2015 FM Sant Joan Despí

 Doncs ahir vam tornar a Sant Joan Despí, 'Sanjuande' per als oriünds, des que fa alguns anys la Junta d'aleshores va pensar que havíem d'intentar colonitzar un territori disputat amb Cornellà (i que, francament, trobo que ens tenen prou avantatge; a més, ells repartien pamflets a plaça i natros no). La primera actuació a Sant Joan de Spit va ser el 2012; els nostres millors castells en aquests anys han estat, per ordre cronològic, 3de7a, 5de7, 5de7 i el 3de7 per sota d'enguany, que amb el 7de7 ha estat francament superior als anys anteriors.

Així que baixàvem volant la carretera de Barcelona que transita en paral·lel al Trambaix, aquest cuc de ferro que si l'has d'agafar per baixar al centre de Sant Joan Despí t'hi pots ben morir. Jo amb la bici hi vaig ser en menys de 10 minuts, i lloat sia Jaume Barri.

D'altra banda, parlant de bicis, els de Sant Joan Despí es podrien apuntar dues coses: el carril bici que baixa per la carretera de Barcelona és una puta merda (bé, la mateixa merda inútil que els d'Esplugues). La segona és que els aparcaments de bicis de la plaça de l'Ermita són una altra merda inútil que suposo que els han instal·lat per donar totes les facilitats als lladres de bicis.

Se m'havia fet el dia abans una butllofa estranya a la planta del peu i caminava ranquejant, per la qual cosa feia les visites a l'ambaixada pakistanesa a ritme tropical —estil tramvia. Força puntuals totes tres colles (Carallots, Cornellà i nosaltres) vem fer els pilars de 4 d'entrada i, sense esperar més, va principiar la gran cosa.

Érem els primers i teníem la intenció de començar de 7de7, però la truita es va haver d'esperar a causa de la incompareixença d'un terç, el nom del qual no diré. Així, com que l'Emmel encara no hi era, vem obrir rondes amb el 5de7, en el qual vaig tornar a entrar d'agulla, a la plena, i vaig abandonar el meu lloc habitual els darrers anys, de lateral interior de la torre. D'agulla el castell es veia molt tranquil, el tres molt rodonet, tot molt bonic, i la sensació general era que l'havíem fet amb la punta de la fava. Perfecte.

I llavors tocava el 3de7 per sota, un castell que ja havíem fet 3 cops aquest 2015: a la Sagrada Família, per Sant Jordi a Esplugues i al Poble-sec després del 4de8 descarregat. Els assajos havien anat una mica aixins (en un dels de dilluns el Rai, que és el meu segon, gairebé em cau al damunt), o sigui que ens havíem de concentrar i fer les coses bé per llò de no fotre'ns-el per barret. La qüestió és que va anar pujant a bon ritme, ben compassat com se sol dir, també molt rodonet i bonic, el Rai no em va caure al damunt i es va acabar de dreçar amb solidesa compacta indestructible. Va passar l'aleta pel capdamunt de la cosa i es va descarregar amb el joiós càntic famós arreu de l'univers.

Contents com uns dements, vem veure passar les altres colles i va ser l'hora de muntar la malaurada truita de set, afrosa cosa informe, baluerna que consterna tot el món que té la dissort de contemplar-la, i tal. Bé, entrava altre cop d'agulla, a allò que en diuen "tres" per dir-ne d'alguna manera, i vaig veure que encara podia respirar i anar mirant amunt com es nava bastint aquell amuntegament de persones. I res, a banda que semblava que les mides no eren les millors (per exemple, el meu segon no arribava al que en diuen "rengla" del 4) i que va sortir una mica remenada, també sembla que es va fer amb la punta de la fava, aitambé.

