2015 Sant Cugat

 Doncs això, l'assaig de dimarts va anar molt bé, però pel camí amb moto la Sara va caure i divendres ja no podia pujar al 3de8, que enguany ha estat el primer cop que l'hem vist amb cara i ulls, fins i tot millor que el 2de7, aquest castell que és una mala puta.

Bé, és ara balder dir que teníem la clàssica de vuit a prop, perquè s'ha vist que ni a prop ni lluny, de moment roman al món dels somnis. Uns assajos d'aquesta setmana que ens feien pensar en mirífiques meravelles i que al final ha acabat amb el mateix pesombre de sempre: torre carregada i avall.

Ahir no estava ni emprenyat, era més aviat la resignació de sentir sempre la mateixa cantarella: que si estava molt ben assajada, com mai no l'havíem tinguda (malgrat que fins i tot l'any de Montblanc l'havíem descarregada a assaig); que si puja lenta; que, a la primera remenada, s'esberla per quarts, i etc. Si més no, sembla que ara no tenim problemes de canalla, i l'any vinent encara la tindrem més rodada i fineta, però això ja ho veurem d'aquí un grapat de mesos.

El que havíem vist divendres era un assaig molt bo amb la baixa de la Sara, que feia gairebé descartar el 3de8, perquè, com deia el Joan, podem posar recanvis al 4de8, que ja li tenim més o menys confiança i la mida presa, però no en un monstre com el 3, que blablabla. A assaig el 4 pintava bé i la torre també, tot i que no recordo si la vem provar sense xarxa, que ja se sap que el problema principal que tenim amb la torre són les pors, els nervis i aquestes putes coses de merda.

De manera que a la Closca jugàvem a botifarra i guanyava i tal i tal i es feia tard i tal i tal i a esperar a diumenge, que no quedava gaire, i a veure què passava. Totes les porres passaven per 4de8, 2de7 i 3de8, en aquest ordre, per raons diverses: el 4 hauria estat el cinquè descarregat si hagués anat bé, la torre ha tendit a trair-nos sempre i el 3 hauria hagut de sortir si tota la resta hagués anat bé. O sigui que "castell a castell, que no n'hi ha cap de petit i mai no se'ls hi ha de perdre el respecte", i etz etz.

Vaig passar d'anar-hi amb bici perquè estava una mica cansat i així doncs ens plantàvem a la plaça d'Octavià per fer castells amb Sant Cugat, Minyons i Cerdanyola. Diades de quatre colles no acostumen a ser gaire fluïdes, però bé, és el que hi havia.

Va començar amb el retard casteller habitual i encara vem fer totes les colles pilar de dol per allò de França i, a més, per acabar-ho d'adobar, totes quatre colles vem fer pilarets d'entrada. Esperàvem que anés ràpida la cosa, perquè amb quatre colles anant al màxim podia passar de tot.

Pel que fa a la nostra colla, contra pronòstic, o si més no el meu, vem començar de 2de7. Per què? La raó sembla que, a causa de la baixa de la Sara, el 4 havia quedat una mica tocat, i que per tant es considerava menys arriscada la torre, un castell que no havíem tornat a provar des de l'any anterior i que en general sempre ens ha donat moltíssims problemes. D'aquesta manera es tancava una pinya que era una roca i anava enfilant-se el castell. Les sensacions eren molt bones des de la base; hi feia de vent petit i notava la torre molt tranquil·la. Els de fora d'altres colles em van dir després que va pujar molt lenta i que va començar a entregirar-se amb dosos col·locats. Deien que si hagués fet més via es podria haver aguantat fins a sortida de dosos, que és quan es dóna per enllestida. El cas és que sembla que els moviments eren més aviat laterals i, amb canalla petita sortint, una darrera batzegada va significar la ventallada final. Va ser una típica llenya de torre, un esclat, una explosió, quarts volant cap a un cantó i terços cap a l'altre, una patacada molt bonica plàsticament que ens fotia enlaire qualsevol il·lusió amb el 4de8 i altres collonades.

Hi han fotos de l'hòstia que molen molt voltant pels puestus, però bé, jo només poso aquesta i apa.

