 2pd4
Castellers d'Esplugues: 2de4, 3de7, 4de7a, 4de7, pde5, 2pde4
Castellers de Sants: 2de4, 2de7, 9de7, 4de7, vano5

No puc assegurar tots els pilars i pilarons perquè no vaig portar Twitter durant l'actuació i no m'hi vaig fixar, i les fotos no ho recullen tot i hi ha colles que no diuen res. I, per acabar, resulta que a la nostra colla ha entrat una tal Dio que no coneix el déu del metall, stand up and shout!

Fotos que hi ha ara per ara:

—Aquí, les de la meva càmera (Paula i Josep) i també les dels castells del Sergio.
—Aquí, les de la Patri.
—Aquí, les de l'Espada.

Els vídeos de l'actuació, quan apareguin seran al canal habitual de la colla. 

Salut i castells.

2023 Poble-sec

I ja la teníem aquí, la darrera actuació de l'any, la tradicional Diada de Tardor del Poble-sec, on hem tancat temporada els últims temps —des del 2016 hi havíem anat ininterrompudament, llevat del 2020 per la pandèmia. Abans, anàvem habitualment al Clot, allà és on ens va caure la primera torre, recordo que aleshores estava prim i fort i hi entrava d'agulla i l'Aleix em va caure de pet al cap. També com va venir corrents el Rai dels karts de Sant Just. Vaig entrar a la colla en el tram final del 2004; si fem un recorregut des d'aquella època prehistòrica, veiem això:

Els asteriscs signifiquen que no va ser l'última actuació de l'any; el 2004, per exemple, vem acabar a Molins a la 10a Trobada del Baix; del 2008 al 2011, plegàvem veles a les Vigílies de Minyons de Terrassa, que era una actuació força maca però ens hi acostumàvem a pelar de fred. El 2013 ja vem fer l'actuació habitual amb Bandarres i SaFa, que es va consolidar a partir del 2016. La del 2020 no es va fer per la pandèmia i a més després havíem d'acabar a la Diada dels Castellers de Cornellà. Al Clot sempre ens han convidat els Castellers de Barcelona, alguns anys a la plaça de Valentí Almirall, més endavant al parc del Clot. És divertit veure com anàvem tancant els anys: quan vaig entrar amb prou feines fèiem castells de set durant l'any, però en poc temps, el 2009, ja vem provar la torre de set, els primers castells de vuit, la clàssica de vuit del 2017 al Poble-sec, la desinflada posterior i ara, en postpandèmia, ens anem recuperant, amb el 2de7 carregat d'aquest diumenge. I ara resulta que tornem al Clot l'any vinent, no vaig entendre'n la raó, però mira, ves què hi farem. Per cert, el 2007 al Poble-sec no va venir SaFa, sinó la Jove de l'Hospitalet.

El cas és que aquest diumenge del 2023 ens acomiadàvem de la temporada de la manera habitual dels últims anys, i ens anàvem aplegant al carrer Blai davant la biblioteca per enlairar els nostres isnells espadats al cel encapotat de novembre. No feia fred, més aviat al contrari, érem els segons en l'ordre d'actuació, els assajos havien anat força bé i sortíem de 5de7 per anar agafant confiança. Pel que vaig sentir, va anar força tranquil, o sigui que res a dir.

Els Bandarres també havien fet el 5de7 en primera ronda, mentre que Sagrada Família anava un nivell o dos per sota amb els bàsics de set i el 2de6, més un pilar de cinc que els va quedar en carregat perquè, amb la motxilla, va cedir cap enrere.

Baixant del castell, els tronquetis deien que la pinya era una roca, etc., en fi que era el vuitè 5de7 de l'any, dos més que el 2022, dos menys que el 2019, lluny dels vint del 2015. En segona ronda, el Poble-sec desmuntava el 7de7, una truita que no devia tenir gaires bones mides, vaig veure la quarta de la rengla dient que no amb la cara i, amb acotxadors grimpant per dosos, el cap de colla els va fer baixar.

Nosaltres vem continuar el nostre programa ascendent amb el 3de7 aixecat per sota, que havia de ser el segon de l'any. El castell va anar pujant força bé, sense gaires batzegades, molt aplaudit des del començament per la plaça, allò típic que és un 3de7 per sota, llàstima que n'haguem fet tan pocs aquest any, però és el que hi ha. Aquí hi ha el vídeo que corria per WhatsApp. Vem començar a fer la cantarella que fem amb el tres per sota amb gairebé tot el castell per acabar de descarregar, bastant sobrats.

Bandarres, ara sí, en repetició descarregaven el 7de7, un castell que no sé si per sort o per desgràcia no hem fet aquest any, quina cosa més boteruda, però en tot cas si no el fem és perquè anem curts de personal. El dels poblesequins va pujar un pèl nerviós, va agafar mides estranyes per dalt però el van descarregar amb una certa solvència, en van sortir molt contents.

En tercera ronda la torre ens cridava, era el moment de tornar-la a provar, per tercer cop aquest curs, aviam què passava amb la puta torre dels collons.