O sigui que ja teníem la cosa feta. Vaig sortir-ne amb la faixa desfeta i, per tant, em vaig desenfaixar. Vaig buscar una foto de la truita i, un cop trobada, vaig anar a cercar suc d'ordi fermentat a l'ambaixada. Tornat que hi vaig ser, va ser l'hora d'esperar que féssim els dos pilars de 5 simultanis i els dos de 4 posteriors. Finalment, vem voltar una mica per Sant Joan Despí.

I de les altres colles, quoi? Doncs Cornellà, que sempre ens acompanyen, van fer un 5de7 en què vaig veure el tres molt obert o si més no la rengla molt estirada; un 4de7 amb agulla que prou bé, no sé si va ser on l'enxaneta del pilar li va costar déu i ajuda baixar, i un 3de7 que dallò sense història (acabo de veure que el DIEC diu que d'allò i d'això s'escriuen "aglutinats" i ara tinc un cobriment de cort).

Pel que fa als Carallots, una colla simpàtica que ens visitarà en un assaig aviat, van començar amb un 4de7 que em va semblar que es va haver de defensar una mica a la descarregada; tot seguit van desmuntar per alguna raó un 5de6 que vaig veure entre els arbres; en repetició van carregar un 3de7 que de feia estona havia anat perdent la mida, sobretot a terços, i que va fer una mica de mal a la Paula, que m'havien comentat que si s'havia trencat el braç o desllorigat l'espatlla, per

[Temps mort: "hombrus" i "caderes" no existeixen, parleu amb propietat; d'altra banda, només teniu una esquena, no podeu posar-vos "d'esquenes" amb ningú. I moltes altres coses. Adéu adéu.]

ò no va ser res, al final; després de la llenya, els Carallots van fer un 3de6 estrany, perquè no se sol repetir mai l'estructura, però de coses estranyes se'n veuen a tort i a dret per les places; per acabar, un pilar de 5. Val a dir que pel que sembla les altres dues colles eren molt més partidàries de fer pinya amb les altres colles, motiu pel qual el Pujo ens va esbroncar una mica durant mentre quadrava la truita. Jo, com que faig fotos, no m'hi acostumo a posar, però és cert que la nostra colla mai no s'hi posa gaire.

I res, alguns van anar a sopar i jo vaig seguir amb l'ordi fermentat amb el Roman, vem pujar per la Fontsanta i vem acabar discutint amb un paio que no sé què deia del català i que els nacionalistes són sempre els altres i que aquí s'imposen moltes coses. O sigui que vaig pujar a la bici i a dormir. Visca Santjuande.

2015 Mataró

 Doncs ara és el moment de dir alguna cosa sobre les vigílies d'Aniversari dels Capgrossos.

Vem mirar l'hora i eren quarts de cinc tocades i hi havia molt poca gent pels voltants de la Closca. Jo vaig entrar al bar a fer una cervesa.

Cap a tres quarts tocats començàvem a enfilar cap als autocars. Segons les xifres d'assistència del Txus, ha estat l'actuació amb menys castellers de l'any, 91 (pinya + tronc); en tota la resta n'havíem tingut més de 100, amb el màxim de 132 de Sant Jordi a Esplugues. La del Poble-sec, que és on vem fer el 4de8, va comptar-ne 121, el segon registre de l'any.

Així que els autocarts van arribar a Mataró per la part de la sortida i vem anar rodolant pels carrers estrets i torts fins a la plaça de l'Havana, que també estava mig deserta de Capgrossos. Nosaltres vem localitzar de seguida l'ambaixada pakistanesa. Cap a les 18 hores tocades els mataronins començaven a enlairar castells i jo m'ho mirava des de lluny amb el Pujo fent escarafalls com un foll perquè m'hi acostés.

I vaig acostar-me a l'hora que ens tocava fer el nostre 5de7 després d'un 3de7 capgròs. El novè 5de7 en nou diades va pujar i baixar sense que jo advertís cap cosa especial des del meu racó de pinya, com sempre de lateral interior de la torre. En resum, un castell que se'm va fer una mica més llarg per alguna estranya raó però que des del meu racó de món vaig tornar a veure molt tranquil.