I amb això ja podíem donar per acabada la nostra temporada, que ha tornat a ser la millor de la història, com sempre diem, tot i que hem fet una passa enrere amb la torre, però en què hem descarregat quatre 4de8, més un altre de carregat. Hem fet el primer 9de7, hem fet molta feina amb el 3de8 i la torre i, si tot anés bé, aquesta feina ens hauria de permetre d'aconseguir la famosa clàssica de 8, que de fet no havia estat una possibilitat real i tangible fins molt al final de la temporada.



Després de la llenya la Gemma se'n va anar amb ambulància, sembla que no és res de gaire greu, i amb el 4 completament descartat descarregàvem un altre 5de7 (el vintè) i un 4de7 sense història, i per acabar un altre vano de 5. Com es pot veure, vaig entrar en la meva posició habitual al 5:

Alhora que nosaltres ens rabejàvem en el fangar de sempre, els Bandarres descarregaven la clàssica, ells sí, amb el primer 3de8, i esdevenien ensems "colla de 8" segons la CCCC. Els Castellers de la Sagrada Família també provaven la clàssica, però després del 2 i el 4 el 3 els va quedar en intent desmuntat.

I, en la nostra plaça, esguardàvem astorats amb ulls com tronges el que els malparits dels Gausacs ens plantaven als nassos: després del 4de8 enfilaven el primer 5de8 de la seva història. Aquest castell m'agrada especialment, i els santcugatencs el van pujar així més o menys ben lligat, però durant les aletes la rengla es va com estirar o mig plegar per quints i tot plegat va ser un terratrèmol d'estires i arronses, i quan el vaig veure descarregat me'n feia creus que haguessin edificat una catedral com aquella que hagués pogut resistir aquell terratrèmol. Gran admiració pels Gausacs, que si sempre havien anat un pas o dos per davant nostre, ara han fet un salt gegantí. Com que van fer el 5 perpendicular al monestir, les fotos on surt de fons queden estranyes.

Acabaven amb el 3de8, perquè segons em deia el Bardalet han renovat tot el tronc de la torre i la tenen allà aparcada. Una de les solucions per a la nostra torre és aquesta: canviar-ho tot. Ja fa temps que es diu, perquè un dels problemes principals són els nervis i la por, però bé, jo què sé. Van acabar amb el pilar de 6, els malparits, que devien cremar Sant Cugat a la tarda, després del que havien perpetrat.

I els Minyons, doncs van començar amb el 3de9f, que va patir una mica pel folre jo diria però jo què sé, i van continuar amb el 5de9f, un castellàs enorme després del 5de8 dels Gausacs. Vaig veure el 5 malva insultantment tranquil, felicitats per vatros. Van plegar amb un 3de8 amb agulla per pujar-lo un pis mes en la seva diada, que crec que és aquesta setmana, on també es plantegen coses com el 4de10fm i tal. Pilaret de 7 per plegar, que no vaig veure.

Només resten els de Cerdanyola, que eren quarts, i que van portar també el 2de7, però va mostrar molts problemes de bon començament i, desmuntant-lo, va acabar petant. Havien començat amb el 4de7a i van acabar també amb un 5de7 molt maco.

Així vem anar desfilant, sense polca d'Ours, malgrat que els Gausacs tenen músics com per formar una orquestra simfònica.

A la Closca havia pensat de passar per casa una estona i fer coses, però al final em vaig fotre un durum d'aquells i vem anar comentant la jugada, vem veure els vídeos, vem buscar problemes i solucions i vem jugar a botifarra, que vaig tornar a guanyar amb unes mans boníssimes i amb el president de parella que vem destrossar el cap de colla i el cap de pinyes.

I res més. Un any llarg, en què m'he anat desconnectant a poc a poc, en què hem tornat a fer la millor temporada però no acabem d'enlairar-nos, i suposem que la feina de formigueta es traduirà d'alguna manera l'any vinent, sigui en forma de clàssica, sigui d'alguna manera. De moment, ara toca fer la puta revista, i lloat sia Jaume Barri, que converteix l'aigua en kali.