I va passar que ens va tornar a caure.

Aquí hi ha un dels vídeos que compartien.

La sensació és que la primera que vem provar, la de Sants, la vem salvar miraculosament, després d'unes sotragades molt fortes i que l'acotxador baixés pel mateix cantó que l'enxaneta. En la segona, em va semblar que les batzegades aquestes van ser encara més bèsties i que el tronc no va poder resistir-les. Aquest cop no m'ha semblat tan destralera com les altres dues, però sí que ha saltat una mica així tot d'un plegat, sense gaire defensa. Mirant el vídeo, sí que és cert que l'acotxadora pujava una mica amb cara de pànic, i mentre travessava l'enxaneta el tronc va començar a tremolar, els terços es van com ajupir, no ho sé, no es va poder frenar la rebregada i va acabar petant. Però ni ideia, tu.

La llenya va deixar un segon amb molèsties a les cervicals i se'l van endur amb ambulància. A més, a qui ara fa d'agulla se li va com estirar el braç enrere i l'hi van posar en cabestrell. En tot cas, això va aturar força estona l'actuació, una mitja hora, potser. Quan es va reprendre, SaFa va fer el 2de6 i en acabat vem alçar els pilars. Nosaltres en vem fer dos de 4, després de tot el percal; Poble-sec, el vano de 5, i SaFa, per la seva banda, va deixar en carregat el seu pilar de 5. I ja ho teníem tot.

Vem anar a la Bodega Saltó i vem anar xerrant del que havia passat. La tarda es va convertir en vespre, vem fer la festeta de sempre, el Barça va guanyar i, per continuar tradicions, vem tornar a deixar la torre en carregada. Tothom sap que és un castell que era com una mena de trauma, que no hi havia manera que el descarreguéssim; fins al 2015, teníem una torre descarregada, 5 de carregades, 6 intents desmuntats i 3 intents. A partir d'aleshores, en vem descarregar 19 de seguides, comptant-hi la de plaça d'Osca d'enguany. I ara, un altre cop, de llenya en llenya. Ja vorem què passa amb aquesta torre, si es repetiran els fantasmes del passat, si la canalla o la colla sencera li agafarem por, tot el que passava abans, o si l'any vinent li tornarem a prendre la mida i la tornarem a fer com xurros. Ves a saber, de moment la diada d'ahir deixa molt mal regust de boca.

I poca cosa més per part meva. Ha estat un any estrany. Jo he tornat a anar a assaig sovint, ara només faltaria que m'hi impliqués més seriosament. Pel que fa a la colla, no sé ni com la veig, em falta una mica de perspectiva perquè els últims anys venia molt poc. Semblava que començàvem millor que el 2022, però després ens vem estancar per raons diverses. La torre ens va anar bé a la primera, però després s'ha torçat. Per naps o per cols no fèiem el 3de7 per sota o anàvem a diades amb molt poques camises, amb l'actuació de Lleida que feia una mica de pena. Em podria passar molta estona comentant només les estadístiques, però tampoc sé com valorar-les exactament: en general hem millorat registres fins al 5de7, amb casos una mica espectaculars com els 17 pilars de 5 (6 l'any passat), el rècord històric de 15 3de7, i coses així. A partir del 5de7, però, les coses no són tan clares: hem perdut el 7de7 (2 l'any passat) i hem fet només 2 3de7s (4 l'any passat). Hem tornat a descarregar el 2de7 després dels 3 del 2018, però els 2 següents han quedat en carregats. El 4de8 és una construcció que ara mateix sembla gairebé impossible. Sobre assistència, la tècnica té els números exactes, jo només puc parlar de sensacions totalment subjectives. I les meves sensacions són les que ja he dit: semblava que començàvem amb més empenta i després ens vem anar frenant de mica en mica. Sempre es deia que la colla seria allò que es proposés ser, i ara mateix no sembla que es proposi ser gaire cosa més que el que som ara. També m'ha agradat tornar a venir habitualment a diades i assaig perquè he tornat a veure el que sempre hi havia hagut i que ja em feia mandra abans, però ara me'n fa moltíssima més, que és una mena de cançó de l'enfadós constant i corrosiva que no para de rosegar. És al·lucinant. Una altra tradició que no s'ha perdut.

I res més, aquest ha estat el meu 2023 casteller. L'altre dia deia algú que quan ets jove la motivació et ve a trobar tota sola i que, quan ets més gran, ets tu qui l'ha d'anar a buscar, i això cada cop em fa més mandra. I ara mateix estic així.

Diada de Tardor dels Castellers del Poble-sec
Castellers d'Esplugues 2pd4, 5d7, 3d7s, 2d7c, 2pd4
Castellers del Poble-sec 4pd4, 5d7, id7d7, 7d7, 4d7a, vano5
Castellers de la Sagrada Família 2pd4, 3d7, 4d7, 2d6, pd5c

Fotos de la meva càmera i les de la Lídia. Les de la Patri suposo que les pujaran aviat. El vídeo, suposo que en algun moment d'aquest any.