Anàvem guanyant els Capgrossos per primer cop en la història, i nosaltres portàvem en segona ronda el 3de7 després d'un 4de7a mataroní. Jo estava de segones laterals rere el Sasi, que va tornar, i ni puta idea del castell, a mi què m'expliques, fer cròniques de castells més que sobrats no té gaire sentit.

Així que continuàvem una actuació trepidant (perquè anava molt de pressa, no per res més) amb el 4de7. Hi tenia de baix el Porta, que sembla que no li agrada gaire aquesta posició, i aixins en general les agulles estàvem quadrades malgrat que la construcció va pujar amb alguns rondineigs típics. Pim pam, 4de7 descarregat de cara al 4de8 que volem fer per Can Vidalet aquesta setmana i que jo gairebé segur que em perdré. D'altra banda, els Capgrossos havien acabat amb un 5de7 i, per tant, van acabar fent millor actuació que nosaltres. Total, ja es veia a venir. Si haguéssim portat el 4de7a o qualsevol altra merda, tot i que no hauria tingut gaire interès els hauríem igualat o superat, però en tot cas tant se valen aquestes subnormalitats de la vida.



El cas és que vem plegar amb un pilar de 5 amb l'Adrià estrenant-se de segon, un pilar nou que si no m'he descomptat és el tercer diferent de l'any (amb els segons Macis, Ignasi i Adrià, no sé si el Punki n'ha fet cap enguany). Tot magnífic i meravellós, congratulacions, Adrià. Mentrestant, els Capgrossos feien un vano i, per acabar, un pilar de 4 per celebrar no sé si l'aniversari d'un àvia que feia uns 100 anys, o una cosa així.

I aleshores cap a l'autocart, que el Barça volia jugar. Ens allunyàvem d'una actuació sota la solana que havíem ventilat en poc més d'una hora, però a la tornada sembla que molts vehicles tenien pressa per entrar a la Ciutat Comtal™ i vem haver de freturar molta estona per passar el nus de la Trinitat, amb un bonic embús un dissabte cap a les 20 hores. No sé si és gaire normal, poder sí, perquè hi han molts sotacarros que vénen a Barcelona a fer la festa el cap de setmana etz.

Vem arribar a temps a veure el Barça, que va començar jugant molt bé, que va perdonar una mica (o que el Buffon s'ho va parar gairebé tot), que va sortir una mica encantat a la segona part, que va rebre l'empat però que va saber reaccionar bé i que va guanyar potser sense anar tan sobrat com preveien alguns rucs però que va demostrar que era millor. 3-1 i visca el Barça.

Mentrestant s'havia anat fent fosc i vaig decidir tornar a casa a dormir una estona.

2015 Manacor

 El darrer cap de setmana vem anar a Mallorca amb castells convidats pels Al·lots de Llevant. Durant tot aquest tram de temporada s'havia estat preparant de mil maneres diferents aquest viatge i, al final, cap a l'illa gran d'aquí a la vora, amb vaixell que sortia cap a les onze de la nit del port de Barcelona amb una lluna que li restava poc per fer el ple a una setmana de Corpus.

Pujàvem al vaixell després d'una espera un xic llarga i a poc a poc la costa barcelonina s'anava allunyant. No havia anat mai amb vaixell i estava una mica aixins, però tot era molt tranquil i el ferri semblava anar a ritme de Trambaix. Feia força vent i em vaig arrecerar al costat de les gàbies dels gossos, que a l'anada no bordaven. En Porta havia portat rom, que després de la cervesa de tres euros va ser el meu sustent fins que al cap d'algunes hores ja no hi havia ningú per coberta i la son feia estralls. Havíem ocupat un espai de gespa artificial a coberta, que s'havia anat despoblant i que va ser el meu jóc una estona fins que la fresca mediterrània em va empènyer a ventades escales avall: rodolant em vai fotre sota una taula a l'espai del bar, que era com una estesa de cadàvers amuntegats després d'una batalla antiga, i al cap de no res vaig deixar-me endur als dominis de Morfeu que blablabla.