Castellers de Sant Cugat: p4dol, 3p4, 4d8, 5d8, 3d8, p6, 3p4, 3p4
Minyons de Terrassa: p4dol, p4, 3d9f, 5d9f, 3d8a, p7f, v5
Castellers d’Esplugues: p4dol, 3p4, 2d7c, 5d7, 4d7, v5
Castellers de Cerdanyola: p4dol, p4, 4d7a, i2d7, 5d7, p5

Fotos:
Josep: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157660509284998
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157661290483951
Humbert: https://www.facebook.com/humbertblancoquintanilla/media_set?set=a.10204089131823535.1073741844.1682086899&type=3

2015 Igualada

 A Igualada no acostumem a anar-hi gaire malgrat que amb Moixiganguers actuem sovint. Acostumem a anar a pobles del voltant, com el Bruc, Vilanova del Camí o els Hostalets de Pierola. El darrer cop que hi vem actuar, i l'únic fins aleshores segons la CCCC, és el de fa uns 5 anys, a la plaça Pius XII, just al costat de la de l'Ajuntament, que és on aterràvem dissabte cap a les 16.30 hores.

L'assaig de divendres havia anat molt bé, amb proves netes senceres de 3de8, 4de8 i 2de7, i la idea era provar el carro gros a Igualada, que hauria estat el cinquè descarregat de l'any si hagués anat bé. Tanmateix, tot i que ja anàvem un pèl justos amb els que érem teòricament, alguna baixa nova de darrera hora ens va fer descartar el castell, i així ens replantejàvem una actuació que passava a ser de tràmit. Així, la Susa aprofitava l'avinentesa per fotre el camp cap a Karts, atès puix que car ha estat el cap de setmana dels Karts de Sant Just, que sempre que coincideix amb alguna actuació ens afecta força.

D'altra banda, actuàvem per primera vegada amb una colla de muixerangues, la Nova d'Algemesí, que fan estructures humanes curioses.

D'aquesta manera l'escamot Ens-e Sua la Potlla Bastant Tot vem fer un tomb pels encontorns per localitzar una ambaixada pakistanesa; en vem trobar una de cubana, que ja feia el fet, i fórem fort gaubats no debades. El fetge de Prometeu ens saludava.

Després que el Pujo ens expliqués per què descartàvem el 4de8 malgrat el bon assaig de divendres malgrat el desastre d'assaig de dimarts, ens disposàvem a fer castells o alguna cosa per l'estil. L'actuació va començar amb mitja hora de retard, per la qual cosa em podria haver arribat fins a la plaça de Can Font o com es digui, però no va ser el cas i vem veure els castells de Moixiganguers i de Sagrada Família. El dels morats, un 2de8 amb folre, es va aixecar a poc a poc amb bones mides i molt tranquil; a la descarregada sembla que es va girar una mica o es va obrir, però tot plegat es va controlar perfectament, i fou una torre majestuosa que aplaudírem fort tots els presents (jo no, que feia fotos i a més tenia un recipient d'ordi fermentat a l'altra mà).

Va ser l'hora arribada i vem alçar el 5de7, que com que no n'he vist el vídeo no tinc ni fava de com va anar. Per la meva banda, de lateral interior a la carregada de la torre, em venia una mica cap a la meva banda, semblava que hi mancava una mica de pressió. Tampoc no he demanat com va anar, sembla que molt bé per a tothom. També s'ha de dir que com que estava explicant com fer fotos i tal, vaig arribar que la pinya ja era tancada i hi vaig entrar tard perquè no trobava el meu lloc habitual. El cinc estava perpendicular respecte a l'Ajuntament, quan jo me l'esperava horitzontal, posició que encara em va desorientar una mica més.

Així que tot era molt maco i res no feia mal i vem poder contemplar la figura de la Muixeranga, ben curiosa. I començava la segona ronda, amb una velocitat d'aquelles que per sort és un novembre càlid, perquè si fos un novembre normal ens hauríem glaçat ja a la primera ronda.

En segona vèiem passar un intent desmuntat dels Moixiganguers que era un poema, amb molts nervis, mides estranyes i esplèndides remenades. Després era el torn del de Sagrada Família, que va pujar encara pitjor, amb canvis al tronc, molt males mides i tot desfet, que es va desmuntar força aviat. En repetició, els Moixiganguers van pujar un altre 4de8 que va tornar a pujar nerviós però molt més ben lligat, que es va carregar amb inquietuds; quan l'acotxadora baixava dosos un quint es va acabar asseient damunt de quints i l'acotxador es va despenjar per l'altra banda una manera que sempre esfereeix, tot molt lòcut. Malgrat el despenjament, 4de8 descarregat segons tothom, i després d'un castell de SaFa tiràvem el 3de7 per sota. El vídeo del castell dels Moixis és força distret:

Vaig tornar a entrar de contrafort per la plena del 3s i vem anar notant que la cosa es feia amb molta tranquil·litat, vem carregar i descarregar i lloat sia Jaume Barri. Al vídeo que han penjat a Facebook es veu molt i molt compassat, amb unes darreres aixecades a l'uníson que eren un goig. Dotzè 3de7s de l'any, una gran feina, som la colla de llarg que més n'ha fet, malgrat que els rècords històrics en una sola temporada els tenen colles com la Vella o Barcelona, que van provar el 3de8 per sota, amb vora una vintena en un sol any, i altres colles que en feien molts abans, com Sagals i d'altres. Pel que fa al 5de7, ja n'hem completat 19, empatats amb Xics de Granollers, que és el sostre també del 2015.

La Muixeranga feia una figura seva i tornava la gresca amb la tercera ronda, que ja anava sent hora de plegar que estàvem cansats. Va passar alguna cosa estranya amb el torn de rondes i ens va tocar abans que Moixiganguers, o sigui que SaFa va fer el seu 3de7 i nosaltres vem muntar el 4de7. El castell en general no estava bé, però tampoc no estava tan malament, tot i que per la meva banda va resultar que ningú no sabia què collons volia, si dreta o esquerra, i que jo deia que esquerra espitgés però sembla que no em sentien més enllà del primer lateral (que tampoc no deia res a ningú, potser ni tan sols em sentia ell), però el cas és que el Ramon, que sempre parla baix, vaig sentir que deia "esquerra" i vaig donar per descomptat que demanava que el lateral d'aquella banda estrenyés més: el resultat va ser una remenada per la meva banda i un altre crit que fos la dreta la que fes més feina. Sembla que hi havia algun canvi per dalt, mentre que d'altra banda aquí es veu el Ramon dient-me que espavilés.

En vaig sortir força emprenyat i vaig decidir que em desenfaixava i anava a trobar la plaça de Cal Font, que vaig acabar trobant després de rondar rambla amunt i avall i entrant per un carreró que menava a una xemeneia. Vaig arribar fins al carrer de l'Aurora, però ja havia passat massa temps i no volia perdre l'autocar, i la puta merda mòbil s'havia tornat a quedar sense bateria, o sigui que vaig girar cua i cap a la mateixa plaça després de pixar en un arbre, i encara em va costar una mica de retrobar l'Ajuntament.

En arribar-hi els Moixiganguers ja havien fet el 9de7 i els pilars ja es descarregaven; vaig veure el nostre de lluny ja pràcticament acabat, que em van dir que havia patit com una mala puta i a mi que tant se me'n refotia. La Nova Muixeranga havia fet el de 5 per sota, i tal i tal.

En resum, nosaltres hi vem acabar anant mig de tràmit, quan l'havíem plantejat de cara a barraca. Els Moixis van fer la millor actuació de la temporada amb un 2de8f molt solvent però amb moltíssims dubtes al 4de8, a més d'un 9de7 que no vaig veure perquè estava voltant porai emprenyat. I Sagrada Família va exhibir un 4de8 molt flonjo amb canvis que va marcar la resta de l'actuació. La Nova Muixeranga va fer les seves figures, que són curioses si no s'han vist mai en directe.

A l'autocar vaig anar escurant una altra birra i xerrant amb el Paco i em vaig anar relaxant, i al final vem tornar a la Closca tard, devien ser més de les 10, i vem estar allà una estona i els qui hi havien cap a mitjanit no coneixien Kortatu (però esclar, la puta merda reguetonera que perrea pels puestus, això sí que tothom ho coneix). Molt poc més tard tancàvem la paradeta i a dormir, que estava molt cansat.



Diumenge hem participat, d'altra banda, en això d'"Esplugues toca per la Marató" que organitzen els Drums, una colla de percussió que té cinc anys. Un pilaret girat a la pista vermella del Pou d'en Fèlix amb el Tono de baix i alguns batucaires fent-nos pinya i visca l'univers.

Per acabar, parlarem un moment del soscaire™ de divendres a l'assaig. Doncs resulta que entrava d'agulla al 4 quan vaig sentir repetidament el meu nom, i vaig anar cap a on hi havia la Marina i em va ser informat que un nen havia posat el casc d'assaig a la taula de les pinyes on havia col·locat les ulleres, que a causa del desplaçament del casc van caure planes a terra. Amb l'impacte es va esquerdar un vidre. Com que tothom em preguntava si m'havia fotut una altra patacada amb bici, doncs la resposta és no.