Apa, salut i castells.

2023 Vic

Un bonic diumenge de novembre, amb ventet fresquet i un cel ras, pujàvem a l'autocart per enlairar castells a la bella ciutat dels sants, la il·lustríssima vila de Vic, llangonisses, frares i misses. Nosaltres tenim una correlació inversa força marcada entre distància i assistència, o sigui que suposava que no seríem gaire gent, però encara rai que vem poder fer dos castells de set. Compartíem plaça amb els amfitrions, els Sagals d'Osona, i els Al·lots de Llevant i els Castellers de Santpedor, tres colles amb les quals no actuem gairebé mai: diria que des que soc a la colla, fa gairebé vint anys, no havíem pujat mai a Vic —mentida podrida: veig que hi vem anar el 2018, també per la seva Diada, però casualment va ser una de les poques diades que em vaig perdre i no recordava gens que hagués existit mai; aleshores vem 3d7, 4d7, 3d6a, pd4, mentre que els Sagals ens van plantar la tripleta de vuit més el pilar de sis, que no és poca cosa. Ara buscant-ne informació he vist que els Sagals es van currar un vídeo de puta mare de l'actuació sencera:

Però a banda d'aquella diada del 2018, amb Sagals gairebé no actuem mai, tan sols quan coincidim al Concurs, una vegada a Manlleu i alguna altra a Centelles. Pel que fa als Al·lots, vem nar una vegada a Manacor, però és evident que costa que ens trobem a plaça, i amb els bagencs tampoc no hem tingut el plaer d'actuar gaire plegats, sembla que tres vegades i perquè els convidaven els Sagals.

Havíem d'actuar davant la catedral, però per alguna raó desconeguda vem anar a la plaça Major, que és enorme i de terra i no és el millor lloc per fer castells en aquest sentit, però si més no hi feia solet, que a Vic feia fresca, sobretot pel vent. Tanmateix, vem anar al racó ombrívol de davant de l'Ajuntament, sense cap representant municipal, però on, alabat sia Jaume Barri, no bufava gaire el vent. I aviam què passava.

El que també passava és que uns cent quilòmetres més al sud Cornellà feia la seva Diada, i estàvem pendents de si descarregarien el 4de8. Entre intents desmuntats de Santpedor anàvem resseguint Twitter i Instagram, però el silenci era eixordador —no semblava que l'haguessin fet.

I així començava la Diada dels Sagals. Els vigatans han sortit de la pandèmia tocats i enguany no han fet castells de vuit, aquest diumenge han descarregat castells de la gamma alta set amb prou solvència, amb el set de set com a millor construcció; res a veure amb la tripleta del 2018. Nosaltres anàvem un pèl limitats de camises però com a mínim no sembla que hagin patit els nostres castells. El primer era aquest 3de7:

Tornava a entrar-hi d'agulla i la veritat és que de dins estant estava prou tranquil, rodonet i sense entrebancs. Continuem anant a ritme de cargolí, però mira.

En segona ronda tocava el 4de7, on tornava a entrar d'agulla. Sabreu que som pocs perquè jo entro allà dins. En aquest cas sembla que no acabava d'estar ben quadrat, la inclinació del racó de plaça no hi ajudava. El meu segon estava estranyot, fins que el primeres el va deixar asseure's una mica. El baix estava incòmode, les agulles estàvem en la posició romboidal típica que dues es toquen d'espatlles i cul i les altres dues estan enfora... Però bé, malgrat tot això, el vem descarregar sense problemes.

A esperar el tercer intent desmuntat dels grocs i llavors fèiem el 3de6 aixecat per sota, on feia de tercer aixecador, és a dir, que no vaig fer gaire res, no va semblar gaire complicat i apa, aviam si el fem de set diumenge vinent al Poble-sec.

I pilar de cinc i adeu. L'actuació sencera va ser aquesta:

Sagals d'Osona 4pd4, 7d7, 5d7, 3d7a, 2pd5
Castellers d'Esplugues 2pd4, 3d7, 4d7, 3d6s, pd5
Castellers de Santpedor pd4, id4d7, 4d7, id3d7, 3d6s, id4d6a, 4d6a, pd4
Al·lots de Llevant 2pd4, 3d6, 4d6a, 4d6, 2pd4

Vem fer els balls típics polquisticoconsuetudinaris i la plebs abjecta i adotzenada se'n va tornar amb l'autocart cap al Llobregat Jussà. Jo, per la meva banda, vaig fer uns canelons bembons a casa uns amics de Vic i després de passejar per la ciutat vaig anar a agafar el bus cap a Barcelona, perquè el tren està tallat.

Quin dia a Vic més joliu i bonic, frisant per tornar-hi estic.

Fotos i fotos. El vídeo de la colla encara no està penjat, i dubto molt que Sagals facin una altra obra mestra com la de fa cinc anys. I apa, ara només restava esperar al Poble-sec, i una altra temporada més al sarró, la meva dinovena sencera.