A les set els llums oberts i la xerradissa dels ressuscitats que anaven a cercar cafè al bar, que era prop meu, em van deixondir: i plim-plam, zombi perdut vaig pujar a coberta a veure com sortia el sol i volaven les gavines, i com s'acostaven la catedral de Palma, les muntanyes de la costa i tota la pesca. Lentament el vaixell va anar virant i va penetrar en el nostre moll. En corrua vem anar descendint i vem trepitjar terra ferma, i acorruats vem enfilar cap als autocarts, que van travessar la ciutat i van entrar a la carretera que mena a Manacort. El vent de coberta em va convertir en l'hidra del segle XXI.

 

I finalment els autocarts van aparcar i vem deixar el fato a les dependències de l'escola municipal Molí d'en Xema. Al menjador hi havia tot de matalassos, mentre que al gimnàs, que és on vaig acabar dormint jo, encara havien de fer un acte de taekwondo o una cosa per l'estil i no s'hi podia entrar. Hom diria que hi vem esmorzar mentre alguns jugaven un espaventable partit de futbol i, resolt l'esglai espaordidor, vem enfilar cap al local dels Al·lots, que parava a l'altra punta del poble. El local és una casa antiga típica, amb un 4de8 molt gros, un bar, unes escales que pugen al pis de dalt i un pati exterior on assagen. Vem trascolar el quinto i, mentre la nostra canalla feia activitats amb els d'Al·lots, els altres (els qui no ens havíem quedat a clapar a l'escola) sortíem a manacoritzar-nos en gaia visita turística vers els tresors de la ciutat, que un home molt eixerit ens desgranava amb profusió de detalls i cordial franquesa. Així, a l'església manacorina donàvem per enllestit el recorregut i, per acabar, tornàvem al Molí d'en Xema, on havíem de dinar.

El dinar fou una realitat i l'hora arribà de fer petar la xerrada entre les xardors del suc de raïm de sobretaula, que ocasionà greus destrosses. Jo entrava i sortia de l'escola i, en un darrer moment que tornava a sortir-ne per un fet esdevingut entre éssers de la colla, se'm va fer tard i ja m'havien tancat el menjador. Allí tenia el mòbil a carregar i la faixa desada a la motxilla, o sigui que no vaig ni poder contribuir a piular els castells ni a fer pinya enfaixat. Què hi farem.

Pel que fa als castells pròpiament dits, doncs res. Amb les presses que arribava tard vaig ser dels primers a ser a la plaça de sa Bassa i vaig regalar la gola amb ordi fermentat. Vaig veure els nostres i els Al·lots entrant amb un pilar caminant, mentre que els Castellers de Mallorca no en feien. Érem els segons i vaig veure els castells molt tranquils: un 5de7 que, en el meu lloc habitual, va ser una bassa d'oli; un 4de7 que aixins diria que bé i en el qual anava d'agulla si vaig bé; un 4de7 amb agulla en què em van fotre de contrafort sense faixa i que em va semblar també tranquil·lot; finalment, dos pilars de 4, no sé ben bé per què no vem fer el de 5 (no vaig preguntar), amb uns segons així poc habituals: el Txus i l'Alfons.