L'actuació completa:

Moixiganguers: 2d8f id4d8 4d8 9d7 2p5,(1id) 2p4
Castellers Sagrada Família: 7d7 id4d8 5d7 3d7 p5
Cargolins: 5d7 3d7xs 4d7 p5
Nova Muixeranga: Alta de 5, trobada, la tomasina, p5xs

Fotos:
Igualada Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157660953511902
Igualada CdE: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157660987905731
Toca Marató: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157660955847912

2015 Sant Just

 Aquesta setmana han estat festes de Sant Just.

A Sant Just fa alguns anys que hi nem i és un poble germà amb el qual tenim molta relació per vincles diversos. Per exemple, ens diem «cargolins» per culpa seva, segons diu la llegenda populart (informació sobre aquest malnom: http://www.cargolins.cat/la-colla#cargolins). Aquest any no he anat als concerts ni a res de la festa de Sant Just perquè havia estat pescant truites per l'Ebre; per exemple, aquí hi ha una foto de Flix.

La visió cap a Ascó és una mica depriment, la vritat.

Com que venia en Renfe (que només triga dues hores i mitja de Móra a Sants amb un retard mitjà de 15 minuts; ahir, només de 8) i vaig haver de passar per casa per agafar els trastos de castells i carregar una mica la càmera, em vaig perdre la xiroia cercavila que escomençava al Parador i peria a Can Ginestar, on actuem. Vaig ésser-hi arribat a les 11.45 i ens vem disposar a començar la cosa.



Els tres pilarets d'entrada van donar pas al 4de8.



Per Sant Just acostumem a desmuntar el 4de8: el 2013 dues vegades; l'any passat va pujar després d'un altre de desmuntat i al tercer peu molt desmanegat (possiblement és el 4de8 més atrotinat que hem descarregat) i enguany no podia ser diferent, perquè els catalans som gent de tradicions i ens agrada fer les coses així com cal.



Així que fidels a la tradició vem enfilar el 4de8 en primera ronda, que va pujar desmanyotat i tremolós, tot i que semblava que es podia defensar. Un rengle estava com massa entrat, o entregirat, tot plegat era una olla de grills i, finalment, amb dosos col·locats, hom decidí assenyadament de fer baixar la cosa.



La meva opinió era, aleshores, que estava per desmuntar, tot i que potser esfetgegant-nos com l'any passat l'hauríem pogut completar. La Gemma comentava que, com que a l'assaig de divendres no havíem posat dosos a la pinya —que sembla una condició sine qua non per fer el 4de8 a plaça—, doncs l'havíem hagut de fer a Can Ginestar.



Els Moixiganguers, per la seva banda, ens ensenyaven tot seguit com es descarrega el 4de8, que també van haver de defensar.



En repetició, per evitar suposo la parida dels peus desmuntats de l'any passat, vem decidir posar una mica més de seny encara i ajornar el carro gros per a la segona ronda, una decisió que vaig trobar encertada. Vem pujar un 3de7 per sota en què vaig tornar a entrar de contrafort. La sensació va ser que el vem fer força bé; les sàvies paraules d'en Joan Pujadas van fer efecte i, per comptes de fer un tres de set per sota horrible i desastrós, en vem fer un de bonic i esvelt. Alabat sia Jaume Barri, onzè 3de7s al sarró.



En segona ronda, per tant, tornàvem amb el 4de8. Els mots del Pujo encara ressonaven dringadissos per les orelles dels benaurats cargolins, que, un cop per fi es va tancar la pinya, van veure com s'enfilava un carro gros puixant i magnificent que, en tot cas, va començar a tenir alguns problemets de no res amb els dosos col·locats. L'estructura va començar a remenar-se una mica, les mides es van començar a perdre una mica i tot plegat era una mica incòmode. Una aleta bonica va esgarrapar el cel santjustenc amb la refiladissa de les gralles, que va sonar com música celestial o la 3a de Beethoven, que segons Carson MacCullers blablabla.