2023 Trobada del Baix

Feia alguns anys que no anàvem a aquesta actuació —l'última, el 2019, abans de la pandèmia—, que a mi sempre m'havia agradat per raons diverses, malgrat els problemes que ha anat arrossegant sempre: bàsicament, es fa molt llarga i s'hi veuen castells poc agraïts i molts intents desmuntats i caigudes en general. A mi m'agradava anar parlant amb la gent d'altres colles, veure com progressaven o retrocedien, fer millors castells que Cornellà i passar una jornada distreta i plena de coloraines llampants, allò que els intel·lectuals anomenem versicolors o bigarrades.

Però aquest any la veritat és que, com ja m'ha anat passant tota la temporada, no és que estigués gaire engrescat. El programa de màxims era 2de7, 3de7s i 5de7, però la torre es resisteix i, si més no jo, no creia que la provéssim —però tot era possible. El gran repte de la jornada no era que nosaltres féssim el 3 per sota —l'any passat en vem fer quatre—, sinó que Cornellà provés el 4de8, el primer des de feia 21 anys, poca cosa. Planava la possibilitat que ens el plantessin a la cara i que d'alguna manera es capgirés el seguit de victòries que d'ençà del 2008 anàvem protagonitzant a les Trobades. Aviam, per mi no és tant qui guanya o qui perd, sinó demostrar qui està en més bona forma de la comarca, i aquell any hi va haver el canvi de tendència; pot ser que aquest 2023 hagi tornat a canviar.

La vetllada començava al local nou dels liles, on s'aplegaven les onze colles i anaven fent cap a la plaça de Catalunya de Cornellà, on ja havíem fet la darrera Trobada del Baix a Cornellà, el juny del 2012, i on vem fer 5de7, 4de7a i 3de7a. Jo vaig anar de casa a plaça directament i vaig estar esperant que acabessin d'arribar, una mica abans de les 17.30 h. Enguany hi havien onze o dotze colles que actuaven en tres rondes conjuntes, llevat de si feies castells superiors al 5de7 o una cosa així, que podies actuar tot sol. Diria que una de les colles que hi ha aquí baix va faltar; Gavà segur que hi era però no sé què van fer, com a mínim algun pilar de 4, suposo, però enlloc no he vist cap resultat seu [al nostre vídeo he vist que com a mínim van desmuntar el pilar de 4 inicial], mentre que Viladecans sembla segur que van acabar per no venir. El que van fer l'Adroc no està per ordre i la resta l'he tret de la CCCC, excepte els nostres castells:

Castellers d'Esplugues 2pd4 5d7 3d7s 4d7a pd5 2pd4
Castellers de Cornellà 2pd4 5d7 id4d8 4d8c id7d7 3d7 2pd4
Castellers de Castelldefels 2pd4 4d7 4d7a 3d7 pd5
Castellers de Sant Feliu pd4 3d6 4d6a 4d6 pd4
Colla Jove de l'Hospitalet pd4 id3d6 id3d6 3d6 id2d6 pd4
Matossers de Molins de Rei pd4 2d6 3d6a 4d6a idpd4+pd4
Encantats de Begues pd4 4d6 2d6 3d6 pd4s
Carallots de Sant Vicenç pd4 id3d6 2d6 4d6 3d6 pd4
Castellers del Prat de Llobregat pd4 3d6 id3d6a 4d6
Castellers de l'Adroc 2pd4 3d6 3d6a idp4d6a id4d6a pd5 2pd4
Castellers de Gavà idpd4
Castellers de Viladecans ?

Nosaltres érem al tercer grup i a més els castells en solitari anaven després dels de ronda conjunta; és a dir, fèiem l'últim castell de cada ronda sencera, cosa que volia dir que si començàvem a les 17.30 a muntar els pilars d'entrada, fins al cap d'una hora no tiraríem el 5de7. I així va ser. També s'ha de dir que es va practicar força allò de trigar misteriosament molt a muntar pinya en els castells conjunts, bàsicament per tirar-los en pseudosolitari, pràctica que és de targeta vermella. Tampoc no vaig estar gaire pels castells dels altres, i ni tan sols sé com van anar gaire els nostres.

Cornellà era al primer grup i així podíem anar veient què feien. Van sortir de 5de7, que ja dic que no vaig mirar gaire, i després vem tirar nosaltres el nostre antigament anomenat castell insígnia, el setè de l'any, al segon peu, que pel que sembla va anar força bé. Si més no, per la meva banda no va patir gaire.

En segona ronda Cornellà va portar el 4de8, que sí que vaig veure, una mica de lluny, al sector hooligan de més enllà dels Castellers de Castelldefels. Va pujar molt obert i no semblava que tingués gaire futur i diria que el van desmuntar amb dosos enfilant per quints, sense col·locar-s'hi. Quan per fi ens va tornar a tocar, vem tirar el 3de7 per sota, que va pujar realment molt bé i molt tranquil, i la veritat és que veient-lo tan bé es fa estrany que haguem trigat tant a portar-lo a plaça. Sap greu perquè en podríem haver fet uns quants aquesta temporada i suposo que a Vic ja no el farem i només ens restarà el Poble-sec.