Pel que fa als altres castells, o bé anava atrafegat buscant fotògraf, o bé feia pinya, o sigui que no en sé gaire cosa. El que sí que és segur és que els Al·lots ens van tornar a fer el 2de7 als nassos, un castell que recordo una mica patit, com obert o entregirat, i una mica defensat, però bé. La cosa va ser la següent:

Al·lots de Llevant: pde4cam, 5de7, 2de7, id4de7a, 4de7a, vano5
Castellers d'Esplugues: pde4cam, 5de7, 4de7, 4de7a, 2pde4
Castellers de Mallorca: id3de7, 3de7, 4de7, 5de6, 2pde4

Mentre es feien els pilars vaig anar a saludar en Potti, graller dels Castellers de Mallorca, fotògraf i millor persona, amb qui vaig fer la birra abans d'enfilar cap al Molí d'en Xema, que el Barça volia començar.

També vem fer una foto de grup:

I vaig arribar quan el Barça estava a punt de començar. Va aparèixer un escamot mallorquí amb estelades, tothom va agafar puestu, sembla que algú va xiular alguna merda i finalment el Barça va guanyar la final de Copa mentre sopàvem amb un Messi que també va cruspir-se uns quants al camp.


Aleshores vaig pensar que encara no havia triat matalàs i que hauria d'acabar dormint a terra si no m'hi afanyava. Vaig donar una ullada i tot semblava ple, o sigui que vaig anar per una colxoneta que hi havia allà en un munt i, aleshores, algú em va informar que allà n'hi havia un de buit i que alabat sia Jaume Barri. Vaig llençar-hi els trastos i aleshores vaig pensar que em moria de son (gairebé em clapo un parell de cops durant el partit) i que potser una becaineta em provaria força... i així fins a les 8 del dematí. Mentrestant, al pati de fora hi va haver una orquestra de versions que no sembla que fos gaire bona (jo no en vaig sentir ni fava) i, més tard, alguns encara van passar per Manacor per un altre concert que sembla que era una mica millor però que tampoc no matava.

I, oh carai, ja era diumenge i hi havia un esmorzar allà preparat. Em vaig anar traient la son de les orelles, vem anar fent coses i vem sortir a fer el cafè a un bar de fora no gaire lluny. En un moment vem sortir a veure la fira, que d'una banda era agrícola, amb tractors i animals diversos, i mostres d'equitació incloent-hi castells damunt els cavalls i de gossos ensinistrats i coses aixins, i d'una altra, rambla amunt, de productes artesanals i variats, des de bosses i roba a sobrassades i botifarrons. La rambla es va fer molt llarga i finalment vem arribar al cap del carrer, vem continuar amunt fins a la plaça del mercat i, a la fi, vem recular cap a l'església, on vem anar deixant passar el temps de diverses i variades menes de manera. I hom guaità l'hora i tornàrem a l'escola.

A l'escola fumejava la teca, i vem dinar i vem tornar a fer la sobretaula i a veure passar la sang de la terra fermentada. A una hora determinada vem prendre comiat dels nostres amfitrions amb gratitud infinita i gran germanor i amicícia eviterna, i a l'últim tornàrem a pujar als autocarts i deixàrem enrere Manacor per una temporada. Altra gent havia dit adéu abans per visitar altres pobles de l'illa, o per anar a la platja de Manacor, o per pujar a l'avió alguns.

Tornà a aparèixer la catedral de Mallorca i, per alguna raó, em vaig quedar reressagat amb quatre més, i al final vem pujar al bus urbà per arribar al centre de Manacor. Allà vaig contactar amb en Potti un altre cop, que ens va guiar una mica per la ciutat i, finalment, vem fer un beure a Can Joan de s'Aigo, si no vaig errat. I es nava fent tard i vem nar a sopar fins que va ser l'hora de tornar a pujar al vaixell.

Vem haver de pujar a l'autocar per arribar al ferri, amb alguns episodis de vòmits intempestius i un conductor que treia foc pels queixals i que ens volia deixar a terra. Finalment vem poder pujar i la tornada va ser molt més tranquil·la. S'allunyava la catedral i a l'espai de l'herba de coberta no hi havia tanta gent; al final vaig tornar a baixar a esbarriar-me per algun lloc del bar i clapar com pogués fins l'endemà.

I vem tornar a Barcelona.