El castell el vem haver de defensar una mica a la descarregada però, malgrat tota la pesca, va semblar que no corria gaire perill en tota l'estona. Com que ja és el quart descarregat de l'any —més un de carregat i sis intents desmuntats— sembla que estem arribant al punt aquell de confiança de poder defensar un castell que no sempre ha d'anar bé. Encara se'ns obre com una magrana si no tenim prou pinya pròpia, i si els assajos no van bé a plaça el castell se'n ressent d'allò més, i tot això que se'n pot dir, però bé: cada cop el tenim més apamat i els numbrus així ho certifiquen. Ens resten dues diades, Igualada i Sant Cugat, on pretenem repetir-lo —pel cap baix, a Igualada— i, fins i tot, si anessin excepcionalment bé els assaigs, podríem provar el 3de8 —però sembla que això té més numbrus d'acabar passant la temporada vinent. En definitiva: som colla de vuit, al·leluia, lloat sia Jaume Barri.



En aquesta foto de l'Humbert encara sembla que el castell estigués més o menys bé (és que l'Humbert és un artista), en aquesta es veu més rarot:



Hi va haver una certa eufòria:



Ja havíem fet els deures i només ens restava la cosa aquesta del 7de7, que em diuen per l'orellera™ que era el quart de l'any. L'any passat també l'havíem desmuntat a Sant Just, i sembla que i havia una certa conya amb aquest tema. En tot cas era l'hora de tornar a tastar la maleïda Truita de Ceps, que va pujar molt malament, molt desquadrada, amb molts crits i xiscles procedents de tot arreu, amb els terços capolant els segons en una meravellosa i esplendorosa ballaruga —«les truites Esplugues les fa amb ballarugues»—, soberga, superba, insuperable sardana de set pisos oblongs, boteruts i cridaners.



Havíem fet un poema, i el Joan se'l mirava amb aquests ulls blaus emanant serenor conhortadora al castell, que havia bregat abans de ser expugnat.



Amb això ja pràcticament havíem enllestit. El meu mòbil feia figa i vaig trobar un endoll dins de CanGi per poder continuar piulant el resultat de l'actuació, que va ser aquest:

#SantJust final
#castellers #esplugues 3p4 id4d8 3d7s 4d8 7d7 2p5 4p4
@moixiganguers 2p4 4d8 5d7 3d7 p5
@CDTerrassa p4 4d7a 5d7 3d7 p5



Dels pilars, ni fava, els vaig veure més o menys bé. Pel que fa als 4 del final, doncs igual, visca tot. Una diada de Sant Just per emmarcar, una de les millors del nostre historial, cervesa habitual a la paradeta de la plaça de l'Ajuntament i cap avall a la Closca, on havíem de celebrar que la CCCC ens considera oficialment colla de 8.



La Marta feia trampa a la pinya dels pilars.



De les altres colles, doncs no hi ha gaire res a dir. Els Moixiganguers, després del 4de8, que no va ser el millor del món però que sí que va anar més bé que el nostre, van descarregar el 5de7 i un 3de7 suposo que per quan tornin a fer el 3de8. Només els resta la seva diada, la setmana vinent, on nosaltres, si tot anés molt bé, potser provaríem el 3.



Els Castellers de Terrassa eren relativament pocs i no van passar de fer el que diu aquí dalt, sense gaires problemes.



I res més, dues diades, les fotos que ara s'acaben de penjar, i visca Jaume Barri.

Josep/Anna C.: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157658032093984
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157659943261959
Humbert: https://www.flickr.com/photos/132255549@N08/sets/72157657988831374
Sílvia: https://www.facebook.com/silvia.lozanogarcia.7/media_set?set=a.10208122505649267.1073741877.1499291512&type=3

2015 Diada a Sant Antoni, BCN

 Hola!

Diumenge vem actuar al barri de Sant Antoni, un indret que no em consta que haguem petjat mai abans. Pot ésser? Qui ho sap!



Havíem quedat a les 11 per baixar-hi amb bici, i jo a les 10.50 m'espolsava la son de les orelles després de la visita la nit abans al Correllengua de Sant Just, on hi van haver corrandes —en què el Macià va llepar força— i concertet de Miquel del Roig, que sembla que es va esgrogueint de mica en mica.

Així que em disposava a agafar la bici per arribar a l'Ajuntament d'Esplugues cap a les 11.15 quan un soscaire™ va ésser esdevingut i una roda va començar a llepar el quadre de la bici. En aquest cas va ésser ops d'anar a agafar la bici grossa de mon pare, que no es fa servir gaire, per poder davallar joiosament xirois amb goig cap al Sant Antoni gaubancer.