No hi havia ronda de repetició, sí rondes extres al final. El cas és que Cornellà va tornar a provar el 4de8, que va pujar molt millor de mides que l'anterior, si més no des del lloc on me'l mirava. El van carregar amb prou solvència i aleshores va anar perdent les mides, i quan ja baixaven va acabar saltant per terços d'uns problemes que sembla que ja venien de dalt. Bé, no ho sé, és el que em va semblar. El cas és que 21 anys després Cornellà va tornar a fer el 4de8, que el tenien per descarregar, i que moltes felicitats i sobretot aviam si això serveix perquè nosaltres ens espavilem algun dia.

Després d'aquest castell, hi va haver el dubte de si faríem el 2de7 o no; sembla que va ser una possibilitat real durant uns deu minuts, fins que el seny o la canalla o totes dues coses van dir que valia més no arriscar i portar el 4de7 amb agulla, que tampoc vaig veure gens, i tant se me'n donava ja en aquell moment. En general diria que vem fer els castells amb molta tranquil·litat i ja vorem si hi posem una mica més de pebre algun dia.

Amb això treien calculadores i si Cornellà descarregava el 7de7 en quarta ronda, ens guanyaven per punts. En tot cas, el van desmuntar. Finalment van optar pel 3de7 en cinquena, que sembla que per molt poc ens sortia a guanyar a nosaltres. Realment tant se val, ells van fer el millor castell de llarg i en poden fer més i tot plegat. Sembla també que no van fer el pilar de 5, o sigui que per punts guanyem encara més d'aquesta manera. Però jo tenia una sensació semblant a la del 2008, però a la inversa, on nosaltres vem descarregar el 5de7 i ells només el van carregar: s'ha capgirat la tendència i ja cal que ens traiem la son de les orelles.

Vaig sopar a la mateixa plaça i vem estar comentant tot plegat. En aquell moment estava força emprenyat, en el sentit positiu d'aviam quan nosaltres ens posem també les piles. Es poden fer mil milions de coses, però la colla ha canviat, jo he canviat, hi han moltes coses que han desaparegut i no sé si tornaran, si més no en el meu cas. Hem encadenat dues actuacions —Sarrià i Cornellà— en què si no és un all és una ceba, i n'he sortit bastant empipat, però després arriba l'assaig de dimarts, som quatre piules, a Vic no hi nirà ni déu i la veritat és que les ganes que tenia es tornen a perdre per l'embornal.

Sant Just

Una de les coses que han canviat amb el temps és això de Sant Just al Carrer i les seves Festes de Tardor: abans actuàvem a Can Ginestar enmig del xup-xup del poble, i ara no s'hi fa res i em sembla estranyíssim i avorrit. M'han explicat deu vegades per què s'ha fet el canvi i encara no l'entenc. També resulta que és Santa Úrsula i trobar colles no és especialment senzill. Entre això i no sé què més, vem acabar actuant sols i vem fer això: pd4cam 2pd4 3d7 3d6s 4d6 pd5 2pd4.

Jo només estava a la pinya del 3de7 i és l'únic castell on vaig entrar, la resta els vaig veure des del bar: mon pare hi havia anat i em va segrestar. Entre naps i cols em vaig perdre els dos primers 4de9 nets dels vallencs; bé, no ho sé, vem anar seguint l'actuació després a la Closca, on la cosa es va anar allargant fins a les nou del vespre: dinar, bingo musical i musiqueta, i el Barça a un altre lloc.

I què més puc dir? Res més, aviam si repasso l'actuació de Sarrià i penjo totes dues alhora. Apa, salut i castells.

Les fotos de les actuacions són aquí.

Els vídeos, aquí i aquí.

2013 Sarrià

Era un diumenge espaterrant, amb un cel blau blavíssim d'octubre i una calor de juny que convidaven a sortir a omplir places i carrers, a fondre amb el blau radiant del cel el blau electricista de les nostres camises. Tot hi convidava, joiosament, xiroiament, i vaig aparcar la bici que no podia entrar a la plaça del Consell de la Vila de Sarrià, que era plena com un ou amb els castellers de Sarrià, de Sant Cugat, de Barcelona i d'Esplugues, i un munt de públic que atapeïa la plaça i els carrers adjacents i que feia gairebé impossible de moure-s'hi. Al balcó hi havia fins i tot el mossèn de Sarrià, ningú no s'ho volia perdre. El dia convidava a grans gestes com les que va protagonitzar la connexió de sant Medir, els guanyadors del dia. Un dia històric.

Al nostre cantó d'Esplugues el dia era igual de xardorós, però no tan triomfant. Per coses de la vida no havia anat a assaig en tota la setmana i m'havia apuntat a darrera hora a la diada. Vaig arribar a plaça amb els pilars d'entrada que ja eren història en aquella històrica jornada, i com que érem els quarts en l'ordre d'actuació vaig tenir temps d'airejar-me una mica, beure molta aigua, enfaixar-me i veure el 3de8 de Gausacs des del llindar de la porta del Consell de la Vila. El vaig veure prou bé, amb bones mides i un pèl nerviós, i mentre el descarregaven em feien pujar un moment l'ai al cor, però el van parar molt bé i descarregat. El seu 4 de després el vaig viure a la pinya molt més neguitós, però no en vaig veure res, mentre que la seva torre em va semblar esplèndida.

Però tornem a nosaltres. Que parli dels nostres castells no té gaire sentit, provaré de trobar algun vídeo. La sensació va ser de mira, 3 i 4 de 7 un altre cop i un altre 3 de 6 per sota, que devien tenir problemes d'aquells que no fan perillar mai greument castells que tenim més que consolidats. Segons les estadístiques, ara que les tinc actualitzades... quina mandra parlar d'estadístiques, però quan falta un mes per acabar temporada ja és l'any amb més 3de6 per sota: 7; l'any anterior, que marcava el màxim fins ara, en van ser 4, mentre que els anys que sovintejàvem el 3de7s, d'altra banda, fèiem 2 3de6s a plaça a tot estirar. No sé què pot voler dir això, a banda que estem trigant moltíssim a fer el 3de7s comparativament. Pel que fa als bàsics de set, amb 12 i 13, també estem en la franja molt alta i, si no canvia la cosa, és molt probable que superem el topall dels 27 del 2019; l'anterior rècord eren els 25 del 2008. En resum, i no cal mirar estadístiques per saber-ho, ens hem estancat en els bàsics de set i ens costa fer coses més grosses, després d'un inici comparativament millor que el 2022. Ara diguem-ne que és tot força avorridot, quan l'any passat a aquestes alçades ja havíem fet dos 7de7...

Per què estem així? Ni ideia, després a la festa en parlava amb conspicus cargolins i les raons eren diverses. Jo ara vinc força a assaig i amb la gent que som tancar un 4de8 és una broma, i un 5de7 o qualsevol altra cosa, gairebé una entelèquia. Les proves netes van fent, però en tot cas jo feia uns cinc anys que no venia regularment a assaig i puc comparar poc. El record que tinc de quan érem colla de vuit és que podíem tancar pinyes de 4de8 ni que fos amb dos cordons en mínimes condicions, amb mans altes i posicions naturals més o menys al nucli. Ara això no ho veig i ves a sapiguer per què. Parlava també amb gausacs i m'explicaven com han capgirat la dinàmica negativa que tenien fins fa uns mesos; no dic que nosaltres estiguem malament, però tampoc estem bé, estem estancats, com reflecteixen les estadístiques.

 

En fi, Sarrià van fer la seva millor actuació, diuen que amb unes 200 camises a plaça i el 4de7a com a millor castell, els vaig veure molt bé i amb molta projecció. Barcelona va descarregar el 4de8 i hi va afegir 7de7 i 5de7, em deien que són la colla més en forma de la capital i van passar per Sarrià amb molt de múscul. San Cugat va tornar a fer la clàssica de vuit després de quatre anys; estaven eufòrics, i bé que s'ho mereixen. I nosaltres que ens anem arrossegant una mica, érem la colla petita i no vem poder fer ni el pilar de 5 perquè un pilaner va haver de marxar d'hora. I així estem.

Vem dinar a la plaça de Sarrià, vem estar arreglant el món, no vaig escoltar gaire el grup que tocava, al final vem tirar cap a un local que havien llogat uns carrers més avall per seguir la festa, on dels cargolins només hi érem la Cèlia i jo. No ens acostumem a quedar mai gaire a aquesta mena de coses, som una mica rancis, però què hi farem.

Ja veurem com va la cosa. Em van preguntar per rivalitats de la nostra colla. Podria dir el que penso del que farem a Cornellà a la Trobada del Baix de la setmana vinent i com acabarà la cosa. Si passa el que pot passar, serà el sorpasso des del 2008 i el que ens hauria d'empènyer a sortir d'aquest ensopiment estòlid que tenim. És a dir, a favor que els liles provin el carro gros, que ens esperonin, i un record pel Xavi, un casteller de soca-rel amb qui m'hauria agradat poder parlar de tot això.

L'actuació completa:

@CdSarria 2p4 4d7 4d7a 3d7 v5
@CdBCN 2p4 4d8 7d7 id5d7 5d7 v5
@gausacs 3p4 3d8 4d8 2d7 v5
@Cargolins 2p4 3d7 4d7 3d6ps 2p4

Fotos i fotos i el vídeo que va fer SarriTV de la diada sencera. Els que es van gravar amb la nostra càmera sembla que no tenien el segell de qualitat mínim per ser penjats a la xarxa de xarxes que ens hem donat entre tots anomenada Internet.

 Saluti castells.