I fórem arribats a l'avinguda de Mistral i aparcàrem les trunyocletes a l'aparcabicis i fou el moment de mirar el cel, esguardar les colles i veure que havíem arribat amb el temps fort just però prou com per coldre la festa amb libacions a Demèter.



I així encetàvem la cucurbitàcia amb tres pilars de 4, amb la parelleta Paula/Masche i el Marc i aquelles coses. Així somrèiem al dia gris per encarar el gran repte, el peix gros del cove, la fita de pes, i tralarà: el 4de8.



El castell va pujar amb alguns dubtes, no estava del tot clar i una remor somorta o no tan somorta planava damunt la pinya. El 4 es va anar bastint amb una remenadissa constant, però controlada; per dalt semblava que començava a prendre unes mides una mica boterudes. No sé si va ser dels ràpids o dels lents, perquè se'm feia etern; l'enxaneta va travessar i vam haver d'aturar el moviment, tant a pinya com per tronc, perquè la remenadissa ara començava a tendir a sacsejada, i les mides boterudes s'anaven imposant. El meu baix semblava que s'enfonsava una mica, vam aguantar la construcció i carro gros que va arribar a destinació feliçment.



Aquí, la descarregada del castell, segon ho veia el Pujo segons ho veia l'Humbert:



Em deien que havia estat força semblant al de Can Vidalet, que va quedar només en carregat; bé, jo el vaig veure que si més no li hem pres la mida i el podem defensar força. Ara caldrà esperar l'adveniment del 3.



Aquest castell era el vuitè 4de8 descarregat en 3 anys —el novè descarregat des del primer del 2012—, fet que significa que per a la CCCC som "colla de vuit" de ple dret, cosa que ens afecta bàsicament per l'assegurança i poca cosa més, a banda del suposat prestigi davant la resta de colles: la constància en aquest nivell.



En primera ronda els malparits de Bandarres ens havien descarregat un 2de7 que vaig veure força maco, i en segona ronda ens van plantar un 4de8 que diria que va anar més remenat que el nostre, amb alguna sotragada interessant, però que van poder completar una mica amb l'ai al cor.



Després del seu carro gros ens va tocar un 3de7 per sota en què vaig entrar de contrafort, una posició des de la qual amb prou feines es veu res. He tornat a mirar-ne el vídeo i les impressions de plaça es confirmen: no va patir gaire, tot i que les dues darreres aixecades no van acabar d'anar alhora; en tot cas, alabat sia Jaume Barri, ja n'hem fet 10, un rècord histriònic.



Començava la tercera ronda i els Bandarres, que s'havien ensortit prou bé amb el 2de7 i el 4de8, sembla que havien exhaurit les forces i no van poder salvar un 3de7 per sota que se'ls va esberlar en una de les darreres aixecades, després que anés pujant força rebregat. La caiguda, que sembla que no va ser gaire greu, si més no va tocar un casteller del Poble-sec, que va haver de ser retirat amb ambulància. Sembla que no va ser res, però ens vem quedar sense ambulància i, després d'haver esperat una estona, vam donar per finida la diada amb uns pilarets de 4.



Bici cap amunt i a celebrar a la Closca que érem colla de vuit, malgrat que ja ens en consideràvem (si més no, jo), des del 2012, i que la festa de debò la farem aquest diumenge després de la diada de Sant Just.



Només em resta parlar de la Jove de Barcelona, amb qui a Igualada vem tenir mal rotllo i que espero que diumenge se solucionés. Ells venien a totes a fer el màxim que tenen en cartera: un 5de7 força maco i un 4de7 amb agulla que el recordo una mica estrafet. Estava sent una diada molt maca per tothom, però el malastre va irrompre i va eclipsar el dia, que d'altra banda continuava sent núvol.

Fotos de diumenge amb Castellers del Poble Sec i Jove de Barcelona:

Josep: https://www.flickr.com/pho…/senkreu/albums/72157660072438082
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157659678701679
Humbert: https://www.flickr.com/…/132255549…/albums/72157660039673832



#SantAntoni
@bandarres 2p4 2d7 4d8 i3d7s 2p4
#Castellers #Esplugues 3p4 4d8 3d7s 3p4
@jovebarcelona 2p4 5d7 4d7a p4
Suspès manca ambulància