2023 Festa Major de Sant Mateu

I ja tornava a ser aquí Sant Mateu. Després de bastants anys sense poder viure la festa major sencera, enguany diríem que l'he viscuda bastant cada dia, que em venia força de gust. A més a més, com que el dia del patró s'esqueia al bell mig de la setmana, hi ha hagut actes set dies seguits. El mateix dilluns ja hi havia qui començava la gresca, amb allò de la bota i el ferro, que és pujar i baixar fins a la font del Ferro i anar trascolant i libant per entrar en calor, pel que tinc entès. Jo ho vaig deixar per l'endemà, després d'assaig, que hi havia la moscatellada de cada any.

L'endemà dimecres ja era el dia del toc d'inici i el pregó. Parlar d'aquest tema potser fa una mica de mandra, però ho resumirem en el fet que el PSC continua anant a la seva d'esquena al poble™, ara a l'espai elitista que ha comprat per tres milions d'euros allà a l'espai Corberó, amb el clàssic pregoner de prestigi que és d'Esplugues tangencialment —en aquest cas l'Unzué, que deu viure a la part alta—, mentre que les entitats fan un pregó alternatiu amb una persona destacada del poble —era el Domènec Anguera, director durant molts anys del Lola Anglada i recentment jubilat—, en un espai obert, la pista vermella del Pou d'en Fèlix —l'Ajuntament com si no existís, la Pilarín deu estar fins als collons que la xiulin i fa el seu espectacle mig privat per a la seva parròquia al costat de l'església.

 

El pregó va ser, com de costum, molt divertit. Començava la cosa al Brillas, amb l'homenatge als traspassats; un dels difunts aquest any ha estat el mateix roure on fèiem les ofrenes, sembla que l'Ajuntament no el regava pel tema de la sequera i, on abans hi havia un petit roure, ara hi ha un clotet. Després sortíem en cercavila, fèiem alguns pilarets i arribàvem al Pou, on sentíem el pregoner i, en acabat, les corrandes del Ferro, del Marcel Casellas, enguany amb el Joan Isaac com a artista convidat. Això dels convidats, sovint passa que fan les seves corrandes que sembla que les llegeixin per primera vegada. Després hi havia d'haver un concert al Brillas, però l'Ajuntament sembla que es va descuidar de demanar l'equip de so. Això de l'Ajuntament comença a ser bastant lamentable. A cada majoria absoluta són més totalitaris, al final aquests socialistes acabaran proclamant la dictadura del proletariat a Esplugues.

 

Per ser un dimecres sense concert se'm va allargar moltíssim la nit, dijous ja anava una mica destruït. Era el dia de la cercavila interminable que va del Brillas a la plaça Catalunya. Què direm d'aquesta magnífica passejada pels carrers d'Esplugues? Abans es feia el dissabte de vigílies, diguem-ne, però com que he estat tant de temps desconnectat i sense poder participar en aquests actes, és el primer cop que recordo fer aquesta odissea pel poble. En fi, nosaltres vem anar fent pilarets, una mena de punki molt col·locat es va unir a la comitiva, vem desmuntar un 4de6 a la cruïlla entre 8 de Març i Llunell —no recordo què va passar, la veritat és que allò era un desgavell general—, vem continuar fins a la plaça Catalunya i vem descarregar un 3de6 davant la gent que hi havia a les grades. Vem anar a sopar a Àngel Guimerà, vem estar una estona pel Brillas i vem anar escampant la boira.

I ja era divendres. L'assaig va anar força bé, vaig anar cap al correfoc, vaig estrenar les barraques fins una mica tard, etz. En fi, no ho sé, va ser diguem-ne una nit com la de tantes altres nits de Festa Major, saludant gent d'aquí i d'allà i entuixegant-nos joiosament.

Prediada

Dissabte era el dia de la Prediada. Al matí vaig aconseguir anar al concert vermut, amb gloses i tota la pesca. Vaig descansar una estona i a la tarda fèiem castells amb els Capgirats i l'Adroc. Després dels dos pilarets de 4 d'entrada sortíem de 4de7 amb agulla, on tornava a fer d'agulla de l'agulla. La sensació va ser prou bona, tot i el xivarri de la plaça, si més no jo vaig estar força tranquil.

En el 5de7 tornava al mateix lloc del 5 de Gràcia, i un altre cop em va semblar que anava tot prou bé, diria que fins i tot els de tronc confirmaven aquest extrem tan extremat, o potser el confonc amb el de Gràcia, que sí que va ser molt tranquil. En el 4de7 de tot seguit, però, no va anar tot tan rodat: es va tancar enmig de la xefla general, un cop quadrat els baixos es van moure, la gent de pinya papallonejava pels puestos, bé, allò que la concentració no existeix i el resultat va ser un bunyol espectacular que es va aguantar perquè era un trist 4de7, però va ser una mica un drama.

Acabàvem amb un pilar de cinc on em van posar al sisè cordó —vaig voltar per fora— i amb un pilar folrat de canalla que no vaig veure perquè vaig volar cap a veure el final del Barça, que va marcar tres gols en vuit minuts per remuntar un partit que tenia més que perdut al minut 82. Després d'allò doncs vem anar a sopar, vaig passar pel concert de Bastoners però el recordava diferent i em vaig avorrir una mica, vaig tornar a les Tres Esplugues, els Cane Peelers van estar bé perquè van tocar una cançó Kancer de Sida, que si no no són festes d'Esplugues ni són res, i en acabat l'Orquestra Mitjanit, i vaig anar a dormir a una hora mínimament prudent.

Diada de Festa Major

 

Cap a les onze i poc pul·lulava per la plaça, amb els Diables obrint la cercavila cap a l'Ajuntament, on per variar no hi era l'alcaldessa, que va acabar arribant als pilars suposo que per fer-se la foto. Després dels Atabalats fèiem el pilar d'entrada i començava la història.

I la història és que ens va caure la torre. A assaig l'havia vista prou bé, l'havíem passada neta i el tronc aguantava les batzegades que venien de dalt. En aquest cas, però, veient el vídeo més tard, tothom va constatar que la torre va pujar excepcionalment lenta, que els estires i arronses d'allà dalt van passar molta factura, que amb l'acotxadora col·locada el rebombori i l'aplaudiment de la nostra plaça, que no té gaire idea de castells, va acabar d'atabalar una mica tota l'estructura, que després de la travessada de l'enxaneta el tronc havia treballat com un 2de8 i que no va poder aguantar més i va acabar petant per dalt. La caiguda no va ser gaire dura, perquè a diferència de les de fa alguns anys, que ens saltaven a la primera, aquesta vegada la vem estar defensant força estona, o sigui que com a mínim va caure relativament bé. En tot cas, una altra llenya de torre, ara feia temps que no ens queia —des de la carregada del 2015, sembla.

 

Actuaven amb nosaltres Capgrossos i Matossers, una combinació diguem-ne que inusual. Nosaltres en segona ronda vem desmuntar el 5de7, perquè amb l'atabalamenta de tot plegat i altres històries no van veure que el quadraven tot just sota de l'arbre. Anava pujant i dosos anaven apartant branques; hauria estat bonic que l'enxaneta passés de pom a pom agafant-se a una branca a l'estil Tarzan, però el que es va fer va ser baixar el castell. Vem repetir sense perdre ronda —cosa que també va crear confusió, perquè el més normal era esperar que tiressin Capgrossos; jo vaig perdre la meva posició de segones laterals i em vaig col·locar en un lloc a prop— i el vem descarregar sense més problemes. En tercera ronda podríem haver fet el 3de7 per sota, però després de la nostra llenya i de la dels Matossers —que va fer aturar una mitja hora l'actuació—, la tècnica va decidir, amb bon criteri al meu parer, descartar-lo per a un altre dia més feliç i provar el 4de7 amb agulla, que suposo que va anar bé, però en qualsevol cas jo ja no hi pensava gaire, en castells. Vem fer dos pilars de 5, els de 4 al balcó, la foto de grup, dinar al local, la festa es va allargar, vaig passar un moment per l'escalabirres, jo ja anava força destruït i vaig plegar d'hora cap a casa, després de donar un cop d'ull a les barraques, però ja no podia més. Per cert, que els Capgrossos ens van tornar a fer plaça de 9, després des del 2018, que també el van descarregar els mataronins.

Això han estat les festes per a mi: he anat a gairebé tot el que organitzava Festes, a les de l'Ajuntament ni tan sols sé què hi feien, m'ho he passat prou bé, com abans, amb llums i ombres castelleres, amb molt més bon rotllo entre entitats, que és una cosa que sí que ha canviat molt els últims anys que em fa especialment content. Segur que m'he descuidat moltes coses, però mala sort; per qüestions tècniques, demaneu a algú que en sàpiga, jo prou pena tinc amb lu meu. L'any vinent ja vorem si treballo o què puc fer, de moment Sant Mateu 2023 superat.

Em faig gran i el cansament de Festa Major em va durar fins al dimarts següent, que no vaig anar a assaig. Per això vaig rebre el prèmit antipinyaire del mes!

I això és tot, visca Esplugues, visca els cargolins, i mori el mal govern. I ara la feina és meva per fer el recull de resultats de totes les actuacions de fa dues setmanes:

Pregó i toc d'inici
pde4, pde4, pd4, pd4

Cercavila festiu
pd4, pd4, pd4, pd4, id4d6, 3d6

Prediada
Cargolins: 2pd4, 4de7a, 5d7, 4d7, pd5
Adroc: 2pd4, 3d6, 4d6, 3d6a, pd5, pd4
Capgirats: pd4s, 3d6, 4d6, 3d6a, 2pd4

Diada FM
Cargolins: pd4cam, 2d7c, id5d7, 5d7, 4d7a, 2pd5, 2pd4 balcó
Capgrossos: pd4cam, 2d8f, 3d9f, 9d7, vano5
Matossers: pd4cam, 2d6, 3d7c, 4d6, pd4

Les fotos són al mateix lloc i els vídeos ja els penjaran en aquesta llista de Youtube, de moment hi ha el de la torre que corria per WhatsApp.